oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Category: Uncategorized @ca

Virus a la panxa

Reading time: 1 – 2 minutes

virus-warning.gif

Des de dissabte que estic amb un mal de panxa i unes carreres fins al WC que no sóc persona. Així doncs, si no trec gaire el cap o si quan parleu amb mi estic de mal humor ja sabeu perquè és… tinc gana!!! només he menjat una mica d’arrós bullit i em moro de ganes de menjar xocolat i totes aquestes coses que em fan tornar boig. Buf! què poc que en sé d’estar malalt. A veure si em recupero aviat, avui ja no he fet massa carreres al WC, però em trobo fatal i quan he de corre el resultat és espantós.

Jo diria que la pitjor conceqüència és el mal de cap que tinc que no em deixa estar amb l’ordinador tranquil. Em passo hores i hores en problemes imbècils perquè el cervell no em reacciona!!!

Buddha bar

Reading time: 1 – 2 minutes

Al c/Pau Clarís, 92 de Barcelona hi ha el Buddha Bar on vaig anar a sopar ahir. Amb una decoració força fashion una clientela majoritariament guiri, pureta i adinerada es combina amb força nivell un local de copes amb un restaurant. Realment si has de portar a una noia per impresionar-la és un bon lloc, si aquesta té més de 30 tacos, és clar. Els preus els normals per un lloc d’aquest nivell, o sigui, massa alts per la meva butxaca.

budha-bar.jpg

Pel que fa al menjar, esta prou bé, sobretot els entrants. He de reconeixer que el carpaccio d’atun tonyina era impressionant. Llàstima que no vaig quedar-me a comprobar com estaben les postres perquè vaig haver de marxar a mig sopar per un tema de logística. Per cert, la meva visita al local va ser estríctament per negocis i convidat per un proveedor. No us penseu que ara em dedico a reventar-me el meu pobre sou en aquests capricis.

llibre: Travesuras de la niña mala

Reading time: 2 – 2 minutes

ninamala.jpg

Avui he acabat el segon llibre d’aquest estiu. De fet, he aprofitat les hores de l’euromed de dimarts i dimecres per rematar aquest llibre. Fins ara me l’anava menjant a capítols curtets de 30min mentre anava en tren a la feina. Sobre el llibre la veritat no és res de l’altre món. De fet, potser el meu problema és que no sóc gaire amic de les novel·les. Malgrat això s’ha de dir que és força original i que realment és un bon educador sentimental per molta gent. Ja que ens demostra fins a quin punt ser fidels a l’amor que sentim ens pot arribar a fer patir.

Potser les meves opinions són força simples. Però també he de dir que hi ha algunes parts del llibre que et fan patir força pel protagonista i arribes a agafar-li una mica de mania per ser massa bona persona. També m’ha sorprès descobrir fins a quin punt es pot arribar a complicar la vida algunes persones per tal d’aconseguir més i més riqueses. La veritat segurament el llibre és completament inventat, però malgrat això, podria ser completament real. Això et fa reflexionar molt per la duresa d’algunes parts de la vida dels protagonistes.

No sé si la meva pobre crítica animarà a algú a llegir-lo però no puc dir que sigui un llibre dolent. Malgrat he de reconeixer que n’hi ha de molt millors.

Petita ressenya del llibre per si algú el vol comprar:

Travesuras de la niña mala
Autor: Mario Vargas Llosa
EDICIONES ALFAGUARA, S.A. – GRUPO SANTILLANA
ISBN: 8420469955

Vaig a parlar malament de bloglines.com

Reading time: 2 – 4 minutes

Logo de Bloglines

Sóc un gran usuari del servei de lectura de feeds que presta de forma gratuita bloglines. Tot i les seves deficiències en algunes tonteries és el sistema que més s’ajusta a les meves necessitats per tal de llegir els ja més de 180 blogs (feeds en rss) cada dia. Sempre he defensat el servei perquè realment crec en l’empresa. Com dic, sempre salvant els inconvenints propis d’una aplicació ASP i sense possibilitat de poder-la tenir instal·lada en el meu servidor.

Però el problema me’l vaig trobar dissabte quan em vaig posar a llegir el meu blog d’enllaços que vaig guardant a diari (servei gratuit de bloglines també) per tal de consultar a posteriori en més temps les noticies/enllaços que hi he guardat. El problema esta en que vaig decidir posar-me al dia des del gener d’aquest any fins a dia d’avui repassant tots els enllaços que hi tinc. Amb l’objectiu d’organitzar-me millor la informació (escriure nous posts, posar nous enllaços al sitebar, etc). Així realment li extrec al màxim possible al temps que hi dedico cada dia repassar i filtrar tanta informació.

Doncs bé, quan vaig arribar al març (anava enrera, des d’avui fins a gener) moltíssims enllaços s’havien perdut. I no parlo d’enllaços cap a internet, sinó enllaços dintre del propi servei de bloglines. O sigui, que els enllaços de moltes notícies antigues dintre del servidor de bloglines havien deixat d’existir no poden així llegir la notícies que vaig referenciar des del seu propi servei. Per mi això és molt trist, ja que és normal que els enllaços que fem cap a webs de tercers deixin de funcionar (no podem garantir al 100% la integritat referencial en enllaços externs). Però cap al nostre propi site jo crec que és vital intentar fer-ho i més una empresa tan important com aquesta.

Així doncs, formalment ja puc dir que bloglines m’ha fet perdre moltíssima informació que tenia guardada en el seu servidor, entre els mes de gener i març. De moment no he decidit prendre cap més mesura que la de usar una altre política a l’hora d’escollir que guardo al blog d’enllaços que hi tinc. Però esta clar que no hi podeu confiar com ho he fet jo fins ara.

