Aug 22

OpenVPN between pfSense and Mikrotik

Reading time: 3 – 5 minutes

vpn-pfsense-mikrotik-schemaAssuming previous scenario I’m going to describe the required configurations on pfSense and Mikrotik. Certifcate creation is not part of the scope of this document, if you are not familiar about how to do that it’s a good idea to use the pfSense certificate manager to do it. My last advice is take care with certificates 90% of problems that I found in my life when I was working on VPNs are because of that. Take your time to check it before spend your time playing with other configurations.

In that scenario pfSense will play the role of the VPN server and Mikrotik will be the client, so I’m going to start describing pfSense configurations.

Create OpenVPN server on proper section:

pfsense-openvpn-server

 

Important things to take in account when you set up the parameters are socket has to be a TCP socket in my case I decided to use port 1201:

pfsense-openvpn-server-configNext settings on the same place are about local network and tunnel IP addresses, this is required to create proper routing rules on the server and the client.

pfsense-openvpn-server-config2

 

Last part to configure on this sections is extremly simple, only take care to unmark everything and check “address pool” setting.

pfsense-openvpn-server-config3

 

Remember to open that port on Firewall rules.

pfsense-firewall-rules

 

A VPN user is required to authenticate the process, just go to “User Management” inside the “System” menu:

pfsense-user-manager-oriol

 

pfSense is configured, now it’s time to set-up the OpenVPN client on Mikrotik using Winbox. Remember to import the certificates:

certificates-mikrotik

 

Click on “PPP” this on the left menu:

ppp-mikrotik

 

Add an OVPN Client connection using the “+” button, the parameters for that connection are:

ppp-interface

 

Another required thing to define on “PPP” is the profile, click on the tab “Profile” and using the button with symbol “+” create a new profile like that:

ppp-profile

 

Everything is ready, now it’s time to check if the connection is OK. First go to the OVPN client on Mikrotik, remember this is on “PPP” menu option and inside tab “Interfaces”. Clicking on the interface you’ll see the status details. If it’s disconnect going to pfSense or Mikrotik logs you can see the negotiation details.

Remember usually the problem is with your certificates, but first of all you have to ensure that the negotiation tries to start.

Enjoy it and good luck.

 

Jan 29

Routerboard CRS125-24G-1S-2HnD-IN (Mikrotik) Cloud Switch

Reading time: 1 – 2 minutes

I bought this product a few weeks ago and finally I can enjoy it at home. With this product you have a firewall, gateway, switch and wireless box with:

  • 25x Gigabit Ethernet ports
  • 1x Fiber channel
  • 3G, 4G or any optional USB modem
  • With RouterOS inside you can manage: gateway, firewall, VPN and ad-hoc switching and routing configurations
  • 1000mW high power 2.4GHz 11n wireless AP
CRS125-24G-1S-2HnD-IN

CRS125-24G-1S-2HnD-IN

The official product page is here where you can find brochure in PDF and other useful information.

If you are looking for a powerful product for your SOHO network this is the solution as I like to say ‘this is one of the best communications servers’. It will be very difficult to find some feature or functionality that you can not get from this product. The product is robust and stable with the flexibility of RouterOS.

Mar 09

Podcast 2×03: eines per jugar amb SOCKS5

Reading time: 1 – 2 minutes

Finalment l’última entrega de la trilogia de podcasts sobre SOCKS. Com indica el títol i podeu veure amb els links aquest parla d’eines per montar servidors SOCKS i wrappers per montar clients SOCKS5.

El podcast:

Referències:

Mar 09

Podcast 2×02: SOCKS5 Bytestreams (XEP-0065)

Reading time: 4 – 7 minutes

La segona part sobre la trilogia de SOCKS5.

El podcast:

Exemples extrets del XEP-0065:

Example 1. Initiator Sends Service Discovery Request to Target

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='target@example.org/bar'
    id='hello'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'/>
</iq>

Example 2. Target Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='hello'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'>
    <identity
        category='proxy'
        type='bytestreams'
        name='SOCKS5 Bytestreams Service'/>
    <feature var='http://jabber.org/protocol/bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 3. Initiator Sends Service Discovery Request to Server

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='example.com'
    id='server_items'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#items'/>
</iq>

Example 4. Server Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='example.com'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='server_items'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#items'>
    <item jid='streamhostproxy.example.net' name='Bytestreams Proxy'/>
  </query>
</iq>

Example 5. Initiator Sends Service Discovery Request to Proxy

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='proxy_info'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'/>
</iq>

