Author: Oriol Rius
Quatre notes sobre filosofia de vida
Reading time: 2 – 2 minutes
Mirant el video dels ‘marcianos’ he decidit extreure el missatge que intenta traspassar-nos el video així doncs, perquè ho pogueu meditar tranquilament:
Cuando alguien evoluciona, también evoluiona todo a su alrededor.
Cuando tratamos de ser mejores de lo que somos, todo a nuestro alrededor tamibén se vuelve mejor.
Eres libre para elegir, para tomar decisiones. Aunque sólo tu las entiendas. Toma tus decisiones con coraje, desprendimiento y, a veces, con una cierta dosis de locura.
Sólo entenderemos la vida y el universo cuando no buscamos explicaciones entonces todo queda claro.
Aprender algo, significa entrar en contacto con un mundo desconocido. Donde las cosas más simples son las más extraordinarias.
Atrévete a cambiar! Desafiate! No temas a los retos insiste una, y otra vez. Recuerda que sin fe, se puede perder una batalla que ya parecía ganada. No te des por vencido.
Acuérdate de saber siempre lo que quieres. Y empieza de nuevo.
El secreto está en no tener miedo de equivocarnos.
Y saber que es necesario ser humilde para aprender.
Ten paciencia para encontrar el momento exacto.
Y congratúlate de tus logros.
Y si esto no fuera suficiente, analiza las causas e inténtalo con más fuerza.
El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar y de correr el riesgo de vivir sus sueños. (Paulo Coelho)
Curs de ‘Personal Branding i Coaching Personal’
Reading time: 4 – 6 minutes
El passat divendres vaig assistir a un curs de “Personal Branding i Coaching Personal” a les oficines del CINC on l’equip Advantage Service dirigit per Juanita Acevedo Segura ens va iniciar en aquest món tan interessant. Del curs en faig una valoració personal molt bona ja que el grup, continguts, ritme, instal·lacions i d’altres van ser excepcionalment bons. Així doncs, abans que res vull destacar la qualitat humana de tots plegats.
Entrant en materia sobre el que es va tractar a continuació faig un petit resum dels conceptes més importants que es van tractar, obviament això és el que jo vaig captar. Per tant, podria ser que tot plegat fos inexacte, erroni o fins hi tot que jo no hagués entès res.
Personal branding
Per crear la nostre marca personal, hem de veure’ns com un producte. Així doncs, per vendre de la millor manera possible el meu producte he de tenir clar què són per la meva marca les 4P del marketing:
- Product: el producte és un mateix, la marca: Oriol Rius
Place: les xarxes socials, events, fires, networking, etc.
Promotion: en qualsevol instant ens estem venent.
Price: cal trobar el valor que esta disposat a pagar per nosaltres el mercat, això si, abans que res ens l’hem de creure nosaltres mateixos.
Com en tot producte és molt important l’imatge externa i interna del mateix, tot en si mateix ha de matenir una coherència amb la nostre personalitat. La imatge ha de ser atractiva perquè cal transmetre confiànca, ningú beuria aigua d’una ampolla oberta i amb l’envàs malmès.
El mercat actual ens ofereix moltíssimes noves possibilitats, però també han fet augmentar la competència. Així doncs, cal diferenciar-nos de la resta cal aprofitar les oportunintats que ens dona el mercat per fer resaltar els nostres atributs i deixar empremta. Si no aconseguim que es recordin de nosaltres passarem inadvertits. Així doncs cal que resaltem els atributs que més ens interessa i buscant la diferenciació amb la resta de l’oferta cal projectar-nos cap al mercat.
Per aconseguir la millor projecció de nosaltres mateixos cal treballar en tenir una base sòlida i això s’aconsegueix treballant amb els nostres valors, fortaleses i actitut en front de la vida.
Arribats en aquest punt només cal saber què volem, només cal treballar en identificar què és el que ens farà que aconseguim l’èxit. Sovint per fer aquest pas cal l’ajuda d’algú que ens acompanyi en el camí i que ens doni confiança, habitualment qui fa aquesta tasca és el ‘coach’.
Al parlar de deixar empremta estem exposant que és molt important la impresió que deixem de nosaltres. El mercat molts cops ens obliga a que aquesta impresió només pugui ser la primera impresió, així doncs, cal que treballem en saber què és el que veuen els altres en nosaltres i que treballem en projectar el que volem que es capti. A més d’això n’hem d’extreure que sovint el que captem com a primera impresió d’algú serà forçosament erroni, així doncs, ens hem de donar una segona o fins hi tot una tercera oportunintat per emportar-nos una impressió d’algú.
