Jul 31

El blog es fa major d’edat

Reading time: 2 – 4 minutes

Ja fa 18 anys des de la primera entrada que vaig fer al blog. Avui escric des del camping “El Delfín Verde” a la Costa Brava; on estic passant les vacances amb la família. Escriure en aquests entorns és realment complicat i no pas per la connexió a Internet sinó per trobar una estona on no hagis de patir pels nens. Tornant a l’efemèride del dia sembla realment increible el temps que ha passat. El més sorprenent de tot és que amb tants anys no li hagi arribat a aplicar una estratègia clara i focalitzada al blog. Sempre l’he definit com a una finestra a mi, un espai on comparteixo idees, coneixements i d’altres inquietuts que m’envolten. Quan no ets una “celebrity” això no és mai motiu suficient per atreure moltes visites i encara menys per tenir una gran quantitat de comentaris. Tot i que si que em serveix per tenir el meu petit espai d’influència sobre un entorn proper i variale, dit d’altre forma, em permet perdurar en el temps cert valor que vaig compartint quan hi penso i amb qui i penso.
Mai he descartat fer un pas endavant i donar-li un enfoc molt més professional, o amb una intenció més clara al darrera. Una cosa tinc clara, mai és tard i ara mateix això no esta dins de les meves prioritats. Tampoc vol dir que demà pugui estar-hi. En qualsevol cas és tracte de decidir prioritzar les meves inversions cap a un lloc, o un altre. Per cert, quan parlo d’inversions sobretot són d’energia; el valor més preuat quan la prioritat vital esta en cuidar els petits i fer que la família tiri endavant.
Una de les funcions implícites d’escriure un blog és que fa de “lifestream”, podriem entendre-ho com un tracking de temps de les coses que vas fent. Mai és fidel a nivell de detalls i de tot el que fas però si que té un grandíssim valor per tenir un gran aparador de caixetes amb milers de notes, esquemes, troços de codi, videos, etc. disponible siguis on siguis. És quan tires enrera i recuperes aquestes caixes -els articles- mirant ni que sigui què has fet des del darrer aniversari i troves algunes perles o temes realment apassionants que t’adones del grandíssim valor com a “lifestream”.
No puc extendrem més perquè les obligacions em reclament però em quedo amb les ganes d’anar més al fons amb molts dels temes que he posat sobre la taula. De ben segur això canvia amb el temps i és qüestió de que els petits guanyin amb indepedència perquè les entrades guanyin en freqüència, i segurament també en qualitat. Tot i que diria que darrerament les aportacions que he anat fent tenen força qualitat i valor, almenys per mi. Però el que tinc molt clar és que un dia o un altre hauré de fer un salt cap a professionaitzar l’acabat de l’entorn i el propi contingut.

Jul 05

A history of connectivity in Torrelavit: from 1.200bps using packet radio to 1Gbps on fiber optics

Reading time: 5 – 8 minutes

This is a chronology of my history using the Internet, and no-Internet, connections. I never thought this is going to be possible; currently, my Internet connection is faster than my local network. The best speed test that I’ve got so far is the one that you have in the attached screenshot using an old Dell Studio XPS with Linux Mint. The paradox is that more modern computers get worst performance than this one and all of them synchronize the network card to 1Gbps with the Mikrotik CloudSwitch which acts like a gateway applying NAT rules before the fiber optic bridge.

By the way, that news at home makes me spend some time remembering all the Internet connections I had at home since 1992. During Barcelona Olimpic games I was on Netherland with a holidays family trip in that trip we met a guy who told me how to connect two computers using a ham radio station, this technique is called packet radio. I was 15 and my life changed at that instant. The idea was using a radio station of 145MHz, or 433MHz (there were more frequencies but they are unusual) connect the speaker and mic of the radio station using an audio jack to a TNC (Terminal Node Control), or a Baycom, which are at the end of the day like a modem that converts analog audio signals to digital serial port signals. Using the serial port connected to the computer a terminal application was run for user interfacing with the network. Protocol used for the WAN network was AX.25 a variant of X.25, used in the past on most ATM networks, the packet radio network had not only client stations, also BBS (Bulletin Board Systems), Weather Stations, email, FTP, nodes (repeaters), and gateways to other WAN networks like Fidonet, and Internet. How to get those resources without a searcher like Google, it’s another story.

Exchange data was a nightmare, because communication was at a bandwidth of 1.200bps on a shared media, the air, using a simplex (half-duplex)  communication. In plain words, this means to send a 10KB pictures could take an afternoon and usually, terminals weren’t multi-task so you had the computer busy doing that all the time. The first time that I run a browser was for Gopher service which inspired Web service at some point, I had two use two computers one of them running as TCP/IP to AX.25 gateway and the other with Windows 3.1 running Mosaic and using IP over parallel port (PLIP) for exchanging data with those two computers. Mosaic was the first graphical browser of the story as far as I know. Finally, I remember that I developed a small implementation of TCP/IP stack over AX.25 on an EPROM for a TNC, it was very basic but good enough for mapping ham radio IDs and TCP/IP addresses. BTW, my ham radio ID was EB3EWH.

This part of the story lasted about 5 years, I remember the late 90s when good enough plain old telephone line (POTS) was installed at home and a super modern 9600bps telephonic modem which evolved very fast to different speeds up to 56K was the only option for connecting to the Internet. We used Infovía and Infovía plus a Telefonica service for getting data network instead of regular calls to the ISPs, really painful part of the story. Slow speeds also and really expensive services for what we get. Maybe the most fun thing about this part of the history was when someone at home pick up the phone and data connection was interrupted. Other roughly 5 years with this connectivity pattern.

