Author: Oriol Rius

Waiting for IO

2013/02/10 3 Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

What processes are waiting for IO interrupts:

while true; do date; ps auxf | awk '{if($8=="D") print $0;}'; sleep 1; done

No tengo tiempo

2013/01/17 2 Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

Cuantas veces hemos dicho y hemos oido esta frase: “no tengo tiempo”. Si nos paramos a pensar por un segundo sobre la frase rápidamente nos damos cuenta que es imposible no tener el tiempo. En mi opinión el tiempo es un regalo que recibimos al nacer y ninguno de nosotros podemos saber con exactitud cuando va a acabarse, así pues este es nuestro tiempo. Eso si todos sabemos que el tiempo es totalmente lineal y que cuando un espacio de tiempo ha pasado no hay forma de recuperarlo. O sea, que no hay forma de volver atrás en el tiempo.

Sabiendo esto lo único que podemos hacer es decidir en que invertimos nuestro tiempo. Quizá lo que queremos decir al decir “no tengo tiempo” podría ser algo así: “de todas las opciones que me ofrece la vida decido priorizar e invertir mi tiempo en estos temas”. No estoy sugiriendo que cambiemos esta famosa frase, ni mucho menos. Pero si que es importante saber que queremos decir exactamente cuando decimos: “no tengo tiempo”.

Tener claro lo que queremos decir es fundamental, bajo mi punto de vista, porqué el hecho de conocer la estructura profunda que se oculta debajo de esta frase nos permite tomar el control sobre estas opciones de las que hablaba antes. Es decir, si no estamos satisfechos con el contenido que ponemos dentro del tiempo que nos han regalado sólo depende de nosotros cambiarlo. Y si la próxima vez que pensemos “no tengo tiempo”, nos planteamos cuales són las opciones que he escogido en mi vida que me impiden disponer de tiempo para esta nueva opción a la que estoy renunciando, o que estoy posponiendo. Después de este planteamiento quizá nos podamos plantear si nuestro orden de prioridades nos satisface.

No perdamos de vista una cosa, nuestro tiempo es limitado y lo único que podemos escoger es que ponemos dentro del tiempo que nos han regalado. Por lo tanto, debemos saber priorizar constantemente. Es evidente que no es una tarea sencilla y que se ve influida por muchos factores. Algunos factores podrían ser la motivación, la energía vital, la salut, el entorno o muchísimos otros. En mi experiencia una cosa es evidente invertir en formarme constantemente me ha ayudado y me ayuda a saber tomar estas decisiones de priorización y sentirme en paz conmigo.

Podría alargar mucho esta reflexión pero llegados a este punto en mi opinión ya he abierto un espacio de mejora personal, un espacio que sólo nosotros mismos podemos decidir que vamos a hacer con él. Dicho de otra forma nada de lo que leamos o nos cuenten va a cambiar el contenido del tiempo que tiene nuestra vida, sólo como prioricemos las opciones que se nos presentan hará que cuando sigamos repitiendo “no tengo tiempo” lo podamos hacer con una sonrisa, por poder estar orgullosos de las opciones que tienen más prioridad que las que estamos desechando o posponiendo.

Resum del viatge a Shanghai

2013/01/11 No Comments

Reading time: 12 – 20 minutes

Encara amb algún petit trastorn del son arran de l’escapada que hem fet per cap d’any a Shanghai vull penjar algunes fotos i comentar-vos una mica el que varem visitar. Com alguns ja sabeu és el segon cop que he estat a la Xina i a Shanghai. El primer cop va ser l’any 2004 i al tornar vaig fer les següents pagines web: viatge a Xina i Curiositats de la Xina.

El primer que heu de saber és que Shanghai té una línia de metro súper nova i amb la qual es pot arribar pràcticament a tot arreu. A més té uns preus súper competitius diria que el màxim que varem pagar varen ser 30 centims per persona en un viatge de quasi 1h en metro. Així doncs, a continuació aniré anotant les parades de metro que varem usar per visitar cada lloc per si a algú li pot ser útil. Dins del metro el més important també ho trobareu en anglès, així que no patiu. Això si no espereu que ningú parli anglès.