Example 6. Server Replies to Service Discovery Request

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='proxy_info'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/disco#info'>
    <identity category='proxy'
              type='bytestreams'
              name='SOCKS5 Bytestreams Service'/>
    <feature var='http://jabber.org/protocol/bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 7. Initiator Requests Network Address from Proxy

<iq type='get'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
</iq>

Example 8. Proxy Informs Initiator of Network Address

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'>
         sid='vxf9n471bn46'>
    <streamhost
        jid='streamhostproxy.example.net'
        host='24.24.24.1'
        p
        zeroconf='_jabber.bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 9. Proxy Returns Error to Initiator

<iq type='error'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
  <error code='403' type='auth'>
    <forbidden xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 10. Proxy Returns Error to Initiator

<iq type='error'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='discover'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'/>
  <error code='405' type='cancel'>
    <not-allowed xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 11. Initiation of Interaction

<iq type='set'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='target@example.org/bar'
    id='initiate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'
         mode='tcp'>
    <streamhost
        jid='initiator@example.com/foo'
        host='192.168.4.1'
        port='5086'/>
    <streamhost
        jid='streamhostproxy.example.net'
        host='24.24.24.1'
        zeroconf='_jabber.bytestreams'/>
  </query>
</iq>

Example 12. Target Refuses Bytestream

<iq type='error'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <error code='406' type='auth'>
    <not-acceptable xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 13. Target Is Unable to Connect to Any StreamHost and Wishes to End Transaction

<iq type='error'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <error code='404' type='cancel'>
    <item-not-found xmlns='urn:ietf:params:xml:ns:xmpp-stanzas'/>
  </error>
</iq>

Example 16. Target Notifies Initiator of Connection

<iq type='result'
    from='target@example.org/bar'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='initiate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'>
    <streamhost-used jid='streamhostproxy.example.net'/>
  </query>
</iq>

Example 19. Initiator Requests Activation of Bytestream

<iq type='set'
    from='initiator@example.com/foo'
    to='streamhostproxy.example.net'
    id='activate'>
  <query xmlns='http://jabber.org/protocol/bytestreams'
         sid='vxf9n471bn46'>
    <activate>target@example.org/bar</activate>
  </query>
</iq>

Example 20. Proxy Informs Initiator of Activation

<iq type='result'
    from='streamhostproxy.example.net'
    to='initiator@example.com/foo'
    id='activate'/>

Referències:

<iq type=’get’
from=’initiator@example.com/foo’
to=’target@example.org/bar’
id=’hello’>
<query xmlns=’http://jabber.org/protocol/disco#info’/>
</iq>
Mar 04

Podcast 2×01: introudcció i descripció detallada del protcol SOCKS5

Reading time: 3 – 4 minutes

Després de moltes hores de feina estudiant el protocol SOCKS he decidit publicar un podcast que expliqui el seu RFC, el podcast pretent fer una introducció des de la part meś conceptual fins endinsar-se en el fluxe de paquets, els camps de les peticions llençades arribant a explicacions de nivell de bit. Amb l’ajuda dels diagrames adjunts a aquest article, l’RFC1928 i l’explicació del podcast després hauriem d’estar capacitats per implementar un client/servidor SOCKS5.

El podcast:

Esquemes que ajuden a seguir el podcast

esquema 1: petició d’un client SOCKS5 al servidor

                   +----+----------+----------+
                   |VER | NMETHODS | METHODS  |
                   +----+----------+----------+
                   | 1  |    1     | 1 to 255 |
                   +----+----------+----------+

esquema 2: resposta del servidor SOCKS5 al client

                         +----+--------+
                         |VER | METHOD |
                         +----+--------+
                         | 1  |   1    |
                         +----+--------+

mètodes d’autenticació

  • X’00’ NO AUTHENTICATION REQUIRED
  • X’01’ GSSAPI
  • X’02’ USERNAME/PASSWORD
  • X’03’ to X’7F’ IANA ASSIGNED
  • X’80’ to X’FE’ RESERVED FOR PRIVATE METHODS
  • X’FF’ NO ACCEPTABLE METHODS

esquema 3: el client SOCKS5 envia una comanda al servidor

        +----+-----+-------+------+----------+----------+
        |VER | CMD |  RSV  | ATYP | DST.ADDR | DST.PORT |
        +----+-----+-------+------+----------+----------+
        | 1  |  1  | X'00' |  1   | Variable |    2     |
        +----+-----+-------+------+----------+----------+

