Category: Mussol

Resum del 2018

Reading time: 34 – 56 minutes

Els temes personals

El resum d’aquest any té un protagonista indiscutible, el 12 de Febrer va nàixer el Nil. No hi ha res més meravellós al món que assistir al naixement del teu fill. Les sensacions que recorren el teu cos quan el veus sortir i quan en pocs segons ja comença a plorar i a impregnar tot el que l’envolta d’unes emocions incomparables no es pot explicar. Et deixa sense paraules, el miracle de la vida en estat pur.

Per altre banda i com no podia ser de cap altre forma el Roc esta imparable durant aquest any, així doncs, només 5 dies després del naixement del Nil ja estavem celebrant el segon aniversari del Roc. Un dia realment màgic. Moltes emocions fortes en pocs dies. Són d’aquelles parts de la vida que no oblidaràs mai i que és tot un plaer viure quan van com esta previst.

Els que em coneixeu ja sabeu perquè insisteixo en que les coses vagin bé. Per altre banda, també cal mencionar que quan el Nil no tenia ni un mes de vida ens va donar un ensurt quan el varen haver d’ingressar per una infecció d’orina. Per sort, la cosa no va anar a més i simplement va quedar en un ensurt i en menys d’una setmana ja erem a casa.

Pel que fa a l’àmbit familiar aquests han estat els canvis més rellevants de l’any, que no es poc.

Aquest any n’he fet 41 i vaig decidir fer una cosa força inusual, em refereixo que en comptes d’esperar-me a que em fessin regals vaig decidir invertir una bona estona en fer una llista de material que tenia per casa i que ja no m’aportava res a la meva vida. Així doncs, em vaig decidir a regalar totes aquestes coses. El primer a destacar és que va ser un plaer indescriptible arribar fins aquest punt. Però el millor va ser després quan un munt d’objectes que per mi no tenien sentit trobaven persones arreu per les quals aportaven molt de valor. També vaig sentir un descans immens, com si anés buidant la motxilla i tot plegat peses menys. És curiós, com ens arriben a pesar les coses que anem acumulant i no en som conscient moltes vegades. De fet, aquest tema el vaig decidir aprofundir en aquest article: Vaciar la mochila: el mundo no entiende porqué regalo cosas.

Un altre canvi molt gran que he fet aquest any és el referent a l’aspecte professional. De fet, el canvi és tan gran i tan profund que el poso a l’apartat personal perquè realment és un plantejament holístic sobre la meva persona. Va molt més enllà de la feina en si mateixa. Tothom qui em coneix sap que la meva passió és la tecnologia, des de ben petit he viscut totalment focalitzat en aquest tema i he tingut la sort que aquesta passió m’ha permès viure i anar complint tots els somnis fins a dia d’avui. Per tant, li dec moltíssim. Per això, aquest canvi és tan important.

Cap a mitjans d’any vaig començar a notar que hi havia parts internes meves que no estaven funcionant de forma harmònica amb les meves emocions. Així doncs, a finals d’estiu vaig passar a l’acció i després de parlar amb la direcció de Nexiona vaig sortir de l’empresa que jo mateix havia co-fundat feia uns 5 anys. L’important del canvi és que el meu nou enfoc professional ja no es centra en la tecnologia, sinó en les persones. Òbviament apalancaré el meu coneixement tècnic perquè aquest és el meu valor diferencial però per primer cop a la meva vida no em dedico a desenvolupar cap tecnologia directament, sinó que ara en dedico a acompanyar persones en el seu desenvolupament.

Algunes coses en les que ja estic treballant i que ja tinc clares és que moltes de les persones que m’envolten em veuen com algú inspirador d’una forma o d’una altre. Així doncs, per tal de disseminar aquesta inspiració la primera forma que usaré és a través de les conferències. Una altre forma en la que ja estic plenament immers és a través d’oferir tallers, formacions i d’altres semblants. Possiblement acabi fent també mentoring per algunes persones que m’ho han demanat però no és el meu enfoc principal, ni tampoc el de fer coaching personalitzat. Tot i que per tot hi ha excepcions a la vida.

De fet, una de les primeres persones que vaig trucar per explicar-li la meva nova carrera va ser el Victor Küppers, per tal d’esbrinar què havia de fer per guanyar-me la vida parlant. Amb un cafè en va tenir prou per deixar-me ben clar en què m’havia de centrar si volia arribar a assolir guanyar-me la vida com a speaker. Ràpidament la vida em va acostar dues joies que m’estan ajudant moltíssim en aquest camí l’Aracely i la Mònica; moltes gràcies Xavi per fer-ho possible. Mai hagués imaginat que podia arribar a aprendre tantíssimes coses sobre com cal parlar en públic; i el que em queda.

