Jan 12

clearOS Enterprise

Reading time: 3 – 4 minutes

clearOS logoAbans de marxar de vacances tot parlant amb el Carles vaig descobrir el clearOS i després d’un parell de dies fent-hi proves esporàdiques no volia deixar l’oportunitat d’escriure quatre ratlles sobre el que m’ha semblat.

Es tracta d’una distribució de linux especialment orientada a petites empreses amb pocs servidors, malgrat per algunes mitjanes empreses també crec que estaria ben indicada. Basada en Redhat/CentOS i totalment focalitzada a ser usada via una interficie web força amigable.

Incorpora diverses eines sempre gestionables desde web que permeten fer funcions de servidor de xarxa i/o de gateway de comunicacions. Per exemple:

  • funcions de directori
    • LDAP amb usuaris i passwords integrats per la resta de serveis
    • gestor de certificats de seguretat
  • funcions de xarxa
    • multi-wan
    • VPN, PPTP, IPSec, OpenVPN
    • DMZ i NAT 1-1
    • funcions de firewall
    • servidor DHCP i DNS
    • UPnP
  • funcions de gateway
    • antimalware: antivirus, antiphing i antispyware
    • antispam
    • gestor d’ampla de banda
    • detector d’intrusions
    • filtres de protocols, fins hi tot P2P
    • filtres de continguts
    • web proxy
    • control d’accés
  • funcions de servidor
    • Windows Networking com a PDC
    • serveis de fitxers i impresores
    • flexshares (diverses formes de compartir fitxers: SMB, FTP, Web, etc)
    • groupware i connector d’outlook
    • servidors de correu: POP, IMAP, SMTP, Webmail i recollida de correu
    • filtres de correu: antispam, antimalware, greylisting i quarantena
    • arxivador automàtic de correu
    • gestor de bbdd MySQL
    • servidor web amb PHP

A més al estar orientat a un entorn professional l’empresa que desenvolupa clearOS disposa d’un servei anomenat clearSDN, a través del qual es pot obtenir:

  • Software Updates Priority security and bug updates to the ClearOS software.
  • Content Updates Required updates to Content Filter, Intrusion Protection, Antispam and Antimalware.
  • Monitoring Alarms and reporting for bandwidth, resource and security management.
  • Remote Services Critical services for VPN, DNS and Remote Server Backup.

Fins hi tot tenen uns dispositius anomenats clearBOX que porten el sistema operatiu integrat i ja disposen d’uns quants ports ethernet, ideals per fer de gateway o fins hi tot de switch.

Com no podia ser d’altre forma tot plegat té un bon manual de suport pels usuaris més novells, ja que només amb una mica d’experiència en l’administració de sistemes tot plegat es fa molt intuitiu.

En general m’ha quedat un bon gust de boca pel que fa a l’eina, potser on més he trobat que coixeja el sistema és en detalls de configuració més avançats, per exemple, del servidor d’OpenVPN i cosetes similars. Però per empreses petites i mitjanes com ja deia abans és més que suficient en la majoria de casos.



Sep 09

Ubuntu Hardy (8.04) i monit 4.10.1

Reading time: 1 – 2 minutes

El paquet .deb de la versió 4.10.1 del monit no esta disponible per Ubuntu Hardy (v.8.04) el paquet més nou disponible és el 4.8 el problema més greu que suposa això és que no podem usar com servidor de notificacions servidors SMTP sense SSL, per exemple, no es pot usar smtp.gmail.com (gmail.com).

Si voleu instal·lar el paquet 8.10.1 el que s’ha de fer és:

cd /var/tmp
wget http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/pool/universe/m/monit/monit_4.10.1-3_i386.deb
sudo dpkg -i monit_4.10.1-3_i386.deb
monit -V

i veurem l’esperat:

This is monit version 4.10.1
Copyright (C) 2000-2007 by the monit project group. All Rights Reserved.

