oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: administrator

Rack Tables: inventari dels servidors que tenim als racks

2008/04/05 No hi ha comentaris

Reading time: 2 – 3 minutes

A primer com de vista i pel que puc veure en la demo, ja que no l’he usat mai encara, m’agrada molt el que preten fer el Rack Tables. Bàsicament la idea és mantenir un inventari de què hi tenim montat a cada un dels armaris rack que tenim destribuits per tot el món. Això quan tens un garbuix al cap del que té cada client com em passa a mi sovint pot ser molt útil. Sobretot perquè s’hi poden adjuntar fotografies o portar un control exahustiu de les U’s que hi tenim lliures, dels ports de switch ocupats, etc. Per tant, diria que és una eina molt recomanable per administradors de sistemes. Fins hi tot diria que imprescindible per admins d’empreses de serveis que no tenen contacte diari amb els datacenters dels clients.

També permet portar un registre dels espais d’IPv4 en això s’assembla una mia al IPplan malgrat les funcions d’aquest aplicatiu són molt més simples i es redueixen a funcions purament d’inventari. Al estar orientat a servidors ens permet mantenir un registre dels serveis virtuals que tenim corrent, pools de màquines i fins hi tot algunes funcions de monitorització a nivell de gràfiques sobretot. Per cert, m’agradaria descatar que potm ostrar l’estat dels balancejadors de carrega web, per exemple.

És important recordar que és una eina d’inventari, en això vull dir que el que aquí interessa no és pas veure com les coses canvien en temps real. Sinó poder mantenir un registre de com tenim o volem tenir montada l’infraestructura. És a dir quelcom més proper a una ajuda per mantenir la documentació que no pas una eina de supervisió. Per això ja tenim nagios, no?

No ho havia comentat però l’aplicació funciona via web i malgrat no m’hi he fixat massa diria que és la típica aplicació feta amb PHP i MySQL. Potser per ser una aplicació web la trobo una mica massa anticuada tan en el disseny com en la poca introducció de funcionalitats AJAX que la facin més usable i atractiva a l’usuari.

SMB per FUSE (fusesmb)

2008/03/31 5 comentaris

Reading time: 2 – 2 minutes

FUSE com segur que ja sabeu es carrega com un mòdul del kernel i ens permet accedir al sistema de fitxers a través des d’una aplicació d’usuari, és a dir a una aplicació que no necessariament ha de tenir permisos d’administrador. Doncs bé en aquest cas es tracta de navegar pels WORKGROUPS, hosts, shared folders i impresores publicades a la xarxa a través del protocol SMB. Perquè ens entenguem el protocol que usa windows de tota la vida per compartir recursos de xarxa. Doncs amb el petit aplicatiu del que parlo podrem navegar per tots aquests recursos de xarxa com si es tractés de directoris del nostre sistema de fitxers linux. Realment útil i còmode això de poder accedir a recursos de xarxa sense haver de montar aquests recursos des de la nostre CLI.

Si els recursos de xarxa compartits ho estan sota autenticació al accedir al directori que representa el recurs en denegarà l’accés. Perquè això no passi cal passar com a paràmetres del fusesmb el nostre usuari i paraula de pas del recurs de xarxa. El dolent, és que si tenim diversos usuaris per autenticar-nos segons el recurs no ho podrem expresar des d’una mateixa instància del programa. Així doncs, pel meu gust li falta algun petit workaround que ens llenci interactivament la pregunta d’usuari i paruala de pas a l’entrar a un recurs protegit.

Malgrat això el fusesmb considero que és una eina molt còmode per accedir als recursos de xarxa sobretot si hi podem accedir amb el mateix usuari i password, o sigui, el que acostuma a passar si la xarxa a la que estem és la nostre.

python trick: compartir directori via HTTP

2008/03/27 No hi ha comentaris

Reading time: 1 – 2 minutes

A vegades estant en la propia LAN, suem tinta per dir-li a un usuari de windows com ho ha de fer per agafar un fitxer d’un directori del nostre linux. Si teniu python instal·lat, normalment totes les distribucions l’instal·len per defecte a més del paquet HTTP. Podeu fer una cosa tan simple com posar al .bashrc:

alias quickweb='python -c "import SimpleHTTPServer;SimpleHTTPServer.test()"'

Ara aneu al directori on voleu compartir els fitxers i escriviu: quickweb. Això obrirà el vostre port 8000 i qualsevol usuari de la xarxa podrà connectar-se amb el navegador a la vostre IP pel port 8000. Allà es pot veure i descarregar els fitxers que hi teniu. Quan volgueu deixar de compartir el directori només cal fer un Control+C i llestos.