Per tal de tancar aquesta secció personal encara he d’afegir una altre activitat que ocupa els meus dies darrerament, possiblement ho hauria de posar en altres seccions però de nou és quelcom que m’ha impactat tan i de forma tan positiva que ho afegeixo en aquest apartat. Estic parlant dels meus estudis a l’Escola de Nous Negocis (ENN). Mai li estaré prou agraït a la Neus. Fa només unes setmanes vaig tenir la sort de poder assistir a l’event ENNFOCO11 que es va celebrar a Barcelona dins del programa FOCO que estic cursant a l’ENN. Quan en Miquel em va vendre la idea fa uns mesos no vaig ser capaç d’imaginar ni de lluny quin era el valor més important que acabaria rebent al començar el programa. La comunitat de persones i l’energia que s’arriba a intercanviar en els events presencials és impressionant i de moment he de dir que aquest és el millor valor de l’ENN. Realment es fa un treball impressionant per fer creixer els nostres negocis, però qualsevol adjectiu es queda petit per descriure el creixement que es fa com a persona.

Com a anècdota afegir que en l’ENNFOCO11 es fa entrega del trofeu a l’empresari que més a crescut durant el darrer trimestre, no parlem només de números sinó del salt que ha fet com a persona. Doncs bé, em vaig sentir molt honorat d’haver arribat fins a la final perquè només porto unes setmanes a l’ENN i evidentment no havia tingut l’oportunitat de definir els objectius del trimestre. En qualsevol cas em va fer moltíssima il·lusió. A més aquest no va ser l’únic reconeixement que vaig rebre durant l’event tot i que els altres de moment me’ls guardaré per no destapar el que no toca. En qualsevol cas, vaig sortir d’aquells tres dies tan intensos amb les piles súper carregades i amb una motivació altíssima.

Parlem de feina

Aquest apartat queda una mica desvirtuat perquè de la feina que faig actualment ja ús n’he parlat; per tant, el que faré és explicar-vos una mica quins han estat els quatre fets més importants que han succeït aquest any a Nexiona fins a la meva sortida.

Començant pel fet més important he de dir que sortir de Nexiona en aquest moment de l’empresa és realment complicat d’entendre perquè després de quasi 5 anys picant pedra i fent la travessia del desert del món de l’IoT ara mateix cal dir que el mercat s’està movent i no només això, sinó que a Nexiona s’estan agafant els projectes més rellevants de la Industria 4.0 que estan apareixent. MIIMETIQ s’està contemplant com una oferta diferencial molt sòlida per moltíssims clients. En un mercat on quasi tothom s’ha orientat a vendre serveis al núvol, el fet de vendre un producte que el client es pot instal·lar allà on vulgui i controlar-lo al 100% ofereix tot un seguit d’avantatges que la gran empresa sap posar en valor. Empreses com CELSA, per exemple, han decidit adoptar MIIMETIQ com a cor per la seva transformació digital. Un altre gran exemple és l’acord internacional assolit amb ADVANTECH. A més de tantíssimes altres grans fites aconseguides amb grans clients que ja no tinc ni a la meva memòria.

Evidentment el més dolorós del meu canvi és recordar el grandíssim equip que he deixat a Nexiona. Un equip tècnic que sota el meu punt de vista és molt difícil de superar. Però com no podia ser d’altre forma, un equip amb un component humà incomparable. Des d’aquí només hem queda desitjar el millor a Nexiona i al seu equip, moltíssima sort i molts ànims. Sou inoblidables.

Pels més techies

La majoria de persones que m’envolten continuen valorant-me per la meva part de tecnòleg, així doncs, a continuació ús faig una petita llista a mode de referència de les cosetes que he estat treballant aquest 2018. Encara que el blog no hagi generat massa soroll he de dir que he generat molt contingut i de molta qualitat, potser el més important és que és contingut genuinament meu.