En cas de voler enviar els correus a gmail la configuració seria algo així:

set mailserver smtp.gmail.com port 587
    username [user]@gmail.com password [pass]
    using TLSV1
    with TIMEOUT 20 seconds
Jan 20

GreenSQL: protecció contra SQL injection

Reading time: 1 – 2 minutes

GreenSQL logoGràcies a l’Aitor descubreixo el GreenSQL, una aplicació en forma de dimoni que fa funcions de reverse proxy entre les aplicacions que usen MySQL i el servidor de MySQL. Després de revisar la pàgina web, una presentació i veure una demostració del seu panell de control he de dir que l’eina té molt bona pinta. El seu mètode de funcionament ens pot portar a alguns mals de caps ja que fins que les whitelist no tenen suficient informació de com funcionen les nostres aplicacions alguns falsos positius en els seus anàlisis ens poden fer tornar una mica bojos. Malgrat això en alguns entorns crec que l’eina pot ser molt útil. El que no he sabut trobar per enlloc és un benchmark de quin és el rendiment d’aquest proxy ja que per entorns de molta càrrega crec que podria convertir-se en un coll d’ampolla. Finalment una altre informació que no he sabut trobar és on guarda la seva base de dades d’informació??? ja que el volum d’aquesta pot ser molt gran i seria curiós saber si ho fa també sobre MySQL o sobre fitxers de text, tipus sqlite o BerkeleyDB, per exemple.

Jan 16

Arquitectura HA escalable

Reading time: 2 – 4 minutes

A aquestes altures tots heu sentit a parlar més o menys de AWS. Sota el meu punt de vista són un conjunt de serveis a tenir molt en compte en el futur de les empreses. En entorns que cada cop es basen de forma més forta amb la virtualització i la externalització del hardware amb arquitectures com el SaaS. Doncs bé, si penseu treballar amb AWS hi ha unes eines web de l’empresa Righscale que valen realment la pena, el dolent és que no són lliures i que les has de contractar com un SaaS, amb tot el bo i el dolent que això suposa.

Bé doncs, tot llegint el wiki dels productes de Rightscale he trobat uns gràfics molt clars i representatius de com han de ser les arquitectures HA:

Arquitectura HA

Arquitectures HA escalables sobre AWS:

Arquitectura HA w/autoscaling

I l’aplicació d’aquesta teoria sobre un cas real per l’empresa wik.is:

arquitectura de wik.is

Per altre banda també voldria recomenar un parell de pàgines d’aquest wiki que comentava:

  • Auto-Scaling setup com el nom ens indica parla de com montar una arquitectura autoescalable amb rightscale i a més també amb alta disponibilitat
  • EC2 infraestructure s’explica l’anàlisis de com es va solucionar la problemàtica de wik.is amb els productes d’AWS i Rightscale
Jan 15

Còpia de seguretat del MBR i petit ‘trick’

Reading time: < 1 minute Segur que mols ja sabeu fer una còpia de seguretat del sector 'boot' del vostre disc:

mini4 ~ # dd if=/dev/sda of=mbr.bin bs=512 count=1
1+0 records in
1+0 records out
512 bytes (512 B) copied, 7.5112e-05 s, 6.8 MB/s

Doncs com sempre, però la gràcia del tema esta en que després si feu un file per saber quin tipus de fitxer és veureu que s’interpreta la info del MBR i ens informa de les característiques de les particions del disc, realment curiós i útil:

mini4 ~ # file mbr.bin
mbr.bin: x86 boot sector; 
partition 1: ID=0x7, active, starthead 0, startsector 96390, 102398310 sectors; 
partition 2: ID=0x83, starthead 254, startsector 102494700, 117210240 sectors; 
partition 3: ID=0x5, starthead 254, startsector 219704940, 171011925 sectors
Dec 05

Update VMWare ESXi 3.5 Update2 -> Update3 build 123629

Reading time: 2 – 3 minutes

Vaig boig des de fa almenys 2 mesos intentant saber perquè el VMWare ESXi queda freeze en un servidor que al final només hi tenia el pfSense i una Ubuntu 8.04.1 virtualitzats. Tan és així que al final, per saber d’on venia el problema he montat un altre servidor ESXi i he posat una màquina virtual amb pfSense a un i un Ubuntu 8.04.1 a l’altre. Doncs bé, finalment s’ha concretat el problema que venia de l’Ubuntu com que ja sabia de què pecava el tema m’he posat a buscar als forums d’VMWare i resulta que la versió Update 2 del ESXi no suporta Ubuntu 8.04.1, també és mala sort la cosa.

