oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: postfix

Protecting your email with MXGuarddog

Reading time: 2 – 2 minutes

mxguarddogAfter using VMWare ESXi for a long time as a Hypervisor for my virtual servers I decided to stop paying OVH for that service and I migrated my virtual machines to VPS servers on OVH. At the end of the day only two VPS with a cost of 3€/month are enough and I can stop a 50€/month dedicated server.

The biggest challenge that I had to solve was migrate mail server to a new server. So far today I was using pfSense a firewall for my virtual servers. They were in a virtual network; pfSense anti-spam services and mail forwarding were enough to receive “cleaned” mail in my private mail server with Postfix and Dovecot.

New configuration is just a cheap VPS (1xCPU+2GB RAM+10GB SSD) with Ubuntu 16.04 and also with Postfix and Dovecot. But I decided to rent the anti-spam, anti-malware and anti-virus service to MX Guarddog. I discovered that service just surfing on the big G. Only 0.25 cents per account per month it’s a very good price and it does all the things that I need and much more. Configuration is really simple if you know what you are doing. They have a very good and simple control panel to manage the service. This is the perfect service to get what I need.

In the control panel you can do all that you need, manage mail accounts and domains. View quarantined mails and all required configurations and tests to validate everything is ready and also maintain white and black lists. We’ll see during next days if the service gets the quality that I expect, I hope I have found a very good and cheap resource.

Postfix autenticació amb sasldb

Reading time: 2 – 2 minutes

Quatre notes que tinc pendents de classificar, com donar suport d’autenticació a postfix de forma ràpida i senzilla.

Paquets que cal tenir a més del postfix: cyrus-sasl, cyrus-sasl-md5.

Línies que cal tenir al /etc/postfix/main.cf:

smtpd_sasl_application_name = smtpd
smtpd_sasl_type = cyrus
smtpd_sasl_path = sasl2/smtpd.conf
smtpd_sasl_local_domain =
smtpd_sasl_security_options = noanonymous
broken_sasl_auth_clients = yes
smtpd_sasl_auth_enable = yes
smtpd_recipient_restrictions = permit_sasl_authenticated, permit_mynetworks, reject_unauth_destination

Fitxer de configuració del servei d’autenticació /etc/sasl2/smtpd.conf:

pwcheck_method: auxprop
auxprop_plugin: sasldb
mech_list: PLAIN LOGIN CRAM-MD5 DIGEST-MD5 NTLM

Assegurar-se que el propietari del fitxer /etc/sasldb2 és postfix.

El fitxer /etc/sasldb2 és una base de dades Berkeley DB que guarda els usuaris i les seves paraules de pas en text pla. Així doncs, no és molt segur però una solució més que suficient per molts entorns SOHO.

Gestió d’usuaris:

# afegir usuari
saslpasswd2 -a smtpd -u domini_exemple.com nom_usuari

# borrar usuari
saslpasswd2 -d -u domini_exemple.com nom_usuari

# llistar usuaris
sasldblistusers2

La configuració que heu de posar al MUA pel que fa al servidor de correu ha de ser del tipus:

usuari: nom_usuari@domini_exemple.com
pass: el que hagiu definit
mecanisme d'autenticació suportats:  PLAIN LOGIN CRAM-MD5 DIGEST-MD5 NTLM

UPDATE 27/2/2012:

Perquè es pugui tenir accés al fitxer /etc/sasldb2 cal que el mòdul smtpd de postfix no es llenci com a chroot. Per evitar això cal modificar el fitxer /etc/postfix/master.cf concretament la línia del dimoni smtpd ha de quedar així:

smtp      inet  n       -       n       -       -       smtpd

Per tenir suport de SASL a Ubuntu Lucid cal instal·lar els paquets: sasl2-binlibsasl2-modules.

