Dec 27

El meu 2014

Reading time: 8 – 14 minutes

Finalment s’acosta l’hora de tancar aquest 2014. Ha estat un any molt intens amb emocions de tots colors, un any amb grans oportunitats pel creixement com a persona. La vida m’ha posat grans obstacles i ara mateix estic content de poder dir que hem sento amb forces per seguir afrontant els reptes que hem depara el nou any que ja truca a la porta. Des de fa uns dies dedico totes les hores que esgarrapo als events familiars a rellegir totes les notes que he pres durant el dia a dia de l’any que deixem enrera.

Com molts ja sabeu tinc costum d’anotar cada matí després de la meditació quins són els objectius de creixement personal i professional que vull assolir i després a última hora del dia en faig un balanç. Aquesta practica ja fa una colla d’anys que la segueixo i poc a poc he anat refinant la metodologia per portar-la a terme, és a dir, que he anat seleccionant quines eren les preguntes i reflexions que més m’aportaven. No és objecte d’aquest article parlar d’això però si que després de rellegir-me tot el que he escrit durant aquest any volia compartir amb tots vosaltres el resum dels fets més importants que han esdeveningut aquest any. Sempre podria passar que hem deixés algún fet important però en tot cas aquest ha estat el meu 2014.

A principis d’any el Jaume, com a director general, i jo, com a director tècnic, varem començar oficialment l’aventura de posar en marxa M2M Cloud Factory després d’aconseguir una inversió força interessant. Així que a principis de Febrer ja teniem l’equip de programadors en marxa i desenvolupant MIIMETIQ, el primer producte de l’empresa en forma de “framework” per desenvolupar aplicacions per M2M i IoT de forma ràpida i àgil. No ens oblidem que el lideratge del Pau ha estat fonamental per aquest equip.

Al cap de poc l’Àlex em va convidar a participar a un dels events d’alumni de la FIB, on vaig portar a terme una conferència titulada: “Revolució dels mini-PCs: Raspberry PI, Arduin i més“. Gràcies a la conferència coneixo a molta gent nova i em va fer recordar el temps en que havia estat fent força conferències.

Mentre el meu cap començava a estar súper inmers en la creació de MIIMETIQ, un email de la gent de Google em va fer sentir reconeguda la meva carrera després de que m’oferessin feina com a TPM dels SRE i com a SE RSE. Finalment la cosa no va acabar de cuallar i l’event més important de l’any s’acostava.

Gran part de les decisions de l’any venien marcades perquè durant el maig l’Estefania i jo esperavem el nostre primer fill, el Pol. Li varem arreglar una de les habitacions de la casa i fins hi tot varem acondicionar tota la part exterior de la casa perquè quan arribés el Pol es trovés un jardí ben xulo i espaiós perquè hi pogués anar a jugar. Però abans d’acabar les obres el Pol va voler venir a aquest món, concretament el 26 d’Abril. Desgraciadament al cap de tres dies coincidint amb el segon aniversari de casament el Pol va decidir deixar-nos. Varen ser uns dies molt durs i dels que encara ara estem aprenent moltes coses, en el seu moment ho vaig intentar explicar a la història del Pol.

Són en aquests moments de la vida quan realment saps que ets realment afortunat de tenir a grans persones al teu voltant i pel que varem comprovar l’Estefania i jo en tenim de fantàstiques. Durant unes setmanes tot va ser realment confús però events tant calurosos i didactis com: poder assistir a l’event del Thich Nhat Hanh, recordar que fa 11 la vida hem va donar una segona oportunitat, la festa d’aniversari sorpresa que hem van preparar els mussols, fins hi tot l’escapada d’uns dies a l’Ametlla de Mar; tot això i molt més ens va ajudar a anar tornar a enganxar-nos a la vida poc a poc.

