Reading time: 2 – 2 minutes
Vam sortir el dissabte 8 a les 23hr cap a San Sebastian per passar-hi 3 nits
i despres vam sortir el 11 a les 23hr cap a Paris tornant aquesta matinada a
les 2hr a l’estacio de Sants…per sort.
He passat una setmana santa de fret, vent i molt vent.Al Pais Vasc vam
llogar un cotxe(peugeot 206)amb el que vam anar de ruta per la zona.El primer
dia vam anar cap a Navarra per camins secundaris i el segon dia vam anar per la
part de Vizcaia on ens vam trobar amb la Volta Ciclista al Pais Vasc que ens va
tenir parats 20 min.
14hrs de trajecte amb bus cap a Paris…un toston!.El hotel:un cutxitril.La
gent:gilipollas! El primer dia sortim de l’hotel i anem a una panaderia a
preguntar indicacions.La Toñi sap frances(el seu pare ho es) i es fot a
preguntar a la dona, que no s’empanaba de res, com si estes parlan amb un
idioma d’un altre planeta.La dona tonta del cul…va tenir ke sortir el seu
fill que ens escoltava per poder indicarnos i fins hi tot quan akest ens estaba
parlan la dona nava moven el cap com si encara no sabes de ke cony estiguessin
parlan…la molt FILLA DE PUTA GABATXA! i aixo solament arribar…
La gent de Paris son uns tarugus…crec ke com ke saben ke la gent seguira
anant igualment de turisme tenen el concepte d’ajud al cul.
Ho deixo akin ke tink ke fer practikes de CISCO.
2 thoughts on “El viatget de Setmana Santa”
Ja que la penya es posa a explicar que va fer durant la setmana santa, no
seré menys i explicaré com va anar el meu “viatge” a Florida
135.
Vaig sortir el dissabte 14 a les 4 de la tarda de casa meva, després de
passar-me el matí amb el meu DSP i donar-me la mala noticia que no hi
havien hosts, vaig haver de recorrer a la agenda per trobar un DSP alternatiu.
Finalment, vaig aconseguir comprar-li uns quants hosts.
Un cop ja a les 7 a Terrassa havia de quedar amb dues noies a la ciutat de les
Xemeneies i també amb els meus dos amics amb els que solc anar
ultimament a Florida, pero com no, sempre hi ha històries de ultim
moment i el vam haver d’esperar fins a les 8. Bàsicament estavem una
mica nerviosos pq vam quedar amb un altre amic de San Sebastian a les 21:30 per
nar a sopar i després cap dins.
Un cop dins, vam menjar un bon frankfurt dins de Florida al so de John
Acquaviva i després de riure una bona estona dins de la boîte, vam
començar a fer servir els hosts per connectar-nos.
Seguidament sense donar-m’en compte ja estava el senyor Richie Hawtin liant un
pollo tremendo. I jo com no, anant de una punta a l’altre fent amics, xerrant
amb tothom, i fent debats als lababos, poca cosa em vaig empanar de la musica.
Les noies de Manresa van desapareixer despres de despedirse’m de mi (estaven
molt cansades). Multitut de anècdotes que van succeir, fins que al final
a les 9 vam tocar el dos, tornant cap a casa amb la calma.
Una bona experiència.
Vist q més d’un s’ha pensat q me n’he anat a París em veig
obligar a matitzar q aquest article l’ha escrit l’amic Carles (n3nG o Frant|C,
pels amics) q va estar amb la seva novia Toñi a la ciutat de
l’amor.
Aprofitant q faig referència al país veí no voldria deixar
de dir q jo tp m’apunto a dir q els gatxos són uns “tarugus”, més
q res pq tinc família a París q ho constata.
Per si a algú li interessa jo vaig estar a prop de Ribes de Freser en
una casa en un poble d’aquells q no tenen ni 10 casetes intentant relaxar-me.
Cosa q diria q no vaig aconseguir massa només amb 3 dies q vaig tenir de
vacances, però m’ho vaig passar molt bé això tb ho he de
dir.