Diferents formes de lligar-se els cordons de les sabates

Reading time: 1 – 2 minutes

cordons.gif

Recordo que quan tenia 16 anys li vaig explicar a algú que a internet hi havia uns foros on la gent tenia converses absolutament de qualsevol tema, fins hi tot hi havia discusions de com s’havia de col·locar el paper de wc: penjant pel cantó de la paret, o per l’altre cantó. Doncs als més populars del delicious m’he trobat un web on es parla d’una cosa gairebé tan rebuscada com la que us he comentat, o sigui, podeu veure una recopilació de desenes de formes diferents de cordar-se les sabates amb les seves avantatges i desavantatges. Realment hi ha gent per tot, fins hi tot gent per referenciar fets així.

Si com jo no podeu evitar perdre-hi 10min llegint totes les formes com uns autistes: 31 Different Ways To Lace Shoes (local).

El otro lado del sexo

Reading time: 2 – 4 minutes

Elotroladodelsexo.jpg

Avui he acabat de llegir aquest llibre de la Valérie Tasso. Com sempre hem passo descubreixo els autors quan ja han tret dos o tres llibres coneguts. Però bé, millor tard que mai. La seva obra més famosa que segurament us sonarà és Diario de una ninfomana. Però tornant al otro lado del sexo; per començar comentar que trobo la foto de la portada súper eròtica. Realment és una d’aquelles fotografies que em passaria hores i hores mirant. Però entrant una mica més endintre he de reconeixer que una de les històries que més m’atreien era la de les Tigresas Blancas. Realment apassionant aquesta carrera que tenen aquestes societats secretes i inconexes de dones que per aconseguir la juventut eterna han de xuclar l’energia dels seus dragons (amants). Realment és de les històries que més m’ha agradat del llibre.

També m’ha sorprès moltíssim en el primer capítol la història del castell del Reino del Otro Mundo on hi ha tota una societat montada al voltant del sado i on les que manen són les dones. Entre un hotel de “luxe” i un país dins d’un castell totes les lleis i regles que marquen l’ordre en aquell lloc el fan realment un lloc de culta i punt de mira pels curiosos. Realment per poc que ens atraigui aquest món del sado a alguns, tota la parafernalia que envolta a aquest lloc et fa entrar ganes de perdre-t’hi ni que siguin només un parell de dies.

La resta d’històries del llibre són força entretingudes i curioses. Però la veritat esta lluny de ser un dels millors llibres que he llegit. Malgrat això he de reconeixer que és una lectura entretinguda, amena i fàcil de fer-te perdre el món de vista durant unes quantes hores. Així doncs, si realment la vostre llista de lectures no tècniques arriba a la vostre fi aquesta és una bona excusa per començar a llegir aquest llibre tan curiós i atrevit.

Demà començaré amb Tavesuras de una niña mala, del Mario Vargas Llosa. Malgrat és una novela i jo no sóc massa de novel·les me’l va recomanar i comprar la Daphne, així doncs li donaré una oportunitat espero que no em decepcioni perquè il·lusió li posaré.

La calor mata…

Reading time: 1 – 2 minutes

Definitivament he d’afirmar que la calor ja ha pogut en mi. Així no es pot ni viure ni treballar ni res. L’estiu decididament no esta fet per passar calor davant d’una pantalla, es fa difícil pensar. El cervell es posa calent, calent, calent!!! cada cop costa més pensar en res que no sigui fresc o mullat 😉

brain.jpg

Tinc tropocientos articles per publicar, mails per contestar i temes de feina per tancar. Però quan no pot ser no pot ser. Si la CPU puja de 70ºC no se li pot demanar el rendiment que té a l’hivern en 25ºC. Així que em declaro persona inútil per treballar amb més de 27ºC de temperatura ambient. Estic plantejant-me seriament fer reunions durant el dia i prou i treballar a les nits. Perquè posar-se a pensar amb la calorassa esta clar que no esta fet per mi.

Ala! ja teniu la meva reflexió de l’estiu… a veure si aconseguixo donar-li el tomb al ritme de vida.

Més videos protesta

Reading time: < 1 minute

Avui m’ha arribat aquesta meravella, a més d’un l’haurien de castigar a veure’l cada dia una vegada després de llevar-se i una altre vegada abans d’anar a dormir:

Em recorda una mica una xerrada que vaig fer sobre temes relacionats amb el del video: Com Afecten Les Noves Tecnologies A La Nostra Intimitat.

SOStenibilidad.com

Reading time: < 1 minute

Rarament quan veig alguna cosa per la TV em posa la pell de gallina i m’emociona. Doncs bé avui no només era algo que he vist per la TV sinó que era un anunci el que he vist. Així que he anat a YouTube a veure si hi era per poder-vos animar a mirar-lo:

Realment és una d’aquelles campanyes que et fan agafar encara més consciència de fins a quin punt estem abocats al fracàs. Espero que no siguem tan estúpids entre tots d’arribar als extrems que tan clars sembla que estan.

I survived to…

Reading time: < 1 minute

br.jpg

i encara una altre recomanació cinematogràfica:

rosariotijeras-ojos.jpg

Battle Royale i Rosario Tijeras una bona dosi de sang per la pantalla. Però ambdues pelis molt bones. La primera em recorda una mica a cube i la segona, malgrat ser una pel·lícula de sicaris colombians, jo diria que no és d’acció sinó d’amor i una bona dosi de realitat.

Scroll to Top