Doncs bé, finalment he vist que a finals de Novembre havia sortit l’Update 3 del ESXi i després de suar una mica intentant baixar-me l’actualització, no ho he aconseguit. Així doncs, m’he baixat una ISO sencera i he començat una instal·lació del ESXi sobre del sistema que ja tenia corrent amb Update 2. Encomptes de dir-li que instal·les des de zero li he dit que fes una reparació (repair) de l’instal·lació actual perquè no toques el ‘local storage’ (datastore1) que per defecte esta al mateix disc. Un cop re-instal·lat he aplicat el que explico a l’article:VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

O sigui, que he tornat a importar totes les màquines que tenia i com que continuo sense haver fet un backup doncs no he pogut restaurar la configuració del VMWare ESXi. Però la qüestió és que he aconseguit actualitzar. Digueu-me radical però quan he vist que el manual de com fer actualitzacions al ESX ocupava 100 pàgines he pensat que això també funcionaria i així ha estat. Si algún dia m’animo a mirar el manual ja explicaré la forma oficial de fer-ho, o bé, si algú ho sap que avisi.

Ara només cal creuar els dits perquè això aguanti més d’una setmana que és el que acostumava a durar el sistema sense quedar-se fregit, o com diuen els aglosaxons: freeze.

Dec 04

vmware: Convertint una màquina virtual (.vmx) a format estàndard (.ovf)

Reading time: 1 – 2 minutes

Mai havia tingut la necessitat de fer la converció a OVF d’una màquina virtual, aquest és el format estàndard de les màquines virtuals diria que per tots els sistemes de virtualització malgrat n’hi ha molts que encara no el suporten. Doncs en el meu cas el que he fet és exportar unes màquines virtuals d’un VMWare Server a un VMWare ESXi convertint-les a OVF, l’ideal hagués estat migrar-les directament ja que les utilitats de VMWare OVF Tools ho soporten però al no tenir les màquines en la mateixa xarxa no volia que la migració durés dies i dies i més dies.

El procés: he parat les màquines virtuals, he modificat la configuració de les mateixes per treure el dispositiu de ‘CDROM’ que tenia mapejat contra una .ISO que em donava problemes en el procés i després he fet una cosa tan simple com:

ovftool /path_to_vms/vm_dir/vm_file.vmx /tmp/vm.ovf

El projecte Open Source que implementa OVF el teniu a SourceForge. Malgrat això jo ho he migrat amb les OVF Tools d’VMWare.

Dec 02

Després em pregunten perquè no m’agrada el Windows…

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquesta tarda he patit un expedient X’s, de fet, tots estem acostumats a ser víctimes d’aquests fenòmens quan treballem amb ordinadors i si és amb Win encara més. La qüestió ha estat amb una placa IB830H. Aquesta placa porta embeded una Intel PRO/100 VE una targeta més que típica i tòpica en sistemes professionals. A més podria afegir que és una de les targetes que més m’agradan. Per si fos poc el seu suport en sistemes de Microsoft estan soportadíssimes, com no podia ser d’altre forma.

Doncs la qüestió és que després d’instal·lar els drivers que havia descarregat des de la web d’intel la targeta es detectava perfectament i si esnifava el canal fins hi tot veia a passar paquets però en cap cas la targeta rebia cap paquet.

Després de fer mil proves i canviar els drivers un munt de vegades, la cosa no ha canviat gens i quan ja estava apunt de llençar la toballola he provat una cosa tan estúpida i simple com:

  • Entrar a la BIOS
  • Desactivar la targeta de xarxa
  • Arrancar el Windows
  • Després apaguem
  • Tornem a entrar a la BIOS
  • Activar la targeta de xarxa
  • Tornem a entrar al Windows
  • … i ja va tot sense tocar res!!!