pfqueue – GUI per la gestió de cues del Postfix

Reading time: 1 – 2 minutes

Amb el pfqueue podreu gestionar les cues del Postfix v1 i v2, a més de l’exim. Jo en realitat només l’he provat per la v2 de postfix. L’eina malgrat no ser molt ràpida és realment còmode i potent. En poques paraules facilita molt la feina de gestió de les cues. No és senzill jugar amb els IDs dels correus que tenim amb les múltiples cues de postfix. Posar-los en hold, reencuar-los, fer-los flush, eliminar-los, etc. Gràcies a aquesta interficie els veurem amb una llista poden fins hi tot fer clic sobre de cadascún per veure en detall la informació de contexte dels mateixos i el contingut. Després a través de les tecles d’accés ràpid a les accions podrem fer el mateix que si usessim la comanda postsuper i algunes coses més.

pfqueue screenshot

Aquesta eina l’he trobat disponible a Gentoo i a Ubuntu 8.04.1 però no a Ubuntu 6.06. Per altre banda, és realment senzill compilar-la i instal·lar-la en una 6.06 així doncs si realment teniu un postfix en aquesta distro ús recomano molt l’eina.

ACL Policy Daemon for Postfix

Reading time: 3 – 4 minutes

Fins ara l’únic policy daemon que usava per postfix és el policyd v1 que esta fet amb C i per temes de rendiment em donava grans funcionalitats, rapidesa i escalavilitat sobretot pel seu backend en MySQL. Però avui m’he vist obligat a instalar el ACL Policy Daemon que esta programat amb Twisted+Python i que a través de la seva capacitat de configurar les regles d’accés al Postfix vai ACLs m’he pogut montar una funcionlitat un pel rebuscada que em calia per un client.

El problema és que aquest client necessita:

  • Rebre correu pels seus dominis
  • Permetre relay previa autenticació dels seus roadwarriors

Doncs bé això planteja un problema degut a una funcionalitat contradictoria. Si configurem el Postfix perquè rebi correu local, podem protegir aquest correu contre UBE tan com volguem i més però si l’origen especificat en la transacció SMTP indica que el remitent és una compte de correu del mateix domini que el destí (sovint la mateixa compte de correu), aquest correu s’acceptarà com a legítim i no es demanarà autenticació perquè l’MTA on s’està enviant el correu és el destí del mateix. Gràcies a això el correu serà acceptat al MTA i només quedarà a expenses del anti-spam i regles UBE anturar-lo, el qual malgrat via SPF i d’altres similars intentarà aturar aquest correu això no sempre serà possible i menys si els intents d’injecció són de l’ordre de desenes de milers al dia. Ens trobavem que alunes desenes passaben els filtres igualment.

Així doncs, gràcies a aquest policy daemon he pogut programar un regla que diu algo així:

  • si IP d’enviant no és local
  • si origen del correu és un domini local
  • si destí del correu és un destí local
  • si l’usuari no s’ha autenticat
  • NO es pot enviar aquest correu!

Els clients que estan fora de l’empresa (roadwarriors) sempre que envien un correu ho fan via ASMTP així doncs, si volen enviar un correu a alguna compte del mateix domini que la seva ho faran de forma autenticada. Per altre banda, si un client de correu intern a l’emrpesa intenta enviar un correu ho farà amb una IP local de l’empresa i aquest filtre no el bloquejarà.

Com podeu veure el problema és una mica enrabassat. Per altre banda, si voleu fer un cop d’ull al fitxer de configuració policy.conf (un dels fitxers de configuració del aplicyd) que he creat és de l’estil d’aquest:

acl wl client_address NET_IP/MASK
action nice_users DUNNO
access wl nice_users

acl remitent sender @example.com
acl desti recipient @example.com
acl aut sasl_method (PLAIN|LOGIN)
action rej REJECT Auth required
access remitent desti !aut rej

Malgrat jo he usat el apolicyd per temes molt concrets s’ha de dir que el seu codi font és molt entenedor i simple de modificar, a més de suportar moltíssimes funcionalitats de serie que permeten ajustar les nostres regles de filtrat moltíssim. Realment m’ha sorprès de forma molt positiva no m’esperava que estigués tan ben pensat.

