Reading time: 3 – 4 minutes
Aquest pont de la purissima com aquell que no te res més a fer, el Xavi i jo varem agafar l’avió cap a Liverpool. Per tal d’anar a visitar el Carles i la resta de companys q estan vivint allà amb ell…
La veritat és q el viatge va començar pintant una mica malament pq el Xavi es va posar malalt, però amb febre i tot va decidir venir.
Un cop allà després d’un viatge amb molt de mamoneo. El Carles i en Sala ja ens esperaben a l’aeroport amb el ford-fi. Un ford fiesta blanc amb canvi de marxes automàtic i obviament el volant a l’altre costat.
El cotxe va ser tota una experiència, conduint per l’esquerra i amb un fred que pelava.Ah! i com no plovent… no podia ser d’altre forma. Varem dirigir-nos cap a Wrexham unes 60milles al sud de Liverpool on hi ha la universitat de Newi que és on estudient tota aquesta colla.
Entre una cosa i l’altre ja se’ns va fer de nit, cosa que no es massa difícil tampoc ja que a les 3 ja comença a fosquejar i a les 4 es ben fosc i negre. Amb una hora menys i sense dinar varem arribar a casa del Carles a les 19h de la tarda. Així doncs la gent ja estava a punt de sortir de festa ja que a les 23h ja tanquen els pubs i a les 2h les discoteques.
Així doncs, nosaltres com a bons mediterranis varem dedicar-nos a dinar a les 19h, mentre aquesta gent ja acaben de sopar. A la nit varem sortir pel bar de la uni on un grup d’aquests joves versionaben cançons famoses.
Pero no ens perdem amb els detalls superficials. El que realment saltava a la vista eren les “xurris” marcades per les vaques boges com deia el xavi. Totes eren blanques, vermelles, mamelludes i amb el cul raro. Això si no t’ensenyaben més coses perquè no en tenien més. Tan feia si estaben gordes, com primes com guapes com lletges… elles amb els seus super escots i les seves super minis. Amb un fred que fotia…
Total que tan el divendres com el dissabte varem agafar el ford-fi i varem anar a donar tombs per la part de north-walles més concretament per la regió d’snowdonia. Una passada, seria com una mena d’asturies+galicia, però sense muntanyes, terra pantanós i tot ple de castells i mines. Realment preciós quan tingui les fotos escanejades ja us les penjaré.
Així doncs ens varem passar els dos dies fent el turista per tota la zona i les nits ens n’anabem a veure l’ambientillo que hi havia per allà i a seguir la festa a casona perquè aquesta colla no entenen que a les 2h no és hora de tancar la discoteca. Així doncs amb les nostres sangries i el catxondeo ens fotiem la festa en plan més privat.
D’anècdotes del viatge com no, n’hi ha una pila. Però això li deixaré al Xavi i al Carles, a veure si s’animen a comentar l’article i us expliquen algunes anecdotes curioses i divertides. El que si que us ha de quedar clar és que va ser un viatge amb molt de mamoneo i q varem riure fins a agafar mal de panxa.
Ah! també informar-vos de que tots tres: Carles, Xavi i jo. Varem conduir per
l’esquerra ja que ens varem anar turnant el ford-fi i és tota una experiència que ús recomano que proveu.
VISCA EL MAMONEO!
3 thoughts on “Wrexham (UK) – Visita al Carles”
Moltes merces per venir de visita i alegrar akest gris pais!! van ser pocs dias
pero ben aprofitats. Saluds de tota la gent d’aki dalt -avui fa sol i ja porta
mes de 3 horas sense parar, a veure si batim el record a 4 hores.
Com ke al 40 de Talbot Rd. no tenim menjador, ni sala comunitaria, vam dormir
tots 3 a la meva habitacio. Vam portar el sofa-llit de la cuina a l’habitacio
per tal que els mussols akestos puguessin durmir, pero recordant vells temps,
akest cop l’okupat era jo i els okupes ells. En Xavi em va okupar el llit pq
tenia febre i mokitus, i jo vaig durmir amb l’Uri al
sofa-llit(mmmmm)…durmir????? JA! vam tar tota la nit desperts per la
meravellosa serenata den do major interpretada pel gran music Xavi sota la
direccio dels mokitus. Vam posar en practica sons per calmar la fiera fins
arribar al punt de fer palmades, picar l’armari o tirarli las sabatilles pel
cap. En resum un mati amb ulleras i sense haber fumat…gracies Xavi per
culucar gratix!