camp: ATYP -> address type

  • IP V4 address: X’01’
  • DOMAINNAME: X’03’
  • IP V6 address: X’04’

esquema 4: resposta del servidor SOCKS5 a la comanda del client

        +----+-----+-------+------+----------+----------+
        |VER | REP |  RSV  | ATYP | BND.ADDR | BND.PORT |
        +----+-----+-------+------+----------+----------+
        | 1  |  1  | X'00' |  1   | Variable |    2     |
        +----+-----+-------+------+----------+----------+

camp: REP -> reply

  • X’00’ succeeded
  • X’01’ general SOCKS server failure
  • X’02’ connection not allowed by ruleset
  • X’03’ Network unreachable
  • X’04’ Host unreachable
  • X’05’ Connection refused
  • X’06’ TTL expired
  • X’07’ Command not supported
  • X’08’ Address type not supported
  • X’09’ to X’FF’ unassigned

esquema 5: encapsulaments per enviaments de paquets UDP

      +-----+----+-----+------------------------+------+
      | ... | IP | UDP | SOCKS5 UDP ASSOCIATION | DATA |
      +-----+----+-----+------------------------+------+

esquema 6: camps de l’encapsulament: UDP ASSOCIATION

      +----+------+------+----------+----------+----------+
      |RSV | FRAG | ATYP | DST.ADDR | DST.PORT |   DATA   |
      +----+------+------+----------+----------+----------+
      | 2  |  1   |  1   | Variable |    2     | Variable |
      +----+------+------+----------+----------+----------+

Referències d’utilitat

  • Apunts per fer el podcast: fitxer .txt amb la llista de coses que havia de comentar al podcast és una barreja de català, castellà i anglès… però pot servir-vos per entendre el que intento explicar
  • Wikipedia: SOCKS
  • RFC’s:
    • RFC1928: SOCKS Protocol v5
    • RFC1929: Username/Password Authentication for SOCKS V5
    • RFC1961: GSS-API Authentication Method for SOCKS V5
Jun 10

NAT traversal: Com funciona ICE?

Reading time: 5 – 8 minutes

Per tal d’entendre com funciona ICE el millor és explicar-lo conjuntament amb un altre protocol; ja que com es va comentar a la introducció del NAT traversal el protol ICE usa una combinació del protocol TURN i STUN en funció del cas, això és molt senzill d’entendre si parlem d’un cas pràctic d’ús. O sigui, quan s’intenta que per exmple, SIP travessi un firewall/gateway/router per fer arribar una trucada a un telefon IP.

Què són els candidats?

El Caller envia un missatge de SIP INVITE amb informació SDP que descriu per quina IP i per quins PORTS l’aplicació pot rebre audio i/o video. Aquestes adreces i ports es coneixen com candidates. Aquests candidates s’obtenen del servidor ICE (sovint es troba dins el firewall/router/gateway).

Podriem descriure un candidate com una IP i un port a través dels quals un peer pot rebre dades d’un altre peer. Hi ha tres tipus de candidates:

  • Local candidate: IP local del client.
  • Reflexive or STUN candidates: una adreça IP pública del servidor NAT.
  • Relay o TURN candidate: una adreça o un relay server que ha estat reservat pel client.

El tràfic sempre es podrà enviar amb èxit a través dels relay candidates, a menys que un firewall bloquegi l’enllaç, aleshores no hi ha tècnica possible de NAT traversal a aplicar. El problema d’usar relay candidates és que requereix usar recursos d’un servidor, això fa que el tràfic que arriba al peer tingui retards, perdues i problemes de jitter.

Procés d’establiment d’una trucada SIP via ICE

1. Caller aconsegueix els seus candidates

En el següent gràfic es pot veure com el Caller determinada els reflexive i relay candidates per una connexió. El client envia una petició d’ALLOCATE al servidor, llavors el servidor localitza un parell IP/port (el relay candidate). Aquesta informació s’envia altre cop al Caller (reflexive candidate), aquest missatge conté la IP pública que usarà el Caller quan emeti un missatge a internet, sovint això és la IP a través de la qual s’aplicarà el NAT.

stun_turn_candidates

2. Caller envia un SIP INVINTE

El Caller construeix un missatge SIP INVITE usant la informació dels candidates que ha obtingut del seu servidor ICE, després l’envia al seu destí.

3. Callee aconsegueix els candidates

Quan es rep el missatge SIP INVITE, el Callee aconsegueix els candidates de la mateixa manera que ho ha fet el Caller en el punt (1).

