parprouted és un dimoni que fa funcions de proxy ARP, idea per fer unir dues xarxes a nivell 3 quan no estan unides per la capa 2. O sigui, no cal que fem WDS (usant en xarxes Wi-Fi) o que posem un bridge de capa 2 per unir dues xarxes separades físicament però unides a través de routing.
El funcionament del dimoni és el següent: quan es rep una petició ARP i la resposta de la petició és desconeguda llavors aquesta petició ARP es re-envia a la resta d’interficies en busca de la MAC requerida per la IP demanada en la petició ARP. Quan es localitza la IP es creen rutes estàtiques de tipus host (/32) per interconnectar aquella IP que esta en una altre interficie de xarxa diferent de la interficie que la requeria. Així aconseguim fer visible la IP entre les dues interficies de xarxa.
Totes les entrades que es creen amb el dimoni es refresquen cada 50s enviant peticions ARP que validin que encara són vigents. En cas de que les peticions fallin el propi kernel borrarà les entrades de la taula ARP i el dimoni s’encarregarà de borrar les rutes estàtiques.
Normalment es triguen uns 60ms per aconseguir fer visible un host que no esta al propi segment de xarxa degut als processos que s’han comentat, però es considera un temps marginal en comparació al benefici que se’n obté.
Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.
Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:
Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.
Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.
A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).
Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.
Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.
Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.
Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:
i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:
Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉
Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.
Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:
En Benja hem va preguntar si coneixia algún producte que per un cost raonable (estem parlant de menys de 300€) permetés enrutar les trucades de veu de casa seva a través d’una línia RTB convecional o d’una línia GSM. A nivell lògic la cosa és ben simple, es tracte de enviar totes les trucades a través de la línia RTB excepte les que comencen per 6 i 7 amb un número de 9 xifres. Doncs per aquesta finalitat vaig trobar navegant per internet un producte de l’empresa Portech que escencialment fa això, concretament és el model MT-350 disponible via la web de l’empresa per uns 140€.
Per altre banda, si el que cal és tenir un dial-plan una mica més elavorat sempre podem tirar de solucions basades en Asterisk, de fet fa uns mesos vaig arribar a trobar versions d’Asterisk preparades per ser instal·lades en un Linksys WRT54GL, impressionant. Però si cal quelcom més professional en aquest sentit sempre hi ha les solucions de ATCOM, per exemple, amb models com el ATCOM IP01 des de 295$. De fet, jo no coneixo aquest producte de primera mà però en Byteman el va usar per una ONG a l’Àfrica, té pinta de tenir un acabat molt professional.
Per altre banda, he de reconeixer que jo sobre el problema que hem plantejava en Benja el primer que vaig pensar va ser aprofitar 20 unitats de PIII a 500MHz amb 256Mb RAM i 40GB d’HD (ordinadors industrials) que tinc arraconants i en els que havia pensat instal·lar Askozia PBX.
Askozia PBX és una distribució de Linux d’uns 30MB amb un Asterisk incrustat i amb més funcions de les que ens podem imaginar per la mida de la que estem parlant:
An Embedded System
less than a 15MB download, less than 30MB installed
only 200Mhz and 64MB RAM needed to run
low resource requirements means low energy requirements
scales up to match the hardware it is running on
Telephony Services
conference rooms with optional access pins
voicemail to e-mail
call groups
multilingual audio prompts
Automated Configuration
automatic network configuration with DHCP client support
automatic detection and configuration of telephony ports
auto-provisioning of SIP telephones
automatic configuration of remote gateways
Connectivity
support for SIP, IAX, Skinny, Analog and ISDN accounts
calls freely routable between different technologies
integrate external phones (mobile telephones) into your local dialplan
outgoing provider fail-over routing
Installation, Administration and Configuration Management
distributed as a firmware image, individual software component compatibility thoroughly tested
entire system configuration is stored in a single XML file simplifying backups, restores and provisioning
administration is carried out through our multilingual WebGUI, going beyond the configuration of Asterisk, it also configures the system’s network, dyndns, ntp, and smtp settings
manual file appends and overrides supported
La gent d’Askozia també tenen productes integrats amb hardware i d’un acabat també molt professional si ús interessa comprar quelcom fet doneu-hi un cop d’ull que té bona pinta. Podeu anar directament a la botiga online i contrastar els preus.
Com sempre passa, la manca de temps per coordinar l’acció segur que acaba fent que no faci la integració que dubto que fos massa més d’1 setmaneta de feina per deixar-ho tot ben profesional. Però si algú si volgués apuntar ja ho sabeu.
Quan administres alguns sistemes i comences a montar serveis SSL arriba un moment que acabes familiaritzan-te amb la sintaxis d’openSSL per la generació de certificats i fins hi tot entitats certificadores autosignades. El problema és quan has de mantenir diverses entitats i diversos certificats arriba un moment que ja no recordes a quina màquina tens els fitxers guardas i l’administració de tot plegat es fa força pesat.