In the early 2000s, I installed an ISDN line at home with two 64kbps at home, on those was permanently connected to the Internet and the other one was available for voice calls. ISDN was a really interesting and very stable technology I’m out of the market currently but I think it’s still possible to buy links using so old technology.  This part of the history was shorter than the previous ones and the funniest story was a thunderstorm and lighting day when the TR1 exploited in front of me I scared a lot.

At the end of 2002 a 256Kbps ADSL was installed on top of a new POTS line installed again at home. It was like a dream, finally, I was navigating with broad bandwidth. ADSL speed up to 2Mbps it was impossible to improve the speed to higher speeds than that because I’m too far from any ADSL distribution point. I remember in 2012 I was paying for 6Mbps internet connection which was the smallest possible to hire and my maximum speed was 1.9Mbps measured with the proper equipment for quality lines test. 

In the end of 2013 I installed a WiFi link with a guy who re-sell fiber optics connection in Sant Sadurní d’Anoia using a link to the Ordal which is a mountain that I can view from home, about 10km link using 5GHz frequency. Speed was 6Mbps/300kbps. This link was active until two days ago, but since August of 2014 the main Internet connection was using another WiFi link with a company called XTA (Xarxa de Telecomunicacions Alternatives), a.k.a. WifiPenedes which is part of the Guifi.net project. This is the same company which installed fiber optics at home the day before yesterday at home. The WiFi link that I had with WifiPenedes was 20Mbps/1Mbps and currently, with the fiber optics I have 1Gbps/300Mbps and there is no backup link with any other technology. BTW, I have a 4G subscription which can be used for emergencies.

Of course will be nice to go deeper with each of those points, finding anecdotes I lived with those 26 years of history connecting to wide area networks (WAN) maybe one day I’ll find the priority for sharing so amazing moments and people that I met thanks to those networks. If I have to admit that networking changed my life and I have had access to a broad knowledge thanks to that. Thank everyone and every company which makes this possible, it has been a pleasure to enjoy this fantastic processes. I finish accepting the challenge to improve my LAN for getting the best from my new Internet connection.

May 09

Avui en faig 41 i vull fer-te un regal

Reading time: 2 – 2 minutes

Bon dia, cada any aprofitant el meu anviersari faig algunes reflexions que comparteixo a través del blog. La veritat avui no estic massa filosòfic i no ús penso ni recordar massa coses ni fer reflexionar sobre la vida. Això si, vull aprofitar aquesta entrada al blog per fer-vos un regal. En els últims mesos he recopilat fins a 50 coses que tinc per casa i que ja no vull, així doncs, les he fotografiat i les he posat en un PDF.

Podeu baixar el PDF amb les coses que “regalo” clicant aquí.

Abans d’agraïr-vos haver llegit l’entrada només dir-vos que aquests dies he estat pensant, com l’e-commerce va passar de ser algo que vindria en el futur fins a algo que ja ha transformat completament la meva vida. Quan era un nen i somiava amb el que es podria fer en el futur sempre pensava que per desgràcia això no arribaria mai al meu poblet, Torrelavit. Doncs bé, dona gust veure que m’equivoco i que no només ha arribat sinó que a diari veig furgonetes de repartidors entregant material que de ben segur els meus veïns han comprat a través de les xarxes. Realment si ús poseu a reflexionar una mica sobre això ús adonareu com n’és de gran i de global el canvi que hem patit des de fa 30 anys cap aquí.

Que tingueu un grandíssim dia, jo per la meva part reitero el meu agraïment a la vida: GRÀCIES.

Mar 29

Nil

Reading time: 1 – 2 minutes

Des del 12 de Febrer la vida m’ha canviat encara més. Per sort és per un gran motiu, el Nil va arribar just el dia en que entravem a la setmana 40 realment tot plegat va anar de llibre, rodat i ràpid. Com tothom em recorda, si amb un nen no tenies temps amb dos ja ni et planteges tenir-ne. Aquests consells que quasi ja formen part de la cultura popular no podien ser més certs. Només cal fixar-me en el detall que he necessitat tot aquest temps per trobar una estona per parlar tranquil·lament sobre el seu naixement.

A continuació ús adjunto una fotografia, a partir d’aquí ja podeu començar a especular sobre a qui s’assembla.

Abans d’acomiadar-me només voldria afegir que si tenir un fill fa il·lusió, quan veus que dos d’ells s’abracen el cor s’entendreix i cau la llagrimeta. Després arriben dies assenyalats com el dia del pare i regals meravellosos fan del dia un fet innoblidable.

Gràcies meumins per aquesta família tan fantàstica.

Jan 04

El meu 2017

Reading time: 23 – 38 minutes

Comencem parlant de temes personals i de l’entorn

Aquesta ja és la quarta edició d’aquest resum anual, el que va començar com un recurs per canviar el meu gust de boca quan acaba l’any s’ha convertit en una de les tasques de creixement personal que em serveixen per passar pàgina entre un any i l’altre.

Doncs aquest any només puc començar d’una manera i és començar parlant del Nil, que si tot va bé serà entre nosaltres el proper mes de Febrer. El nou germanet del Roc es portarà quasi dos anys amb ell i si no hi ha més imprevistos amb ell completarem la família. De moment l’embaràs està anant molt bé i entre això i el Roc aquestes festes de Nadal estan sent molt animades.

En l’última part de l’any hem tingut a casa a la germana de l’Estefania que ha trobat plaça de professora a Sant Quintí i cal dir també que entre la seva ajuda i la nova persona de fer feines a casa han estat vitals per manegar el dia a dia. Perquè el Roc aquest últim any no ha parat de creixer i la seva exigència energètica amb les persones que el cuidem ha augmentat moltíssim. És un nano increible, sempre riu i viu tot el que l’envolta com a coses fantàstiques i meravelloses.

