Sakura
La meva professora de japonès, la Toshiko Suzuki, m’ha enviat unes fotos del Sakura tan famós a Japó. Com ja ens presentava el blog de kirai és realment espectacular, espero que us agradi la foto tan com m’ha agradat a mi. Gràcies Toshiko.
online again
Per fi he aconseguit recuperar les dades del disc dur ‘moribundo’… després de més de 24h de reintents he aconseguir recuperar 107Gb dels 111Gb que tenia en el disc dur ‘cabron’. Com molt bé diu el Byteman, fiat dels SEAGATE! 🙂 com vaig comentar he montat un Maxtor de 250Gb en el seu lloc i ara encara tinc un munt de gigues lliures. Quin plaer veure espai en aquest servidor. A més pel que sembla la controladora IDE de la placa base del servidor també té algún problema. Així que he hagut de montar el meu workstation com a servidor de moment, així que ara hi ha un Athlon 2200+ com a server. Que comparat amb el K7 a 1000MHz va ‘follat’.
Rollos a part, també aprofito per comentar que la setmana que ve ens n’anem a Murcia a la Esilux d’aquest any. Ja ús explicaré una mica el que hi faré. També us comunico que demà aplicarem la xarxa d’eBosc en dos usuaris més. Que queda molt poc perquè cumpleixi tres anys des de que vaig reineixer i perquè en fassi 28 de que vaig neixer…i…i…i… moltes més coses que ja comentaré quan en tinguis ganes i si m’enrecordo 😉
UPDATE:
Intentant fer un fsck.reiserfs al disc, no us perdeu el consell que hem dona:
Replaying journal.. Reiserfs journal '/dev/hdc1' in blocks [18..8211]: 0 transactions replayed Checking internal tree../ 2 (of 9)/147 (of 167)/158 (of 169) The problem has occurred looks like a hardware problem. If you have bad blocks, we advise you to get a new hard drive, because once you get one bad block that the disk drive internals cannot hide from your sight,the chances of getting more are generally said to become much higher (precise statistics are unknown to us), and this disk drive is probably not expensive enough for you to you to risk your time and data on it. If you don't want to follow that follow that advice then if you have just a few bad blocks, try writing to the bad blocks and see if the drive remaps the bad blocks (that means it takes a block it has in reserve and allocates it for use for of that block number). If it cannot remap the block, use badblock option (-B) with reiserfs utils to handle this block correctly.
bread: Cannot read the block (709434): (Input/output error).
Aborted
offline – upgrade d’emergència
Possiblement avui si tot va bé, hagi de parar el servidor algunes hores. Perquè on hi ha el portal, què és també on tinc els fitxers de correu, én un disc dur de 120Gb que té pinta d’estar apunt de fer figa. Cada dia l’haig de reiniciar per errors en el disco. Per solucionar-ho, acabo de comprar-ne un de 250Gb. Que espero poder posar a còpiar les dades tan aviat com arribi a casa per tornar-ho a deixar tot online. Resarem perquè no sigui massa crítica la migració. Ja ús aviso quan hagi passat el perill 😉
Quina il·lusió 116¤ (amb IVA) a la merda!!! agggrrr! siguem positius, podia ser pitjor.
La agenda de virginia
Ja fa uns dies que vaig acabar els llibres que comentava a: Què estic llegint ara mateix…. Ambdós són molt recomanables, el del Sun Tzu sobre tot per gent que tingui una vida laboral liberal, gent que hagi de prendre decisions o dirigir temes que només depenguin d’ell mateix. Els simples assalariats borregos que no els agrada pensar obviament no són el target del llibre. Per tant, imagino que als lectors d’aquest blog els agradarà molt. Per altre banda l’Alquimista malgrat sigui una novela d’aventures, l’he trobat molt interessant i sobre tot amb una càrrega ètica i moral molt forta. També molt necessaria per aixecar l’ànim als emprenadors.
Ara mateix, estic llegint el meu regal de St. Jordi, gràcies Murci. Es tracta d’un diari personal que per la seva promoció a la xarxa ha triat el format de blog: La agenda de Virginia. De moment només puc dir que estic enganxadíssim. Els ingredients: Una noia de 23 anys que ha estat excercint de prostituta de luxe. Com a contrapartida a les noies que normalment es dediquen a això, no es tracta ni d’una inmigrant, ni d’una noia enganxada a les drogues ni res d’això. Així doncs el perfil de la protagonista és molt original, la capacitat descriptiva i d’escriptura boníssimes, pel meu punt de vista i a més com que tot esta molt pujat de to té tots els ingredients per enganxar-te.