Postfix tips

Reading time: 6 – 9 minutes

Aquest inici de setmana l’he passat moltes i moltes hores llegint documentació del Postfix per tal de solucionar un problema a un client que tenia una cua de correu inmensa i que no hi havia manera de servir perquè el servidor no donava coll. Doncs bé, degut a això m’he hagut de llegir molts documents i volia referenciar-los per no perdre’ls de vista ja que molts d’ells són interessentíssims. Realment cada dia que passa estic més convensut que Postfix és la millor opció com a MTA, diria que he passat moltes hores i molts anys provant sendmail, exim i qmail. Però l’experiència sempre m’ha dit que Postfix era el que em solucionava les problemàtiques més inversemblants i així ha estat aquest cop també.

  • Postfix Bottleneck Analysis: aquest document és una introducció a l’eina qshape la qual ens permet veure quin és l’estat de les diferents cues que té postfix, no només om a totals sinó també destriat en dominis i amb una distribució temporal del temps que fa que el correu és a la cua. Realment molt i molt útil per saber on tenim realment acumulat el correu i quines mesures hem de prendre.
  • postsuper – Postfix superintendent: aquesta comanda ens permet fer tasques de manteniment a les cues de postfix. Malgrat la comanda postqueue també permet fer tasques d’aquest tipus aquestes tasques són molt més limitades i orientades a usuaris que no pas a administradors del sistema. Perquè entengueu la potència del postsuper algunes de les seves funcions són: borrar missatges d’una cua concreta a través del seu ID, posar missatges en estat hold així aquests missatges no s’intenten enviar i els tenim retinguts fins que ens interessi, es poden re-encuar missatges que ja han estat encuats així podem tornar a aplicar-los filtres que s’havien aplicat malament, etc.
  • Postfix built-in content inspection: bàsicament es tracta d’un conjunt d’ordres del fitxer main.cf que permeten filtrar els correus en funció d’expressions regulars aplicades a la capçalera del correu (header_checks), cos del correu (body_checks), adjunts mime (mime_header_checks) o caçalers dels correus adjunts als correus (nested_header_checks).
  • Postfix After-Queue Content Filter: aquest document explica com filtrar els correus de formés molt més avançades, per exemple, s’explica la base que tenen de funcionar aplicacions com l’amavisd-new quan s’integren amb postfix. Al que refereixo és a tenir un postfix escoltant el port 25, quan entra un correu aquest s’envia a un port de localhost, allà es processa el correu i es generen d’altres correus amb informes d’spam si fa falta i després es re-injecta a un altre port localhost en aquest cas publicat pel postfix i finalment aquest correu es serveix. Doncs això que sembla senzill de montar té les seves pecualiritats que cal tenir en compte i en aquest document s’expliquen molt i molt bé, a més ens referencia a eines que comento a continuació per crear els nostres propis SMTP proxies on podem aplicar els filtres que ens interessin. Un exemple d’aplicació, a part dels típics filtres anti-spam, seria montar serveis de comandes via SMTP o sigui, que enviant un correu amb un format concret aquest fes una serie d’accions i el resultat tornés al seu origen via email. En la meva època del packet radio usabem això per fer smtp2ftp, per exemple.
  • smtpprox – simple efficient SMTP proxy in perl: amb aquesta eina és trivial montar les nostres aplicacions a mida per fer filtres de correu tal com comentava en el punt anterior, a més des de la pròpia pàgina es referència a moltíssims patches per tal de fer funcions espcífiques amb aquesta eina. Alguns exemples: podem fer el mateix que fa amavisd-new però amb un codi molt més simple, podem fer de proxy d’autenticació per un SMTP que no té autenticació montada, tenir una llista de blacklist en MySQL, etc.Bàsicament l’SMTP proxy només fa de servidor SMTP per un costat i client SMTP per l’altre, al mig nosaltres podem processar el correu segons la seva informacó: capaçalera, adjuns, contingut del correu, etc.