No oblidem que amb tot plegat aquest any els de la meva quinta ja n’hem fet 40, cosa que va permetre retrobar-me amb moltíssims amics amb l’excusa de l’aniversari del Benja que varem celebrar a l’hermita de Vinaròs. Poques setmanes després va arribar el moment de reunir els mussols per cel·lebrar els meus quaranta. Em va fer il·lusió fer-ho estrenant la nova barbacoa que m’havia montat el Xavi al jardí. Així que ens varem reunir una bona colla després de molt de temps. Va ser un dia tan gran que fins hi tot la Jur no s’ho va voler perdre, gràcies per portar-la Jordi.

Pel que fa al meu re-naixement aquest any ja n’he fet 14 d’anys. És interessant perquè hi ha coses que et passen a la vida que per temps que passi les tens enregistrades d’una forma que fa que apareixin en la memòria una i una altre vegada. Sé que em direu que això és obvi, però a mi em crida l’atenció de la forma en que apareix una i una altre vegada la mort del meu pare, l’accident d’ara fa 14 anys, la mort del Pol i algunes altres petites coses. Cada cop que apareixen em recorden un missatge d’agraïment i humiltat, recordant-me que no sóc ningú i que he d’estar infinitament agraït a tot el que m’ofereix la vida.

Tornant al tema dels cotxes i d’augmentar la família, per aquest any que ve em vist que amb l’Opel Astra ja no hi cabem tots, entre cotxets, maletes i caixes de taronges el viatge mensual a València és inviable. Així doncs, tot i que encara no el podem disfrutar ens hem comprat un Hyundai Santa Fe. Aprofitant els models de financiació que busquen fidelitzar clients hem decidit que els propers quatre anys, almenys, tindrem aquest cotxe i ja posats i per la diferència de preu hem agafat la versió Style que porta tots els extres. Ara només queda esperar uns dies més a veure si arriba finalment i el podem disfrutar.

Aquest 2017 també ha estat un any de casaments, els nostres amics no són massa de casar-se, per tant, un any amb tres casaments per nosaltres ha estat tota una excepció. Primer el de Sandra i Ivan, per terres valencianes; seguit del David i la Tania enmig de les vinyes del Penedès; finalment el del Gabri i la Kyoko el casament més internacional al que he assistit mai. Cal dir que tots tres van ser fantàstics i els varem disfrutar moltíssim, fins hi tot el Roc s’ho va passar súper bé. Per aquest proper any també en tenim un a la llista, un que fa molta il·lusió; els “cunyis” finalment es casen.

Abans de tancar aquest capítol de temes personals i socials, vull afegir mencions als atempatats que hi van haver a Barcelona i Cambrils. Van ser uns dies on feia respecte sortir al carrer i més després de saber que un dels terroristes va ser abatut a Sant Sadurní d’Anoia no massa lluny d’on jugo a tenis. Personalment penso que al final es descobrirà que no només va ser un acte de terrorismes islàmic, perquè les dates en que va passar eren tan properes a dates assenyales pel procés independentista que costa de creure que fos fruit de l’atzar.

De nou l’11 de setembre va ser una demostració de força i varem tornar a vibrar en una manifestació multitudinaria, cosa que per desgracia hem hagut de repetir alguns altres dies després de les reaccions del govern. Un dia que no oblidaré mai és l’1 d’octubre (1O), aquest dia els catalans em van demostrar fins a quin punt pot arribar a ser valent aquest poble. Mai m’hagués imaginat que una reacció així era possible, no tinc paraules per expressar tot el que vaig arribar a sentir i viure aquest dia. Com tots ells jo també hi vaig aportar el meu granet de sorra i va ser un plaer fer-ho.

Al final de l’any aquesta història ens ha deixat fets molt clars; com unes noves eleccions el 21D, algú em pot explicar perquè van ser tan ràpides? bé tan fa, l’important és que hem deixat clar un cop més què vol el poble. El que no entendré mai és com es pot permetre que hi hagi encara quatre presos polítics a les presons espanyoles, i després diuen que som europeus; des de fa molts anys tinc clar que Europa acaba als Pirineus i fets tan tristos com aquest m’ho demostren un cop més. Jordis, Quim i Oriol tot el meu recolzament.

i la feina, què tal?

No ús passa que quan ús fan aquesta pregunta penseu, contesta un bé, perquè si entro en detalls la pregunta de compromís acabarà convertint-se en una tortura. És evident que és una pregunta social que no espera resposta i per això té tota la seva colla de tòpics llestos per ser oferts com a resposta però això no em deixa massa satisfet, així que en el meu resum anual contestaré la pregunta com toca.

Primer de tot diré que per desgràcia no puc compartir res d’un projecte amb una forta vocació d’ajuda als discapacitats, és un tema que esta molt verd i que és fora de Nexiona. Hi he dedicat poc temps però amb uns resultats esperançadors. A veure si en el proper resum anual puc explicar més.

Encara abans d’entrar a Nexiona una altre novetat, després de moltíssims anys sent autònom aquest passat mes de març em vaig donar de baixa i vaig deixar de cotitzar doble a la seguretat social. Així que ara ja només sóc un assalariat com qualsevol altre. Quina sensació més extranya, la veritat.

Ara ja si dins de Nexiona vull destacar que una de les millors coses que hem fet ha estat deixar SCRUM per passar-nos a Kanban. Realment estic al·lucinat en les millores que això ha suposat per l’equip i en la qualitat de la feina que treu, a més de la velocitat i el control que dona. Realment Kanban és una d’aquelles coses que esta infra-coneguda i que en conseqüència no se li treu el partit que és capaç de donar. De fet, si Toyota el va fer famós no és perquè si.