Pel que fa als temes més culturals les visites que varem fer van ser:

Temple del Buddha de Jade

És un temple budista on podeu trobar dues estatues de Buddha fetes amb Jade que el seu dia van ser importades de Burma, a més de moltes altres reliquies. El temple és habitat per monjos budistes i és com una illa enmig de la ciutat. Ja que es pot respirar la tranquilitat que transmet la pau de les oracions dels visitants i dels monjos.Si vols saber més sobre el temple: wikipedia. La parada de metro que queda més aprop és: Changshou Road línia 7. La direcció exacte del temple és: 170 An Yuan Road, Shanghai, China.

Yu Garden o Yuyuan Garden

Conegut com el jardí de la felicitat o la pau. Al creuar la porta del jardí és com entrar en una nova dimenció dintre d’una ciutat súper poblada i plena de contrastos al entrar als jardins és com transportar-se a un altre lloc molt llunyà. A més des de dintre el jardí es poden veure els gratacels de Pudong de lluny i això encara ho fa tot més surrealista. Recomano molt la visita perquè és un lloc amb molt bonic. Els jardins estan envoltats per un munt de carrers i carrerets plens de turistes xinesos compran i venent de tot, sobretot souvenirs però també és senzill trobar imitacions de moltes marques conegudes. Afegeixo que sota la meva experiència no és el millor lloc per comprar això. Per més informació: wikipedia. La parada de metro és: Yuyuan Garden Station a la línia 10.

Shanghai Science and Technology Museum

Aquest inmens museu és súper interessant des del punt de vista de la divulgació científica i tecnològica. Sota el meu punt de vista és admirable com donen cabuda a les meves noves innovacions i les fan accessibles al gran públic. A més esta tot montat de tal forma que fan viure una experiència en cada racó del museu al visitant. Dins del museu fins hi tot s’hi pot trobar la recreació d’una selva on hi ha reproduit fins l’últim detall, inclòs el clima. Espectacular. Pels que conegueu el museu de la ciència de Barcelona, la idea seria algo semblant però amb molt de capítal i molt més gran. Com sempre a la wikipedia podeu trobar molta més informació del museu. La parada de metro: Shanghai Science and Technology Museum Station a la línia 2. Per cert, en aquesta parada podeu trobar moltíssimes botigues d’imitacions sota el meu criteri és el 2on millor lloc de Shanghai per comprar imitacions ho comentaré després.

Les zones més emblemàtiques de la ciutat que varem visitar són:

The Bund

La zona del Bund limita amb el riu i ofereix unes vistes fantàstiques de la zona de gratacels de la ciutat anomenada Pudong just a l’altre costat del riu. El Bund és famós perquè va ser una conceció a França des del 1849 al 1946. Potser el més bonic del Bund és l’arquitectura que tenen els seus edificis sovint són seus de bancs, hotels o de botigues de marques de luxe. Estan molt ben conservats i tenen una arquitectura molt europea que xoca amb la resta de l’arquitectura de la ciutat. Fins hi tot s’hi pot arribar a trobar alguna església catòlica. L’enllaç a la wikipedia. Per arribar-hi s’hi pot anar amb metro parada: East Nanjing Road línia 2.

Pudong

Sota el meu punt de vista és la zona amb menys contrastos de la ciutat. Allà tot és nou i plè de luxes, els edificis alts, altíssims es fan sombra els uns als altres i la guerra per fer-los cada cop més alts no acaba mai. En aquest barri hi ha l’edifici més conegut de Shanghai anomenat la perla d’orient. Potser per moltes persones és una zona amb molt poc interés però jo des de petit he tingut una debilitat per aquest tipus de construccions fins hi tot vaig arribar a fer col·leccions de fotografies d’aquest tipus d’edificis arran de la meva primera visita a Rotterdam i a l’atomium de Bruseles. Obviament no poden faltar els centres comercials de luxe i moltíssims serveis dirigits a gent amb un poder adquisitiu molt alt. Per arribar a Pudong el més típic a nivell turísitic és fer-ho a través del túnel del Bund però nosaltres per no perdre la costum ho varem fer en metro que és més varat i més ràpid. Wikipedia. Parada de metro: Lujiazui East Road de la línia 2, aquesta és la parada que varem fer servir nosaltres però possiblement n’hi ha més.

