Author: Oriol Rius

Route 66 – dia #12 – Las Vegas, Nevada

Reading time: 4 – 6 minutes

L’article d’avui més que explicar què hem fet acabarà semblant una guia d’hotels i casinos. Perquè ens entenguem ens hem dedicat a recorrer les millors referències que teniem de “Las Vegas Boulevar”. Començant pel nord i acabant al sur això és el que més destaquem sota el nostre punt de vista. Per cert, avui és el dia que més tard ens hem aixecat, sobre les 10h. Però encara hem tingut temps d’anar a la piscina hi tot aquesta tarda.

El “Wynn” amb una decoració basada en jardins i fantasia, és realment guapíssim. També hi hem dinat al bufet que per uns 28$ per cap està molt i molt bé. I el millor és que tenien “WHITE SANGRIA: Catalunya Mediterranean White Whine, brandy, …”.

Al costat té “The Venetian” que s’ajunta amb el “Palazzo“, tots dos junts reprodueixen l’estètica de Venècia amb gondoles incloses i reproduccions de la plaça San Marco, la torre del rellotge i molts altres detalls. Una cosa molt xula d’aquestes reproduccions és que a l’interior dels hotels els sostres reprodueixen el cel i van canviant la il·luminació per simular diferents hores del dia; molt aconseguit. Per cert, també hi hem trobat internet gratuït des d’on hem penjat l’article d’ahir perquè al nostre hotel 24h d’internet costen 15$.

Comentar que el “Treasure Island” i el “Mirage” que estan connectats amb un petit trenet, no tenen massa zones gratuïtes perquè les atraccions més importants que tenen són de pagament i gens barates, per cert. Així que hem invertit el nostre temps al “The Forum Shops at Caesars” i al propi “Caesars Palace“. Unes reproduccions de l’antiga Grècia molt treballades. Uns llocs xulos de passejar-hi.

Seguidament hi ha el fantàstic espectacle de fonts del “Bellagio“; espectacular. L’interior espectacular com tots els hotels. Just davant es troba el nostre hotel, el “París“. Potser perquè és el nostre li donem menys importància però realment els carrerets que hi ha per dintre l’hotel simulant els carrers de París són molt xulos i també tenen l’efecte del cel que comentava que tenen altres hotels com el “The Venetian”.

Al costat nostre tenim el “The Cosmopolitan“, “Planet Hollywood“, “Aria” -on hi ha cada dia el Circ du Soleil- i el “Monte Carlo“. Però si hem de destacar algo és el “New York New York” que ve a continuació amb la reproducció de diferents barris de Manhattan tot plegat envoltat per una montanya russa i una reproducció del pont de Brooklyn que encara esta en construcció.

Ja per acabar comentar el “MGM Grand” i el “Luxor“. El primer és brutalment gran, plè d’espectables de primera línia i molts altres entreteniments i el segon és una reproducció de la piràmide de Luxor que substitueix la pedra pel vidre. Tots dos espectaculars.

Route 66 – dia #11 – de Williams, Arizona a Las Vegas, Nevada

Reading time: 3 – 4 minutes

Estem allotjats al Hotel París a Las Vegas (NV), avui només hem fet una parada entre Williams (AZ) i aquí. La parada ha estat a Seligman (AZ) un poblet perdut enmig de la 66 on mai ens haguessim imaginat que podriem arribar a trobar tanta gent comprant de forma compulsiva en una desena de botigues de records de la ruta 66 molt bissarres. De fet, hem trobat a tanta gent que fins hi tot hem tornat a trobar a les tres catalanes que haviem trobat al inici de la ruta, quan estavem per Ash Grove (MO).

Així doncs, avui com a resum fotografic ús poso unes quantes fotos de les botigues de souvenirs que són dignes de veure.

El recorregut fins a Las Vegas ha estat d’unes 220 milles, algo menys de la meitat l’hem fet per la ruta 66 fins arribar a Kingman (AZ) -on hem dinat al Denny’s- allà hem deixat la ruta per uns dies i ens hem desviat per la 93 cap a Las Vegas. Per cert, un nou estat a apuntar al a llista: Nevada (NV).

