2004/12/21
3 Comments
Reading time: 3 – 4 minutes
Com sabeu la Daphne és una fanàtica del cinema i per extensió jo també m’empasso forces pel·lícules, no tantes com ella però algunes. Així que aprofitant que aquests dies alguns teniu la sort de no treballar. Així que si voleu anar al cinema a veure alguna coseta aquí teniu els meus consells.
Ahir vaig anar a veure els Increibles, no esta gens malament per passar l’estona. Fins hi tot diria que es bona. Però la que realment em va agradar moltíssim és Ocean’s Twelve, la anterior la 11 ja em va agradar moltíssim i aquesta l’he trobat genial. Això dels jocs entre lladres i robatoris amb alta tecnologia sempre m’ha agradat molt i per mi aquesta és una obre mestre del genera.
Si no us agrada el ‘rollo ianki’, una pel·lícula d’aquí que em va agradar moltíssim és El Lobo basada en fets reals, posa la pell de gallina pensar que tot el que surt allà, segurament, és cert. Per si no en teniu prou d’històries sobre ETA podeu fer com jo i empalmar amb la pel·lícula/documental: La pelota vasca. La piel contra la piedra.
Pels incondicionals del Buddy Alan no us puc deixar d’aconsellar Melinda y Melinda. A mi realment no m’agrada gaire el Buddy Alan, però no tan perquè no trobi genials les seves pel·lícules sinó perquè quan les protagonitza ell em posa molt nerviós. Així doncs aquest em va encantar perquè ell no la protagonitza i a més és una d’aquelles pel·lícules que jo anomeno del tipus Pulp Fiction, o sigui, amb línies de temps i històries paral·les, senzillament genial.
Si el que voleu és fer plorar a la parella o anar de rotllo sensible amb l’últim ‘ligue’ que teniu, sense dubte el que heu d’anar a veure és El diario de Noa. Una d’aquelles històries tipus Puentes de Madison, aquelles històries que et fan posar un nus a la gola i plorar com un nen petit. No esta malament de tan en tan recordar que sóm persones sensibles amb sentiments i deixar anar unes quantes llagrimes, fins hi tot et sents descansat després.
Apa si algú ha anat o va a veure alguna peli ja em donareu o em treureu la raó a les meves crítiques.
Els cartells de les pel·lícules en l’ordre que n’he anat parlant en el post.