Shanghai World Financial Center

El tercer edifici més alt del món a data d’avui, pujar fins la planta 100 d’aquest edifici a 492m costa 150 Yuans però ús ho recomano és el mirador més alt del món però la vista i la impressió que fa és espectacular. Al 2004 vaig pujar a la torre Jin Mao que és just al costat i que té 420,5m però quan ets dalt del IFC el Jin Mao sembla petitíssim. És un edifici molt nou de fet va acabar-se l’any 2008 però al costat mateix ja estan construint un edifici que farà 20md’altura més. Així que d’aquí pocs anys aquest ja passarà a ser el quart edifici més alt del món. Com a nota curiosa comentar que té 91 ascensors i si voleu més informació: wikipedia. La parada de metro és la mateixa que la de Pudong.

People’s Square

En aquesta plaça hi podem trobar diversos edificis però potser el més important és el govern de Shanghai. La veritat és una plaça molt gran i bonica però tampoc valdria la pena anar-hi expressament, però al trobar-se en mig de la unió de la part est i la part oest del carrer Nanjing fa que sigui quasi de visita obligatoria quan vols dirigir-te al mencionat carrer. De fet, crec que una passejada força bonica d’uns 2km podria ser baixar del metro en aquesta plaça i recorrer el carrer Nanjing fins al Bund i després fer-se el passeig que hi ha al voltant del riu amb vistes a Pudong. Sota el meu punt de vista si només teniu un dia per estar a Shanghai feu això i llestos. Més informació a la wikipedia. Parada de metro: People’s Square les línies que hi arriben són la 1, 2 i 8.

Nanjing Road

Per explicar què té d’especial aquest carrer és pot fer de forma molt senzilla: és com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Això si, molt més gran, amb més botigues i amb moltíssima més gent. Però sobretot amb molt més luxe. És quasi obligatori veure la quantitat de ‘nous rics’ que hi ha en aquest carrer gastan com bojos en botigues que fins hi tot per nosaltres tenen preus caríssims. Al coincidir amb les dates nadalenques totes les marques occidentals feien gala de la decoració nadalenca amb els motius i colors de cada una. Potser el que més em va impactar va ser un súper arbre de nadal que encompte de tenir boles tenia Samsung Galaxy Note II, imagino que serien fakes però era espectacular veure tots aquells ‘telèfons’ allà penjats. Wikipedia. La parada de metro ús recomano la del People’s Square que deia abans.

Compres a Shanghai

Si el que voleu saber és on anar a comprar, cal dir que la cituat és plena de centres comercials. Posaria les mans al foc sense por a cremar-me si dic que i deu haver milers de centres comercials. Penseu que a Shanghai hi viuen 23milions de persones i cada dos per tres xoques amb un centre comercial.

Però si el que voleu és comprar marques a preus econòmics de les que mai sabreu si són de veritat o són imitació. Les ubicacions que puc compartir amb vosaltres són:

Parada de Longbai Xicun (línea 10). Esta força aprop de l’aeroport i a aproximadament 1h del centre de la ciutat. Al arribar a la parada heu de sortir per la sortida 5 i un cop allà creuar el parking d’un centre comercial que teniu just davant seguiu caminant en línia recta passant una zona de restaurants i just després d’això a uns 200m trobeu un hotel força xulo just davant de l’hotel i fent cantonada veureu un edifici tipus centre comercial ‘cutrillo’ dins del qual podeu trobar 5 plantes plenes de petites botigues una a tocar de l’altre que omplen passadissos i passadissos de roba, maletes, bolsos, rellotges i tot tipus de complements. Aquí els comerciants no acostumen a agobiar massa. És el lloc que més ús recomano.
Parada de Shanghai Science and Tecnology Museum (linea 2). Dins de la mateixa parada de metro podeu trobar moltíssims comerços petitons un a tocar de l’altre. Això si, els comerciants no pararan d’agobiar-vos perquè entreu a comprar. Pel que fa a l’oferta doncs podeu trobar lo més típic incloses les ‘trastiendas’ amb les imitacions més agosarades.
Parada West Nanjing Road (línia 2). Aquí no hi varem arribar a anar expressament, tot i que només passejant pel carrer comercial pel mig de les botigues de luxe notareu que hi ha molta gent que ús comença a dir: “bags, watches, …” llavors els segueixes i et porten a pisos o ‘trastiendas’ on t’ofereixen les imitacions. Per altre banda diria que a la part oest del carrer també hi ha d’haver algún tipus de centre comercial o algo semblant on hi ha més botigues agrupades.
Parada Dashijie (línia 8). Quan sortiu a l’exterior d’aquesta parada heu de dirigir-vos a la direcció: 1 Huaihai Middle Road, Shanghai, China. Amb el google maps podreu veure que és ben aprop de la parada a una o dues cantonades. Al arribar a la direcció ens varem trobar que l’edifici del Cybermart l’estaven desmantellant. Aquí és on típicament es compra l’electrònica a bons preus i també amb imitacions incloses, si voleu. Però ens varem adonar que just a l’altre costat del carrer havien obert un nou edifici on s’estava traslladant part del material que sortia del Cybermart així doncs al entrar en aquest edifici varem trobar just el que buscabem. Així doncs, el vell Cybermart s’ha traslladat a l’altre costat del carrer a un edifici més modern però amb el mateix contingut. Podeu trobar-hi de tot! sempre parlant d’informàtica i mòbils, és clar. Imitacions i no imitacions, això si, sempre previ procés de regateix.

