Reading time: < 1 minute
M’he fet un fart de buscar aquesta tonteria per poder accedir des de la consola serie amb el minicom així doncs, aquí va la configuració:
Baud: 115200, Bits: 8, Parity: None, Stop: 1, Flux Control: hardware.
Reading time: < 1 minute
La veritat és que jo m’estimo massa el MonkeyGTD, però si a algú no li fa el pes i vol algo més senzill d’usar i només online al més pur estil web 2.0 avui he trobat de casualitat el Nozbe. La veritat és que sembla força complet ja que gestiona tasques, projectes i contextes. Però no hi he volgut aprofundir més si algú s’anima ja ho sap que ens expliqui què tal.
Reading time: 2 – 2 minutes
Primer de tot agraïr al Karel de l’empresa kimia per haver-me regalat l’entrada al congrès. Aquest any doncs no hi teniem màquines a cap estand i per tant, no m’hi he passat els 4 dies de la fira. De fet, de poc que quasi ni m’hi puc passar. Ja que només hi he pogut assistir de 11h fins a 15h. El temps suficient per fer una volta ràpida pels pavellons, per tenir una reunió important de feina i saludar als amiguetes: byteman, pof, Manel, Jose María, Leonard, i algún que altre que ara no em ve al cap i així que ho sento per no posar-lo.
La resta doncs com sempre: noies que treuen la respiració, molts mobils i molt espectaculars. Sincerament res que no hagués vist abans per internet. Això si sempre va bé fer-se una idea dels acabats reals dels aparells que has vist per internet. Però com que no me’n penso comprar cap l’interés sempre baixa força. Si voleu per internet teniu mil resums més bons que el meu però potser la paraula que m’ha produït a mi és: indiferència. També podria completar-ho en una bona excusa per trobar-se amb bons amics i per arribar a casa amb el cos destrossat per haver completat una jornada laboral maratoniana i súper intensa. No oblidem que abans del 3GSM he passat per l’oficina a posar a punt temes que no podien esperar i a la tarda he tingut una reunió infinita després de la visita de la fira. O sigui, jo ja no puc més avui. Em retiro!
Reading time: 1 – 2 minutes
Avui és un gran dia, m’he donat de baixa d’eBay. Per què? doncs perquè fa un temps em van estafar 60. Obviament això no és culpa de dona el servei. Però sota la meva opinió si que és culpa meva per confiar en que aquesta merda de país on visc la gent tingui la cultura i la decència de acomplir allò que oferta. Bé tampoc vull aprofundir en el tema. Només dir que el proper servei que estic preparant per dor-me de baixa serà hotmail. Així que estigueu atents a la meva nova adreça d’MSN si és que decideixo posar-me’l. Ja que de moment amb el Gtalk vaig més que sobrat.
Per cert, què difícil que és donar-se de baixa de tots aquests serveis. Al final has d’acabar fent una busqueda al google i baixan-te un howto. També he demanat a eBay que borressin totes les dades que tinguessin meves. A veure si serà veritat, perquè ja em veig un spam ven aviat a la meva bústia. Sinó temps al temps.
Reading time: 1 – 2 minutes
GTD amb Google és el mètode d’organització que he vist explicat a l’article del blog one cranky coot.
Bàsicament el que s’explica és com a través de les eines online de google podem montar-nos el nostre propi sistema de gestió de tasques basat en GTD. Esta molt bé perquè parla de com organitzar el GMail, Google Calendar, usar el Google NoteBook de todo list, a més de fer un seguiment de projectes amb el Google spreedsheets i Google docs.
Trobo que és una idea molt original i potent al mateix temps per gestionar les nostres tasques. Malgrat això li trobo algunes limitacions com per exemple, que les tasques que es creen amb el Google Notebook només poden pertanyer a una secció, o sigui, a un contexte i per tant, no es pot tenir classificada una tasca en més d’un contexte simultaneament.
De fet, dubto que mai l’arribi a adoptar, però per tota aquesta gent que coneixo que basa gran part dels seus aplicatius en els productes de Google, crec que els agradarà donar un bon cop d’ull a l’article.
Reading time: 1 – 2 minutes
Ja fa molt de temps que segueixo el blog de l’Alex King. De fet, és de les persones que més admiro com a programadors d’aplicacions, potser un gran exemple és que dels pocs programes que he comprat a la meva vida és el Tasks Pro, que obviament ha fet ell.
Doncs bé, l’altre dia va publicar un post amb una teoria boníssima, que subscric al 100%: la relació que hi ha entre la quantitat comentaris i els posts és inversament proporcional. O sigui, quan més articles publiquem al nostre blog menys comataris rebrem. Com ja deia abans fa temps que crec que això és totalment cert. És a dir, si jo publico cada dia 3, 4 o 5 articles rarament obtinc algún comentari d’algún article. Encanvi si em passo setmanes i setmanes sense escriure res els comentaris van augmentant.
El dolent del tema és que realment hauria d’escriure entre 5 i 10 artícles per publicar tot el que se’m passa pel cap o que trobo interesant per guardar al blog. Però per sort o per desgràcia la mandra, el temps i les ganes no m’ho permeten.