Amb la incorporació del Gabri a l’equip hem pogut completar la certificació de l’empresa a la ISO 27.001, la de la seguretat de la informació. Aquest any hi hagut molts moviments en el departament però el millor de tot és que hem consolidat un grandíssim equip. Realment els tinc una estima molt gran a cada un dels membres. Després d’invertir durant tot l’any uns esforços brutals per treure el nou MIIMETIQ ARCHITECT i amb això tancar el projecte Horizon 2020; va arribar el moment d’agraïr a l’equip l’esforç i apendre una mica de tot plegat. Per això ens varem retirar a Puigcerdà durant un parell de dies on varem treballar en el nou format de les nostres trobades presencials, varem definir quina és la cultura de l’equip, es va acordar un nou “delegation board”, també es van oferir una serie d’eines per la resolució de conflictes i es va definir l’estil de management. Dins del marc d’aquest últim punt també vaig demanar als companys que em valoressin com a manager i crec que això va donar peu a una experiència molt interessant i que m’esta ajudant molt a creixer.

Realment hi hagut moments on l’activitat a l’empresa ha estat frenètica i això m’ha posat al límit de la meva capacitat de suportar estrés. Per tal de cuidar-me una miqueta més fins hi tot m’he agafat una plaça de parking per reduir el temps de desplaçament fins a l’oficina. Entre el treball remot i havent reduint els temps de desplaçament al mínim he de dir que m’ha ajudat a guanyar algunes hores molt valuoses que he pogut invertir en hores dedicades a creixement personal.

Abans de tancar aquest capítol de feina, afegir que també he estat treballant en definir processos de com la informació ha d’entrar al departament de desnvolupament treballant amb el Jeff amb el product management board, definint com s’han d’organitzar els diferents tipus de comissions i aplicant molts coneixements que he anat adquirint de temes com el design thinking, o el “customer value proposition”. Tot plegat combinat amb idees que venen del món “agile”, “lean” i del “management 3.0”; un exemple, podria ser el “inception deck”. Sense oblidar que fer divulgació de coneixement dins de l’empresa és fonamental he seguit fent els meus videos pels companys, a més d’haver iniciat un treball de camp per entendre i coneixer què són i com funcionen les aplicacions MES en casos reals.

No oblidem el meu esperit G33k

Com cada any el blog segueix acumulant història, aquest cop toca sumar fins a 17. No esta malament, aviat serà major d’edat hi tot. Pel que he vist en l’experiència que he acumulat fins ara sembla que l’atenció que li prenc no canviarà massa perquè el poc temps lliure que em queda té altres prioritats. Això si, tinc claríssim que vull mantenir-lo i qui sap si d’aquí un temps la cosa es pot reconduir. De fet, pel que m’han dit amb l’arribada del Nil la cosa encara es posarà més difícil i ja no m’en quedarà gens de temps per mi. Així que això tindrà un impacte al blog de ben segur, a veure si serà tan fort com m’han dit. Per altre banda, el mes de març també em van fer una entrevista a radio Vilafranca relativa al blog, per si en teniu curiositat l’entrevista esta disponible a: entrevista a radio Vilafranca sobre el meu blog.

De moment volia destacar-vos alguns articles que trobo rellevants dels que he escrit aquest any. Com sempre, tots ells estan molt lligats a tasques que he anat fent per temes personals o professionals. El primer que vull destacar és un relacionat amb temes de creixement personal que s’inspira en un video del Robin Sharma; el títol és: Rituales para acercarse a tu éxito. La resta que destaco són de temàtica més tecnològica. N’hi ha un de molt senzill i curtet que és simplement la referència a una eina que es diu Cryptomator; realment crec que és una eina molt recomanable. Personalment l’uso per guardar la informació sensible que porto a sobre. A més al ser multiplataforma hi puc accedir des de qualsevol sistema.

Aquest any vaig tenir una incidència amb una SD que tenia instal·lada a una Raspberry PI; com que l’equip no ha d’accedir amb permisos d’escriptura al sistema de fitxers vaig decidir fer una instal·lació de només lectura i en aquest article ús explico com ho vaig fer: Raspberry PI using read-only filesystem.

Com que una part molt important del meu temps me la passo treballant remotament i al final el cable dels cascos acaba sent una molèstia ja fa temps que sóc usuari de cascos sense fils. Fins ara usava uns Logitech amb tecnologia inal·làmbrica propietaria, degut a la mala experiència que vaig tenir amb uns Sony que eren Bluetooth 3 i la qualitat del perfil de mans lliures era lamentable. A més al fet de treballar des de Windows, o Linux, encara l’empitjorava perquè la pila Bluetooth no anava tan bé com la d’alguns mòbils. Doncs bé, ha tocat renovar els cascos i la cosa s’ha convertit en un periple fins que n’he trobat uns que m’anaven bé aquí teniu els que he provat i amb quins m’he quedat: Three headphones until I sucess.

Cada cop enregistro més videos perquè ho considero la millor manera de compartir certs coneixements, o experiències que he adquirit o viscut. Així doncs, al meu youtube puc destacar-vos:

També vull afegir que aquest any vaig donar un curs a l’escola d’enginyers de Barcelona relatiu a la Industria 4.0; va ser una experiència molt gratificant llàstima que no i hagi hagut més alumnes per repetir-lo. Pel que fa xerrades, aquest any només m’han demanat una i va ser als Jesuïtes del clot, realment una xerrada molt enriquidora pel públic tan diferent que tenia i per haver-me enfocat a uns continugts complicats com són la tecnologia i les emocions.