Volia comentar de forma explícita una de les solucions ineressants que es presenta al primer document, el que parla sobre qshape. La idea és que a través d’aquesta utilitat podem trobar un domini sobrel el que s’hi encuen molts correus i per tant la cua de sortida de correus es veu perjudicada perquè aquest destí monopolitza gran part de la cua. Doncs bé, es tracta de construir una cua de sortida de correu només per aquest destí i fer que els correus que vagin cap allà es processin a part.

Per montar això cal:

  • Modificar el fitxer master.cf i afegir un “smtp” transport per la destinació en concret. Això es faria així:
  • /etc/postfix/master.cf:
        # service type  private unpriv  chroot  wakeup  maxproc command
        fragile   unix     -       -       n       -      20    smtp
  • Fixeu-vos que fixem el número de processos a un màxim de 20, això vol dir que com a molt hi podran haver 20 instàncies simultanees del procés “smtp” per servir correus d’aquesta cua de sortida.
  • Al main.cf configurem els límits de la cua que s’usarà pel transport “fragile” que hem configurat.
  • /etc/postfix/main.cf:
    transport_maps = hash:/etc/postfix/transport
        fragile_destination_concurrency_failed_cohort_limit = 100
        fragile_destination_concurrency_limit = 20
    
  • Ara toca crear el fitxer de transport on indicarem que els correus per aquest domini es serveixen per una cua particular, al costat del nom de la cua si es vol es pot indicar un host i un port cap a on es farà relay:
  • /etc/postfix/transport:
        example.com  fragile:
    
  • Recordeu que després de crear el fixer transport cal fer un postmap transport.
  • Per veure quin és l’estat de la nova cua, només cal fer qshape fragile.

Espero que si no coneixieu postfix aquest petit post hagi servit per veure fins a quin punt és simple i dinàmic de configurar, no pretenia fer cap introducció només una pura referència de documentació que crec que a partir d’ara intentaré tenir aprop.

Postfix: Verifiquem recipients des del mailgateway

Reading time: 2 – 3 minutes

El maig de l’any passat vaig publicar un petit manual de com configurar un Postfix per fer de ‘mailgateway’ d’un altre servidor MTA. Doncs bé, avui hi he afegit una funcionalitat que inicialmen creia impossible. Es tracta de comprobar si el correu que estem rebent des de fora i que va dirigit a un usuari local existeix en el servidor destí on enviarem el correu. Fins ara tots els correus amb destí @dominilocal.tld els agafabem i ja era el MTA intern qui el refusava. El problema d’això és que genera un email de resposta del MTA intern cap al host de ‘relay’ (mailgateway) i aquest correu després s’intenta entregar al remitent orignal. Amb el conseqüènt problema de creixement de la cua de missatges sobretot si el remitent és un email problemàtic.

diagrama-xarxa.png

Doncs bé buscant per la documentació de Postfix he trobat que a través del fitxer /etc/postfix/main.cf podia usar la comanda smtpd_recipient_restrictions per afegir una nova restricció que fos verificar el recipient (reject_unverified_recipient). Però això no és el problema. Sinó que el problema esta en després d’això anar a verificar aquest recipient a l’altre host. Això es fa amb la comanda address_verify_local_transport on li indiquem quin és el host que realment té la base de dades d’usuaris.

smtpd_recipient_restrictions =
...
        reject_unverified_recipient
...
address_verify_local_transport=ip_interna_host_MTA

Obviament el MTA intern ha d’estar configurat de forma que no accepti correus per comptes que no existeixin. Per tant, no pot estar configurat amb un cul de sac, o com diuen en castellà amb una direcció de correu ‘recojetodo’. Així doncs, quan un MTA d’internet envii un correu al servidor de relay (mailgateway) aquest obrirà una connexió contra l’MTA intern i verificarà que existeix la compte de correu a través de la comanda RCPT TO, això ens permet no haver d’activar la temuda comanda VERIFY BY, per tal de saber si existeix o no una compte al servidor intern i per tant, refusar en cas de que sigui necessari aquest correu que es preten entregar.

