oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Rafa Nadal, una persona que admiro

Reading time: 6 – 9 minutes

Fa força setmanes que tinc el blog abandonat, com passa sovint no és pas per ganes. Ja que tinc una serie d’articles tècnics pendents d’escriure: diversos temes sobre Fedora Core 10, Moblin, XMPP/Jabber, etc. Ah! i que avui m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z amb una pantalla de només 8″ i un pes de menys de 700gr. Però avui tinc ganes de parlar d’una persona que cada dia admiro més.

Abans de parlar d’en Rafa, vull comentar d’on ve això. Els seguidors més antics del blog ja recordaran que l’any 2004 vaig llegir-me un gran llibre que em va canviar la vida: “El Poder del Pleno Compromiso” doncs bé, aquests dies l’he estat rellegint sobretot passant a paper les parts que més vaig destacar del llibre, potser també les passo al wiki ja ús ho diré. Arrel de rellegir el llibre hi havia una part del llibre que hem demanava que fes una llista de les persones que més admiro i perquè. Doncs bé, em vaig quedar molt i molt pensatiu i no vaig ser capaç de treure a ningú. Malgrat això he seguit pensant en el tema i finalment he de dir que admiro a aquest noi.

Obviament no és pas la persona perfecte i començaré per comentar que no hem fa cap gràcia que sigui del Madrid, no pas perquè jo sigui del Barça. Tampoc m’agrada la visió que té de la llengua catalana, malgrat parli en mallorquí amb els seus pares i potser la seva “mala òstia” tampoc l’embejo, sobretot perquè a mi també me’n sobre força.

rafanadal

Però si em fixo en les seves virtuts és quan realment arribo a la conclusió que l’admiro:

  1. Mentalitat de ferro, des de fa aproximadament dos anys jugo molt regularment a tenis i fins hi tot vaig a classes. Per tant, sé perfectament que és un esport que quan tens el marcador en contra la confiança en tu mateix baixa en picat i seguir confiant en les teves capacitats per ajustar pilotes a les línies per desequilibrar el contrari no és gens fàcil. Per tant, sota el meu punt de vista tots els que diuen que el Nadal no és un bon jugador de tenis; jo diria, que per mi és un boníssim jugador de tennis. Potser el Federer té millor tèncica però el físic i la psicologia són tan importants com la tècnica en aquest esport. Per no parlar de que sempre que veig jugar en Nadal notó que millora fruit de l’esforç.
  2. Esperit guanyador, només quan la teva mentalitat és de ferro i tens les idees molt clares ets capaç de lluitar pel que vols. En aquest cas parlem de voler victòries. De fet, la vida no deixa de ser una colla d’esprints en els que has de donar el màxim de tu mateix en cada un d’ells per aconseguir aquella fita que sempre has de posar-te a l’horitzo i que es reforça amb els teus principis. Com sempre les fites han de ser quelcom basat en els principis d’un mateix, no coses materials o basades en necessitats artificials. He de discrepar en tota aquella gent que es planteja la vida com una marató. Per mi, només poden acabar guanyant, assolint el que es proposen, els que saben oscil·lar entre periodes d’estrés (quan donem el màxim de nosaltres mateixos) i de recuperació. Un excés d’estrés o de recuperació ens fa poc competitius, cal saber trobar l’equilibri.
  3. Serenitat i saber estar, potser a molts ús semblarà una qualitat estranya però per mi hi ha coses que són importants. Mostrar educació i formes hi ha casos en els que crec que és més que necessari. Potser per això m’agrada tan el tenis perquè després de lluitar a mort amb el teu adversari li dones la mà i reconeixes el seu esforç. Si a tot això sumem com en Nadal es dirigeix als seus adversaris després de guanyar un torneig crec que és un exercici de respecte i saber estar que diuen molt d’ell com a persona. Finalment dir també que no és fàcil estar seré i mantenir l’esperit guanyador quan portes cinc hores de partit. Per aconseguir això cal una preparació física i una mentalitat excepcionals. Per tant, amb això es reforcen els dos primers punts.
  4. Els rituals, sovint la gent comenta que en Rafa és un maniàtic perquè esta obsessionat en deixar les ampolles d’aigua d’una determinada forma, sempre fa els mateixo moviments abans de sacar, etc. Doncs bé, potser d’això se’n poden dir manies però jo en dic rituals. És important establir els teus propis rituals per les tasques que fas a la vida i no abandonar-los mai i menys quan les coses van malament. Per tal d’aconseguir fer això cal també moltíssima paciència, altre cop una mentalitat de ferro. Però no abandonar aquests riutals és el que et manté seré i segur en tu mateix ja que per tu el que precedeix aquest moment no influeix en que ha de passar a partir d’ara i estableixes un punt i a part que et serveix per saber que has de començar a lluitar des de zero altre cop. A més quan aquests rituals també s’estableixen en els periodes de recuperació, no només en els d’estrés això et converteix en una persona altament competitiva i serena.
  5. La passió pel que fa, només si realment estimes el que estas fent ets capaç d’acomplir amb els 4 punts anteriors per tant arribar a ser el número 1 amb el que t’agrada i et motiva crec que només és fruit de la passió i l’amor que algú sent per allò que esta fent, sota el meu punt de vista no hi ha altre forma d’arribar-ho a ser. Obviament calen més ingredients però el més important diria que és aquest. Però com sempre, el més difícil no és arribar sinó mantenir-se. En el cas d’en Nadal diria que l’únic enemic que el pot arribar a guanyar és el seu propi físic. Com a seguidor seu no puc amagar la meva preocupació pels seus genolls. Però tornant a la virtud de la que parlava he de dir que la seva forma d’expressar la passió quan esta jugant un partit exterioritzant i vivint al màxim totes les sensacions que li produeix el desafiament denoten una font de passió brutal. Per sort, els rituals de recuperació permeten que la seva ment es mantingui serena i revitalitzada entre esforç (estrés) i esforç.