Obviament la ciutat és molt gran i estic convençut que hi ha molts altres punts on trobar bons llocs per fer compres, ús recomano que busqueu pels fórums que són plens de fils on la gent fa les seves aportacions i comentaris. No ús oblideu de mirar les dates de les publicacions ja que les coses canvien molt ràpid a l’orient i el que avui esta aquí demà no saps on ha anat a parar. Penseu que les marques no paren de fer presió per acabar amb aquest tipus de mercats i per tant tot és molt canviant, tan el material com les ubicacions on trobar els mercats.

Hotel, SPA i nit de cap d’any

Només com a notes de referència i per si ús pot ser útil en aquest apartat comentaré breument les nostres experiències amb l’hotel, un servei d’SPA i les celebracions de cap d’any.

Hotel Sheraton Shanghai Hongkou. Segons tripadvisor és el desè millor hotel de Shanghai. Jo el que puc dir és que estavem allotjats a la planta 27. A la planta més alta de la zona SPG. O sigui, que tan l’habitació, com les vistes i el servei d’habitacions era genial. L’esmorzar era un buffet que també esta molt bé amb barreja de menjar oriental i occidental. Pel que fa al personal no en puc parlar tan bé, molt correctes això si, però sossos i molt justets en explicacions i relacions públiques. Jo diria que és degut a les diferències d’educació i l’idioma que sempre és un handicap. Adreça de l’hotel: 上海市虹口区四平路59号, China. Només creuant el carrer teniu l’entrada del metro parada: Hailun Road línia 4 i 10.
Tang Dynasty Massage Care Centre. Situat al barri de Pudong molt aprop de la parada de metro Shangcheng Road, concretament a: 339号 Shangcheng Road, Pudong, Shanghai, China. Allà varem contractar un massatge xinès d’1h per menys de 20€; això si, cal saber que el massatge xinès és terapèutic no relaxant i que te’l fan a través d’un llençol no directament sobre la pell. A mi personalment em va encantar, però a l’Estefania la van deixar ben rebregada ja que arrossegava mal a l’esquena i el seu massatgista era una mica ‘bruto’ pel que m’explica ella. Jo la noia que vaig tenir malgrat fer-me un massatge molt fort la veritat és que em va deixar com nou ja que en la part del massatge craneal i facial em va relaxar molt.
Nit de cap d’any. Com segurament debeu saber a la Xina el cap d’any és el mes de febrer no pas el 31 de desembre per tant per ells la celebració és totalment artificial i a nivell públic només fan un castell de foc a Pudong, tot i que la gent es reuneix al mirador del Bund per veure’l. Nosaltres varem celebrar el sopar de ‘noche vieja’ en un ambient molt romàntic i reservat al restaurant japonès del hotel a la planta 37 amb vistes privilegiades sobre Pudong i més concretament sobre la perla d’orient. Així doncs, em tingut una entrada d’any molt íntima i romàntica. Res de crits ni soroll ni gent. Només un fantàstic castell de foc i la millor companyia del món.

Si voleu preguntar-nos alguna coseta no dubteu en fer-ho als comentaris del post. Estarem encantats en ajudar-vos en el que poguem.

Reflexions de cap d’any des de Shanghai

2012/12/31 No Comments

Reading time: 4 – 7 minutes

Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.

Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.

Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.

Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure. Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.

Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.

Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.

Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.

Negociación = Recursos + Tiempo + Flexibilidad

2012/12/21 No Comments

Reading time: < 1 minute Recuerda en cualquier negociación lo que estamos buscando siempre es el punto de equilibrio entre los recursos percibidos, el tiempo invertido y la flexibilidad disponible.

timegrep: Very useful grep tool

2012/12/21 No Comments

Reading time: < 1 minute Specially when you have to look up inside Postfix logs or Syslog in general it could be the swiss knife tool you need: timegrep.