Les aproximadament 2h de cotxe que separen Kingman (AZ) de Las Vegas ens les esperavem molt més dures i desèrtiques. El paissatge era desèrtic però la veritat és que la carretera anava plena tan en un sentit com en l’altre i a més pel camí s’anaven trobant atraccions. La més macabra que he vist era un camp de tir on podies provar ametralladores.

L’arribada a Las Vegas ha sigut sobre les cinc de la tarda i des de llavors fins ara que són sobre la 1 del matí no hem parat de veure embussos i més embussos. Resumint això és un caos de trànsit tot el dia. A més tot és inmens, no m’esperava que l’extensió de la ciutat fos tan gran.

A la zona de casinos hi ha tal quantitat d’atraccions, glamour, festa, joc i que sé jo què més que no té cap sentit plantejar-se fer res fora d’aquí. Per ser més exactes, tot esta a “Las Vegas Boulevar” i nosaltres estem instal·lats en el punt més calent. Així doncs, aquí ho tenim tot fins hi tot una piscina als peus de la torre Eifel que això ja és dir.

Demà ja ús faré cinc cèntims dels casinos que més ens han agradat. Avui ens n’anem a descansar que ja portem moltes hores desperts.

Route 66 – dia #10 – Parc Nacional del Grand Canyon del Colorado, Arizona

Reading time: 3 – 4 minutes

El “Grand Canyon del Colorado” té 800m de profunditat, 446km d’allargada i de 6 a 24km d’amplada. Així doncs, tot i que avui hem passat el dia al parc nacional del Grand Canyon com podeu imaginar-vos no hem vist gairebé res d’aquesta meravella que ens ofereix la naturalesa. Per cert, com a última dada comentar que durant l’any el visiten 4,8 milions persones. Així doncs, podeu imaginar-vos que el parc esta súper ben cuidat, fins a l’últim detall i molt ben preparat per absorviar tal quantiat de turistes.

Per tal d’aprofitar més la vista fa uns mesos varem contractar un vol amb helicopter pel Grand Canyon ja que és una forma per entendre millor les magnituts d’aquest fenòmen tan extrem. Aquí cal afegir aquell típic tòpic tan cert, de que les fotos no són capaces de captar la magnitud del que és.

A la tarda després de la visita al parc hem estat fent de turístes per Williams on a les 7 de la tarda tallen un dels carrers principals per fer una petita representació del “salvaje oeste”. Això si, tot plegat era en clau d’humor i ha estat entretingut.

Algunes fotos de racons bonics de Williams.

Després soparet a un dels molts locals pintorescos que ens ofereix aquesta ciutat i cap a l’hotel que després de tot plegat estem rendits.

Per cert, avui el dia ens ha permès disfrutar de tot plegat amb temperatures suaus i agradables, on fins hi tot ha brillat el sol en molts moments.

Route 66 – dia #9 – de Gallup, NM a Williams, AZ

Reading time: 5 – 8 minutes

Nou dia, nou estat i nou canvi d’hora. Ara mateix ens trobem a Williams a l’estat d’Arizona, on tenen una 1h menys que l’estat de Nou Mèxic on estavem ahir. També cal destacar que avui ens ha acompanyat la pluja durant tot el dia, si bé no era una pluja molt intensa si que era un parar i començar constant que mullava prou.

Una part important del matí l’hem passat recorrent el “Petrified National Park“, passat Lupton (AZ) més o menys és on entres al parc i prop de Holbrook (AZ) és quan pràcticament surts del parc. Perquè ens entenguem unes quasi 30 milles de carretera per dintre del parc. On hi ha com a atraccions estrella troncs d’arbre petrificats.

I també unes vistes impressionants sobre el “Painted Desert“. (poso unes quantes fotos perquè és espectacular)

Per si mai hi heu d’anar és molt recomanble fins hi tot dedicar-hi més estona, jo diria que almenys tot el matí o si és possible tot el dia. A nosaltres ens esperava encara molta carretera per davant així que ens hem conformat en unes 2h llargues.

A Holbrook (AZ) també hi ha un parell de coses interessants. Una és el Wigwam Motel, que com podeu veure és un hotel on les habitacions són tendes indies.

Per altre banda hi ha també el Butterfield Stage Co, molt recomanable per menjar-se un bon tros de carn, almenys això diuen. Nosaltres ens hem conformat en fer la foto.