Postfix: relay contra un altre mailserver

Reading time: 2 – 2 minutes

En aquest article Set Up Postfix For Relaying Emails Through Another Mailserver de HowtoForge s’explica com configurar un Postfix per fer relaying contra un servidor extern. O sigui, perquè el servidor de correu (MTA) envii sempre els correus contra (MTA) un altre servidor de correu via SMTP. Potser el més iteressant és que explica com fer-ho a través d’un SMTP autenticat.

Intentant resumir els passos explicats a l’article comentat.

En l’exemple farem relay contra el sevidor smtp.example.com. A part d’usar l’ordre postconf per fer això, també podem editar el fitxer /etc/postfix/main.cf i afegir-hi les comandes indicades entre cometes.

postconf -e 'relayhost = smtp.example.com'
postconf -e 'smtp_sasl_auth_enable = yes'
postconf -e 'smtp_sasl_password_maps = hash:/etc/postfix/sasl_passwd'
postconf -e 'smtp_sasl_security_options ='

Guardarem l’usuari i el password a usar contra el servidor smtp.example.com al fitxer /etc/postfix/sasl_passwd. Aquest fitxer ha de ser propietat de l’usuari root i ningú més hi ha de tenir accés (perms: 600). Finalment creem el seu arxiu .db.

echo "smtp.example.com   someuser:howtoforge" > /etc/postfix/sasl_passwd
chown root:root /etc/postfix/sasl_passwd
chmod 600 /etc/postfix/sasl_passwd
postmap /etc/postfix/sasl_passwd

Finalment només cal reiniciar el postfix:

/etc/init.d/postfix restart

mailgateway: postfix+amavisd+clamav+spamassassin+sasl

Reading time: 3 – 5 minutes

Algunes empreses disposen de servidors de correu amb infraestructures internes realment complexes i que seguint la màxima de la informàtica el millor que podem fer és: si alguna cosa va no la toquis. El problema és que sovint aquestes estructures tan complexes no disposen de filtres de correu mailiciós. O sigui, no són capaces de passar antivirus al correu, filtrar l’spam i controlar altres enviaments maliciosos de correu. A més intentar afegir un software dins el propi servidor que ens fassi aquestes funcions sobre l’Mail Transport Agent (MTA) que ja tenim corrent és un risc innecessari i poc rentable moltes vegades.

diagrama-xarxa.png

Una solució que s’usa sovint és afegir un servidor només per filtrar el correu que entre i surt de l’empresa i intentar eliminar amb aquest mail-gateway tots els correus no dessitjats. Bàsicament doncs el que fem és col·locar l’SMTP (Simple Mail Transport Protocol) del mail-gateway com a porta d’entrada del correu extern. Després modifiquem el servidor intern de correu perquè tots els correus que hagi d’enviar cap a fora ho fassi a través del mail-gateway. O sigui, posem com a servidor de relay fix del servidor intern la direcció del MTA del gateway.

Amb aquest escenari els usuaris no han de canviar res de res, ja que només estem intervenint el port 25/tcp, o sigui, l’SMTP. A més al servidor intern de correu podem crear una compte de gestió de correo mailiciós, per exemple mailgateway@exemple.com (sent exemple.com el nostre domini). En aquest compte li creem dues carpetes una que es digui spam i l’altre que es digui ham. El que farem és sincronitzar el correu d’aquestes comptes amb una carpeta del mail-gateway (si les comptes són IMAP és bona idea sincronitzar-les amb l’offlineimap). Quan tinguem aquests correus al mail-gateway li direm als filtres bayessians de l’antispam que aprenguin com és el correu maliciós que no és capaç de filtrar i com és el correu que ha filtrat i que era legítim.