Al cap de poc temps i quasi sense pensar-ho en Dario, em va presentar l’Enric el qual després de 4 mesos de treball diari a casa va posar en marxa moltíssims automatistmes que tenia planejats instal·lar jo mateix. Així que com que les meves prioritats personals i professionals no hem deixaven atendre aquest projecte des de feia anys vaig decidir volcar el meu coneixement en aquest noi. Jo el vaig batejar com a projecte de “mentoring”. Així ell podia adquirir coneixements pràctics en la programació d’arduinos i similars i jo posava en marxa el projecte de domotitzar la casa. Obviament el Xavi va donar el suport clau per fer que tot plegat sigués una realitat.

En aquesta primera fase de domotització s’han automatitzat moltíssimes coses: s’ha integrat el sistema de calefacció que vaig montar l’any passat en l’aplicació mòbil de control de la casa, es poden controlar les persianes, el sistema de reg, la font del jardí, hi ha desplegada una xarxa de sensors de presència pel jardí per controlar quan entren gats al terreny i espantar-los activant els espersors, s’ha reinstal·lat el sistema de distribució de la TV per la casa, sistema de control d’obertures de portes del garatge i del jardí a través de comandaments a distància i de l’aplicació mòbil de control de la casa, porter automàtic ja esta apunt per ser integrat amb la resta de la casa, càmares de videovigilància i diria que ja no hem deixo res més. Això si, tot es pot controlar des del mòbil, la tablet o l’ordinador des de qualsevol lloc del món.

El dia 15 de Juliol, gràcies a l’esforç de tot l’equip de MIIMETIQ es va poder presentar la versió 1.0 del producte als inversos. 15 dies abans del previst i amb tot el que havia succeït. La presentació va ser un èxit i ben aviat ens varem posar a montar el primer pilot per Mediapro, de fet la primera setmana de setembre ja s’estava mostrant el primer pilot fet usant el nostre “framework” a dues fires d’Anglaterra.

Just abans de marxar de vacances hem va arribar un nou reconeixement, aquest cop en forma d’entrevista per un blog que es diu “Tu business Coach” on hem van fer una entrevista. Així que a mitjans d’agost l’Estefania i jo contra tot el que haviem planificat per aquest any varem agafar les maletes i ens en varem anar a visitar l’illa de Lanzarote a les Canaries.

A principis de setembre, com ja va passar l’any passat, vaig col·laborar amb Omitsis a posar en marxa el servidor web de la festa major de Barcelona, la Mercè. Cal dir que aquest any el repte va ser força senzill i va acabar sent un èxit com l’any passat. Això si, l’event del mes de setembre va ser el dia 11 amb la diada nacional de Catalunya. Participar en una manifestació d’uns 2 milions de persones posa la pell de gallina. Crec que poder compartir aquests moments de la història no té preu i tinc la sort d’haver-hi pogut participar diverses vegades.

Encara dins del mateix setembre vaig participar a la Python Meetup de Barcelona presentant el sistema de calefacció que tinc montat a casa. Aquesta conferència no hagués tingut res d’especial si no fos perquè ha estat la primera conferència que he fet en anglès. En la meva vida he fet forces reunions en anglès però mai havia tingut l’oporunitat de fer una conferència en anglès. Així que va tenir una motivació especial, algunes persones m’han dit que per ser la primera va estar molt bé i d’altres que perdo molt al no fer-ho amb una llengua que controli al 100%.

Durant els propers mesos encara vaig fer dues conferències més una anomenada: “IoT Low Cost” al Tecnocampus de Mataró; i l’altre una mini-presentació sobre “MIIMETIQ” a la PyConES de Saragossa. De fet, tornant de Saragossa vaig tenir temps d’arribar a la consulta popular sobre la independència de Catalunya el #9N, un altre fet històric pel que molts dels avant passats del meu país van morir. Un moment innoblidable.

A principis de desembre en nom d’M2M Cloud Factory vaig poder participar a una taula rodona dedicada a les plataformes d’IoT dins del marc del IoT forum 2014 organitzat pel BDigital. Gràcies a l’event he conegut persones realment interessants també. Tot i que no he d’oblidar que per divertit l’escapada que varem fer Sarai, Àlex, Estefania i jo a Madrid durant el pont de la puríssima. Una experiència que haurem de repetir. Mira que he anat cops a Madrid però pocs cops ho havia disfrutat tant.