No sé si algú de les persones que llegirà això era usuari de Delicious però finalment aquest any el servei ha deixat de funcionar i he hagut de migrar a Pinboard. Tot i ser molt menys atractiu visualment funciona molt bé i estic molt content del canvi. A més la importació va ser ràpida i sense cap incidència cosa que és molt d’agraïr. Això si, ara em toca pagar el manteniment tot i que és molt assequible i és el millor sistema de “bookmarks” que coneixo.

Continuem fent millores a l’Smart Home

A finals d’any he posat en marxa la versió estable del nou sistema de radiadors basats en ESP8266 que vaig començar l’any passat amb l’ajuda del Dani. Ara ja estan funcionant connectats per MQTT a un Node RED que controla si han de posar-se, o no, en marxa i a més gràcies a Grafana mostren el seu estat d’una forma molt xula i útil; finalment el control ja el tinc integrat amb Home Assistant. Només un parell de funcions menors estan encara pendents, una és relativa al calendari de Google i l’altre als perfils de funcionament editables via la fulla de càlcul del Google Suite.

Un altre punt que ja esta en marxa de forma estable són les noves càmares de videovigilància. La cosa no ha estat menor, al Xavi i a mi, ens ha costat uns quants dies acabar-ho tot. Però ara mateix totes les camares estan enregistrant amb qualitat de 1080p i tinc tota la superficie de la casa i el terreny completament vigilada per evitar que tornin a entrar-nos a robar.

Finalment vull parlar d’un punt que encara està molt verd; podriem dir que només ha començat. Però em fa moltíssima il·lusió, estic parlant de la renovació de tot el CPD. De moment he començat, amb l’ajuda del Xavi a montar un parell de racks petitons basats en un moble de l’Ikea, realment hem disfrutat com dos nens montant-ho i la cosa promet moltíssim. Poc a poc, ja aniré explicant els avanços sobre el nou CPD que controla la casa.

No paro mai d’apendre i estudiar

A part de NodeRED i Grafana que els tinc molt per la mà degut a tot el que he estat montant. També m’he estat formant amb moltes altres tecnologies. Per exemple en protocols m’he posat intensament amb; CAN bus, OBD, J1939 i NMEA 2000. Cosa que m’ha permès saber com connectar-me a cotxes, camions, maquinaria industrial; com plataformes elevadores i fins hi tot vaixells. Per altre banda, també he seguit aprenent sobre PLCs malgrat no ser un expert en la materia he reforçat els meus coneixements en OPC i OPC UA. A més també he après Codesys que al seguir l’estàndard IEC 61131-3 permet programar fins a 500 tipus diferents de PLCs.

Sense comptar l’autoformació he fet cursos de: resolució de conflictes, un curs d’IoT al MIT i un altre de data scientist també al MIT. Presencialment també vaig fer un curs de Design Thinking a la Salle que va ser realment enriquidor.

Segueixo treballant moltíssim en temes de creixement personal

Les meves rutines diaries les segueixo madurant, refinant i perfeccionant perquè m’ajudin a disfrutar del meu punt d’equilibri. A més al relacionar-me amb el món miro de mostrar el millor de mi mateix. Cosa que porta a fets curiosos com ara que mencionin una de les meves frases en un llibre. Gràcies de nou al Dario per considerar que algo del que dic és digne de ser escrit en un llibre.

Degut a la meva auto-exigència i sobretot a meitat de l’any em costava moltíssim trobar la motivació, em notava cansat i amb poques ganes de fer res. Així doncs, per descobrir les claus que em permetessin millorar vaig buscar a una coach que m’ha ajudat molt a completar la meva feina. L’Elena Trilla és la persona que m’ha fet aquest treball de preguntes que m’ha permès trobar les meves respostes. Amb ben poca estona parlant amb ella ja vaig ser capaç d’adonar-me que hi havia un dels valors més importants per mi que no estava contemplant; en aquest cas parlo de l’autonomia. Ser autònom i no tenir dependències en els temes vitals de la vida per mi és fonamental i això explica moltes de les decisions que prenc a diari. Per altre banda, una altre de les claus és que necessitava més energia per afrontar els canvis i les millores que volia introduir en la meva vida. La paciència i la positivitat només les puc mantenir si estic alt energèticament.

Com que de temps no se’n pot tenir més, sempre hi ha 24h al dia i el que cal és disposar d’energia fresca per poder-les disfrutar al màxim. Per tant, des de fa una colla de mesos m’aixeco a les 5 del matí. He canviat quasi al 100% la meva alimentació, ara evito moltíssimes combinacions de menjar i faig el possible per menjar només coses saludables. Tot plegat combinat amb les dosis d’esport que ja venia fent. O sigui, tenis i electro-fitness; afegint a la llista hipopressius que m’estan permetent canviar la meva estructura física i anar canviant el meu cos cap a quelcom més saludable.

Aprofitant que a la feina hem migrat a Kanban també he convertit la pissarra del meu despatx en un gran tauler Kanban per donar-me visibilitat a tots els temes personals que tinc oberts i que vull portar fins a l’estat de completat sense oblidar-los com em passa moltes vegades. Una experiència que recomano moltíssim. També com a part del procés de coaching he començat a utilitzar una eina interessant que es diu Tag Spaces i que m’ha permès organitzar el material que tinc pendent de revisar. D’uns llistats d’uns quants centenars de links pendents de revisar he acabat quedant-me en una cinquantena cosa que ho fa molt més assequible i que permet baixar-me la presió.