Aquesta compte de correu (mailgateway@exemple.com) que hem creat al servidor intern, la podem configurar com a compte de correu secundaria a un administrador de la xarxa. Així aquest podrà gestionar el manteniment sense haver de tocar el mail-gateway. En cas de que hi hagi algún usuari de la xarxa que vulgui localitzar un correu que s’ha filtrat l’administrador ho podrà fer des d’aquesta compte.

A més pels usuaris que estan fora de l’empresa, delegacions o d’altres similars ens pot interessar autenticar l’SMTP per tal de que aquests usuaris puguin usar l’SMTP del mailgateway per enviar correu. Així doncs, aprofitarem el servei d’IMAP (Internet Message Access Protocol) del servidor intern per validar l’autenticació en l’SMTP. Sona una mica extrany però el mètode és ben senzill. Es tracta d’aprofitar la compte l’usuari i clau que tenen els usuaris en el servidor IMAP intern, llavors es configura el MUA perquè usi aquestes dades com a informació per autenticar l’SMTP i el servidor d’MTA quan rep una autenticació via SMTP el que fa és obrir una connexió IMAP contra el servidor intern i provar l’usuari i clau que el client l’hi ha enviat a l’SMTP si això és correcte l’MTA permet enviar correu al MUA amb l’origen i destí que vulgui.

La documentació d’aquest projecte la podeu trobar al wiki:

mail-gateway_amb_amavisd-new

Tenir-la al wiki em permet anar-a millorant i esta sempre localitzada.

Si teniu alguna cosa que no esta clara, petició o demanda del tipus que sigui sobre aquesta documentació podeu penjar els comentaris en aquest post.

La comanda EHLO (del SMTP) no funciona en remot amb un Postfix

Reading time: 2 – 2 minutes

Just el problema que descric al títol m’ha fet perdre una bona estona aquest matí, de fet, m’ha fet anar de cul. M’estava tornant boig connectava al port 25 des de dintre de la LAN:

$ telnet IP_XARXA_LOCAL 25
Trying IP_XARXA_LOCAL...
Connected to IP_XARXA_LOCAL.
Escape character is '^]'.
220 ESMTP
ehlo prova
250-nom_servidor
250-PIPELINING
250-SIZE 20480000
250-ETRN
250-AUTH LOGIN PLAIN
250-AUTH=LOGIN PLAIN
250 8BITMIME
quit
221 Bye
Connection closed by foreign host.

Si connectava des d’una IP de fora de la xarxa local:

$ telnet IP_PUBLICA 25
Trying IP_PUBLICA...
Connected to IP_PUBLICA.
Escape character is '^]'.
220 ******************
ehlo prova
502 Error: command not implemented
quit
221 Bye
Connection closed by foreign host.

M’he repassat tropocientes vegades la documentació del postfix a veure quina opció era la que feia comportar al servidor SMTP de forma diferent si estava en una IP de la xarxa local o una IP externa a la xarxa. Però no he trobat res de res, al final he trobat en un fòrum la inspiració divina. El problema era del coi de Cisco PIX que tenia entremig. El molt cabron m’estava filtrant la connexió!!!

Així que m’he hagut de connectar al PIX i dir-li que deixes de tractar el tràfic del port 25 com a tràfic SMTP, perquè no l’hi apliqués cap filtre:

pix # show fixup
fixup protocol dns maximum-length 512
fixup protocol ftp 21
fixup protocol h323 h225 1720
fixup protocol h323 ras 1718-1719
fixup protocol http 80
fixup protocol rsh 514
fixup protocol rtsp 554
fixup protocol sip 5060
fixup protocol sip udp 5060
fixup protocol skinny 2000
fixup protocol smtp 25
fixup protocol sqlnet 1521
fixup protocol tftp 69
pix # conf te
pix(config)# no fixup protocol smtp 25

Només amb aquest tonteria ja podia saludar al postfix (servidor SMTP) amb la comanda EHLO que em permet cursar autenticacions i d’altres comandes avançades de l’SMTP (ESMTP).