Així doncs, m’he decidit a provar gnoMint que eś una eina programada amb GTK i que fa de GUI a les típiques funcioalitats que demanem sovint al openSSL. Així doncs, és molt senzill de crear diverses entitats certificadores amb diversos certificats associats a cada una d’elles. Però el més important és senzillissim de mantenir, ja que en un cop d’ull saps quins certificats tens creats i quins et caldran per un nou projecte. A més de poder exportar les claus publiques i privades de forma ben senzilla.
Un petit resum de funcionalitats de l’eina seria el que trobem a la seva web:
Creating all the infrastructure to keep and run a Certification Authority, saved in only one file.
Create Certification Signing Requests, allowing to export them to PKCS#8 files, so they can be send to other CAs.
Create X.509 certificates, with a usual set of subject-parameters.
Export certificates and private keys to PEM files, so they can be used by external applications.
For each CA, establish a set of policies for certificate generation.
Import CSRs made by other applications
Export PKCS#12 structures, so the certificates can be imported easily by web and mail clients.
Revoke certificates, and generate the corresponding CRLs
Allow the possibility of keeping the CA private key, or other private keys, in external files or devices (as USB drives)
Allow the management of a whole hierarchy of CAs, with their respectives certificates.
Import pre-existing Certification Authorities, with all their data.
Allow an easy CA operation from command-line tools, for batch certificate creation, or integration with other utilities.
Avui he descobert microfeed, es tracta d’una implementació d’arquitectura client-servidor que permet accedir a diferents fonts d’informació d’internet publicades via feeds. Potser el que més gràcia m’ha fet és que si volem usar aquesta llibreria per programar, per exemple, una GUI que permeti gestionar aquestes dades l’accés es fa a través de DBUS. És a dir, per un costat microfeed recull les dades de les seves fonts originals (twitter, facebook, identi.ca, etc) i la GUI es comunica amb la llibreria via DBUS. De fet, el que realment m’ha fet gràcia és que això és el que fa Telepathy però encomptes de fer-ho contra feeds ho fa contra jabber/XMPP, MSN, IRC, SIP, etc.
Una forma molt visual d’entendre que fa microfeed és amb aquest esquema:
En principi la única GUI que he trobat que usa aquest backend és Mauku que és una aplicació pensada per Maemo.
Amb el primer cop d’ull a la llibreria no he arribat a trobar com ho fa per rebre els feeds dels llocs com twitter i facebook, imagino que ho farà via polling. Seria interessant saber si també ho pot fer per PubSub. Ja que segons l’esquema només tinc la sensació que el PubSub s’usa via DBUS. Si algún dia em poso a treballar amb la llibreria espero aclararir-ho.
Així doncs a estones durant tota la setmana he estat jugant una mica amb l’eina. En linies generals he de dir que ha millorat moltíssim des de que el vaig descobrir i que integra un munt de funcionalitats noves. La usabilitat continua sent un punt fort de l’eina i també la facilitat d’ús. Jo diria que qualsevol administrador de sistemes de linux en té prou amb uns pocs minuts per sentir-se molt còmode usant l’eina.
Per altre banda no vull deixar de destacar que com a backend per la gestió d’usuaris per tots els serveis que té usa LDAP, cosa que m’ha agradat moltíssim. O sigui, que tenim un postfix, squid, dovecot, asterisk, jabberd2, openvpn, etc. De fet, només això en si mateix ja és un bon motiu per tenir-lo instal·lat en algún racó ja que sempre ens pot anar bé per consultar alguna configuració. A més de poder tenir un esquema d’usuaris per LDAP que podem reaprofitar per integrar en la xarxa de servidors o de desktops. Ja sigui per integrar en el PAM dels linux i/o en l’autenticació dels windows ja que el podem fer treballar com a PDC.
Com ja em va passar amb clearOS, potser el més dolent és que es troben a faltar algunes opcions de configuració que al dissenyar una interficie gràfica simple han hagut d’estalviar-se. Malgrat això l’openVPN disposa de moltes més funcions que no pas el clearOS, a més de la possibilitat d’omplir un camp on podem posar els nostres parametres a mida directament contra el fitxer de configuració. El que ja és impressionant és que integra la possibilitat de poder generar fitxers .exe amb el client d’VPN i totes les configuracions pels clients integrades en l’instal·lador. És a dir, podem generar un fitxer d’instal·lador de l’VPN per cada un dels clients.
A més també vull destacar que disposa d’una PKI propia que per gestionar els certificats dels diferents serveis va molt bé. A més de poder-la utilitzar per generar certificats que després usarem en altres aplicacions ofra del eBox.
Per no seguir fent una valoració desordenada dels serveis que té l’eBox a continuació enganxo la llista de funcionalitats que he trobat a la seva web i al costat hi posaré un comentari a les que ho cregui pertinent.
Networking
Firewall and routing- bons i simples sistemes de monitorització per la xarxa cosa que sovint es troba a faltar.
Filtering – integració força bona de les iptables
NAT and port redirections
VLAN 802.1Q
Support for multiple PPPoE and DHCP gateways – ideal per tenir diverses ADSL en monopuesto.