Per tal de treballar el tema de la primera impresió se’ns van proposar dos exercicis: el del minut de silenci i el de la finestra de Yohari. Són dos exercicis molt recomanables de posar en pràctica i dels quals s’apren moltíssim.
Beneficis del Personal Branding
- Aconseguir seguretat en nosaltres mateixos
- Projecció sobre el mercat
- Usar i valorar els teus recursos
- Tenir visibilitat i reconeixement com un expert
- Permetre’ns marcar la diferència
- Posicionament
- Obtenir els teus objectius
Coaching Personal
- En escència el que busca és l’entrenament de les nostres habilitats personals i professionals per tal de posar-les en pràctica alininant-les amb els nostres objectius.
- El ‘coacher’ és l’expert que t’ajuda a donar el primer pas i t’acompanya en el camí.
- Cal identificar les nostres potencialitats, perquè després a través d’un camí de coneixement i reconeixement poguem usar-les transmetent seguretat.
- El més important, sota el meu punt de vista, és que t’ajuda a saber què és el que realment vols i t’ajuda a convertir el teu objectiu en algo real.
Enllaços relacionats:
Mario Benedetti: la gente que me gusta
Reading time: 2 – 2 minutes
Gràcies a l’Emilio Duró, una poesia que m’encanta rellegir molt sovint:
LA GENTE QUE ME GUSTA
Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.
Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.
Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.
Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.
Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.
Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.
Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.
Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.
Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.
Me gusta la gente fiel y persistente, que nofallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.
Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.
Mario Benedetti
Radiografia de les PIMEs segons Sage
Reading time: 1 – 2 minutes
A continuació exposo infomracions estadístiques en forma de punts que he extret de l’article: Sage ha presentado su radiografía de la pyme: “Sólo el 9% vende por Internet” del blog Tecnolgía Pyme.
PIMEs:
- 65.9% tenen entre 1 i 4 ordinadors
- 53,84% tenen entre 1 i 4 treballadors
- 9% venen per Internet
- 44% tenen una web informativa
- 46% no tenen web
- 27% tenen tlf mòbils d’ultima generació
- 65,6% mòbil tradicional
- 26% presents en xarxes socials
- 29,6% les usa per donar a coneixer el seu negoci i generar oportunitats
- 70% de quota per facebook
- 10% twitter
- 10% linked.in
- 14% usen facturació electrònica
- 65% dels empresaris no tenen DNIe
- 1,5% usen CRM
- 51,35% estan interessades en aplicacions que els permetin gestionar el seu negoci a través d’Internet
L’informe original esta a Radiografía de la Pyme 2011 (còpia local).
M’ha semblat útil i interessant recopilar aquesta informació, espero que a vosaltres també ús serveixi.
Emilio Duró: resum conferència i coses que intento interioritzar
Reading time: 10 – 16 minutes
Després de descobrir fa unes setmanes a l’Emilio Duró arran d’unes conferències que va fer fa temps a Galícia i que estan penjades a Vimeo, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència seva que va durar 4h llargues a la UAB. Doncs bé, com que resumir fil per randa tot el que va dir és realment difícil espero poder extreure una petita llista de les coses més importants que vaig poder retenir, a més també intentaré llistar els coneixements sobre els quals es basava per afirmar certes coses i sobre els que ahir mateix em vaig posar a estudiar per intentar comprendre millor el que ens volia dir.
Abans que res dir que l’Emilio és una d’aquelles persones que quan parla sap empatitzar no només amb una persona, sinó amb una sala plena de gent. Això té l’avantatge que fa que molta gent l’intenti seguir, però per altre banda, és fàcil caure en el parany de pensar que deixa anar una colla d’acudits sense massa sentit. Sota el meu punt de vista per entendre el que diu calen moltes i moltes hores de reflexió i estudi. Ja que no n’hi ha prou en entendre el que diu, cal interioritzar-ho i això no és senzill de fer.
Sobretot cal tenir la ment oberta i disposada a canviar qualsevol de les coses que sabem, creiem o que pensem que són d’una determinada manera. Al fer aquest exercici durant diverses hores i fixar-me en les coses que extreuen altres persones de les seves conferències me n’adono que no tothom esta preparat per entendre el que diu. Potser jo mateix tampoc ho estic, això si, ús asseguro que m’esforço moltíssim per estar-ho.
