2006/01/28
No Comments
Reading time: 2 – 4 minutes
Fa uns 30min que he obert els ulls i tal com m’imaginava tot el paissatge era blanc, no tant com hagués desitjat. No el suficient com perquè les carreteres estiguin tallades i la Daphne s’hagi de quedar al llit amb mi sense poder anar al seu curs de MTC (Medicina Tradicional Xinesa). Així doncs, m’he aixecat m’he fet un te de jasmín amb molta mel tal com m’agrada. He obert bé les finestres que donen al paissatge blanc i me n’he tornat al llit on la roba d’ahir s’acumula a terra per mandra de col·locar-la al seu lloc. Per la pressa que em va entrar ahir quan anava a dormir que no em va deixar ordenar res. Jo diria que estar al llit és un dels millors plaers de la vida. Es pot: llegir, fer mandra, dormir, pensar, fer sexe, fer l’amor, fer sexe amb amor, somiar, treballar, etc.
Dins de casa s’esta molt calent, uns 22º. Però fora se sent com el vent xiula i es veu com la neu cau. No amb intensitat però si que ho fa sense descans. Així doncs malgrat no tenir gens de fred la sensació d’estar en un lloc acollidor és màxima. Concretament dins del llit amb el portàtil, el te al costat i la roba a terra. Això últim m’inquieta una mica perquè em diu que he de posar una lavadora que hauré d’estendre dintre de casa a menys que vulgui que la roba quedi petrificada. Així doncs, els deures domèstics em criden. Però aquí s’esta molt bé, a més m’he posat la Pastora de fons concretament el seu últim disc, per mi una meravella, La Vida Moderna.
Així doncs, un dissabte feliç. Potser necessito tan poc com això però la qüestió és que malgrat no estar euforic estic feliç. No content, només FELIÇ. No hi ha res que sigui el detonant del sentiment, potser només és la suma de tot. Potser sembla extrany que la gent escrigui sobre aquest sentiment, ja que normalment, només llegeixo sobre problemes, reivindicacions, sentiments d’enveja i en resum coses molt menys sanes que el fet de ser feliç així doncs aquí teniu un article dedicat a aquest sentiment que tan sovint trobem a faltar.