Reading time: 2 – 3 minutes
Fa un parell de dies que aplico una idea que he tingut, a veure què ús sembla. És un complement de l’article “nova organització dels correus“. Consisteix en posar amb còpia oculta tots els correus que envio cap a mi mateix. Això s’encarrega el propi client de correu de fer-ho automàticament. Així tot el que envio em torna a la inbox llavors quan entra puc posar l’email a la carpeta: ThisYear, Process o Waiting for segons el que hagi de fer amb aquest email.
Si el col·loco a ThisYear el que faig és organitzar la carpeta en forma de thread mostrant el recipient i el from així tinc els correus agrupats per temes i a l’hora de buscar alguna cosa no he de buscar per separat el que jo vaig escriure del que em van escriure.
Obviament si l’arrossego a Process és que he de fer alguna tasca amb aquell email. Per exemple, potser m’han demanat una llista de preus i jo contesto que la tindran la setmana que ve perquè no se m’oblidi d’enviar-la col·loco el correu còpia del que he escrit a dins de Process i així sempre tinc present que he de fer aquesta tasca.
El comportament de la carpeta Waiting for és similar però alrevés, per exemple, si escric un correu demanant algo que m’han de retornar perquè no se m’oblidi que ho he demanat la còpia que m’arriba del correu que he escrit la col·loco a Waiting for.
Un cop em retornen l’email amb la informació que he demanat o me la fan arribar per qualsevol altre sistema llavors arrossego el correu cap a la carpeta ThisYear.
És un complement una mica engorrós però és interessant per tal de no oblidar les coses que ens han de retornar o que hem de fer/enviar i que després se’ns passen per alt.
Actualització 9/2/2007: Un altre avantatge de tenir còpia a la inbox del que s’envia és que així també tinc a la BlackBerry una còpia dels correus que envio no només dels que rebo i quan no estic a l’ordinador o a internet, els puc consultar, re-enviar, etc.
Reading time: 4 – 6 minutes
Ja fa dies que volia reorganitzar-me els correus segons les teories del GTD. La idea bàsica és tenir sempre la INBOX completament buida. Per tal de tenir els correus sempre ben classificats. A la part dreta de l’article teniu un screenshot amb les carpetes de la compte oriol_@_oriol.joor.net que és la compte que agrupa les comptes de: joor.net, movilpoint.com, inforcomsoft.net i druvs-systems.com. Les funcions de les carpetes actuals:
La resta de carpetes són les normals, on es guarda els correus enviats segons la compte que he usat per fer els enviaments, la carpeta dels drafts, la carpeta brossa i potser la única extranya seria la carpeta de la Daphne que és on guardo els correus que m’envia la Daphne. No té més història aquesta carpeta, diguem-li la carpeta especial i més prioritària 😉
Tot això ho complemento amb dues comptes de correu més archive i mailinglists. Ambdues IMAP, igual que la oriol_@_oriol.joor.net. Gràcies a l’imapfilter, en aquestes dues comptes s’hi van classificant els correus a arxivar i els correus que pertany a les llistes de correu a les que estic subscrit. Tot això em permet tenir la meva compte principal amb una mida raonable. El problema més greu és que fins ara la compte personal, tenia 4Gb i era molt pesada. Amb aquest esquema tinc repartit molt millor el pes de les comptes.
Una de les grans avantatges és que quan uso l’offlineimap que sincronitza la compte IMAP personal del servidor cap al portàtil es fa de forma molt més ràpida. Ja que no ha de passar per tantes carpetes com abans per mirar si tinc els mateixos correus al portàtil que al sevidor. Pel que fa a les altres dues comptes archive i mailinglists les sincronitzo només cada 1h i així no tinc sincronitzacions tan llargues i pesades per la xarxa.
Reading time: 4 – 6 minutes
En l’article Com m’organitzo les tasques? (última incorporació MonkeyGTD) ja vaig fer referència al MonkeyGTD es tracta d’una eina programda en html i javascript amb moltíssimes funcions intereactives. Tan és així que a vegades et planteges com carai ho han fet per programar aquestes funcions dins d’un navegador. Així doncs l’experiència d’usuari és boníssima tot i que s’ha de dir que té un pel de retard per culpa del javascript que al interpretar-se dins el navegador no acabada de ser tan ràpid com un programa compilat pel nostre sistema operatiu. Potser amb alguna màquina més potent que el meu Pentium M a 1.2GHz la cosa ni es notaria.
Doncs bé amb una interactivitat molt bona, un acabat impecable i una GUI realment agradable a l’usuari diria que és una de les eines més potents per portar la nostre llista de tasques pendents (ToDo list) al més pur estil GTD. Quan t’acostumes a usar els contextes de les tasques realment et tornes adicte a la potència dels tags associats a la llista. Imagineu-vos coses tan complexes de mantenir, consultar o introduir com per exemple les tasques delegades o que esperes d’algú, o per exemple, tasques que només poden realitzar-se si estem online. Però potser un dels contextes que més m’agrada és el fet de poder saber quines tasques requereixen poca energia per realitzar-se, o sigui, que són una simple gestió. Després de llegir el llibre El Poder del Pleno Compromiso realment vaig aprendre que el difícil no és tenir temps per fer les coses sinó energia. Per exemple, ara mateix he deixat de treballar no pas perquè tinc gana o perquè Daphne ja no trigarà a arribar i encara menys perquè tenia ganes d’escriure això. Sinó simplement, perquè ja no podia pensar més en algoritmes i problemes del codi que estava depurant. Així doncs, m’he dedicat a realitzar aquesta tasca que tenia pendent que no em requereix gaire esforç mental per fer.