4. El Callee envia una resposta 1xx

Seguint amb el protocol SIP, el Callee ha de generar un missatge de resposta al SIP INVITE, per exemple, un SIP 183 (Session Progress). Quan es construeixi aquest missatge dins de l’informació SDP el Callee també hi encapsularà els seus candidates. Fins que aquest missatge no s’hagi rebut i confirmat per part del Caller (200 OK) no es considerarà exitosa la negociació.

5. ICE connectivity checks

Arribats en aquest punt tan el Caller com el Calle saben mutuament els candidates que tenen cadascún i és el moment d’usar el que s’anomena ICE connectivity checks. Això es fa enviant un missatge STUN des del local candidate cap al remote candidate, això es pot fer per tants candidates com hi hagin des del que té més prioritat fins al que en té menys. Això ho faran ambdós costats de l’enllaç si és que tots dos es troven darrera un gateway amb ICE. Quan s’hagi determinat quin dels candidates és el millor per establir cada un dels canals llavors s’escollirà aquest candidate per començar a enviar i rebre media a través seu.

A continuació es poden veure tres exemples de com es fan aquestes proves dels candidates. El primer esquema seria el cas en que ambdós hosts són enrutables directament perquè, per exmple, estan a la mateixa LAN. El segon esquema s’aconseguiria l’enllaç via la metologia STUN i en el tercer via la metodologia TURN.

ICE_connection_check

6. Callee envia SIP 180 (ringing)

En aquest punt el Callee envia el missatge SIP 180 (ringing) al Caller per informar-lo de que el teléfon del Callee esta sonant. Al haver negociat previament el canal de dades a través d’ICE quan el Callee despengi el teléfon ja podrà parlar sense retards, si això es negocies després hi hauria un efecte de retard desagradable pels peers.

7. Accepta la trucada i parlen

Així doncs, quan el Callee despengi s’enviarà un missatge 200 OK i via RTP (per exemple) i usant els canals negociats via ICE el fluxe de dades multimedia (en aquest cas audio) començarà travessant de forma transparent els dos gateways que donen accés a internet als dos peers.

Unes notes per aclarir el tema

En aquest exemple es preten demostrar que podem establir un enllaç RTP a través de dos peers que es troben darrera de NAT gràcies al protocol ICE. Com a protocol per controlar la sessió RTP s’usa SIP, això fa que ambdós peers necessitin una redirecció DNAT al seu gateway cap als ports TCP/UPD 5060. En cas de voler evitar això el que s’hauria d’usar és un altre protocol de senyalització diferent de SIP. Per exemple, si no volem/podem redirigir cap port al gateway es podria usar XMPP.

Glosari

  • Caller: qui fa la trucada
  • Calee: qui rep la trucada
  • SDP: Session Description Protocol
  • SIP: Session Initiation Protocol
  • Peer: un extrem de la connexió

Referències


May 28

NAT traversal: Com funciona STUN?

Reading time: 2 – 3 minutes

El servidor STUN ha de publicar la seva IP (3478TCP/UPD o 5349TLS) a un gateway que tingui una IP interna i una externa (privada i pública). La comuniació comença quan el client que esta a la xarxa enmascarada llença una serie de requests contra la IP pública del servidor STUN. El servidor STUN contestarà al client informant dels parells de ports usats a l’exterior del NAT, amb això el client aprent de quin tipus de NAT disposa i quin és el TTL dels bindings que es fan a l’exterior per re-enviar les seves peticions.

Una aplicació client per tal de saber qui és el seu servidor STUN el que fa és buscar al seu domini DNS la resolució del nom _stun_.domini_exemple.com o _stun._udp.domini_exemple.com pels tipus de registre SRV. Després de saber qui és el seu servidor STUN el que fa l’aplicació és buscar l’adreça pública del servidor STUN. Per tal de descobrir quin haurà de ser l’origen dels seus paquets a internet. Així quan construeixi els paquets amb les dades d’aplicació podrà advertir quina és l’adreça pública del seu servidor STUN.

Arribats a aquest punt sovint en tenim prou com per començar la comunicació amb el destí final del nostre enllaç, ja que aquest l’únic que haurà de fer és contestar els paquets pels mateixos ports que el gateway esta fent binding en aquell moment. Aquí és on el STUN server fa la seva feina mantenint els ports oberts. Un dels problemes amb els que ens podem trobar és que el node destí no pugui atacar aquells ports per alguna restricció del seu firewall o similar. Cosa que complica la possibilitat de fer l’enllaç. Si els dos hosts que volem comunicar estan tots dos darrera del NAT-masquerade la cosa és fa molt difícil i sovint fa falta un proxy entre els dos servidors STUN per tal de que la cosa funcioni, o sigui, que es complica moltíssim.