• Servei de ShortURL, arran de que Google ha anunciat que en els propers mesos tancaria el seu servei de short URL del qual jo n’era un gran usuari em vaig decidir a posar en marxa el meu propi servei. Vaig usar el software d’un tercer però vaig desenvolupar la meva pròpia extensió de Chrome per usar el servei de la forma que a mi m’agrada fer-ho. En el següent artícle podeu trobar-hi tots els detalls a més de vídeos de Youtube mostrant com funciona tot plegat.
  • URL shortener service: https://url.joor.net
• En el món de l’IoT l’ús d’esquemes sinòptics, gràfics esquemàtics i d’altres representacions gràfiques del sistema que s’està monitoritzant és molt habitual. Tot plegat es representa típicament a través d’uns aplicatius anomenats SCADA. Aquests rarament fan representacions natives en HTML i en temps real d’aquests esquemes i encara menys si han de ser interactius. Sovint també es coneixen aquests interactius com sistemes HMI (Human Machine Interface). Doncs bé, fa molt de temps vaig pensar que usant el format gràfic SVG, el qual emmagatzema un dibuix vectorial en format XML es podia aprofitar el llenguatge JavaScript per modificar des del navegador a temps real els vectors que mostrava el gràfic tot canviant les etiquetes XML. La gràcia és que gràcies al llenguatge JavaScript podem arribar a connectar les dades del servidor a temps real perquè siguin representades amb el gràfic.
• Relacionat amb el punt anterior he d’insistir en que no perdeu de vista la rapidíssima evolució que esta tenint Grafana. Per mi, una de les eines revelació en la representació gràfica d’informació històrica. Súper senzilla d’usar i cada dia més potent i versàtil. Seguint amb el tema dels SVG afegir que també té un plugin per mostrar imatges SVG com a panells del gràfic i això ens permet integrar els sinòptics dels que parlava anteriorment dins del dashboard d’informació històrica.
• Una altre cosa que he fet durant l’any relacionada amb Grafana és implementar amb NGINX i LUA un AuthProxy per Grafana que permet usar un sistema d’autenticació extern a Grafana de forma transparent per l’eina, realment un hack súper interessant si el combinem amb un IAM (Identity Access Manager).
• Si tornem a les HMI, però em refereixo a les físiques no a les gnerades en un navegador HTML. He de dir que he dedicat força hores a treballar amb les Nextion HMI. Unes pantalles tàctils low cost que són realment potents. A més he aconseguit controlar-les des de NodeRED, la qual cosa simplifica moltíssim la programació i personalització dels continguts.
• Si tot plegat ús sona curiós, o interessant, aquesta any he generat tota una serie de vídeos al respecte que crec que ús pot ser molt útil:
  • Grafana, HMI, Synoptics, SVG, Graphs, etc.
• Una de les troballes de l’any ha estat el AutoHotKey per Windows. Desconeixia totalment aquest aplicatiu i els automatismes tan potents que ens permet. En el meu cas el que volia era tenir una shell de Linux a un sol click de tecla. Típicament el que faig és assignar l’F1 a una shell de Linux que es desplegui en breus mili-segons. Si voleu més detalls de com ho vaig fer:
  • Linux shell one click away using Windows 10

• Seguim amb les troballes, ara toca parlar d’un altre aplicatiu en aquest cas multi-plataforma, fins hi tot disponible per qualsevol telèfon. Des de fa molts anys he treballat amb molts sistemes d’VPN, però el que de lluny més m’ha enamorat i que he adoptat d’una forma més ràpida i universal ha estat el Zerotier. Trobo realment brillant la implementació de les diferents tècniques de NAT-traversal que implementa per tal d’obrir túnels com sigui entre múltiples punts. A més, el tema de la gestió i la distribució de claus queda fantàsticament cobert i centralitzat en una simple interfície web. Com no podia ser d’altre forma tot plegat amb codi obert. Com ja sabeu jo sempre vaig un pas més enllà i la gran evolució és que gràcies al Borja, tinc montat un client de Zerotier dins d’un NEXX WT1520. Estic parlant d’un mini-router que a més de dues boques Ethernet disposa també d’un port USB al que s’hi pot connectar un mòdem 3G/4G. La gràcia com sempre ha estat instal·lar-li el OpenWRT on fins hi tot hi correr la UI (LuCI) per gestionar-lo. Espectacular tot plegat.

• Encara ús puc reportar una troballa tècnica més, en aquest cas ús parlo del pendrive dels somnis de qualsevol tècnic. Parlo d’un projecte que vaig recolzar a Kickstarter anomenat pISO. Si voleu saber-ne més detalls ús deixo el vídeo que vaig publicar a Youtube, per cert, gràcies Carles per fer-me de càmera.