Tornant a l’eina del MonkeyGTD es tracta d’una modificació del wiki anomenat TiddlyWiki, bàsicament és d’aquest concepte d’on s’extreu la capacitat de poder treballar amb el MonkeyGTD de forma online o offline. A més de treballar amb una unitat d’informació molt curiosa el Tiddler. Gràcies a això és senzillissim gestionar les actualitzacions del MonkeyGTD, tan és així que ara mateix treballo amb la versió alpha del mateix. A més gràcies al servei de tiddlyspot podeu crear la vostre compte de TiddlyWiki, MonkeyGTD, etc. completament gratuïta i online. Com ja he dit, si voleu, podeu descarregar el fitxer del MonkeyGTD en local i després pujar-lo al tiddlyspot o al vostre servidor només fent un click.
Obviament no és perfecte i té alguns defectes, per exemple: el password, nom d’usuari i opcions de configuració bàsiques es guarden en una cookie així doncs quan fem un upload, si treballem en local, aquestes es perden cada vegada que reiniciem el navegador. Això no passa si sempre treballem online. D’altres cosetes que encara s’han de pulir són la capacitat de publicar per RSS la nostre llista de tasques, ja que surt pràcticament críptica i es fa molt difícil de consultar. Segur que si em poso a pensar trobaria molts altres detallets a pulir, però no oblidem que uso una versió alpha del codi i que malgrat això és súper estable i disposa de mil i una funcionalitats que em tenen enamorat: fa autobackups, els upgrades són molt senzills de fer, no perd les dades al actualitzar, es pot arribar a personalitzar tot moltíssim perquè s’ajusti al màxim a la nostre forma de treballar. Igual que en el cas dels defectes podria seguir i seguir, però diria que la idea queda més que clara.
Potser el més important que teniu que recordar és que si coneixeu el mètode GTD, aquesta eina al correr dintre del navegador i al poder-la usar via internet o des del disc dur, ens obre moltíssim les possibilitats de comptabilitats entre arquitectures i sistemes. Tan és així que jo uso el GTD tan per tasques de feina com personals. Potser un dels grans deures que li trobo seria la possibilitat de poser-se integrar amb el tasks pro, ja sigui via RSS, o via iCal. A més de fer-ho també amb el evolution és clar. Així doncs, la gran assignatura pendent del MonkeyGTD és la integració amb d’altres aplicatius. Però malgrat això ja sa convertit en una peça imprescindible dins del meu sistema d’organització personal.
Reading time: 2 – 3 minutes
Ahir vaig acabar les últimes de 10 pàgines que feia més d’1 mes que tenia pendents d’acabar del llibre Esta noche NO, querida (ISBN: 8479019204) d’en Sergio Sinay. El llibre me’l va regalar la Daphne cap a principis de desembre, de fet, quan me’l va regalar no vaig acabar d’entendre què en podia treure de bo del llibre. Però un cop el vaig començar vaig veure que realment et convida a reinventar-te com a persona.
No és un llibre que et canviï de dalt a baix, però si que es veritat que et fa plantejar moltíssimes coses i et fa veure a tu mateix des d’una altre òptica. A diferència del que pot semblar el llibre no parla de sexe, tot i que en algún punt pot tocar el tema. Més aviat parla dels valors masculins, des dels homosexuals, als missogens; passant per metrosexuals, afeminitas, feministes, masclistes i qualsevol altre tipus d’home que se’ns pugui passar pel cap. Fixeu-vos el difícil que és definir-nos, etiquetar-nos o encasillar-nos en algún d’aquests rols si és que encaixem en algún.
Bé doncs, si algú de vosaltre no s’ha plantejat mai d’on venen les típiques expresions de l’estil: com un home, això és cosa d’homes, això és perquè sóc un home, o d’altres similars en aquest llibre podrem trobar-hi moltes formes noves d’interpretar aquestes expressions i d’altres. Però no només es queda en el llenguatge verbal, en la moral social o en els prejudicis socials sinó que també aprofundeix en les conductes socials i personals dels homes en la cotidinaitat. Com que m’estic embolicant molt només ús vull convidar a llegir aquest llibre que en un tres i no res tindreu llegit, i que a més, jo diria que ús ajudarà a ser una mica millors com a persones. Ah! i no només és pels homes, ja que les dones també poden aprendre moltíssim del llibre.
Per cert, si algú decideix comprar el llibre que es fixi on ho fa, perquè segons l’enllaç que he posat a la casa del llibre costa 12 i encanvi l’exemplar que jo tinc esta marcat en la contraportada per 5. Diria que val la pena mirar-s’ho.