Diagrama de fluxe del protocol:

Esquema NAT
Click for (+) Zoom

May 27

NAT traversal: Introducció

Reading time: 3 – 5 minutes

Avui en dia és molt usual tenir xarxes darrera de gateways (routers, firewalls, etc) que a través de NAT donen accés a internet als hosts, sovint anomenem masquerading a aquesta funcionalitat que no deixa de ser un subconjunt de funcions del propi NAT. La majoria de problemes associats a l’accés a internet via masquerading estan solucionats. Però quan el problema que tenim és l’invers, o sigui, que volem accedir, via TCP o UDP, a un host  que esta dintre una xarxa amb un gateway que fa NAT la cosa es complica.

De fet, si el que volem és redirigir un port de la IP pública amb la que s’accedeix a internet a un host intern tampoc no té massa misteri, gràcies al DNAT. Però si aquestes redireccions han de ser a més d’un host sovint hem de començar a usar ports no massa estàndards per oferir serveis que hi ha dins la xarxa i que volem publicar a internet. O sigui, que l’únic que podem fer a priori és mapejar estàticament ports de la IP pública cap a certs ports de les IPs privades.

Per tal de poder rebre connexions en un host que esta darrera un gateway que fa NAT hi ha una serie de tècniques més o menys (des)conegudes.

  • TURN (Traversal Using Relay NAT): la idea és tenir un pool d’IPs públiques de forma que les aplicacions que necessitin ser publicades a internet agafin una IP disponible de forma temporal o permanen per publicar aquell servei en aquella IP que mapejarà els seus ports. O sigui, que es basa en una idea similar al DNAT però li afegeix la capacitat de poder usar pools d’IPs de forma dinàmica.
  • STUN (Session Traversal Utilities for NAT): Esta orientat a aplicacions de VoIP, missatgeria, videoconferència, etc. Sovint quan les connexions per les que s’usa STUN són via UDP, malgrat també hi poden haver servidors que STUN que funcionin amb TCP o fins hi tot TCP/TLS.  El protol STUN és un protocol client-servidor molt lleuger.
  • ICE (Interactive Connectivity Establishment): finalment la idea d’ICE és buscar la millor ruta entre dos hosts que volen comunicar-se. Si ambdós estan dintre la mateixa LAN o en LANs diferents però tenen IPs públiques o NATs estàtics (1a1), llavors enruta les connexions i llestos. Però si els hosts estan darrera de NAT que fan enmascarament dinàmic llavors usa combinacions de les tènciques d’STUN i TURN.

Per tal d’entendre millor aquests problemes cal tenir clar els tipus de NAT que existeixen:

  • Full Cone NAT
  • Esquema NAT
    Click for (+) Zoom

  • Port Restricted Cone NAT
  • Esquema NAT
    Click for (+) Zoom

  • Restricted Cone NAT
  • Esquema NAT
    Click for (+) Zoom

  • Symetric NAT
  • Esquema NAT
    Click for (+) Zoom

    En els propers articles desenvoluparé més a fons els protocols citats i referenciaré algunes llibreries que els implementen.

    La major part de la bibliografia l’he extret de la wikipedia, dels estàndards IETF i de les següents fonts:

    • PDF de NAT types de la web: http://www.crfreenet.org/~martin/referaty/stun/naty.pdf (local)
Feb 27

pfSense i VMWare: problemes amb les interficies en bridging [solucionat]

Reading time: 4 – 6 minutes

Ahir en Joan i jo ens varem passar 11h per descobrir que el nostre gran problema d’incompatibilitat entre el pfSense i el VMWare ESX 3.5 no era res més que un petit error de configuració a un virtual siwtch (vSwitch) que unia les interficies virtuals del firewall.