Parlant de coaching és important mencionar que quasi sense voler vaig començar un segon procés de coaching d’una forma curiosa. Per youtube vaig trobar a un coach canadenc anomenat Evan Carmichael que té una quantitat de material brutal, sense pensar que podia ser una persona relativament coneguda li vaig enviar un correu personal després de fer una recerca important i aconseguir el seu email. Al cap d’una estona em vaig adonar que era conegut i vaig pensar que mai em contestaria, doncs bé, al cap d’unes setmanes una companya seva la Lily Ma em va contactar arrel del meu correu. I una cosa va portar l’altre de forma que m’han escollit per un programa de coaching en el que ara mateix estem treballant perquè aquest any 2018 doni una xerrada TED. Encara queda molta feina per fer i cal veure si ho aconseguiré però de moment ho estic passant molt bé i aprenent molt.

Sense deixar el tema dels coach canadencs volia parlar-vos sobre el Robin Sharma, com segurament heu notat fa molt de temps que el segueixo i em considero fan seu. Obviament de tothom es pot apendre però el que m’aporta molt del Robin és que deconstrueix moltes de les coses que jo faig. Això em permet entendre i millorar molts dels hàbits que ja practico, i fins hi tot, introduir-ne algún de nou. Per exemple, aquest any he incorporat l’hàbit de fer-me un massatge relaxant cada setmana. Cosa que m’esta anant molt i molt bé per començar els caps de setmana relaxat.

A més durant aquest any he intentat posar-me en contacte amb el Robin, cosa que m’ha portat per tot una serie contactes que de moment no han estat tan fructifers com m’esperava. Això si, com a curiositat puc dir-vos que he aconseguit contactar amb l’ex-manager del Robin que també és canadenc però esta casat amb una penedesenca i que aquest senyor és representant d’una bodega que tenim a Torrelavit. Què petit és el món, eh!? tot això ho vaig començar a lligar gràcies a aquest video del Robin: 7 key reasons to journal on en el minut 8 parla del restaurant Can Xim situat a Sant Pau d’Ordal i on gràcies a la Martina vaig aconseguir començar a lligar connexions.

Dins de l’apartat de creixement personal encara vull compartir un parell de xerrades més a les que vaig assistir. La primera és la del Víctor Küppers el qual és realment entrenyable i que té un missatge que arriba i s’enten molt fàcilment, ja fa temps que el vaig descobrir i fins hi tot em va inspirar una entrada al blog: Yo quiero ser así. Però l’anècdota esta en que vaig anar a veure una xerrada seva gràcies al Carles, la Raquel i al Carl. Doncs sense coneixer-lo de res al acabar l’event i encara des de dalt l’escenari em va demanar que no marxés. Quan se’m va acostar em va dir;

Com tu saps jo sempre dic que les persones som bombilles unes van apagades i d’altres il·luminen el que els envolta, doncs bé, tu ets una central nuclear. No et coneixo de res però només de mirar-te ja ho he notat. 

Com podeu imaginar-vos em va fer moltíssima il·lusió que em digués això. La qüestió esta en que durant tota la conferència haviem establert un contacte visual i haviem mantingut una conversa amb la mirada. Aquesta mirada de complicitat i connexió imagino que el van portar a donar-me aquest missatge al acabar. Aquest tipus de coses et carreguen les piles. Gràcies Víctor.

La última conferència que vull mencionar aquí és la del Xevi Verdaguer i el seu contingut és relatiu a com l’alimentació esta intimament lligada a les emocions. Realment va ser súper interessant i no vaig poder-me estar de comprar-me el seu llibre que de ben segur acabarà sent una font d’informació inesgotable. Per si a algú l’interessa el llibre és: Transforma la teva salut.

A cuidar-se que ja tinc una edat

Fa molts anys que jugo a tenis i per ganes seguiré jugant molt de temps, tot i que l’any passat em vaig haver d’infiltrar el colze i la munyeca. Aquest any m’he tornat a recentir del dolor tot i que de moment és força suportable. En qualsevol cas he passat grandíssimes crisis de joc i els dies on he pogut disfrutar han estat quasi excepcions. Més d’un cop i de dos he pensat en deixar-ho, però he persistit perquè ara mateix és l’únic esport que em permet cremar adrenalina. Llàstima que sigui tan poc sostenible pel meu cos. Un altre lloc d’on acostumo a patir degut al tenis són les cames sobretot els genolls, per sort aquest tema ha millorat molt. Em vaig marcar com a objectiu pesar 80kg a final d’any i no he arribat, però m’he quedat a 82kg. El millor és que no he fet cap dieta, i he menjat moltíssim. El que si he fet és canviar tota la meva alimentació com a fruit del procés de coaching que comentava abans. Només amb aquests canvis el físic m’ha millorat moltíssim i en només en un mes ja vaig notar diferència, després de 5 mesos la cosa ja la noto moltíssim.

Els altres exercicis que practico; tan electro-fitness com hipopressius no em permeten cremar l’adrenalina del tenis, però tenen grandíssimes avantatges. La primera és conservar la musculatura de forma adequada i la segona moldejar el meu cos per fer-lo més equilibrat. Fruit d’aquest treball i gràcies a l’Òscar que em vaig fer un estudi muscular i de grasses al cos i estic molt millor del que em pensava. De fet, en aquell dia em sobrava un quilo i avui ja estaria dins del rang del meu pes recomanat per l’altura. A més a nivell muscular estic molt bé, el que em cal és mantenir i no deixar que el sedenterisme de les meves passions m’acabi atrofiant el cos.

Una de les formes que té el cos d’indicar-me que no vaig bé és a través dels herpes labials, el que de forma comuna coneixem com pances. Doncs bé, aquest any he patit de dos a tres herpes en total, cal dir que tots ells han estat molt fluixos i els he passat molt ràpidament. Això suposa un cert empitjorament respecte als anys passats on no n’havia tingut cap, o un herpes a l’any. Per tant, aquí tinc un gran espai de millora i he de tornar a enfocar les meves meditacions a respectar els meus ritmes vitals. Desijto saber-me mantenir amb prou equilibri com perquè aquesta somatització de l’estrés no es torni a posar de manifest.