Següent parada a Joseph City (AZ), on del que es tracatava era de fer-se una foto de les típiques de la ruta. Aquest cop amb el Jack Rabbit que és la mascota d’un lloc de venta de souvenirs fets pels indis (Trading Post).

Unes 22 milles després hi ha Winslow (AZ), on la foto típica és aquest escut de la Ruta 66.

Per cert, el poble és força cuco. Tot i que el més famós és el “Meteor Crater” que es troba a poques milles del poble. Es tracta d’un cràter format per l’impacte d’un meteorit que va caure fa 50.000 anys. Les fotos no fan justícia al gran que arriba a ser. A més imaginar-se un forat de 1,2km d’amplada i 170m de profunditat no és fàcil.

Al sortir del cràter, hem posat la directa fins a Williams (AZ). Aquí hi passarem un parell de nits al “Comfort Inn” perquè demà tenim la vista al Grand Canyon a la que hi dedicarem tot el dia. També comentar que el canvi del paissatge és brutal, hem passat d’esplanades on pràcticament no hi havia res a inmensos boscos plens d’arbres molt verds.

El soparet d’avui ha estat al Twisters 50’s Fontain. Un sopar total d’anys 50, boníssim i ambientats.

Route 66 – dia #8 – de Santa Fe, NM a Gallup, NM

Reading time: 4 – 6 minutes

Dia de tràmit i amb poques coses per visitar entre Santa Fe i Gallup, ambdós ciutats localitzades a Nou Mèxic. El millor del viatge han estat les vistes i que hem passat per Albuquerque (NM). No és que Albuquerque sigui massa maco que diguessim. La gràcia l’entendreu tots els fans de “Breaking Bad“.

Doncs si, aprofitant que passavem pel lloc on es va rodar la serie hem visitat alguna de les localitzacions de la serie. La casa del Walt i la seva família.

El tunel de rentat de cotxes on treballava el Walt i que després varen comprar junt amb la seva dona.

La joieria on la cunyada del Walt va robar la tiara.

L’apartament on el Jesse vivia amb la seva xicota.

El motel on el cunyat del Walt ensenya al fill del Walt que passa si consumeixes drogues, mentre li mostrava la prostituta drogadicta que hi havia davant del motel de la foto.

La casa del tiet del Jesse.

I finalment per acabar amb la serie Breaking Bad hem dinat als “Pollos Hermanos“.

Per cert, realment el local es diu Twisters.

Com que avui el trajete era només d’unes 200 milles ens hem pogut permetre el luxe de coneixer a fons Albuquerque amb l’excusa de la serie Breaking Bad. Pel camí el més destacle ha estat el Continental Divide i els paissatges, sobretot els paissatges. Per explicar què és el “Continental Divide” en quatre lletres podriem dir que és la gran línia divisoria que fan les montanyes rocoses i que traspassa Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hunduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

Gallup (NM) és un poble d’uns 20mil habitants, que això equival a que té de tot i més, fins hi tot aeroport. A nivell turístic el més destacable és el restaurant, hotel i motel “El Rancho“; on s’hi han allotjat diversos famosos.

Per cert, avui passem la nit al “Red Roof Inn” amb la millor qualitat preu de Gallup.

Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX

Reading time: 3 – 4 minutes

Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.

Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.

A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.

Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.

Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.

Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.

Route 66 – dia #5 – de Carthage, MO a Oklahoma City, OK

Reading time: 6 – 10 minutes

Avui hem fet una tirada d’unes 234 milles, que no esta gens malament. Podriem separar el dia en dues parts ben clares, matí de ruta 66 per dintre dels pobles amb la pluja com a companyia i temperatures agradables. La tarda molt diferent, només hem fet una parada destacable i després interestatal fins l’hotel d’Oklahoma city tot plegat entre uns 35 i 40ºC amb una xafogor que fregia les pedres.

La primera parada del matí ha estat a Galena (KS), així doncs, ja hem trepitjat un
altre estat encara que només ha estat durant unes poques desenes de milles. Kansas és un dels primeres estats que va tenir la ruta 66 tot i que només hem passat per tres poblets. En el primer ens hem parat als cotxes que van inspirar la pel·lícula Cars. A més del nom de les quatre protagonistes que són les mestresses d’un local anomenat
“4 women on the route”, tot i que pel que sembla li han canviat el nom per “cars on the route”.

La següent parada ha sigut al “Old Riverton Store” al poble de Riverton (KS).

