Dec 09

Avui començo les classes de japonès

Reading time: < 1 minute unagi.gifDoncs resulta que al final encomptes de fer el curs de caligrafia xinesa que ofereix la casa d’assia de Barcelona, faré un curs de 100hores gratuït de japonés. Com us podeu imaginar això són coses que troba la Daphne i com que era gratuït ens hem apuntat tots dos. Així doncs, els dimarts i dijous ja ens teniu a fer classes de japonés. Tot i que avui ella farà la primera campana perquè és a París. Així que estaré ‘solo ante el peligro’. De moment ja he apres una paraula: usagi, que si no m’han mentit vol dir conill. Si voleu saber com s’escriu ho teniu a la part dreta de l’article.

Nov 22

Avui fem 3 anys!!!

Reading time: < 1 minute

Avui fa 3 anys la Daphne i jo varem tenir la fascinant idea d’anar a sopar al Maitea, cosa que pel que sembla que canviat el rumb de les nostres vides.

aniversari.gif

T’ESTIMO PRECIOSA!

Nov 21

Visita llampec del Carles i Sopar dels Mussols

Reading time: 2 – 3 minutes

Aprofitant que el Carles havia de venir al casament de la seva germana, ahir varem dicidir quedar una colla de mussols per estar una estona amb ell aprofitant la visita llampec. La vida a Itàlia es nota que és més tranquila, ja que va començar arribant 30min tard, però bueno com que era l’amfitrió tampoc se li podia dir res. Tot seguit varem anar a sopar a la Vaca Paca i després de molta pasta i pizza com és costum amb aquest tipus de sopars ens varem dirigir al ménage à trois a fer unes copichueles.

menage.jpg

A última hora se’ns van unir el Manel, l’Ernest i un altre amic d’ells per tancar la nit i fer l’última ronda. Venien de veure el Barça vs Madrid, es veu que els de casa varen guanyar 3-0. Suposo que per això BCN estava molt tranquila, bé menys quan va acabar el partit que com podreu veure a les fotos la gent estava com boja cridant a la font de Canaletes. Sobre tot no us perdeu la retransmissió del Law Alivés desde la font de canaletes. Tot un crack el Law fent retransmissions, llàstima que varem veure poc per arribar a treure el Justo de les entranyes.

Tot i que lluny dels nostres moments de glòria liant-la pels puestus ens ho varem passar molt bé, ara només queda buscar un dia per fer el soparet de Xina. En Carles va proposar fer-lo pels vols de nadal aprofitant que ell tornarà per aquí i podriem arrodonir la festa sopant a un xinès, abans de mirar les fotos i fer una bona degustació de licors autòctons. Així que si us animeu ja podeu començar a proposar dates, tot i que ja sabem com va això a tothom li va malament tot, però algo s’haurà de fer.

Nov 09

Ernest Oriol

Reading time: < 1 minute

Aquest feed va dedicat a l’Ernest i a mi mateix una mica també, que encara no sabia que l’Ernest i jo teniem una joieria a la part de dalt del passeig de Gràcia de Barcelona i nosaltres pensant-nos que erem pobres, eh!? 🙂

ernestOriol.jpg

Més fotos

Oct 19

Nou blog a la xarxa

Reading time: < 1 minute

ieps companys mussols!!
ja podeu disfrutar del meu nou blog a .:[Santoblog]:.
hi anire explican les meves aventures i altres. tambe hi trovareu un
enllas a la meva vella web d’enllasos, la qual he fet un canvi de cara
en consonancia al blog. Espero que us agradi.
besitus. carles (el hombre conocido por Frant|c)

Oct 01

Frase mítica sobre la cultura internet

Reading time: < 1 minute

Fa molt de temps que me la va dir l’Ernest que l’havien tret entre ell i el Diego (minid) però se m’havia oblidat de fer l’article sobre el tema, la gran frase és:

“De cada diez personas que se conectan a Internet,
cinco son la mitad.”

No en tregueu conclusions precipitades i penseu bé el gran i profund contingut que té la frase

Sep 22

Un programa molt interessant

Reading time: < 1 minute

El codi el va trobar el Carles i l’ha enviat per email, però esta
força bé:

while ( love & passion ) {
for( fight = 0 ; rights < freedom ; rights++ )
fight = standup( rights );
free( babylon );
}

suposo que encara que no sapigueu programar massa sabreu entendre el
codi.