Realment una xorrada molt i molt útil, no? si voleu comprovar què esteu compartint ja ho sabeu: http://127.0.0.1:8000. Més senzill impossible.

Recuperant disc dur de 750Gb

2008/03/10 No hi ha comentaris

Reading time: 1 – 2 minutes

Fa unes setamens vaig comprar un disc dur de 750Gb SATA II pel server nou que estic montat per casa. Doncs en plena migració de dades em vaig adonar que el disc es quedava fregit i em penjava el servidor. Avui m’han donat un altre disc de 750Gb per posar-hi les dades i ara mateix acabo de fer un dd if=/dev/sda of=/dev/sdb. Germans preguem! 😉 no sé si podré aguantar tan de temps amb els dits creuats esperant a que passin totes les dades sense problemes. Esperem que així sigui… la foto de l’espectacle:

Update1: no s’ha completat el dd, pel que he observat l’error pot venir del cable. Ja que ha cascat el nou disc dur durant la còpia no el qu jo em pensava que fallava. Ja que tenia el nou disc dur amb el cable del que teoricament fallava. Aquesta tarda ho provaré amb un cable SATA nou i a veure què passa.

Update2: des d’ahir a la tarda tinc el disc dur amb un cable nou i de moment no ha petat i ja li he enviat uns quants gigues via sftp. A veure si tindrem sort.

Update3 (i final?) segueix funcionant bé, de moment podem dir que era el cable. Ja informaré si canvia algo.

mikrotik: failover gateway

2008/02/26 3 comentaris

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui he refrescat una mica la meva memòria, feia algún que altre mes que no jugava amb els mikrotik. Doncs bé, per un client havia de montar un failover gateway i com que ja sabeu que sóc un fan declarat dels mikrotik per fer això he usat un RB150. Per si això ús sona a xinès segur que amb una petita explicació ho trobareu molt útil. Doncs bé, cada cop més empreses tenen dos sortides a internet i el que volen és que quan alguna de les dues sortides caigui l’altre sortida assumeixi tot el tràfic sense haver de tocar res.

Obviament per fer això el que hem de tenir és un element que s’encarregui de redirigir tot el tràfic cap a un router o cap a l’altre segons si la sortida a internet esta fallant o no. La solució que plantejo és molt simple i pot perfeccionar-se moltíssim. Per exemple, l’únic que explicaré és a usar un dels dos routers i quan aquest falla enviar el tràfic cap a l’altre però no és gaire difícil crear unes policy routes per balancejar tràfic entre els dos routers mentre aquests estiguin operatius. Però per no liar la cosa em quedaré amb l’exemple bàsic. A partir d’aquí, la base estarà més que feta perquè feu coses més xules.

escenari

El RB150 tindrà a l’ethernet 1 la xarxa LAN. A la ethernet 4 la WAN1 i a la ethernet 5 la WAN2. Amdues interficies tenen el router ADSL en monopuesto. O sigui, que tinc la IP pública a l’interficie del router.

funcionament

Per defecte, sortirem per la WAN1 i quan aquesta falli sortirem per la WAN2.

configuració

Assumeixo que les configuracions bàsiques ja estan fetes, o sigui, assignació d’IPs a interficies i l’enmascarament d’IP internes cap a internet. Això suposo que no té cap dificultat si algú necessita ajuda que avisi.

Creem dos scripts a llençar quan s’hagi de llençar la connexió via WAN1 i l’altre via WAN2:

Script per la WAN1:

:log info wan_1
/ip route set [/ip route find dst-address="0.0.0.0/0"] gateway=IP_GW_WAN1

Script per la WAN2:

:log info wan_2
/ip route set [/ip route find dst-address="0.0.0.0/0"] gateway=IP_GW_WAN2

Si ens interessa en cada un dels scripts hi podem afegir el que calgui. Per si no esteu habituats a treballar amb scripts al mikrotik els heu de colocar a /system scripts. Allà afegiu dues entrades i llestos. Com sempre això serà molt més còmode fer-ho des del winbox que no pas des de la cli.