Així que ja teniu el meu útlim concell literari. Això si no apta per gent amb escrupuls ni prejudicis. Perquè us enganxeu com jo a la lectura només us diré que el primer capitol explica com perd la virginitat amb un professor seu. Potser és el fet de saber que tot el que s’explica és real, o que explica històries molt properes en alguns casos… diria que és el més morbós que he llegit, superant: Rachel Nympho(offline, algú sap per què?) i El diari vermell, que fins ara eren els números 1 del meu top ten morbós.
UPDATE: ja m’he acabat el llibre no fa ni 10min. M’ha agradat moltíssim!!!! el trobo súper interessant. M’encanta les sensacions que provoca descobrir que aquesta noia ha anat a alguns restaurants de BCN als que jo també vaig quan m’ho puc permetre. És interessant descobrir les dobles vides d’algunes de les persones que m’he creuat a la vida i fins hi tot les coses tan interessants que passen a hotels que he anat tan a dormir com a donar conferèncie per temes de feina. A més hi ha moltes històries que explica que et fan sentir identificat no perquè hagi provat aquest tipus de serveis, però si per les experiències sexuals que ha/he viscut. Realment per la gent a la que li agrada el morbo com a mi, el trobo una lectura indispensable. A més és molt actual i gran part de l’acció succeix a Barcelona a llocs on estem cansats de freqüentar. US EL RECOMANO.
makina de rentar ben parida!!
Doncs si es un màquina de rentar, que surt a engadget.com, que llegeix la empremta dela dit quan pitges o prems per engegar-la i no permet que la mateixa persona ho fagi 2 cops seguits, o ssigui que tan l’home com la dona d’una família hauran de currar igual pel que fa el tema roba!!
Qui ho hauria de dir que la tecnologia serviria algun dia per lluitar contra la discriminació.
El més bo del cas, no es l’invent, que ho és en part, sinó que l’invent surt a part de engadget i a la BBC anglesa, i quan veus la foto, et quedes frapat i cor pres, llavors segueixes el link, i veus que esta feta per un tal Pep Torres!!
Si és que els catalans trionfem des de Catalunya!!!
La ‘merda’ dels blogs en català….
Hi ha dies com avui en el que miro les estadístiques del mes passat i penso… collons! més de 41.000 visites en el mes d’abril, això són més de 1.300 visites de mitja diraries i més de 130.000 pàgines servides en tot el mes. Tampoc m’agrada recrear-me amb números perquè sempre són interpretables. De fet, el que m’alegra són els feedbacks de gent que m’arriben ja sigui per email o en persona. De fet, el que volia comentar en aquest article no és tan el que em passa a mi sinó una sensació que des de que vaig escoltar els MP3 de les jornades de blogs en català i més concretament la opinió del Xavier Caballé sobre els blogs en català que no em trec del cap. Que què va dir?… home doncs millor que l’escolteu. Però el que a mi em va quedar grabat va ser: NO HI HA BLOGS TECNOLOGICS EN CATALÀ INTERESSANTS. A més va dir que no hi havia blogs amb més de 3 anys d’antiguitat en català!!!! MENTIRA!!!! jo n’estic apunt de cumplir 5 d’anys!
Mira que em cau bé en Xavier, per molt que en pof sempre em digui que el seu blog tampoc és tan guapo i que només fa re-blogging, que també té raó. Sempre he tingut unes ganes boges de coneixer-lo en persona. Fins hi tot vaig anar al beers & blogs de Barcelona per fer-ho. Però al final no va poder venir. Tampoc és que pensi que és un súper Déu, però no esta Catalunya com per anar desperdiciant a gent tan interessant com ell. Els pocs que sóm millor que fem pinya i no pas que ens tirem pedres. Que això no vol dir, és clar, que si algo està malament no es pugui dir. Per tant, s’ha de reconeixer que raó no n’hi falta. Però digueu-me cregut, perquè a mi m’agrada pensar que moltes de les seves paraules no anaben pel meu blog. Bé, menys lo de que la gent no fa comentaris i no es formen tertulies entorn als articles que escric. Però això no és tot cula meva.
Per altre banda, no vull oblidar quins van ser els inicis d’aquest blog. O sigui, una pàgina en forma de portal, que estaben tan de moda l’any 2000 on els meus companys, amics i coneguts podien estar al dia d’alguns petits hacks que anava fent amb el Linux, xarxes i d’altres similars. Han estat aquests útlims temps en els que la cosa ha anat agafant més forma de blog amb un toc més humanista i on la tecnologia a perdut l’exclusivitat en els continguts. No obstant n’estic molt content del meu blog. Ja que si més no per mi és una eina que em motiva a seguir. Sovint el defineixo com un ‘accés directe al meu cervell’ o pels més linuxeros: ‘un soft link a la meva vida’.
Ara us toca a vosaltres criticar-lo… tot i que si hem de fer cas del que acostuma a passar no hi haurà gaires opinions 😉