Wrexham (UK) – Visita al Carles

Reading time: 3 – 4 minutes

Aquest pont de la purissima com aquell que no te res més a fer, el Xavi i jo varem agafar l’avió cap a Liverpool. Per tal d’anar a visitar el Carles i la resta de companys q estan vivint allà amb ell…

La veritat és q el viatge va començar pintant una mica malament pq el Xavi es va posar malalt, però amb febre i tot va decidir venir.

Un cop allà després d’un viatge amb molt de mamoneo. El Carles i en Sala ja ens esperaben a l’aeroport amb el ford-fi. Un ford fiesta blanc amb canvi de marxes automàtic i obviament el volant a l’altre costat.

El cotxe va ser tota una experiència, conduint per l’esquerra i amb un fred que pelava.Ah! i com no plovent… no podia ser d’altre forma. Varem dirigir-nos cap a Wrexham unes 60milles al sud de Liverpool on hi ha la universitat de Newi que és on estudient tota aquesta colla.

Entre una cosa i l’altre ja se’ns va fer de nit, cosa que no es massa difícil tampoc ja que a les 3 ja comença a fosquejar i a les 4 es ben fosc i negre. Amb una hora menys i sense dinar varem arribar a casa del Carles a les 19h de la tarda. Així doncs la gent ja estava a punt de sortir de festa ja que a les 23h ja tanquen els pubs i a les 2h les discoteques.

Així doncs, nosaltres com a bons mediterranis varem dedicar-nos a dinar a les 19h, mentre aquesta gent ja acaben de sopar. A la nit varem sortir pel bar de la uni on un grup d’aquests joves versionaben cançons famoses.

Pero no ens perdem amb els detalls superficials. El que realment saltava a la vista eren les “xurris” marcades per les vaques boges com deia el xavi. Totes eren blanques, vermelles, mamelludes i amb el cul raro. Això si no t’ensenyaben més coses perquè no en tenien més. Tan feia si estaben gordes, com primes com guapes com lletges… elles amb els seus super escots i les seves super minis. Amb un fred que fotia…

Total que tan el divendres com el dissabte varem agafar el ford-fi i varem anar a donar tombs per la part de north-walles més concretament per la regió d’snowdonia. Una passada, seria com una mena d’asturies+galicia, però sense muntanyes, terra pantanós i tot ple de castells i mines. Realment preciós quan tingui les fotos escanejades ja us les penjaré.

Així doncs ens varem passar els dos dies fent el turista per tota la zona i les nits ens n’anabem a veure l’ambientillo que hi havia per allà i a seguir la festa a casona perquè aquesta colla no entenen que a les 2h no és hora de tancar la discoteca. Així doncs amb les nostres sangries i el catxondeo ens fotiem la festa en plan més privat.

D’anècdotes del viatge com no, n’hi ha una pila. Però això li deixaré al Xavi i al Carles, a veure si s’animen a comentar l’article i us expliquen algunes anecdotes curioses i divertides. El que si que us ha de quedar clar és que va ser un viatge amb molt de mamoneo i q varem riure fins a agafar mal de panxa.

Ah! també informar-vos de que tots tres: Carles, Xavi i jo. Varem conduir per
l’esquerra ja que ens varem anar turnant el ford-fi i és tota una experiència que ús recomano que proveu.

VISCA EL MAMONEO!