També aprofito el email per comunicar-vos que vaig una mica de cul
aquests dies i per això no he pogut acabar d’enllestir el portal, ni
organitzar el tema de Xina ni res… ho sento, però espero poder tornar
a la normalitat ben aviat perquè ja tinc mono d’escriure tot el que tinc
al tinter.

Aug 26

Males maneres (la mala educació)

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest és un article que fa segles que volia escriure, així
que ús direu, per fi l’escriu. Doncs no l’ha escrit una altre, si si…
aquest nano sembla que hagi posat per escrit els meus pensaments sobre la mala
educació i les males formes que té la gent. O encara millor ho ha
fet, concretament la necessitat d’adpotar a vegades aptituts que no són
pròpies de nosaltres perquè se’ns respecti i no se’ns pregui per
uns pela canyes. Així que amb molt de gust ús re-envio a
la web: sucant el
melindro
l’autor del qual es fa dir The_Bell (si no he entès
malament :)) l’article en qüestió és aquest:
Males maneres
amb comentari meu inclòs, és clar.

Aug 20

Per què tothom té ganes de marxar?

Reading time: 3 – 4 minutes


<br

No ús penso fotre una de les meves rallades filosòfiques només, ús volia transmetre això que ja fa temps que estic notant. Ja fa un temps que el Carles va marxar cap a Holanda i després d’una mala experiència se’n va anar a Itàlia, lloc on sembla que les coses li van millor tot i que no sembla que s’hi vulgui pas quedar per sempre, segons em va comentar ell mateix.

Per una altre banda l’Ernest, també m’ha comentat que li agradaria marxar. Com oblidar el Pof i el seu somni que no para de perseguir d’anar a treballar a ‘Silicon Valley’. El Xoli aquests dies és per Europa repartint currículums a veure si troba una oportunitat lluny del seu actual Jefe.

Ús heu adonat que tothom que ens envolta vol marxar?
Si encara ús han semblat pocs els exemples que ús he donat, ús puc explicar les idees de les amigues de la Daphne, de tres bones amigues que té cap té ganes de quedar-se per aquí aprop, si és que ja no ha fet un pas per marxar.

Ahir a la nit vaig veure, la pel·lícula El último beso. En aquella pel·lícula sortien 5 amics, 3 dels quals també van decidir marxar i provar sort lluny de casa. Tot i que la pel·lícula planteja un missatge prou lloable: la verdadera revolución es la normalidad. Cadascú que ho interpreti com vulgui. Si teniu una estona lliure ús la recomano molt, sobre tot per gent que té parella o que en vol tenir, realment fa pensar molt.

Per una altre banda i per aconseguir ser una persona feliç i competitiva dins d’aquesta revolució de la normalitat de la que parlava fa uns moments, avui m’he comprat un llibre que em va recomanar l’Ernest: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). El penso llegir durant el viatge a Xina tot i que avui mentre tornava a casa amb el tren ja he començat a llegir el primer capítol i crec que promet moltíssim.

Per si algú pogués estar interessat en el llibre aquí ús enganxo un petit resum de la temàtica del mateix:

Vivimos a un ritmo vertigionoso, agitado y trepidante. Afrontamos cargas de trabajo demoledoras y tratamos de abarcar lo máximo posible. Estamos en tensión,pero también nos consumimos lentamente.La administración del tiempo ya no es una solución viable. Tal y como se demuestra en este libro revolucionario, administrar la energía y no el tiempo, es la clave para mantener un rendimiento alto y en equilibrio en la salud, la felicidad y la vida. La esencia de este porgrama es el Sistema de Entrenamiento del Atleta Corporativo. Se basa en veinticinco años de experiencia con algunos de los mejores deportistas del mundo para ayudarles a rendir más bajo una gran presión competitiva. Una guía que le cambiará la vida y le permitirá sentirse plenamente comprometido dentro y fuera del trabajo, físicamente revitalizado, emocionalmente conectado y mentalmente concentrado.