• Una altre fita assolida aquest any i que realment em pensava que seria impossible d’assolir mai ha estat el fet de tenir fibra òptica a casa. Gràcies a la gent d’XTA aquest somni s’ha fet realitat, així doncs, no només disposo de fibra sinó també de telefonia mòbil de proximitat ja que ells mateixos em fan d’operador mòbil virtual (OMV). No oblidem que XTA és una empresa que opera només a la zona del Penedès sota marques com WifiPenedès, FibraPenedès, o MobilPenedès. Moltíssimes gràcies Jordi i Joan, sou uns cracs. Aquest tema ha estat tan inspirador que fins hi tot he escrit un article explicant l’evolució de la connectivitat a Torrelavit:
  • A history of connectivity in Torrelavit: from 1.200bps using packet radio to 1Gbps on fiber optics
• Com tots sabeu el meu espai de treball (workspace) va evolucionant amb el temps i aquest any ha patit tres grans canvis, dos dels quals queden reflectits en aquests vídeos que adjunto a continuació però el tercer no l’he documentat i té que veure amb el canvi d’orientació professional. En essència el que he fet és alliberar molt d’espai a l’habitació per poder fer gravacions de vídeo.

• Ja per tancar aquest apartat afegir que degut al meu nou enfoc professional també m’he canviat el portàtil i després de molt de temps de tenir portàtils per sota de les 13,3″ m’he passat a un portàtil força més gros però molt més potent també. Això si, el pes continua sent espectacular només 1.6Kg envers als 1.3Kg del portàtil que tenia abans. Estic parlant d’un Lenovo Thinkpad X1 Extreme de 15,6″; això si, amb una potència impressionant. Si en voleu saber més detalls en el següent vídeo en faig una petita revisió en castellà:

Ara toca parlar del hobbie, l’SmartHome

Aquí és el punt on noto que he deixat més coses pendents de fer, o gairebé fetes però no tancades i per tant encara pendents de fer. Això si, si faig un repàs exhaustiu de tot el que he incorporat als automatismes de casa la cosa no és menor.

• Primer de tot comentar que he deixat d’usar la VoIP de VOTIC per passar-me de nou a XTA. Per tant, he re-configurat totalment la PBX basada en Asterisk i a més tot plegat ja esta instal·lat en la seva pròpia vLAN dins de la xarxa local.
• Respecte al sistema de calefacció he fet una millora substancial canviant els termistors que hi tenia instal·lats per sondes DS18B20 cosa que no és senzilla de fer quan ja tens tota la instal·lació feta; això vol dir la part electrònica i de mecanització. Aquí he d’agrair la col·laboració de l’Àlex que em va permetre fer la instal·lació en un temps rècord.
• També he canviat el sistema operatiu de la Raspberry PI que controlava les automatitzacions del jardí i he migrat tots els scripts que tenia amb Python a NodeRED. He de dir que instal·lat alguns nous NodeRED a diferents parts de la casa on fins ara només hi tenia scripts de Python bàsicament perquè la mantenibilitat del codi és extremadament més simple.
• He instal·lat una càmera IP que monitoritza la pantalla del descalcificador d’aigua amb la idea de connectar les imatges a un OCR i introduir les lectures del sistema a la BBDD de telemetria de la casa. Tota aquesta part de software encara la tinc pendent, però almenys la part física ja esta llesta.
• Després de molts anys usant la UI d’OpenHAB per interactuar amb la casa he migrat a Home Assistant, migració de la que estic molt content perquè hem sento molt més còmode amb una aplicació basada den Python3 que no pas amb una basada en Java. Actualment quasi un 80% dels automatismes de la casa ja tenen interfície gràcies al Home Assistant. La idea de l’arquitectura del sistema és usar MQTT com a broker de missatges amb estat que em serveix per desacoplar la lògica de negoci de la interfície de control.
• Una altre millora de la casa ha estat canviar l’interacumulador de la placa solar. Portava més de 10 anys instal·lat i degut a un problema amb un vas d’expansió va acabar provocant unes pujades de pressió al serpentí de l’interacumulador que es va trencar i llavors tenia pèrdues. Així doncs, el que havia de ser un simple canvi es va convertir en un drama perquè no es podia canviar sense desmuntar tota la instal·lació de la placa solar i finalment per evitar això es va haver de fer una porta en una paret que donés accés directe a l’espai i així facilitar el canvi. Així doncs he passat de tenir 300l d’aigua calenta solar acumulada a 200l.
• Ara que parlo de l’aigua calenta és important mencionar també la instal·lació d’un quadre de control industrial fer controlar i coordinar els diferents sistemes d’aigua calenta que té la casa: placa solar, escalfador instantani d’aigua elèctric i el termo d’aigua.