Bé començant amb la llista:
- Sovint el fracàs és degut a problemes de cops emocionals, no per problemes de coneixements. L’estabilitat emocional és fonamental pel rendiment laboral i personal.
- La felicitat es pot copiar, el perquè el podem fonamentar en que escencialment tots som iguals, és a dir, les nostres singularitats no són suficients com per fer-nos diferents.
- Si assumim que tots som iguals i hi ha persones que són felices i altres no, el que hem de fer és fixar-nos en el que fan les persones felices i intentar fer el mateix.
- Al fer aquest exercici ens adonarem que les persones felices, són persones optimistes. Així doncs, la clau esta en el coeficient d’optimisme.
- Si el que volem és millorar, no ens hem de plantejar si sóm optimistes o no, cal que ho preguntem a la resta de persones. Com ens veuen els altres? això és la veritat. Si nosaltres contestem a la pregunta el que farem és negar la realitat.
- Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar: això és genètic o ho podem aprendre?. Sota el meu punt de vista en aquesta frase aprendre és un sinònim d’interioritzar, això ens porta a poder afirmar que és molt difícil aprendre-ho perquè les qüestions referents a l’aprenentatge, especialment aprenentatge d’aptituts és dona majoritariament dels 0 als 3 anys.
- Així doncs, sabem que ser optimista -o no- depèn de la genètica. Malgrat tot això val la pena intentar-ho, ja que adquirir un nou hàbit sovint és una qüestió de costums, repeticions i disciplina. Finalment aquest hàbit s’interioritza i acaba formant part de nosaltres, es converteix en una conducta.
- Actualment tenim un problema nou, l’esperança de vida és molt gran i genèticament no estem preparats per viure tants anys. Fa 200 anys ser feliç es podia basar en el plaer, però actualment això no té sentit perquè el nostre cos no pot aguantar tants excessos durant tan de temps.
- La vida es defineix com la capacitat de reproduir-se i de captar energia. Aquests són els objectius de la genètica que condicionen el nostre cos. Així doncs, hem posat anys a la vida, ara toca posar vida als anys. Cal buscar-li un contingut. La genètica el que vol és que ens reproduim i que morim per deixar lloc a les noves generacions, però nosaltres lluitem contra la naturalesa.
- La genètica el que busca és la perpetuitat de l’especia, no la felicitat de l’individu. És curiós observar alguns detalls de la lògica genètica:
- Quan som petits i hem d’aprendre les coses que ens marcaran per la resta de la vida. Els nostres pares són el nostre referent. L’aprenentatge de les aptituts (conductes) es dona dels 0 als 3 anys i s’apren bàsicament per l’entorn i les decisions dels pares.
- Un cop arribem a la fertilitat i ja podem perpetuar-nos com a espècie no podem ni veure els nostres pares (adolescència). Perquè si seguíssim “enamorats” dels pares l’especie desapareixeria, cal buscar les mutacions genètiques amb altres membres de l’especie amb diferent ADN.
- Si intentem aplicar alguns dels punts anteriors al món de l’empresa podriem extreure que:
- Les aptituts personals són vitals en un procés de selecció, més enllà de les habilitats de la persona. Cal buscar les persones optimites per enriquir les nostres empreses. El coeficient d’intel·ligència és menys important que el coeficient d’optimisme o el coeficient emocional. Cal invertir més en el procés de selecció que no en la formació.
- Quantes més experiències acumula una persona més difícil és que sigui feliç, per això el talent jove acaba sent més preciat que no pas l’experiència. Ja que amb experiència és difícil trobar persones optimistes. Per ser feliç cal tenir mala memòria i bona salut.
- La curiositat és un tret de les persones intel·ligents. Així doncs, cal valorar les inquietuts que tenen per saber els candidats a un lloc de treball.
- Una persona feliç ho serà perquè troba la felicitat en el procés d’aconseguir un objectiu, no en el fet d’assolir-lo. Per això, una persona motivada i optimista amb un objectiu clar és fàcil que sigui feliç.
- Hi ha diverses tècniques per visualitzar el que volem assolir, això ens ajuda a motivar-nos i a aconseguir els objectius que ens proposem. Cal no oblidar que som el que creiem que som.