Multi-gateway rules, load balancing and automatic failover – trivialitza aquesta tasca a més de poder-ho configurar fins a un detall força decent.
Traffic shaping (with application layer support)
Graphical traffic rate monitoring
Network intrusion detection system
Dynamic DNS client
Network infraestructure
DHCP server
NTP server
DNS server
Dynamic updates via DHCP
RADIUS server – molt agraït el tenir aquesta capacitat per integrar amb linksys o d’altres similars a l’hora de montar un hotspot o per montar autenticacions segures wifi
VPN support – molt decent la integració.
Dynamic routes autoconfiguration
HTTP proxy – forma senzilla de tenir tot el que cal en proxies.
Internet cache
User authentication
Content filtering (with categorized lists)
Transparent antivirus
Intrusion Detection System – integra SNORT!!! (el vaig usar al meu PFC)
Mail Server – un 9!!! una integració molt aconseguida i que fa tot el que li cal a una PIME i més
Virtual domains
Quotas
SIEVE support
External account retrieval
POP3 and IMAP with SSL/TLS
Spam and antivirus filtering
Greylisting, blacklisting, whitelisting
Transparent POP3 proxy filter
Catch-all account
Webmail
Web server – aquí és on més coixeja el tema sota el meu punt de vista perquè no et deixa tocar pràcticament res del servidor web, o almenys jo no ho he sabut trobar.
Virtual hosts
Certification authority – realment útil i simple
Workgroup
Centralized users and groups management
Master/slave support
Windos Active Directory Synchronization
Windows PDC
Password policies
Support for Windows 7 clients
Network resource sharing
File server
Antivirus
Recycle bin
Print server
Groupware: calendar, address book, webmail, wiki, etc. – personalment no m’agrada gens aquesta eina.
VoIP server – poc configurable pel meu gust, però a destacar el ben integrada que esta amb el LDAP, no he sabut veure si tb ho esta amb el XMPP/jabber2.
Voicemail
Conference rooms
Calls through an external provider
Call transfers
Call parking
Music on hold
Queues
Logs
Jabber/XMMP server – això no m’ho esperava, però felicitats per haver-hi pensat.
Conference rooms
eBox User Corner for self users info updating – va molt bé pq els usuaris s’ajustin el que els cal sense molestar l’administrador.
Reporting and monitoring
Dashboard for centralized service information
Monitor CPU, load, disk space, thermal, memory
Disk usage and RAID status
Summarized and full system reports
Event notification via mail, RSS or Jabber – molt interessant totes les possibilitats de monitorització que té, això val un imperi.
Software updates
Backups (configuration and remote data backup) – molt simplificada la tasca, no sé què copiara però si ho fa bé, això és brutal.
Control Center to easily deploy and administrate several machines running eBox Platform – aquí és on entren les funcionalitats de pagament, ho trobo molt raonable i molt bona idea.
Per acabar he de dir que clearOS hem va agradar moltíssim, potser trobaria algunes coses que les fa millor que l’eBox però he de dir que aquest és realment molt millor que l’altre. En faig una valoració realment positiva i el recomano moltíssim. Això si, si hagués de montar-ne algún en una empresa primer montaria clearOS faria un o dos dies de proves i després montaria eBox per acabar d’estar-ne content. Encara que hagués de pagar aquests dies de feina de la meva butxaca crec que estarien molt ben invertits.
NOTA: Que no se m’oblidi eBox es basa en Ubuntu i clearOS en centOS, malgrat estic familiaritzat amb els .rpm gràcies a Fedora, he de dir que hem sento molt més còmode amb eBox i això pesa molt.
Implementació del XEP-0060, o sigui, d’un servei de publish-subscribe (PubSub) esta escrit amb Python i Twisted. Bàsicament el que permet és que sobre un servidor XMPP estàndard hi podem connectar un servei basat en PubSub, o sigui, que nosaltres publiquem una serie d’informació que un seguit de clients consulten perquè hi estan subscrits. És un mètode basat en events (no-polling) molt adient per disfondre certs tipus d’informació.
A vegades programem shell scripts que necessiten enviar el seu resultat a la xarxa XMPP, per exemple, imagineu que volem comunicar la caiguda d’un servei a través de GTalk, doncs aquest toolkit ens simplifica moltíssim aquesta tasca. Esta programat en ruby i a part de poder-se usar des de la CLI també podem integrar-ho com a llibreria dins d’un codi en ruby.
L’objectiu és aconseguir que totes les peticions de l’estil: http://webmail.domini.tld es redirigeixin a: http://domini.tld/webmail amb un servidor amb Plesk.
Creem el fitxer de configuració d’apache: /etc/httpd/conf.d/webmail-redir.conf
En escència el que estem fent és aprofitar-nos del mod_rewrite d’apache2 per poder assignar a la funció de mapes un script que retalla el HTTP_HOST treient-li la paraula webmail de l’inici. Amb això obtenim el domini al que volem connectar i només li hem d’afegir la URI a la RewriteRule perquè ens redirigeixi cap on toca.
L’any 2.006 vaig descobrir