• Per acabar amb els temes de la placa solar, cal dir que tinc a mig instal·lar una persiana elèctrica que s’ha de baixar, o pujar, per evitar excessos de temperatura en el circuit primari de la placa solar, on hi ha el líquid hidraulic. De fet, esta tot funcionant però no ho he connectat al quadre de control i per tant no esta operatiu i tampoc en tinc documentació gràfica encara.
• Canviant de tema, continuo explicant que he instal·lat una estació meteorològica a casa arran d’un projecte d’Indiegogo -la plataforma de crowdfunding- que vaig recolzar fa temps. Tot i que esta funcionant al 100% i algunes de les dades de l’estació es guarden a la BBDD de telemetria de la casa la integració amb la resta de sistemes de la casa esta encara pendent.
• Un altre canvi molt gran que hem fet ha estat canviar totes les finestres de la casa per finestres de tipus PVC amb aïllament tèrmic i vidres ben gruixuts per protegir-nos tan del fred de l’hivern com de la calor de l’estiu. Realment la millora s’ha notat moltíssim i ha estat una grandíssima inversió amb una feina increïble per part del Josep.
• Hem hagut de canviar el rentaplats, diria que aquest ha arribat ben just als 10 anys. Així que hem passat d’un LG a un BOSCH.
• També hem condicionat la zona de la BBQ amb un paraigües de sol i una taula amb cadires súper xules que ens han permès disfrutar d’un espai de la casa que teniem molt abandonat.

La llista s’ha fet pesadeta fins hi tot per a mi, així doncs, no tinc massa esperances que ningú se l’acabi llegint sencera però sempre va bé tenir el document per si mai vull recordar quan van passar certes coses. Si em centro en la valoració he de dir que malgrat la poca disponibilitat de temps m’ho he sabut muntar molt bé per treure un altíssim rendiment i fer moltes i molt bones millores a la casa i als automatismes de la mateixa.

Aprendre i estudiar sense parar, per mi és fonamental

Si faig un repàs ràpid als temes tècnics que he acumulat durant aquest any la veritat és que la llista no és tan llarga com en d’altres anys però n’estic molt content perquè en valoro la profunditat i la complexitat dels mateixos.

• Relatiu al món IoT destacar protocols com OBD, J1939, CANOpen, CAN bus, NMEA 0183, NMEA 2000 i AISQ. Tots plegats molt relacionats al món de la monitorització de vehicles de transport. Ja siguin terrestres o marins. També cal dir que en Jordi i jo varem estar intentant monitoritzar la instrumentació d’un vaixell amb motors Volvo però no varem tenir èxit bàsicament degut al connector propietari de la instrumentació que malgrat treballar amb CAN no varem poder punxar el dia que varem tenir accés a la embarcació. Quin mal gust de boca deixen aquestes coses que a més saps que pots aconseguir hackejar sense problemes si pots resoldre els temes mecànics, en aquest cas un simple connector.
• Afegir també a la llista l’Ethernet FINS de la gent d’Omron que gràcies al Rai vaig poder experimentar en equips d’aquesta marca. Això si, un protocol molt senzill en comparació als anteriors.
• Un coneixement derivat de l’anterior ha estat el fet d’enviar tràfic dels ports serie sobre sockets TCP, a més de tot el món de la gestió de ports serie virtuals tan en Linux i Windows. Un exemple d’això es pot veure en aquest vídeo que vaig fer:

• Sobretot em cal destacar les moltíssimes hores d’estudi i perfeccionament en els meus coneixements relatius al Openstack Keystone com a sistema IAM fora de l’entorn Openstack. Realment una eina molt potent del projecte i que val molt la pena coneixer, amb tonelades d’informació però amb un nivell de complexitat molt elevat que fa que calgui invertir moltes hores abans no et sents còmode usant-lo.
• Relacionat amb el món de la seguretat també cal dir que m’he comprat un dongle FIDO U2F per usar en sistemes 2FA. Però el millor és que he pogut estudiar a fons com aquesta tecnologia, la U2F s’implementa d’una forma realment transparent per l’usuari i aporta un nivell de seguretat extra que val molt la pena.
• Aquest any també he invertit força hores a entendre les tecnologies Blockchain i m’he llegit algun llibre al respecte a més de fer un curs de la Linux Fundation. Però sobretot, he invertit moltes hores a entendre a fons IOTA per tal d’entendre que podia aportar aquesta criptomoneda al món de l’IoT.
• Encara dins de la línia de temes tècnics he de dir que he invertit centenars d’hores a apendre YOCTO, una meta-distribució de Linux enfocada als sistemes enquestats. Concretament he practicat moltíssim amb hardware virtual (QEMU), arquitectures x86, Raspberry PI i amb sistemes IMX6. El millor de tot és que ho he fet provant el sistema OTA de Mender un projecte que també va ser guardonat amb un Horizon 2020 de la Unió Europea igual que MIIMETIQ. Dins d’aquesta línia de coneixements destaco també l’intensiu que vaig fer amb el món de les BIOS UEFI tot un aprenentatge per posar-me al dia en el món de les BIOS. Aprofito per dir que UEFI és mandatory per tot aquell professional que treballi amb hardware PC o enquestat. Sota el meu punt de vista marca un abans i un després den el món del booting dels sistemes.