Apa doncs, fins aquí la meva reflexió del dia. Malgrat fa molts dies que la volia posar per escrit i que no he sabut expresar del tot les moltes idees que em venen al cap diria que s’entén força bé quines són per mi algunes de les virtuts importants que ha de tenir la gent que admiro. Per tant, la gent a la que m’agradaria assemblar-me.

5 thoughts on “Rafa Nadal, una persona que admiro

  1. El primer que vaig instal·lar va ser un moblin (http://moblin.org) i després vaig instal·lar una Ubuntu 9.04 el problema que tinc és el mateix que té tothom. O sigui, que encara no esta disponible el driver per la targeta gràfica però pel que he vist ja s’hi esta treballant fins hi tot des d’intel i com sempre amb l’intenció de que sigui open-source. Per tant, toca tenir paciència i esperar mentrestant jo continuo fent invents amb el moblin a mesura que vaig tenint temps.

  2. Com ja he fet notar a l’article no estic d’acord amb la seva forma de veure els seus origens. En aquest article intentava fer elogi de les seves virtuts que admiro no pas dels seus defectes que com ja comentava els té, com tothom.

    D’altra banda puc estar d’acord en el fons del que diu l’article que enllaces, però crec que sovint els catalans cometem l’error de ser molt extremistes en les nostres opinions a l’hora d jutjar la gent que no s’identifica amb els seus origens tal i com ho podem sentir d’altres.

    Però com tot, respecto la forma que l’article en qüestió té quan descriu en Rafa.

Últimas entradas

Resumen 2023

Reading time: 14 – 22 minutes El 2023 comenzó con una sensación de renovación y optimismo. Tras un período marcado por la pandemia, este año se presentó como un lienzo en blanco, lleno de posibilidades y nuevas experiencias. Aunque el

Leer más »
Archivo