Professionalment tampoc hem puc oblidar del projecte Empowering, el qual gràcies al Xavi i la resta de companys de CIMNE segueix en pas ferm aquest segon any. Aquest any la meva participació en el projecte ha estat més discreta perquè l’arquitectura ja estava molt definida i calia anar fent seguiment de la implantació i ajudant quan es podia. Si tecnològicament hagués de resaltar algunes tecnologies amb les que he treballat diria que ha estat l’any del: Raspberry PI, Arduino, AMQP (RabbitMQ), Docker, Ansible, Vagrant, VirtualBox, Celery, Kombu, Supervisor, Ambari, Hadoop, HBase, HIVE, etc.

A més degut a temes de feina també m’he mogut força: Cardiff (UK), Langen (DE), Saragossa, Sevilla i Madrid. Són alguns dels llocs més llunyans als que m’ha portat la feina aquest any. Però el capítol que realment posa la cirereta a tota la feina ha estat la notícia que varem rebre pocs dies abans de Nadal quan se’ns va comunicar des de la unió europea que hem guanyat l’Horizon 2020 al que ens hem presentat. És a dir, que tenim pressupost assegurat per seguir invertint els dos propers anys a MIIMETIQ.

Hem venen al cap d’altres temes més secundaris però fites igualment importants en l’ambit personal i professional. Com per exemple, que he aconseguit tenir dues sortides a internet més a part de l’ADSL a casa. Gràcies al Santi, al Jordi i al Joan. Entre totes dues rondem els quasi 20Mbps a part de l’ADSL cosa que m’assegura una bona qualitat de servei en un entorn hidílic per seguir treballant i creant.

Si tot va com tenim previst acomiadarem l’any des de Bernui un poblet del Pirineu català, molt aprop de Sort. On amb una companyia excel·lent direm adéu a aquest any que tantes emocions ens ha regalat un any al que li podriem trobar molts adjectius però que al final és un capítol més dins la vida. Un capítol que hem d’acceptar amb la millor cara possible en cada moment i per la que hem d’estar agraïts per tot allò que entenem com a bo i per tot el que ara ens sembla dolent però que amb la intel·ligència del temps segurament entendrem que també tenia el seu missatge constructiu.

Així que un any més acabo l’any tot dient: GRÀCIES!!!

Aug 23

Vacances a Lanzarote

Reading time: 8 – 13 minutes

Aquest any m’he agafat un parell de setmanetes de vacances durant el mes d’agost i una d’elles l’hem passat a Lanzarote. La veritat és que no ens hem estressat gens visitant coses però diria que hem sabut trobar l’equilibri entre fer el turista, descansar i fins hi tot fer una mica d’esport.

Mapa de Lanzarote

Dia 1: avió Barcelona – Arrecife

El dia 13 d’agost agafarem un avió que sortia aproximadament a les 9h del vespre de Barcelona entre les 3h30m de vol, 30min de retràs en la sortida, el taxi fins a l’hotel a més del canvi d’hora. Sopavem aproximadament a les 12h de la nit a l’hotel Luabay Lanzarote Beach.

Dia 2: relax a l’hotel i coneixent Costa Teguise

Com que el primer dia sencer a l’illa el varem disfrutar a l’hotel i a la zona del voltant de l’hotel, aprofitaré per dir en aquest punt que ús recomanem moltíssim l’hotel Luabay. El primer que cal destacar és que esta situat en una zona plena de serveis, a la porta de l’hotel hi ha un munt de restaurants i botigues, a més de supermercats i bancs. A menys d’1min hi ha una platja molt gran (playa de las cucharas) i a 2min n’hi ha una altra (playa del jablillo). A més si llogueu un cotxe com nosaltres tampoc ús costarà gaire aparcar ben aprop de l’hotel.