Com sempre es diu, si realment vols saber d’un tema has de d’ensenyar sobre el mateix. Doncs bé, aquest any he donat dues vegades la mateixa formació pel col·legi d’enginyers dins d’un programa d’Industria 4.0 d’ACCIÓ. M’estic referint al curs de Cloud Computing que en un format de 5 i 4h respectivament he donat durant el 2018. Realment una oportunitat sense preu per compartir els meus coneixements sobre la matèria amb persones que no treballen directament en aquest món dels sistemes.

Malgrat he estat aprenent d’altres temes no relacionats amb la tecnologia aquests els tocaré en el següent apartat el relatiu al creixement personal.

Què he anat afegint a la meva llista d’experiències i aprenentatges de creixement personal

Ja porto més d’un any treballant amb la Lily Ma amb sessions de coaching mensuals. Aquest any hem estat treballant la meva paciència com a tema central, cosa que ens ha portat a tocar temes d’auto-estima i d’excés d’exigència cap a mi mateix que acaben desenvocant en aquesta manca de paciència que s’aprecia des de la superficie.

En un aspecte més superficial però igualment influent en les meves relacions amb les altres persones he contractat els serveis d’Iconic Imagen Personal. Per ser més exactes varem crear un fons d’armari després d’haver fet un estudi d’imatge personal 360º. Realment molt útil tot el material i coneixement generats, m’han ajudat a entendre i coneixer moltíssimes de les coses que transmets als altres a través de la forma de vestir i la comunicació no verbal.

No sé si algun de vosaltres coneix l’Euge Oller, un noi molt interessant. Doncs bé, un dels productes que ofereix online és Flashlibros. Producte que vaig comprar i consumir compulsivament. Cal reconeixer que dona molt de valor pel preu que es paga i vull aprofitar per tornar-lo a recomanar des d’aquí. També adjunto el vídeo que vaig fer amb la meva ressenya del material.

Lamentablement no tinc una llista detallada de tots els llibres que m’he llegit aquest any, diria que són uns 10 llibres aproximadament. Entre ells també cal contar el de l’Arancha Ruiz que s’anomena “El mapa de tu talento“. Aquest llibre no només el vaig llegir sinó que també el vaig treballar molt activament fent tots els exercicis que s’hi detallen. Bàsicament l’interès venia per un parell de productes que li havia contractat a l’Arancha. Malgrat tot he de dir que la meva relació amb ella no va acabar sent gens satisfactòria, com que no tinc ganes de parlar malament de ningú deixaré el tema aquí però si a algú li cal saber més em pot contactar per saber els motius del meu comentari.

En aquest punt també vull fer una nova menció al grandíssim treball que he fet i segueixo fent al costat de l’Aracely i la Mònica, m’estan ensenyant moltíssim sobre com parlar en públic, com preparar un guió per una xerrada i sobretot com deixar marca en el públic. Fins ara jo havia fet moltíssimes xerrades però sobretot parlant de temes tècnics i tirant de la meva intuïció sumada a algunes suggerències i recomanacions rebudes d’aquí i allà. Però quan tens la sort de comptar amb l’assessorament de dues professionals com les que tinc la sort de tenir la diferència es nota des del primer segon. Moltíssimes gràcies.

Dins d’aquesta línia també he d’afegir que a finals d’any vaig donar un taller a un grup de nois amb els que ha estat treballant la Sabina durant tot l’any. Es tracta d’un grup de persones que estava en un programa de l’ajuntament de Vilafranca per ajudar-los a trobar feina i donar-los formació. Doncs bé, el meu taller es va orientar a donar-los tota una serie d’eines basades en la motivació per tal d’afrontar el mercat laboral amb més possibilitats d’èxit. Realment va ser un plaer disfrutar del grup i de l’experiència. Gràcies nois i gràcies Sabina.