Al deixar enrera Baxter Springs (KS) hem tornat a canviar d’estat, que és el que ens trobem ara: Oklahoma. On el primer que hem vistat ha estat el jardí d’un bon home que des de la seva juvilació fins la seva mort es va dedicar a construir i pintar totems en honor als indigenes de les terres d’Estats Units, els indis. L’adreça d’aquests totems és a Hwy 28 A, Bushyhead (OK) unes poques milles abans d’arribar a Foyil (OK).

Una de les atraccions més xules del dia ha sigut la famosa “Blue Whale” que es troba a Catoosa (OK), molt aprop de Tulsa (OK), per cert, aquesta ciutat és una de les capitals del petroli dels EUA. Allà també hi hem parat a dinar a Wendy’s a l’altre costat del carrer del “Hardrock Hotel and Casino”.

Després de dinar, interestatal fins a Arcadia (OK), on el Jon ens ha obert les portes de la seva casa, o hauria de dir museu. Impressionant tot el que ha acumulat, restaurant, cinema, gasolinera… i que ara té exposat aquest senyor. Penseu que en les fotos no s’aprecia ni la meitat del que arriba a tenir exposat aquest bon home.

Tot just ara escric això després d’arribar a sopar al centre d’Oklahoma City on estem allotjats al Studio 6 un hotel amb molt bona qualitat preu. Hem estat sopant en un italià molt pintoresc, molt aprop del estadi de beisbol en el que en aquells moments es jugava un partit; tot plegat mentre en diferents punts molt propers es celebraven un parell de concerts de música rastafari. Tot plegat un conjunt de barreges una mica surrealistes. Per resumir-ho ràpidament, tot molt americà.

Route 66 – dia #3 – de Oakbrook Terrace,IL a Staunton,IL

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui hem començat a fer la ruta de veritat, és a dir, a fer quilòmetres. Hem tingut un inici de dia una mica complicat perquè al dirigir-nos cap a la interestatal 55 per anar direcció al sur ens hem adonat que portavem un dia i mig saltant-nos peatges. Sembla un acudit però així és, costa de saber quan t’estas saltant un peatge quan acabes d’aterrar en aquesta terra perquè la veritat és que és complicat entendre com s’han de pagar i per si fos poc només es poden pagar amb monedes. Així doncs, ens hem hagut de fer una petita ruta pels locals comercials de la zona en busca de que algú ens canvies els bitllets per monedes. També hem après que no passa res si no els pagués després ho pots fer per internet, això si, has de saber quins t’has saltat.

Després t’aquestes anècdotes matutines que ens han fet sortir amb força retard ens hem dirigit cap a la primera parada del dia, aquesta ha estat a Joliet (IL). On hem visitat una presó que ha sortit en unes quantes pel·lícules, entre elles: Natural Born Killers (1994) i Public Enemies (2009).

Següent parada Wilmington (IL), on hi ha un dels molts gegats que hi ha durant la ruta. Aquest s’anomena “Gemini Giant”:

Una de les parades que més s’ha repetit durant el dia ha estat la de visitar gasolineres, en la primera fins hi tot hem trobat uns catalans. Això era a Dwight (IL):

Un altre gasolinera Livingston (IL):

Hem dinat en un dels restaurant típics: Old Log Cabin Inn, Pontiac (IL). On igual que a la resta de llocs ens han atès amb molta amabilitat i tothom ens ha preguntat d’on veniem, etc. La gent és molt amable fins ara. Ah! i ens hem fet un fart de signar en llibres de visitants que tenen als diferents punts de la ruta.

Després de dinar hem fet una petita estirada fins a Springfield (IL); una ciutat molt marcada pel fet que el president Licoln va neixer allà. De fet, hi ha un conjunt d’edificis relacionats amb la seva persona.

La nostre idea era buscar Hotel prop de Mont Olive (IL) aproximadament a una hora en cotxe de Saint Louis (MO), finalment estem allotjats a un Super 8 a Stauton (IL) una mica més aball d’on haviem previst.

Per cert, a Mont Olive (IL) encara hem vist una altre gasolinera:

El primer dia de carretera intensa ha estat durillo però de moment soportable, això si, hem après moltíssimes coses de com funciona tot plegat i com hem de planejar millor els dies. Així que ara anem a plenejar el dia de demà.