You have to know that the tool is developed using Python. And is very easy to upgrade or fork the code.

Some recommendations about RESTful API design

2012/10/11 No Comments

Reading time: 9 – 15 minutes

I want to recommend to you to watch the YouTube video called RESTful API design of Brian Mulloy. In this post I make an small abstract of the most important ideas of the video, of course from my point of view:

Use concrete plural nouns when you are defining resources.
Resource URL has to be focused in access collection of elements and specific element. Example:
- /clients – get all clients
- /clients/23 – get the client with ID 23
Map HTTP methods to maintein elements (CRUD):
- POST – CREATE
- GET – READ
- PUT – UPDATE
- DELETE – DELETE
Workaround, if your REST client doesn’t support HTTP methods, use a parameter called ‘method’ could be a good idea. For example, when you have to use a method HTTP PUT it could be changed by method HTTP GET and the parameter ‘method=put’ in the URL.
Sweep complexity behind the ‘?’. Use URL parameters to filter or put some optional information to your request.
How to manage errors:
- Use HTTP response codes to refer error codes. You can find a list of HTTP response codes in Wikipedia.

JSON response example can be like this:<br><pre>{ 'message':'problem description', 'more_info':'http://api.domain.tld/errors/12345' }</pre><br>

Workaround, if REST client doesn’t know how to capture HTTP error codes and raise up an error losing the control of the client, you can use HTTP response code 200 and put ‘response_code’ field in JSON response object. It’s a good idea use this feature as optional across URL parameter ‘supress_response_code=true’.

Versioning the API. Use a literal ‘v’ followed by an integer number before the resource reference in the URL. It could be the most simple and powerful solution in this case. Example: /v1/clients/

The selection of what information will be returned in the response can be defined in the URL parameters, like in this example: /clients/23?fields=name,address,city

Pagination of the response. Use the parameters ‘limit’ and ‘offset’, keep simple. Example: ?limit=10&offset=0

Format of the answer, in this case I’m not completely agree with Brian. I prefer to use HTTP header ‘Accept’ than his proposal. Anyway both ideas are:

Use HTTP header ‘Accept’ with proper format request in the answer, for example, ‘Accept: application/json’ when you want a JSON response.
or, use extension ‘.json’ in URL request to get the response in JSON format.
Use Javascript format for date and time information, when you are formatting JSON objects.

Sometimes APIs need to share actions. Then we can’t define an action with a noun, in this case use verb. Is common to need actions like: convert, translate, calculate, etc.

Searching, there are two cases:

Search inside a resource, in this case use parameters to apply filters.
Search across multiple resource, here is useful to create the resource ‘search’.
Count elements inside a resource, simply add ‘/count’ after the resource. Example: /clients/count
As far as you can use a single base URL for all API resources, something like this: ‘http://api.domain.tld’.
Authentication, simply use OAuth 2.0

To keep your API KISS usually it’s a good idea develop SDK in several languages, where you can put more high level features than in API.

Inside an application each resource has its own API but it’s not a good idea publish it to the world, maybe use a virtual API in a layer above it’s more secure and powerful.

Changing Ubuntu CLI language

2012/09/06 No Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

My mother tongue is Catalan and of course I speak and understand Spanish very well, but when I’m using a Linux CLI it’s impossible to be agile if the interface is not in English. Then when I need to change Ubuntu interface to English I modify the file /etc/default/locale:

LANG=en_US.UTF-8
LANGUAGE="en_US:en"

Avui el blog fa 12 anys

2012/07/31 1 Comment

Reading time: < 1 minute Avui el blog ha arribat a la nova fita dels 12 anys. Cal dir que ja fa anys que pobret esta tocat ja que les obligacions impedeixen trobar temps pels hobbies; tot i amb això, pel que a mi respecte el considero més viu que mai. La raó és ben senzilla tinc més d'un instint al dia d'escriure coses que finalment no s'acaba podent materialitzar degut a la quantitat de temps que cal dedicar a cada entrada.

Així doncs, amb els meus millors desitjos i esforços continuaré treballant i esforçant-me dia a dia per canviar aquesta dinàmica, gràcies a tots els que em seguiu.

