Hotel Balneario Vilas del Turbón

Reading time: 3 – 4 minutes

Avui he arribat de les mini-vacances per no parlar d’un cap de setmana llarg. De fet, qui no esta content és perquè no vol. La qüestió és que divendres hem vaig agafar el dia de festa i Estefania i jo varem sortir disparats com coets cap al Hotel Balneario Vilas del Turbón. Aquest lloc perdut de la mà de deu a terres d’Osca el varem coneixer no fa ni dues setmanes gràcies a que el Xavi i la Sabina i varen ser amb uns amics. Doncs bé, com a nota li posariem un cinquillo no massa més tot i que si fem una relació qualitat preu potser hauriem de pujar a un sis o un set. Ja que realment per ser temporada alta i per totes les terapies que ens han fet el preu era més que reaonable. Potser on la cosa coixejava una mica és en la qualitat dels mateixo però no pas pels recurso materials o per le instal·lacions en si mateixes sinó per la qualitat del personal. Potser és que jo sóc molt exigent ja que com diu la Neus a mi m’han fet tractaments i massatges a molts països diferents, de fet, té raó i això li he d’agraïr a la Daphne. De fet, un gran secret a crits és que sempre he volgut montar una blog sobre aquesta temàtica, o sigui, massatges balnearis i d’altres similars.

Tornant a Vilas del Turbón, de fet, el nom bé d’un petit poble de 38 habitants en el que trobem el balneari. El lloc sense cap luxe però molt net, pulit i acollidor disposa d’una gastronomia casolana que et deixa sempre satisfet i malgrat ser molt estrictes amb els horaris les taules i les formes de demanar el que menjarem al dia següent no tinc cap queixa del servei al contrari. Pel que fa a les terapies doncs el que ja deia abans, les instal·lacions estan molt bé… lluny dels gran hotels de luxe orientas o americans on he anat algunes vegades però malgrat això tot és molt nou i xulo a la part del Balneari. Llàsitma que el personal no disposava de l’experiència i l’energia necessaris per fer-nos disfrutar del paquet de tractaments que varem contractar. Tot i amb això varem saber treure-li el suc al tema.

Per concloure el resum, comentar com a cosa positiva que el lloc esta molt aïllat i per tant, no hi ha cobertura. Requisit indispensable per una bona desconnexió de món. L’entorn és genial i es troba a 1.500m d’altura aproximadament, o sigui, que de calor ben poca malgrat he vingut ben vermell de prendre el solet. Però això és un luxe que només pots prendret en les hores centrals del dia després fa una fresqueta molt agradable i més si tenim en compte que estem al mes d’agost. Des de Torelavit (el meu poble) el lloc es troba a unes dues hores llargues de camí, així doncs, en bona companyia i bona música no es fa llarg arribar-hi. Perquè ús en feu una idea es troba a l’altura de la Pobla de Segur, però a la zona aragonesa. Si no recordo malament la zona rep el nom del riu més famós que passa per allà: Ribagorzana. Concretament entre Benasque i Benabarre.