Finalment un petit repàs als viatges i escapades de l’any

Com sempre cal distingir els viatges de plaer i els de negocis, tot i que viatjar sempre té un component educatiu important i sobretot una oportunitat per descobrir noves coses d’altres cultures. L’any 2017 va començar a Cuba on encara guardo amistat amb el guia que just avui he vist que m’havia felicitat les festes. Té pinta que serà l’últim gran viatge en força temps perquè tal com pinta la família el que tocarà ara és invertir en la casa i en d’altres llocs que no siguin viatjar; almenys tan lluny.

La resta de l’any amb la família hem disfrutat d’unes quantes escapades molt xules. A les falles on feia temps que no hi anavem i el Roc no les havia vist mai. A l’hotel Asia Gardens, realment un paradís asiàtic al Mediterrani, molt recomanable; això si, estalvieu que mica. Una escapa en família a Montanejos on varem disfrutar banyant-nos al riu, realment un racó molt xulo. A l’estiu varem disfrutar d’unes vacances de resort a Fuerteventura; molt recomanable l’hotel Barceló Castillo Beach que a més té habitacions tipus apart-hotel, amb pulsereta, piscines i la platja a tocar. Ideal per descansar amb el nen i passar uns dies dels primers mesos de l’embaras del Nil. Inmillorable per poder cuidar d’Estefania i els seus marejos. No oblidem l’escapada a Banyoles amb el Rai i la Claudia, un pont de la puríssima realment necessari i divertit. Molt recomanable la casa rural que varem trobar al mig de la muntanya amb totes les comoditats i apartada de tot. A nivell no professional l’únic que em queda mencionar és l’escapada a la manifesació de Brussel·les que hi vaig anar amb el Jordi, realment un dia marató al que va valdre molt la pena assistir. Tota una experiència fantàstica.

Per temes de feina aquest any he estat a Saragossa, Bilbao, nord d’Itàlia, uns quants cops a Anglaterra diria que almenys quatre cops i de nou he tornat a Tampa (Florida) a la central de Tech Data. Un viatge que va coincidir amb el meu aniversari i que encara que sigui de forma testimonial els companys d’EUA van volen celebrar amb mi. Realment molt emotiu. Finalment vull destacar el “retreat” que varem fer amb els companys durant un parell de dies a l’hotel Golf Puigcerdà; va ser realment molt xulo i varem poder disfrutar molt de la nostra companyia. Sincerament esperava que tantes hores junts hi hagués moments on les coses fossin una mica forçades però crec que varem disfrutar d’un equip molt cohesionat i que va saber aprofitar aquesta aportunitat per coneixer-nos millor i definir com millorar les nostres debilitats.

Tancament del resum de l’any 2017

De nou un any per sentir-me infinitament agraït a la vida, a la família i a les persones que m’envolten. Un any que no ha estat fàcil però que hem aconseguit fer-lo brillar, fer que fos un altre any fantàstic i meravellós. Un nou any on cal no oblidar els que no han tingut tanta sort; recolzant-los a ells i les seves famílies. Però en que cal ser molt agraït per tot el que he pogut viure i disfrutar, a més d’apendre de cada situació, de cada persona i de cada moment.

Moltíssimes GRÀCIES vida, un any més, GRÀCIES.

May 09

L’experiència l’entens quan la tens, avui en faig 40

Reading time: 6 – 10 minutes

Bon dia, potser aquesta és l’entrada al blog que he escrit més aviat al matí però després de quasi 17 anys de blog la veritat costa de recordar. És en detalls com aquests en els que t’adones que fer 40 anys són uns quants. Potser una de les coses que més m’impacte és recordar el que hem deia el Magí fa molts anys “et fas gran i veus el món com si encara en tinguessis molts menys” i ell afegia “a més ningú et dona un manual per dir-te què ha canviat i com ho has d’afrontar”; personalment aquest manual fa molts anys que el vaig trobar i que l’estic escrivint i millorant a diari, això si, la mirada jove costa de canviar-la. Sovint recordo moments de fa un grapat d’anys com si encara fos ahir.

En unes hores seré a un avió cap a Tampa, Forida; això si, per motius de feina. En molts moments això ho vius amb moltíssima il·lusió, aquesta vegada costa llegir-ho així. Veig l’oportunitat i segur que sabré disfrutar aquest aniversari tan llarg, entre el canvi horari i tot viuré un aniversari de més de 24h. Ara mateix em costa pensar que no podré estar al costat del Roc i l’Estefania. Així doncs, puc dir-vos una cosa, aquests són els detalls que realment hem fan sentir que els anys no passen en va.

Hi ha coses que tinc molt clares, una d’elles és que l’edat física no condiciona l’edat mental. La meva forma d’entendre l’experència tot i estar lligada a l’edat, com a fet que possibilita haver viscut moltes coses, crec que té una altre variable amb encara més pès i són les vivències que hem acumulat en els anys d’oportunitat que hem tingut. Personalment sóc de l’opinió que la vida no m’ho ha posat fàcil; evidenment no puc queixar-me perquè amb un minut que dediqui a donar un cop d’ull a les notícies és evident que he tingut molta sort d’haver nascut on he nascut, i això no es tria.

Però per altre banda, totes les vivències difícils que m’ha tocat superar en dies com el d’avui em venen el cap i agafen un pes molt emotiu. Curiosament parlo molt poc del meu pare en el dia a dia, però ús ben asseguro que costa molt passar un dia sense que algún detallet me’l fassi recordar i pensi en com hagués canviat la meva vida d’haver-lo pogut disfrutar durant més anys. Recordo una infantesa molt humil però al mateix temps plena de singularitats que m’ajudaben a acumular aquestes vivències de les que auvi ús parlo.