- Genèticament tenim una de les dues parts del cervell que domina l’altre, el fet de que sigui la dreta o l’esquerra la que mana diu molts trets de la nostre personalitat. Això condicionarà la forma que tenim de percebre el món, si a això i sumem que, la nostre realitat esta totalment condicionada a les nostres percepcions.
- Els nostres sentits només estan preparats per percebre allò que coneixen. Hi ha diversos trucs òptics que ho demostren. Així doncs, per molt que ens esforcem mai podrem percebre la realitat sinó una versió de la mateixa condicionada per la genètica, l’experiència i els sentits.
- Gràcies a aquests fets s’han pogut desenvolupar tests, com per exemple el test de DISC, que ens permeten reconeixer certes conductes de les persones.
- Tot això ens porta a preguntar-nos: la realitat existeix?
- Basant-nos en el dit fins ara ja podem deduir que no existeix una sola realitat, a més podem afegir que no podem afirmar que el que estem percebent en aquest moment esta passant ara, ni tan sols que passi. Si a tot això hi sumem que actualment es creu que la realitat esta composta per 11 dimensions, sense les quals no podem explicar els fenòmens que ens envolten en el micro i macro cosmos podem confirmar que: si la realitat existeix no té res a veure amb el que nosaltres entenem com a realitat.
- No oblidem que els humans som capaços de viure coses que passen al nostre cervell exactament igual que si estiguessin passant, aquest fet ens allunya encara més de la realitat. Ja que no podem distingir entre la imaginació i la realitat filtrada per les nostres experiències, la genètica i els sentits.
- Un pas més en aquest raonament seria acceptar que no hi ha res que ens pugui afectar, les coses no són bones ni dolentes. Perquè tot el que passa ho creem nosaltres. El fet de que algo existeixi, o no, només depèn de nosaltres mateixos.
- Arribats en aquest punt hi ha una serie de coneixements que caldria adquirir per entendre amb més profunditat el que l’Emilio ens planteja, per exemple:
- Segons la teoria de cordes hi ha diversos universos paral·lels que s’estan donant al mateix temps.
- El temps és continu, però nosaltres el percebem discret. És el que anomenem “temps real” (24fps), entre fotograma i fotograma la hiperincursio suggereix que l’energia viatja entre universos que no estan lligats al concepte de temps, per tant, no podem dir que les coses són part del passat, present o futur. Sabent això una bona suggerència és que tinguem pensaments positius abans d’anar a dormir, ja que la realitat que viurem en el subconscient estarà condicionada per les incursions que facin aquests pensaments en els fets que ens puguin passar en el futur del nostre univers.
- Entenc que en base a aquestes idees apareix la teoria de la sincronicitat, o causalitat, que defensen totes les grans ments de la nostre època: premis novel, científics prestigiosos, comunicadors brillants, etc. O sigui, tot esta escrit i lligat a un destí. Tot passa per alguna cosa.
- Fixem-nos que quan un nen suspèn un examen sempre diu: “m’han suspès”. Això ho fa perquè eludeix la seva responsabilitat en el que ha passat. Però quan aprova diu: “he aprovat”. Com aprenem a ser responsables:
- Dels 0 als 3 anys, els nens donen les culpes de tot als pares perquè els fan ells responsables de tot el que els passa.
- Després dels 3 als 20 anys, els pares i la vida ensenyen als nens que han de ser responsables amb el que fan. Això vol dir, que responen amb la seva vida de les conseqüències dels seus actes.
- A partir dels 20 anys, se suposa que un adult ja és responsable dels seus actes. Malgrat això hi ha molta gent que esta perduda a la vall de les excuses, de forma que responsabilitzen al món de tot el que els passa sense voler assumir la seva responsabilitat. Hi ha un 82% de les persones que pensen que la culpa és dels altres, o sigui, que hi ha un 82% de les persones que són reactives, no proactives.
- Mitjançant el focus de control intens ens ajudarà a entendre que realment tot el que ens passa depèn de nosaltres mateixos. És important sentir que la vida la controlem nosaltres, no ella ens controla a nosaltres.
- Per cuidar el cos i la ment, l’Emilio ens dona 4 consells:
- Fer 1h d’esport al dia, ajuda a combatre la falta de liti. Aquesta mancança genera desordre maniaco-depressiu. No podem oblidar que l’èxit mata i que em de lluitar contra tot el que ens va bé. (aquesta part encara no l’he entès, ho confeso)
- 30min de relaxació diaris, els nervis només ens aporten problemes. S’han d’evitar.