Increible, eh!? doncs això és el bonic que té el Windows. He de dir que com sempre passa durant tot aquest procés incert he arrencat amb una CD de Gentoo i la targeta de xarxa sense fer totes aquestes tonteries funcionava perfectament. O sigui, que rebia i enviava paquets sense problemes. Realment això és una altre prova de com el Windows és contraproduent en molts i molts sentits!

Nov 25

ciopfs: case-insensitive ext3 via fuse

Reading time: 1 – 2 minutes

De tots són conegudes les aplicacions que usen FUSE per obtenir sistemes de fitxers del més inversemblants a través e l’espai d’usuari amb un kernel Linux. Doncs bé, en aquest cas el que hem calia era aconseguir que una partició ext3 en un dels seus directoris fos case-insensitive. O sigui, que no fes ús d’una de les funcions més coneguda del món Linux/Unix, la distinció en majúscules i minúscules en els noms d’arxius i directoris.

Doncs bé, la solució ha estat ciopfs aquesta aplicació que funciona igual que tantes altres aplicacions FUSE, ens permet re-montar un directori en un nou punt però sense sensibilitat en les maj-min. Per cert, com que esta en la seva versió 0.2 no m’ha estat precisament trivial compilar-lo amb una Debian Etch. He hagut de compilar a mà el FUSE i instalal·lar els paquets de ‘dev’ dels requeriments indicats a la documentació del aplicatiu. Espero que mica en mica això millori.

Nov 24

VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

Reading time: 2 – 4 minutes

Després de les ventoleres que esta fent aquests dies a casa i de que un dels SAIs degut a les pujades i baixades de tensió acabes més penjat que un fuet, el servidor ESXi s’ha quedat grogui i no arrencava. O sigui, que com sempre les coses simples i automàtiques acaben donant un error incomprensible sobre el que només es podia fer una recerca per internet per solucionar-lo. L’error: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

Gràcies als fòrums d’VMWare vaig trobar un thread que ho explicava de forma clara: la solució. En poques paraules i resumint tornem a arrencar el sistema però amb el CD d’instal·lació d’ESXi i li diem que volem reparar el sistema. Després si som persones precabudes tindrem un backup de la configuració del VMWare Infraestructure que a través de la consola d’administració podrem recuperar. Però si com és el meu cas no teniu còpia de seguretat la cosa té un segon problema. Recuperar les màquines que tenim al VMFS que segons ens deia al procés de recuperació no ha estat borrat i per tant conté les màquines virtuals que tenim montades.

Doncs bé, en aquest cas als fòrums d’VMWare vaig trobar una solució aproximada però que pel cas hem va permetre intuir la solució, el que preten explicar la solució és com borrar una màquina virtual després de reparar el sistema. Doncs bé, un cop som dins la consola d’administració d’VMWare Infraestructure que ja no té les nostres màquines virtuals perquè acabem de reparar el sistema el que cal fer ara és anar a la pestanya ‘Configuration’, després dins la secció ‘Harware’ on posa ‘Storage’. Ara a mà dreta veurem el ‘datastore1’ punxem amb el ratolí amb el botó dret i al menú contextual apretem ‘Browse Datastore…’.

Aquí ja hauriem de veure el llistat de directoris que contenen les nostres màquines virtuals, un cop dintre del directori de la màquina que volem recuperar localitzem el fitxer amb extenció ‘.vmx’ , botó dret del ratolí sobre el ftixer i seleccionem l’opció ‘Add to inventory’. Ara ja haurieu de veure la màquina dintre de la pestanya ‘Virtual Machines’ del VMWare Infraestructure. La resta de configuracions que havieu fet dins del VMWare infraestructure s’han perdut. O sigui, que les heu de tornar a fer. Per exemple, en quin ordre s’engeguen les màquines, recursos reservats per les màquines i tota la resta d’ajustaments. Però bé això comparat amb perdre totes les màquines no és res. Oi?

He de reconeixer que malgrat la petada que va fer tot plegat estic molt content amb la simplicitat que ha tingut a l’hora de solucionar-se. M’esperava haver de patir molt més. Cada dia estic més convençut de la gran feina que fa la gent d’VMWare, llàstima que sigui tot tan privatiu i tancat.