Reading time: 2 – 2 minutes

“Iaki” diu q mes val tard q mai, i aki quedarà la petja de
l’únic botellon del q no tenim fotos.ooohhh…

…el motiu de la troballa..ejem…de la festa era l’aniversari d’en Manel,
entre la gent q es va rajar i els q no es van enterar, ja ens veieu a l’Oriol,
en Xevi (el seu veí) i jo esperant a vilanova a q arribés en
Manel, tirant pedres als rat-penats per experimentar el fenómen q es
guien per “sunidus”.

La arribada del Manel no podía ser més triunfal ja q em va
atropellar amb el seu cotxe!!, però com q tinc set anys de bona sort,
pels q encara no ho sapigueu, vaig caure de peu sense la més
mínima rascada. 😉

Després es va apuntar el Fast, q com el seu nom indica va ser el primer
en marxar, ahaha. Cosa destacable sería el descobriment d’en Xevi i en
Manel de q son coetanis! o sigui q sense saber-ho ja estavem celebrant dos
aniversaris alhora.

Amb les provisions a tope i una pilota inflable (important!) vam pillar la
furgo d’en Xevi i ens vam plantar a la platja, a falta de gots en Xevi, q te
idees de bombero, va fabricar un mega-got amb una ampolla de cocacola. Poca
estona va passar, q a la més mínima q ens vam acostar al aigua,
ens vam despullar més ràpid q els de full monty, només hi
havia un objectiu q no caigués el cubata a l’aigua! la llegenda explica
q les ones arribaben a 10 metres d’alt (alaaa!) i q algunes nits encara es pot
sentir a l’horitzó un crit: ¡tots borratxos!

En definitiva, es d’akelles nits q no t’ho esperes i t’ho acabes pasant de
pm