=:-P
P.D.: no li deixeu un cotxe amb canvi automatik an Xavi…li agrada escoltar
com s’apreta el cotxe per canviar de marxa.jejejeje
VAYA MAMONEO TU!!!! Us vaig a contar un conte de la vore del foc: pos tot va
començar una tarda avans de sortir de viatge, recordeu l’anunci
d’estrepsils, doncs una espiral de fil ferro espinat, com aquell que no vol la
cosa se’m va presentar i em va dir que volia invahir el meu coll,jo, delicat
per les baixes temperatures que feia en aquells temps que corrien, no vaig
poder dir que no. Pobret de mi, una febre!!!! i un mal de coll !!!! que
l’endem, el mateix dia de partir, me’n vaig anar al metje de guardia, a
visitar-me a primera hora, i hem va dir que si al mati estava a 38ºC, ja
no volia saber com anava de calent al vespre, jo, ni corto ni perezos, agafo i
li dic: EP!! TU QUE JO M’ENANVAIG DE VIATGE AMB EASYJET!!! i no m’ho va
prohibir; ara si, hem va receptar un atibioticu, que podia deixar fora de
convat a una mula de carrega, ves quins cullons, ara que… per cullons els
meus!, cap a BCN s’ha dit, a agafar l’easyjet, i alla fora, a la porta
d’enbarcar, hi havia un payu mes xulu quel nestu, que portava un mamoneo amb
unes safatetes amb afany d’escalar posicions, que hasta feia pudor de merda,
tu! VAYA MAMONEO!!!!! Cagum la puta!!!!, llavors nosaltres estavem davant de
tot de la fila d’enbarcu, i van i ens diuen: ei ei ei no no no no no !!!!!!
cap a radere que això va per numeros 1-30,30-60, 60-90 90 la resta que
quins eren els nostrus nums dons el 99 i 100…. per fi entrem. Un malt de
coll!!!!! vinga patilles i vinga suar, uns farts de suar!!!!! mare de
déu, ni a ple estiu.
Arribem, plou i es fosc, tú!, ves quina cosa!! quan, sorpresa!!!! un
forfi blanc amb acnvi utumatic ens estava esperant a la porta de l’aeroport,
amb xofert i tot (el Carles) amb un copy d’exepció el Sr. Sala i de
l’aeroport a casa dels joves, que no t’ho perdis, era igual que la casa dels
joves, (la serie) amb el mateix jardi tetric de la serie, hasta els veins que
hi havia al 40 del talbot road s’assemblaven als de la serie; ves quins
collons!!!!!
I quina nit!!!, jo vaig dormir tota la nit,(em sembla)jo, que soc listu, me’n
vaig anar a fer non non (dormir) pronte pq estava mes fotut que la reina
d’inglaterra, i hem vaig pillar el llit del carles, vaja que li vaig mangar
per el meu fatidic estat de salut (mental, es clar) i hem vaig llevar tot suat,
tant suat, que el carles va tenir que rentar per primer cop, la banua del seu
llit, que en aquells moments estava xorrejant, pero no presisament de sucs
vaginals. buenu! el primer dia, va anar així; jo mes aviat seriu i
aguntant com podia, pero despres de la pasti del bon dia, me vaig anar animant
i vaig començar a riure una miqueta, aquest va esser l’inici d’una
llarga carrera com animador del personal, que per alguns, va acabar sent un
suplici per a la seva panxeta, que no esta acostumada a dosis de riure tan
elevades, aixo tb va marcar la linea basica de l’estança al poble dels
“gargalls”: Wrexham. Tambe cal recordar les infusions que hem va receptar el
Dr. San Agustin: aigua, mel i llimona, que hem van anar de puta mare, a i els
tantum verde carmelets, que m’adormien la llengua i el coll, (igual que la
coca), aixo feia que no m’adones del que tenia alli dintre.
Havent esmorzat, el cotxe ens va portar a passejar per: jo que se, nomes puc
dir que era molt maco!!!!, tots els dos dies va ser molt maco, vale!!!
així resumeixo una miqueta: Castells, Coves, Grutes o Mines, Muntanyes,
Arbres Ah!! i prats amb moltes obelletes i un llac Ah!!! i algunes cascades,
MACO!!! ja veureu les fotos al portal quan l’oriol les penji.
La segona nit, els vaig deixar dormir tranquils, i vaig dormir al passillo,
nomes dir que la caldera de la calefacció del passillo, estava
programada, i va estar gran part de la nit parada, pero tambe em vaig llevar
suat, menys al nas, que hi tenia una petita congelació a causa que la
porta no acababa de tancar com deu mana, i passava vent, pero ja esta.
I ANAVA A ESCRIURE MES PERO JA M’HE CANSAT I COM QUE JO SEMPRE FAIG EL QUE EL
COR HEM DIU PARO
HOME NO US PERDEU GRAN COSA NOMES LA TORNADA:
MOLT DE MAMONEO!!!!!!!!!!!!!!!
APA SIAU!!!!!!!!!
RECORDETS ALS QUE VIUEN A CAN GARGALL I QUE ES FACI MACA
L’ESTANÇA
BONANIT I TAPAT!!!!!!!!!!
rio truly an impressive subject thanks so much for unselfish i will call this outstanding web site every widowed