Bé anem a descriure l’escenari. Imagineu un pfSense com a màquina virtual d’VMWare amb dues potes físiques, o una física i una virtual, com volgueu el problema és el mateix.  Si les dues són virtuals no ho he provat, però imagino que passa el mateix. La qüestió és que si fem que les dues potes del pfSense estiguin en mode bridge, és a dir com si el pfSense no hi fos i ambdues subxarxes estiguessin unides en una de sola, llavors el tràfic entre una xarxa i l’altre no flueix. O sigui, no podem passar ni paquets ICMP, ni TCP ni UDP. Però si que podem passar paquets ARP. Curiós, eh!?

vmware-pfsense-bridge

En el dibuix anterior es veu l’escenari d’exemple que varem estar provant. O sigiui, un portàtil en una xarxa física, després en una altre xarxa hi teniem un servidor físic i un de virtual. El pfSense sempre virtual, o sigui dins del VMWare ESX. Per altre banda teniem una altre pota real que ens connectava a internet. Però això no és rellevant, només ho indico perquè quedi clar que el pfSense tenia tres potes i que les que feien el bridge no eren la LAN i la WAN. Sinó la LAN i una OPT1. L’escenari real i le proves següents complicaven aquest escenari bàsic afegint una pota més del pfSense també en mode bridge amb la primera, les proves també van funcionar.

Pels que no estigueu familiaritzats amb el VMWare per fer això cal definir dos vSwitch un que uneixi la LAN del pfSense amb la targeta de xarxa real del VMWare i la Xarxa 1. Un altre vSwitch ha d’unir el pfSense amb la Xarxa 2, que té una màquina virtual connectada a ell i un targeta de xarxa del VMWare connectada a un switch real amb un ordinador físic. Doncs bé, aquestes dues interficies del pfSense es posen en mode bridge i els ordinadors de la xarxa 1 i 2 poden compartir domini de col·lisió i el pfSense pot fer filtrat de packets en mode stealth ja que els usuaris ni s’adonen que els seus paquets passen per un firewall.

Diria que ja ha quedat clar el que passava, doncs bé en Joan i jo ens varem passar 11h lluitant i investigant d’on podia venir el problema que feia que els paquets no passessin d’un costat a l’altre del pfSense. De fet, el que varem observar per començar és que a l’itnerficie de xarxa del pfSense no arribaben els paquets de la xarxa 1 a menys que aquests anessin dirigits a la IP de la pota de forma explícita, o els paquets que volien usar el firewall com a porta d’enllaç per navegar.

Doncs bé, el tema esta en que els vSwitch del VMWare han de tenir el paràmetre “Promiscous Mode“, que per defecte esta a “Reject“, a “”Accept“. Fent això a ambdós vSwitch els paquets flueixen d’un costat a l’altre del firewall sense problemes. Increible, oi? doncs si. Una de les múltiples alegries que et dona l’informàtica quan després d’aixecar-te a les 4 del matí per posar en producció el sistema, a les 6 de la tarda descobreixes en un entorn simulat que el problema venia d’això.

A continuació adjunto un parell de captures de pantalla on podeu veure com per  defecte el paràmetre esta a “Reject” :

Caputra de les propietats d'un vSwitch

i simplement editant les propietats del vSwitch el podem posar a “Accept”:

vmware-vswitch-sc002

Això farà, que demà a les 8 hem toqui treballar altre vegada i que per fi pugui posar en producció el sistema. Esperem que les proves de concepte fetes en el entorn simulat que varem montar ahir a la tarda segueixin funcionant tan bé en l’entorn real demà al matí. Apa doncs, només agraïr al Joan la seva paciència i seguir provant i provant colze amb colze amb mi per arribar a aquesta solució.

Feb 14

pfSense: comanda clog

Reading time: 2 – 2 minutes

pfsense logoCom no podia ser d’altre forma el pfSense usa logrotate per guardar els logs. O sigui, que si fem un cat als seus fitxers de logs no estem buscant en tot el registre d’informació sinó només en la última part que encara no s’ha empaquetat sovint la part corresponent al dia actual. Doncs bé la gent de pfSense ha creat una eina en forma de comanda: clog que permet mirar un fitxer de logs i en tots els seus paquets comprimits amb informació de dies anteriors.

A més, una funcionalitat molt habitual en els fitxers de logs sobretot quan estem depurant és usar la comanda “tail -f“. Que ens permet veure en temps real els continguts que es van afegint a un fitxer de log, doncs bé, si decidim tenir aquest fitxer en una consola diversos dies monitoritzant el fitxer que ens interessa com que aquest serà empaquetat pel logrotate el “tail -f” es truncarà. Això es soluciona també amb la nova comanda “clog“, només cal que usem el paràmetre “-f” per monitoritzar el que es va afegint en un fitxer de log. O sigui, “clog -f nom_fitxer.log“.
Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: clog.