Pel que fa als serveis de l’hotel doncs el més important a destacar és el seu personal. Mai ens haviem trobat persones tan atentes i que es cuidessin tan proactivament del nostre benestar. Realment et senties com en un hotel familiar malgrat el complexe és força gran. Com que anavem amb tot inclòs podiem disfrutar de tres bufets al dia, per esmorzar, dinar i sopar. A més d’un bufet al bar de la piscina que cobria les hores entre menjars. També varem disfrutar de dos sopars a la carta, un al restaurant espanyol i l’altre al restaurant mexicà. Obviament no és un 5 estrelles ni estavem al Carib però la diversitat, qualitat i quantitat del menjar eren més que bones. Pel que fa a l’habitació varem estar de sort perquè ens va tocar una habitació molt gran amb vistes a la piscina, tot l’hotel esta recent remodelat i per tant la decoració i estat dels equipament és excel·lent. Jo resumiria l’hotel amb una excel·lent relació qualitat preu i això li dona la quarta posició del TripAdvisor dels 50 i tants hotels de Costa Teguise.

Dia 3: Museu Lag-o-mar (Nazaret), Platja de Famara i Fundació César Manrique (Tahiche)

A mig matí ja teniem un Nissan Micra que haviem llogat a Plus A Car. La oficina és prop de l’hotel tot i que haviem fet la reserva per internet aquesta oficina no sortia a la web. El preu molt raonable poc més de 100€ per 6 dies. El cotxe malgrat era nou es notava que havia estat usat a fons i sense descans. Però la qüestió és que va ser més que suficient pel que ens calia, el servei de lloguer va ser còmode i ràpid tampoc es pot demanar massa més.

La primera parada que varem fer va ser a Nazaret on hi ha el museu Lag-o-mar. Es tracta d’una casa súper xula incrustrada en una montanya i plena de comoditats i de racons fantàstics. Aquesta casa va pertanyer a un actor prou famós en la seva època l’Omar Sharif tot i que encara és viu. Ús recomanem molt la visita a nosaltres ens va encantar. L’entrada costa uns 5€ per cap.

Després seguirem creuant l’illa fins arribar a la platja de Famara. Allà hi ha una urbanització de Bungalows que pel que ens varen explicar va ser construida als anys 70 i just davant hi ha la famosa platja on els surfers posen a prova les seves habilitats. La platja és inmensa i sempre hi fa molt de vent. Només cal veure com les dunes de sorra es mouen a través de la urbanització. A poc més d’un quilómetre hi ha el poble de Caleta de Famara. On és plè de locals dedicats al surf i d’altres serveis complementaris com restaurants i petites botigues.

De tornada cap a Costa Teguise varem parar a Tahiche on hi ha la fundació César Manrique aquesta fundació esta situada dintre de la que va ser una de les seves cases. Tot i que no ús agradi massa l’art si teniu curiositat la casa també és interessant de visitar. Tot i ser xulo si el que voleu és estalviar són 8€ que podrieu guardar-vos.

Dia 4: Timanfaya, passeig amb camell, El Golfo i Playa Blanca

Una de les visites obligades a l’illa és la zona volcànica del Timanfaya. Quan viatges a Lanzarote una de les primeres coses que has de tenir clar que no veuràs és vegetació, l’origen volcànic de l’illa encara és molt present a cada paissatge i dins del parc nacional del Timanfaya es pot veure l’escència més pura del que ús comento. Una cosa molt important és que si hi aneu a l’agost com nosaltres mireu d’arribar al parc abans de les 10 o 11h del matí perquè sinó es formen unes cues molt importants, de fet, a nosaltres ens va anar de poc que no agafem la cua forta.

Quan arribes al parc has de pagar 9€ per persona i aparcar en un parking d’allà et posen en un autobús i et fan una visita explicada per una gravació. Degut a l’extenció de la visita i que és un espai protegit és l’única forma de visitar-ho. De tornada al punt inicial hi ha un restaurant on es cuinen algunes carns fent servir l’escalfor que encara surt de la terra.

De baixada al costat de la carretera hi ha un munt de camells on es pot fer una petita passejada. És tota una experiència i per 6€ no ho trobo gens car. Sota el nostre punt de vista l’experiència val la pena si no has pujat mai en un camell ja que és molt diferent de montar a cavall o altres animals.

Seguidament varem anar a fer unes fotos a El Golfo, un racó molt xulo per les vistes que té i plè de restaurants on poder dinar. Tot i que nosaltres varem preferir allargar-nos fins a Playa Blanca per dinar on dinarem al Brisa Marina un restaurant a primera línia de mar on casualment varem dinar al costat d’un senyor de Sant Sadurní d’Anoia. A la tarda varem quedar-nos a la petita platja que hi havia davant del restaurant.

Dia 5: mercat de Teguise, casa d’Haría del César Manrique,Mirador del Rio, Cuevas de los Verdes i Jameos del Agua

Un dels mercats amb més renom de l’illa és el de Teguise i allà és on varem passar unes hores durant el matí del diumenge. Cal dir que el mercat és força gran i plè fins al cap de munt de turistes fent compres com a bojos. S’hi pot trobar de tot, però sobretot complements i accessoris per regalar, o per regalar-se.

Després del mercat varem arribar-nos fins a Haría en aquesta petita població del nord hi ha la que va ser durant 20 anys la casa del César Manrique. Cal dir que la casa és molt xula i que malgrat la casa es va quedar a mitges d’una reforma l’any 1992 quan va morir l’artista té un toc modernista barrejat amb tocs classics molt xulo. Jo diria que la part de la piscina és la que més va agradar a l’Estefania.

No massa lluny hi ha el Mirador del Rio al que no varem entrar, però que des del costat varem poder apreciar les boniques vistes sobre l’illa de la Graciosa. Així que en poca estona més varem fer cap a las Cuevas de los Verdes. Potser aquesta és la vistia que més ens va sorprendre i agradar a la vegada de totes les que varem fer. Realment són unes coves molt xules i a diferència de moltes altres que havia vist arreu del món aquesta esta feta per rius de lava que van solidificar en les seves escorces i van acabar generant aquestes cavitats de 8km que van des dels volcans fins al dins del mar. Realment espectacular i una molt bona inversió dels 9€ que val la entrada.

A poc més d’1km hi ha els famosos Jameos del Agua, una altra obra del César Manrique omnipresent per tota l’illa. Cal dir que els Jameos estan construits sobre d’una d’aquestes coves formades per la lava. La vista sota el meu punt de vista és obligada, ja que el lloc és preciós.  A més poder disfrutar d’un concert a l’auditori que hi ha situat dins del mateix recinte ha de ser un plaer. Llàstima que quan hi varem anar estaven acabant una restauració a l’auditori perquè queda com una assignatura pendent poder disfrutar d’aquest lloc durant un cocert en una nova ocasió.

Dies 6 i 7: Kite Surfing a platja de Famara

El dilluns i el dimarts els passarem a la platja de Famara on vaig estar fent els meus primers passos amb el Kite Surfing així que poca a cosa a explicar. He de dir que l’experiència em va agradar molt tot i que és complexe i cal molta pràctica abans de posar-te a l’aigua amb la planxa. Així que jo em vaig haver de conformar amb aprendre a fer volar l’estel sense poder passar d’un estel de 5m, pels que no hi entengueu penseu que per la meva mida i pes me’n caldria un de 12m. També cal dir que el segon dia el vent era molt a ratges i això no facilita precisament l’aprenentatge.

Per cert, per si algú vol anar a fer Kite Surfing a la platja de Famara i vol un bon professor he de dir que el Vicente em va agradar molt. Per més informació: info@surfkitelanzarote.com i 669 20 72 13.

Dia 8: relax a l’hotel i avió Arrecife – Barcelona

Fins les 23.40 no sortia el nostre vol cap a Barcelona, així que varem poder relaxar-nos tot el dia a la piscina de l’hotel i ens varem poder acomiadar de totes les persones excel·lents que ens havien atès. Destacar l’Ivan, el Ramon, el Santi, etc.