La resta de xerrades i intervencions en debats o altres similars les passaré per alt perquè no trobo que aportin massa valor en aquest article.

Salut, esport, alimentació i d’altres relatius a cuidar-se el cos

El primer tema a tocar en aquest punt és que a inicis d’any vaig estar fent-me moltes proves per tal de localitzar uns marejos que no paren d’aparèixer sobretot quan m’ajupo i m’aixeco de cop, o en d’altres situacions encara més cotidianes. Després de mirar-me tots els origens possibles d’aquesta afecció la conclusió va ser que degut a l’estrés i d’altres tensions tot plegat se m’acumula a les vèrtebres del coll i aquesta pressió m’acaba provocant aquests marejos. Per aquest motiu durant l’any he agafat l’hàbit de fer-me un massatge setmanal amb dos objectius treballar la zona i relaxació en general. Cal dir que arran del canvi professional aquesta bona pràctica l’he hagut d’aparcar i la veritat és que ho estic trobant molt a faltar perquè havia eradicat pràcticament els marejos i ara han tornat.

Després de més d’una dècada confiant en la sanitat privada, també motivat pel canvi professional aquest any he decidit donar-me de baixa i tornar a la pública. En tot cas vaig fer números i vaig veure que si havia d’anar pagant a la privada encara em sortia més econòmic que no pas pagar les quotes mensuals. Òbviament això és així perquè per sort l’uso molt poc, però de moment la cosa es quedarà així.

Ara ja fa més d’un any que vaig canviar la meva alimentació, potser alguns sabeu que pràcticament no menjo ni carn ni peix. Aproximadament només els consumeixo un cop a la setmana. Doncs bé, aprofito per informar que estic en procés de canvi progressiu d’aquesta alimentació actual basada essencialment només en fruita i verdura cap a una alimentació anomenada Ketogència. Encara estic a les beceroles del canvi però poc a poc vaig cap allà i en aquest primer trimestre de l’any espero haver pogut canviar totalment cap a aquesta alimentació. La idea és reduir encara més els hidrats de carboni i menjar aliments alts amb greixos sans.

Parlant d’alimentació he de comentar també el repte que vaig marcar-me durant 28 dies. Vaig descobrir una producte anomenat HUEL que en essència és un preparat vegetal que té tot el que fa falta per viure. Típicament aquests productes els prenen astronautes i persones així que no tenen la possibilitat de cuinar-se i els cal una dieta energètica i sana. Doncs bé, si voleu saber més del meu repte vaig dedicar-me a enregistrar un vídeo cada dia explicant com em trobava: El reto HUEL – dejar de comer, resistiré?

A nivell d’esport, he deixat el tennis perquè el meu cos ja no ho resistia i a més el club de tennis S. Sadurní se n’ha anat a norris. En el seu lloc ara practico el rem que és un esport molt més sostenible i més complert que no pas el tennis. Per desgràcia no em permet descarregar l’adrenalina com ho feia el tennis, però en canvi em permet consumir continguts com audiollibres, vídeos de Youtube, etc. El que no he canviat és que segueixo amb l’electro-fitness i els hipo-presius.

Tot i que si he de posar de relleu una cosa és que des de que he fet el canvi professional cada dia surto a caminar una hora. Aquesta simple activitat m’ha canviat la vida fins a un punt que no ús podeu ni imaginar. El fet de permetrem que em toqui el sol, disfrutar de les vistes que tinc al costat de casa amb la calma, i tants altres beneficis que no sé expressar m’han fet veure la vida de forma molt diferent. Aquest canvi ha anat acompanyat de quelcom molt radical, fins ara m’aixecava a les 5 del matí per començar la meva jornada, ara m’aixeco a les 7 i no és fins que els nens entren a l’escola que faig la meva passejada i després començo el dia al voltant de les 10 del matí. Aquest canvi m’ha baixat la productivitat en picat però m’ha pujat el nivell de qualitat de vida de forma exponencial. Ara puc disfrutar de la vida, abans només corria i el pitjor és que encara no sé ni perquè. Evidentment hauré d’anar ajustant aquest tema les properes setmanes però ara tinc clar que per fer grans coses cal generar grans espais de reflexió. Estar ocupat per estar ocupat, no vol dir ser més productiu, això ho he comprovat.