- Cuidar l’alimentació, no es mala idea anar a un nutricionista perquè ens faci una pla d’alimentació.
- Prendre complements vitamínics, per tal de compensar les vitamines que el cos no sintetitza.
- Per tal de posar contingut a la nostra vida, cal que entenguem alguenes coses.
- La raó la usem per justificar el que sentim. O sigui, que no podem seguir la raó sinó no podrem ser feliços ens hem de deixar guia pel cor, la raó ja justificarà les nostres decisions.
- Les coses que sentim les aprenem dels 0 als 3 anys, les guardem al cervell límbic.
- La felicitat la trobarem en l’equilibri.
- És important que planifiquem la nostre vida física i que treballem en compartir el màxim de coses possibles amb la nostre parella, perquè sinó la nostre vida serà un mal son.
- És molt important no perdre de vista que morirem, així doncs, cal pensar en fer alguna cosa que valgui la pena. Això ajudarà a donar sentit a la nostre vida. Quan algú té un “perquè” sempre troba el “com”.
- L’equilibri de la felicitat es troba en l’equilibri de:
- fer esport, per mantenir la salut física
- estudiar, aprendre i llegir, per mantenir la salut mental
- emocions, expresar el que sentim perquè compartir sentimens ens dona vida
- l’ànima, la serenitat de l’espiritualitat compensa el que escapa de la nostre raó
- És vital que busquem la resposta a la pregunta: Què espera la vida de mi?
- Si després actuem de forma responsable i fem el que hem de fer, tindrem un “perquè” i trobarem el “com”.
Deshabilitar AppArmor
Les noves versions d’Ubuntu incorporen AppArmor i a vegades això suposa un problema, així que cal recordar com anul·lar-lo completament per depurar els problemas abans de tornar-lo a activar.
/etc/init.d/apparmor teardown
La consciència plena
Reading time: 5 – 8 minutes
Després de llegir un article en el magazine d’un diari escrit per Isabel S. Larraburu titulat “Consejos de sabio para combatir la tristeza”. He decidit fer-ne un resum aportant petites coses que he anat aprenent. Així que he decidit compartir-lo amb vosaltres:
- Vivim en un escenari canviant, el nostre dia a dia esta ple de canvis que posen a prova la nostre capacitat d’adaptació: problemes econòmics, amics, parella, etc.
- El dia a dia ens exigeix: capacitat d’adaptació, rapidesa de reflexes, acceptació de que tot és efimer, capacitat per viure amb la incertesa, tolerància a les frustracions i moltes altres habilitats
- Les persones que aconsegueixen aplicar les seves habilitats per seguir el dia a dia, els permet ser cada dia més forts i resistents
- Les altres, segueixen a la resta però cada cop més allunyats de les altres persones això els provoca un sentiment de tristesa que quan es torna patològic acaba desenvocant en depresions
- El consumisme i el benestar econòmics són elements externs que ens transporten a una falça felicitat que no fa més que agreujar la nostre insatisfacció, això mateix passa també amb l’acohol i les drogues
- Només el nostre creixement com a persones i el benestar sorgit del nostre interior ens permet millorar les nostres habilitat per encaixar de forma natural en el dia a dia, això és el que ens farà sentir en tot moment que som feliços
- La transformació de la tristesa en alegria només arriba des de l’interior
- El benestar que ve de l’exterior pot desapareixer en qualsevol moment, degut a algún dels canvis que es produeixen en el dia a dia
- La consciència plena:
- el seu objectiu és erradicar les distraccions de la ment, per obtenir els beneficis de la pau, la tranquilitat i la serentitat per acceptar les coses tal com venen
- pot ajudar a veure les coses com són realment i no com semblen ser
- és important viure aquests canvis diaris sense grans agitacions, de forma que després de l’boservació poguem aplicar el sentit comú i la reflexió per decidir una reacció
- qualsevol activitat ens pot fer sentir la consciència plena, simplement es tracta en concentrar tots els nostres sentits en l’activitat que estiguem fent en aquell moment
- tres objectius d’una vida conscient: estar en el moment present, observar sense emetre judicis ni reaccionar, no intentar atrapar les coses que observem ni allunyarnos-hi amb aversió