Ara només cal que creem una entrada a l’eina netwatch, això es fa a /tool netwatch. A l’entrada li direm que faci pings cada un interval de temps que decidirem i que tingui un timeout fixe i si els pings no tornen llavors s’executarà l’script indicat. Bàsicament le entrades de netwatch tenen dos estats el up i el down i podem associar un script a llençar en cas de que hi hagi una oscil·lació cap a un dels dos estats. Això es fa així:

add host=208.67.222.222 timeout=10s interval=1m up-script=wan1 down-script=wan2 \
comment="Failover Gateway Script" disabled=no

El que fem és mirar si arribem a un dels servidors d’OpenDNS cada 1minut i ens esperem com a molt 10s perquè el ping torni. Després fixeu-vos com associem cada un dels scripts que em programat abans als estats d’aquesta prova.

Com podeu veure això és ben senzill, la gràcia esta en que jugueu amb els ECMP i els policy routing i feu del RB150 tot un balencejador de càrrega amb suport de fallides de línia. També és molt senzill que balancegeu el tràfic d’entrada d’internet cap a una ADSL o cap a l’altre, per fer això ús recomano que jugueu amb el DDNS que podeu actualitzar a través dels scripts comentats, només cal que li llenceu la petició d’actualitzar la IP associada al DDNS i els usuaris remots entraran per una o altre línia.

Cookbook: Compilar en Ubuntu

2008/02/15 1 comentari

Reading time: < 1 minute

Aquest post va dedica al Marc. Finalment i quan ja no ho buscava he trobat el que buscava aquest matí. Com en un sol apt-get puc instal·lar el indispensable per poder compilar coses en una ubuntu recent instal·lada:

apt-get install linux-headers-`uname -r` build-essential

Eliminar una URL indexada per Google

2007/11/28 1 comentari

Reading time: 2 – 2 minutes

És un cas que no he requerit personalment però que ahir el Law em va haver d’explicar com es fa per poder ajudar a en Martin. La cosa és ben simple, els bots de google són molt inquiets i en un moment donat poder arribar a indexar webs o parts de webs que no ens interessa que estiguis accessibles a través del buscador. Doncs bé, si teniu la necessitat de donar de baixa alguna cosa que no volieu que s’indexés cal que a través de les google webmaster tools la doneu de baixa, concretament a l’screenshot següent podeu veure la secció exacte on fer-ho.

Doncs bé després de complimentar adequadament el procés i en unes 48h la URL hauria de deixar d’estar indexada.

Per altre banda, i perquè això no torni a passar és important que a l’arrel del vostre servidor web afegiu, si no ho teniu, el fitxer robots.txt. Amb, per exemple, el següent contingut:

Exemple 1: Cap robot de cap buscador indexa res del nostre site

User-agent: *
Disallow: /

Exemple 2: Cap robot de cap buscador indexa res de la URI /admimn/.

User-agent: *
Disallow: /admin/

En princpi amb aquest parell d’idees hauria de ser suficient perquè pogueu dormir tranquils.

Configurant una Atheros AR5212/5213 amb Ubuntu 6.06 Dapper

2007/11/22 1 comentari

Reading time: 2 – 4 minutes

La base del MPK és una Ubuntu 6.06 Dapper, doncs bé ahir vaig tenir la necessitat de configurar-hi una targeta Wifi per primera vegada. La qüestió és que la cosa em va donar una mica més de feina de la esperada. Així doncs, aquí penjo quatre notes de com posar-la en solfa ben ràpid.

Al iniciar l’Ubuntu amb l’Atheros punxada els drivers de madwifi del kernel la detecten perfectament però malgrat no em donava cap error i després d’associar-me a diversos APs amb WEP i WPA-PSK no hi havia manera d’intercanviar tràfic, sempre donava l’error de que no trobava el destí del paquet. Finalment el que vaig fer va ser descarregar els drivers de madwifi, concretament la versió 0.9.3.3. Que ha compilat sense problemes i després de borrar els drivers que inclou l’Ubuntu per defecte, s’han instal·lat a la carpeta dels mòduls del kernel. Després de comprobar que amb un depmod -a no donen cap error he reiniciat i la targeta s’ha detectat sense problemes.

