Llapis digitals (digital pens)

Reading time: 3 – 5 minutes

Ja havia sentit a parlar d’aquest inventillo fa temps: els llapis digitals. Però la veritat mai m’havia posat a llegir com funcionaben exactament. Però l’altre dia llegint el blog de l’ernest em va picar la curiositat de mirar el tema. De fet, ja havia comentat al blog el meu interés per dispositius semblants a aquest, per exemple: DigiMemo A501 – el bloc de notes digital. Potser a nivell funcional m’agrada més aquest bloc de notes que comentava fa uns dies que no pas els llapis que us comento ara. Però estem parlant des d’un punt de vista d’ús particular com a anotacions personals i d’altres similars. Si el que volem és plantejar una aplicació comercial per un negoci: omplir formularis, prendre notes, comandes, etc. trobo que és molt més bona opció la dels llàpis òptics.

El funcionament d’aquesta tecnologia és una patent de l’empresa Anoto, per tant, totes les màrques que volen implementar la tecnologia ho han de fer sota la supervisió de la mateixa. Malgrat no tots els models disponibles de llapis digitals funcionen exactament igual si que tenen alguns detalls de funcionament importants en comú. Per exemple, per treballar necessiten un paper especial, que porta una ‘rejilla’ invisible a l’ull que permet a una petita camara instal·lada al boligraf guardar les referències de posició de tot allo que anem escribint sobre el full de paper. Si si! escribint amb tinta normal i corrent. Com ja us podeu imaginar la gràcia del tema esta en que després podem descarregar tot el que hem escrit i que s’ha guardat al boligraf a l’ordinador.

Així doncs com deia tota la informació que escribim sobre el paper es guardarà a la memòria del llapis, normalment hi caben unes 96 pàgines escrites dins la memòria del mateix i segons la marca aquesta informació que es pot passar a través d’una base USB on punxem el llàpis o través d’un sistema inal·lambric bluetooth. Els models que treballem amb bluetooth sovint també suporten el fet de treballar contra un telèfon mòbil i no només contra un ordinador. La informació que guarda el llàpis es guarda en un format vectorial, que es pot convertir facilment en imatges o passar la informació a través d’aplicatius de reconeixement d’escriptura i de gràfics. Això és possible gràcies a que el fet de guardar la informació com a fitxers vectorials ens permet saber els trassos exactes que s’han fet amb el boligraf.

No hi ha gaires marques que fabriquin llapis digitals, algunes d’elles són: logitech, soy erisson o la que té el model que més m’agrada: Nokia Digital Pen SU-1B. No només a nivell de diseny sinó també a nivell de funcionalitats. Molt comode i útil tan a nivell personal com a nivell professional.

Si algú s’anima a comprar-se un d’aquests dispositius que recordi que ha de comprar-se una llibreta, bloc de notes, fulls o el que sigui que suportin aquesta tecnologia. No va bé qualsevol tipus de paper. Els preus la veritat és que no són excessivament cars, però estan lluc de ser varats. Si voleu veure una mica la gama de papers que hi ha: Digital Paper products. És curiós perquè hi ha papers fins hi tot per treballar amb una agenda que es sincronitza amb Outlook.