Ejercicio para amenazas no físicas

2012/06/27 1 Comment

Reading time: 4 – 6 minutes

Esta semana estoy terminando la lectura del libro “Ahora YO, ¿y si creas tu propio futuro en lugar de encontrártelo?” del Dr. Mario Alonso Puig. Al finalizar el libro me gustaría hacer una pequeña reseña de los muchos e interesantes contenidos que se nos presentan. Pero ahora mismo lo que me gustaría hacer es un pequeño resumen a modo de bloc de notas de un fragmento de su libro donde se nos explica qué hace que situaciones que no son de peligro físico activen nuestros mecanismos de defensa y cómo podemos cambiar nuestras reacciones ante estas circunstancias.

A menudo podríamos decir que vivimos en una constante tensión porqué de forma simultánea tenemos que proteger el cuerpo físico, mostrar la imagen quien se espera que seamos y esconder la imagen de lo que tememos ser. Como se puede imaginar este trabajo produce un importante desgaste y acaba repercutiendo en nuestra vitalidad y salud. A menudo se habla del miedo al cambio, hoy en día rara vez este miedo tiene que ver con la supervivencia física. Pero si que acostumbra a tener una fuerte relación con la imagen de nosotros que queremos proteger.

Así pues la estrategia que se nos propone en el libro sobre la sensación de amenaza que sentimos al proteger nuestra imagen. Cabe recordar que cuando se siente una amenaza física se activan unos mecanismos de ataque, huida y bloqueo. Estos mecanismos han sido muy útiles a lo largo de la evolución para protegernos de las amenazas físicas pero cuando entramos en estados de amenaza por temas no físicos estos mecanismos instintivos no nos sirven de nada, al contrario, nos perjudican.

Una estrategia para evitar estas reacciones es:

Poner en marcha dos elementos. El elemento mental es la aceptación y el físico el control de la respiración. Al sentir miedo porqué creemos que nuestra imagen esta amenazada, el miedo a la crítica, desilusionar a otros, al que dirán, etc. En estas situaciones la aceptación consiste en hacer el ejercicio de observarnos desde fuera, proyectar nuestra imagen vista desde fuera para observar cuales son nuestras reacciones. Observando las reacciones del cuerpo, cambios en la respiración, aumento de la tensión. Se trata de establecer un distanciamiento entre las emociones que estamos experimentando y el hecho de ser también observadores de estas reacciones como si no fueran propias. A este proceso de observación se le llama meta-atención.
Control de la respiración. Cuando el miedo se apodera de nosotros el primer elemento que cambia es la respiración. A menudo esta se acelera o por el contrario dejamos de respirar es la llamada taquipnea. Para lograr tomar el control podemos ir cogiendo aire de manera consciente y después ir soltándolo con una espiración más larga que la inspiración. Es importante sentir que el abdomen se hincha. Cuando vayamos notando que el control sobre la respiración aumenta podemos decir la palabra uno al inspirar y también al espirar. Llegados a este punto debemos imaginar que un aire de color azul entra por nuestra nariz, llena los pulmones y finalmente llega a los riñones.

Es interesante saber porqué este ejercicio funciona. La respiración controlada y acompasada manda un mensaje al cerebro de que todo va bien. Al decir la palabra uno al inspirar y espirar obliga al cerebro a concentrarse en la respiración dejando sin espacio a aquello que nos ocupa. El color azul es procesado por el hemisferio derecho del cerebro y este lo procesa como una señal de tranquilidad y armonía. No hay que olvidar que los miedos son en gran parte fruto de nuestro inconsciente y la forma más rápida de conectar con esta parte de nuestro ser es a través del hemisferio derecho.

En una segunda fase la pregunta que nos deberíamos hacer es: “¿qué me estoy haciendo para sentirme así?” la respuesta a esta pregunta debemos dejar que nos llegue desde el inconsciente. Debemos estar muy atentos y abiertos. Porqué en el inconsciente hay dos fuerzas una que nos anula y otra que nos ayuda. La que nos anula se ha ido alimentando de los pensamientos tóxicos que hemos recogido de nuestro entorno y de la cultura.

Para acabar estas notas quiero parafrasear el siguiente concepto: “Quien de verdad es compasivo entiende que todo el daño que nos causamos los hombres a nosotros mismos y a los demás no es por una maldad intrínseca, sino porque vivimos asustados, nos sentimos acorralados y eso nos torna intolerantes y agresivos.“