Amb les següents simples comandes:

iwconfig ath0 essid ssid_ap
iwconfig ath0 key codi_wep_en_hexadecimal
ifconfig ath0 up
dhclient ath0

Només amb això ja esta llesta la xarxa wifi per funcionar amb xifrat WEP, obviament no ús el recomano però hi ha gent que encara viu enganyada confiant-hi. En cas de voler-la configurar per WPA-PSK la cosa és tan senzilla com crear el següent fitxer /etc/wpa_supplicant.conf:

network={
        ssid="ssid_ap"
        scan_ssid=1
        proto=WPA
        key_mgmt=WPA-PSK
        psk="clau_psk"
}

Després des de la línia de comandes podem cridar el wpa_supplicant per provar-lo així:

wpa_supplicant -Dwext -iath0 -c/etc/wpa_supplicant.conf

Un cop veiem que s’ha associat podem anar a una altre consola i configurar la interficie de xarxa. Com sempre amb la comanda iwconfig podem observar si l’associació s’ha fet correctament, entre d’altres dades com el nivell de senyal.

Finalment si voleu posar en la seqüència d’arrencada la crida del wpa_supplicant podem afegir el següent a /etc/network/interfaces:

auto ath0
iface ath0 inet dhcp
pre-up wpa_supplicant -Bw -Dwext -iath0 -c/etc/wpa_supplicant.conf
post-down killall -q wpa_supplicant

Per automatitzar el WEP, el que he fet malgrat sigui una mica xapussa és fer un script que fa les dues comandes iwconfig i aquest script es crida a pre-up al fitxer /etc/network/interfaces.

Passant d’una Ubuntu real a una de Virtual (VMWare)

2007/10/27 No hi ha comentaris

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquesta setmana he clonat un sistema montat en Ubuntu, d’una màquina real a una màquina virtal corrent dins d’un VMWare Server. La veritat pensava tenir més problemes, però finalment la cosa ha estatm és senzilla del que pensava. Intentearé explicar-vos els passos que he seguit, espero no deixar-me cap detall important ja que ho faré de memòria.

Servidor nou
Creem una màquina virtual amb la VMWare Server Console.
Instal·lem una Ubuntu 6.06 LTS (la mateixa versió qu hi ha a la màquina que volem clonar)
A diferencia de la original aquesta la montem amb LVM, això va ser un capritxu meu no una necessitat
Un cop finalitzada la instal·lació estàndard i fetes les actualitzacions, instal·lem el servidor d’ssh
Servidor original
Creem un fitxer de text amb aquest contingut, l’anomenaré exclude.txt:

/proc
/sys
/dev
/mnt
/cdrom
/tmp
/etc/fstab
/etc/mtab
/boot
/etc/iftab

Ara ve l’hora de la veritat i usant rsync començo a clonar la màquina:

rsync -cavz --exclude-from=exclude.txt /* root@IP_NOVA_MAQUINA:/

Apaguem o desconnectem cable de xarxa
Server nou
Reiniciem la màquina, jo ho vaig fer a sac, o sigui… apretant botó reset de la màquina virtual. Digueu-me radical però vaig pensar que era el millor en aquest cas.

bar: linies de progrés per bash

2007/10/11 1 comentari

Reading time: 1 – 2 minutes

Una eina senzilla i útil, a més programada totalment en shell script que encara té més merit. Servei per fer coses tan vistoses com un línia de progrés mentre fem un tar, cp, etc.

Una imatge val més que mil paraules…

És fàcil i vistosa, oi que si? en l’exemple es veu com descomprimeixo la pròpia eixa amb una barra de progrés generada per ella mateixa.

Doneu un cop d’ull a la web, a mi m’ha agradat molt l’eina i l’he usat per fer un CD d’instal·lació d’una eina de la feina. Per si la web deixés d’existir, que això ja passa amb aquest tipus d’eines deixo una còpia del programa a l’article: bar-1.4.tar.bz2.