- la observació amb consciència plena ha ser com una mirada ingenua, sense judicis ni valors. Així es pot aconseguir que la ment es silenci i sereni
- és vital no perdre de vista el present, gran part de les tristeses, pors i temors provenen del passat i del futur. La felicitat només la podem trobar en el present
- Les emocions i sentiments:
- no hem de lluitar contra nosaltres mateixos per refusar la trista en faovr de l’alegria, com a persones hem de poder sentir amdós estats que són parts de la nostre naturalesa
- de la mateixa manera, tampoc hem de refusar la ràbia, els gelos i l’enveja
- l’important és esforçar-nos en identificar aquestes emocions
- no cal oblidar que no sóm només els nostres pensaments, sinó molt més que això
- Aproximació a la serentitat i la pau mental, segons Zinger V.Segal, J Mark G. Williams i John D. Teasdale. Això ens ha de permetre la gestió de pensaments negatius. Programa compost de 8 sessions
- Pilot automàtic, la major part del dia actuem de forma automàtica sense parar-nos a viure el que ens esta passant. Si vivim així és molt difícil evolucionar ja que només serem conseqüència dels fets del passat que ens han fet comportar-nos així. La idea és enfrentar-nos a les situacions amb llibertat i no amb el pilot automàtic. Una bona forma de començar és practicar la focalització de l’atenció del propi cos.
- Enfrentar-se als obstacles, reconeixer l’estat de la nostre situació; sense llençar-nos a jutjar-la, ni a resoldre-la o intentar que les coses siguin diferents. Sovint tendim a compadir-nos pensant que això no ens pot estar passant a nosaltres, que no ens ho mereixem, etc.
- Consciència plena de la respiració, és necessari entrar en contacte amb la nostre respiració, adonar-nos de com canvia en funció dels nostres estats d’ànim i moviments corporals. No controlar-la ni canviar-la, simplement observar-la i coneixer-la.
- Estar present, arribar a ser més consicent de pensaments, emocions i sensacions corporals ens allibera de reaccions automàtiques; així podem respondre als fets de forma més conscient i habilidosa. Les reaccions que tenim sovint ens provoquen malestar emocionals perquè sovint són de tres tipus: evadir-se i pensar en una altre cosa, aferrar-se a les coses sense deixar que marxin i refusar les experiències efadant-nos.
- Permetre, deixar ser. Cal acceptar les coses com són, l’acceptació no significa resignació. Aquest és el primer pas per poder respondre, si cal, amb habilitat i amb plena consciència de les dificultats. Cal evitar les respostes basades en reaccions automàtiques.
- Els pensaments no són els fets, només són aconteixements mentals. De la mateixa manera nosaltres no sóm els nostres pensaments, sinó molt més.
- Cuidar millor d’un mateix, cal respondres a les següents preguntes:
- de les coses que faig quines em fan sentir viu, no només que existeixo?
- què em desgasta i em fa sentir que només existeixo o alguna cosa pitjor?
- al acceptar que hi ha un aspecte en la meva vida que no puc canviar, estic escollint de forma conscient incrementar el temps i l’esforç en activitats positives i disminuir-lo de les negatives?
- Una petició de serenitat. Demanem l’habilitat de poder acceptar les coses que no es poden canviar amb serenitat, el valor per canviar les que així s’ha de fer i la sabiduria per poder distingir entre elles. De fet, ja poseïm aquestes habilitats només cal que ens n’adonem a través de la consciència plena del moment present.
Enllaç a l’article original sobre el que he fet el resum: Consejos de sabio para combatir la tristeza
Fotografies del viatge a NYC
Reading time: 2 – 2 minutes
Per aquest viatge no farem una web descriptiva de tot el que hem visitat tan elavorada com en altres viatges, però si que hem fet un petit llistat de les coses que hem visitat a més de poder-se consultar el document amb les notes de preparació del viatge. Com sempre aquesta informació esta al wiki.
Resumint la info disponible és:
- Album de fotografies de NYC, amb la paraula de pas de sempre
- Notes per preparar el viatge
- Resum d’activitats dels dies
- Wiki amb recull d’enllaços
Abans d’acabar aquest article tan esquemàtic, algunes fotografies.
Fot des de l’Empire State Bulding:
Impressionant la botiga M&M’s:
Arbre de nadal del Rockefeler Center:
Patinant sobre gel al Bryant Park: