IBSN – Internet Blog Serial Number

Una tonteria com un altre? no ho sé, la qüestió és que gràcies a la web de microsiervos, he descovert aquest concepte, el IBSN.

Diferencias entre el ISSN, el ISBN y el IBSN

El ISSN (International Standard Serial Number / Número Internacional Normalizado de Publicaciones Seriadas) y el ISBN (International Standard Book Number / Número Internacional Normalizado de Libros) son códigos numéricos de identificación. El ISSN, un número de ocho cifras, es el código internacional de identificación de las publicaciones seriadas (revistas, periódicos, boletines, anuarios, series de monografías… y el ISBN, un número de diez cifras, identifica los libros.

El IBSN (Internet Blog Serial Number / Número de Serie de Blogs de Internet) consta también de diez cifras, e identifica los blogs (weblogs o cuadernos de bitácora) de Internet.

Així doncs, m’he afegit a la iniciativa i m’he creat el meu propi codi de barres IBSN. Concretament m’he auto-assignat el codi: 0-000-0000-72 el codi de barres me l’he fet a la web Barcode Label Printer.

codi-de-barres.png

Configurant OvisLink Evo-W54USB (rt2570) – WiFi USB dongle

ovislink-wifi-usb.jpg

No sé si heu intentat alguna vegada comprar un dongle USB amb Wifi i que funcioni amb Linux. Doncs realment no és cosa fàcil, quasi sense voler aquesta setmana n’he comprat dos es tracta concretament un dongle força petito compatible amb IEEE 802.11g, suport WPA, etc. Doncs bé, hi ha una web on s’esta desenvolupament el driver per les targetes wifi que disposen d’aquest chipset tan les USB com les PCI i les PCMCIA. En el nostre cas la que interessa és la USB, malgrat el chipset en si s’anomena rt2500 concretament el model USB usa el chipset 2570. A més potser el millor és el seu cost a preu de PVD m’ha costat 24€ (kinyo) però si mireu per les webs fraceses podreu veure que el preu de frança de PVP val 18€. És el bonic del nostre país.

Un cop aclarit això quan entreu a la web del projecte: rt2x00 Open Source Project ja sabeu quins drivers heu de descarregar. Potser heu sentit a parlar de que s’esta treballant en unificar tots els drivers de targetes wifi sobre uns mòduls base que implementin de la mateixa forma una serie d’interficies d’accés als dispositius. Amb això es preten que sigui més senzill desenvolupar software wifi que funcioni en totes les targetes de xarxa inal·lambriques per wifi. Cosa que ara mateix es complicat, degut a que cada desenvolupador ha tirat pel seu cantó. Així doncs, el que intento explicar és que s’esta treballant en que aquest driver també funcioni sobre aquesta base comuna. Malgrat això no he aconseguit fer-lo funcionar, compilava i es carregava correctament però després la targeta no acabava de funciona no detectava cap xarxa ni tan sols s’encenia l’únic LED que porta.

Així doncs, us recomano que descarregueu el paquet “Latest BETA rt2570 driver: v1.1.0-b1” de la secció de download de la web del driver opensource. Això m’ha funcionat perfecte amb un kernel 2.6.13.2 però no m’ha funcionat amb un kernel 2.6.14.2, per aquest he hagut de baixar el paquet “rt2x00 nightly CVS tarball: rt2x00-CVS”, concretament la nightly version del dia d’avui (3 de Febrer del 2006). Aquesta versió m’ha compilat sense problemes amb un kernel 2.6.14.2. Els passos per la instal·lació del driver ben senzills:

# tar xvfz rt2570-1.1.0-b1.tar.gz
# cd rt2570-1.1.0-b1/Module
# make
# make install

Això ens instal·la el següent mòdul rt2570.ko aquest al fer l’install es posa a /lib/modules/2.6.14.2/extra/rt2570.ko. Després com sempre fem un depmod -a i ja podem carregar el mòdul modprobe rt2570, un cop carregat el mòdul llavors el kernel ens torna el següent missatge (dmesg):

RT25usb  Driver version 1.0.0

Després d’això ja podem usar les típiques eines per configurar el nostre enllaç wifi amb linux: iwconfig, iwpriv, etc. un petit consell és que primer configureu la IP del dispositiu amb l’ifconfig i després els paràmetres wifi, ara s’hauria de fer pampallugues el LED del dongle. Sinó fa pampallugues no funciona, almenys a mi no m’ha funcionat cap cop, encara que si que és capaç de detectar-me xarxes però res no enllaça amb res. Encanvi quan fa pampallugues llavors ja teniu possibilitats de que funcioni 🙂

Que hi hagi sort amb el tema…

OX – OpenXchange

ox.png

Acabo de llegir a través de la Linux Gazette que avui s’ha presentat el Open Xchange 5, malgrat ser un producte comercial basat en software lliure. Jo diria que és una de les solucions més recomanables per no tenir cap servidor Win en un xarxa de clients Win. Aquest software funciona directament sobre Suse i RH. Amb una mica de paciència segur que el podem fer anar sobre gentoo. El que realment m’agrada és que avui s’ha presentat un Samba OXtender aquest ens permet autenticar els nostres clients win a la xarxa, fer de servidor d’impresores de la mateixa forma que ho fa un win i obviament també servidor de recursos compartits.

Per mi una de les avantatges que oferia Win a través d’AD era els servieis d’LDAP i de kerberos que permeten tenir centralitzades totes les comptes d’usuaris en un servidor/s, o sigui, que podem tenir tots els fitxers, recursos, correu, etc. dels usuaris de la xarxa als servidors d’storage de la mateixa. Doncs bé jo diria que OX és la primera solució amb cara i ulls que fa el mateix per linux. Potser només li trobo a faltar que el seu entorn web es basi en AJAX per millorar l’experiència de l’usuari final. Però jo diria que a nivell de funcionalitats té totes les que podem necessitar.

El groupware integra totes les funcions que podem somiar i alguna més: correu, tasques, calendaris, calendaris compartits, llibreta de direccions privada, per grups i d’empresa, forums, servidor de documents, seguiment de projectes, servei d’IM, etc. Si a tot això hi afegim el control d’impresores, recursos compartits i autenticació única de l’usuari a l’accedir a la sessió de la seva màquina. Jo diria que tenim un servidor realment amb cara i ulls per substituir el W2k3 en moltes PIMES.

Potser podrieu trobar a faltar serveis de FAX i el de PBX. Que com sabeu seria senzillissim integrar dins la mateixa màquina, clúster de màquines, o el que tinguem com a servidors, només s’hauria d’instal·lar un HylaFAX i un Asterisk, per exemple. A més podriem fer que el servei de FAX es distribuis per correu, per no gastar paper, i els clients disposessin d’una impresora virtual que fos el FAX com que la BBDD d’usuaris del OX esta en un LDAP podriem fins hi tot connectar la llibreta de direccions del OX al FAX (impresora virtual) perquè quan volguessim enviar un FAX poguessim consultar l’agenda. Una altre opció seria fer tot això des de l’Outlook que esta suportat a través d’un plugin al propi OX.

Si els dubtes el teniu en l’accés online a la informació, tots els serveis de groupware i mail són accessibles via Web. A més el OX també disposa de plugins pels nostres dispositius mòbils: handhelds, smartphones, etc. (tan win com palm) per sincronitzar-los quan estiguem en ruta (roadwarriors).

Bé ara només us queda jutjar a vosaltres mateixos i si algú ja ha jugat amb tot això si us plau, que ho digui, perquè m’agradaria tenir opinions de primera mà. No com les meves que es basen en ‘elucubracions mentals’.

cutter – tallem connexions TCP/IP en linux

Aquesta eina la vaig veure fa molt temps al blog de Xavier Caballé, però no me l’havia pogut mirar fins avui i per no perdre la referència aquí va aquesta nota. Jo diria que la funcionalitat queda molt clara en el títol de l’article i en el propi nom de l’eina. Amb cutter quan veiem un socket TCP actiu al nostre linux, o tots els sockets que provenen d’una IP, els podrem desconnectar a l’instant de forma ben simple.

Scroll to Top