L’adolescència va ser una etapa molt desconcertant, suposo que igual que molta gent, en el meu cas ho va ser perquè havent descobert la meva passió se’m feia molt i molt difícil tenir-hi accés degut a l’entorn rural on he nascut. Per sort, al accedir a la universitat i la popularització d’Internet van canviar la meva vida i van permetrem acostar-me a moltíssimes persones afins als meus gustos. D’aquí varen neixer els mussols. Evidenment cada cop costa més matenir el contacte amb tots ells però una cosa la sé segura, cada cop que els veig recordo moments innoblidables al pis d’estudiants de Mataró.

Com que venia parlant dels fets durs que m’ha tocat superar, crec que podria definir el final de l’adolescència amb l’accident de cotxe que vaig patir. Sé que costa entendre que amb 26 anys algú pugui dir que acaba l’adolescència però a grans trets diria que va ser així, aproximadament per aquestes dates va ser quan me’n vaig anar a viure en parella per primer cop. Realment va ser una relació molt enriquidora la que vaig tenir amb la Dafne i estic convensut que moltíssimes de les grans ensenyanses que he anat adquirin els últims anys varen neixer amb ella.

La qüestió és que sovint quan alguna cosa acaba ens dona la sensació que és quelcom dolent perquè va acompanyada d’un dolor intens que sentim dins nostre i que no sabem com superar. Però els anys et donen prespectiva i des d’aquesta prespectiva, ara puc dir que quan algo acaba és per deixar espai a noves coses que han de venir. De fet, estic tan convensut d’això que el llibre que m’estic llegint ara mateix de l’Anthony Robins va d’això. D’acceptar el preu que hem de pagar per posar noves coses a la nostre vida, compte ningú parla de diners aquí.

Havent trobat aquest espai a part de començar a crear la que ara és la meva família també vaig posar-me a crear algo molt més important, vaig començar la creació conscient de mi mateix, per arrodonir-ho podriem dir que això va començar fa uns deu anys. Mai podré agraïr prou a l’Estefania l’espai que m’ha donat com a parella perquè això pogués començar i segueixi passant dia rera dia. Vull demanar disculpes a totes les persones que inverteixen tantes i tantes hores en buscar-se, sota el meu punt de vista la vida va de crear-se. Buscar models de persones amb conductes que per nosaltres són admirables i crear la nostre propia versió d’aquestes conductes.

You have the power to invent yourself.

Jo no sé si sóm els nostres pensaments, les nostres conductes, els nostres fets. El que si tinc clar és que la suma de totes aquestes coses ens omplen els moments de la vida. Així doncs, gràcies a la PNL he pogut apendre que canviant el llenguatge puc crear una percepció del món que m’ajuda a estar agraït a la vida en cada instant que tinc la sort de viure. Hi ha moments, com deia fa una estona, que la vida no t’ho posa fàcil. Aquests són els moments on toca creixer, toca superar-se i toca ser més agraït que mai.

Suposo que a aquestes altures ningú dubte que després d’acomiadar-me del pare i veure passar la vida per davant meu en un instant. El fet més dur que m’ha tocat viure és la perdua del Pol. Quan el recordo quasi de forma instantànea noto com les llagrimes s’apoderen dels meus ulls. Per sort, tota una colla d’anys de treball de creixement personal m’ajuden a sentir un agraïment infinit a la vida. De les coses que estic orgullós és com vaig ser capaç de sobreposar-me al costat de l’Estefania per tornar-ho a provar i acabar construint la nostre família.

Com és lògic podria tornar a repassar la meva vida centrant-me amb els fets positius que han anat passant, que no són pocs. Sincerament jo veig aquests fets com a premis o recompenses, però no pas com els fets que em fan creixer. Així doncs, tancant el cercle sobre el que anava explicant per mi l’experiència es forja a través de les vivències que ens fan creixer. Ah! i mirant la televisió no s’acumulen vivències massa intenses, almenys sota el meu punt de vista. Imagino que a aquestes altures no cal dir que el millor premi que he rebut mai me l’ha donat l’Estefania, ens ha fet patir molt però ara mateix el Roc s’ha convertit en el Sol sobre el que donem voltes.

Potser no tothom entendrà perquè m’havia d’aixecar a les cinc del matí per escriure això, però jo només puc dir que ho necessitava i que tampoc hem cal que ningú ho entengui perquè a mi m’omple tan fer aquest petit ritual que n’hi ha prou per trobar les forces per fer un salt de llit i plantar-me davant l’ordinador per escriure-ho.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HEU ACOMPANYAT DURANT AQUESTS 40 ANYS QUE M’HAN PERMÈS CREAR-ME TAL I COM VULL SER.

Mar 07

Entrevista a Radio Vilafranca sobre el meu blog

Reading time: 1 – 2 minutes

Ahir dilluns es va emetre per Radio Vilafranca una entrevista de 20 minuts que hem van fer relativa al meu blog. Concretament al magazine “Penedès Gamma extra” hi ha una secció dedicada a la Penedesfera, comunicatat de bloguers del Penedès, en la que van entrevistant a diferents autors de blogs i aquest cop m’ha tocat a mi contestar algunes preguntes sobre l’origen del blog i d’altres similars.

fotografia de l'estudi de radio

A continuació teniu l’entrevista enregistrada:

També esta disponible a través d’ivoox:

Per cert, el Daniel Garcia a través del seu blog també ha fet menció de l’entrevista en aquesta entrada. Aprofito des d’aquí per donar-li les gràcies a l’oportunitat que em va oferir ja que ell és l’impulsor de la idea. MOLTES GRÀCIES.