Abans de tancar aquest apartat només una petita menció a les moltíssimes afeccions de salut que he anat patint durant l’any, gràcies a la combinació de dos factors. Per un costat les defenses baixes i per l’altre els combinats de virus que em porten els nens i l’Estefania de la llar. Malgrat això faig una valoració moderadament positiva de la millora de la meva salut. A veure si aquest proper any la puc confirmar.

Viatges i escapades de l’any

Per motius de feina aquest any he viatjat menys que de costum, tot i amb això el balanç no és menor. He estat a Roma, Berlín i fins a quatre vegades a Anglaterra.

Amb la família ens varem escapar per Sant Joan a un Bungalow del càmping de l’Ampolla, al delta de l’Ebre, arran del regal de reis que li vaig fer a l’Estefania. Va ser la primera sortida amb el Nil i el Roc junts. Tota una experiència que diria que va anar molt bé.

La següent sortida va ser per les vacances d’estiu al càmping El Delfín Verde. Cal dir que aquest resort ens va encantar, els Bungalow Barcelona són tot un luxe d’allotjament de 60 metres quadrats on hi ha l’espai ideal per tota la família, a més de totes les comoditats que es poden necessitar. L’entorn és incomparable i totalment pensant perquè els nens s’ho passin súper bé. De fet, només he de dir que ja hem fet la reserva per tornar-hi aquest any.

La última sortida que hem fet amb la família ha estat molt inusual per nosaltres perquè varem llogar una auto-caravana i varem fer una sortida durant tres dies amb dues famílies més del poble. Varem visitar diversos espais al voltant de Banyoles. Realment una experiència molt diferent al que haviem fet fins ara a la nostre vida. Cal dir que degut al mal temps no ho varem poder acabar de disfrutar al màxim i que el Nil era molt petit però és un tema molt interessant aquest del món de les auto-caravanes.

Tot i que no és habitual que parli de restaurants en aquest resum volia fer menció d’un parell de restaurants gurmet que hem provat aquest any i que són molt recomanables.

Primer de tot parlar del Restaurant Casanova de “la Bleda”. Només diré que és una experiència per tots els sentits i que el recomanem moltíssim. Per cert, aquest va ser el regal d’aniversari de l’Estefania pels meu 41 anys.

En segon lloc el regal que li vaig fer jo a l’Estefania pel seu aniversari. Al Restaurant Vertical de València, amb unes vistes espectaculars sobre el museu de les arts i les ciències. Pel que fa al tema menjar al igual que l’anterior tot una experiència pels sentits.

Tancament del resum del 2018

Es fa difícil resumir un any, al repassar les meves notes no paro de recordar temes i temes que crec que hauria d’afegir o almenys mencionar. Parlo de grans moments com el 40 aniversari del Xavi. Un sense fi d’activitats que hem fet amb la família. Petites anècdotes o trobades recurrents amb persones fantàstiques com el Rai i la Claudia que a més han estat pares durant l’any. Però cal tallar en algun moment.

Al fer balanç també aprofito per repassar si he assolit o no els objectius que m’havia marcat a l’inici de l’any. Evidentment no sóc perfecte però si que he de dir que la majoria els he assolit amb escreix. Però el que realment m’anima és que els que no he aconseguit és perquè els he redefinit pel camí, o perquè directament he canviat el rumb dels meus interessos i ja no apliquen. Suposo que la tenacitat, l’esforç i la capacitat de sacrifici són trets que em defineixen i per això no m’acostuma a ser molt complicat anar assolint el que em vaig proposant. Cosa que no vol dir pas que em resulti fàcil assolir les coses. Però sempre és una ajuda molt gran a nivell d’autoestima i de creixement personal saber que allò que em proposo ho vaig assolint.

Doncs bé, només volia agafar aquest punt que acabo d’establir per dir que per una persona com jo el que suposa un gran creixement i una gran superació no és fixar-me fites i assolir-les. Sinó ser capaç de començar un camí totalment nou i desconegut com he fet a finals d’aquest 2018. Un camí tan nou que se’m fa molt difícil establir quines han de ser les fites. Diria que aquest és el meu punt ara mateix. Estar disposat a creixer tan que no sóc capaç ni de dir què he d’aconseguir a nivell d’objectius. Per tant, el meu repte per aquest 2019 és ser capaç de disfrutar del camí i marcar-me fites només a curt plaç. El camí recorregut m’ajudarà a anar definint quines han de ser les següents passes. Ara toca gaudir i aprendre moltíssim.

De nou moltíssimes GRÀCIES VIDA!!! GRÀCIES A TOTS PER SER-HI I ACOMPANYAR-ME.