Route 66 – dia #9 – de Gallup, NM a Williams, AZ
Nou dia, nou estat i nou canvi d’hora. Ara mateix ens trobem a Williams a l’estat d’Arizona, on tenen una 1h menys que l’estat de Nou Mèxic on estavem ahir. També cal destacar que avui ens ha acompanyat la pluja durant tot el dia, si bé no era una pluja molt intensa si que era un parar i començar constant que mullava prou.
Una part important del matí l’hem passat recorrent el “Petrified National Park“, passat Lupton (AZ) més o menys és on entres al parc i prop de Holbrook (AZ) és quan pràcticament surts del parc. Perquè ens entenguem unes quasi 30 milles de carretera per dintre del parc. On hi ha com a atraccions estrella troncs d’arbre petrificats.
I també unes vistes impressionants sobre el “Painted Desert“. (poso unes quantes fotos perquè és espectacular)
Per si mai hi heu d’anar és molt recomanble fins hi tot dedicar-hi més estona, jo diria que almenys tot el matí o si és possible tot el dia. A nosaltres ens esperava encara molta carretera per davant així que ens hem conformat en unes 2h llargues.
A Holbrook (AZ) també hi ha un parell de coses interessants. Una és el Wigwam Motel, que com podeu veure és un hotel on les habitacions són tendes indies.
Per altre banda hi ha també el Butterfield Stage Co, molt recomanable per menjar-se un bon tros de carn, almenys això diuen. Nosaltres ens hem conformat en fer la foto.
Següent parada a Joseph City (AZ), on del que es tracatava era de fer-se una foto de les típiques de la ruta. Aquest cop amb el Jack Rabbit que és la mascota d’un lloc de venta de souvenirs fets pels indis (Trading Post).
Unes 22 milles després hi ha Winslow (AZ), on la foto típica és aquest escut de la Ruta 66.
Per cert, el poble és força cuco. Tot i que el més famós és el “Meteor Crater” que es troba a poques milles del poble. Es tracta d’un cràter format per l’impacte d’un meteorit que va caure fa 50.000 anys. Les fotos no fan justícia al gran que arriba a ser. A més imaginar-se un forat de 1,2km d’amplada i 170m de profunditat no és fàcil.
Al sortir del cràter, hem posat la directa fins a Williams (AZ). Aquí hi passarem un parell de nits al “Comfort Inn” perquè demà tenim la vista al Grand Canyon a la que hi dedicarem tot el dia. També comentar que el canvi del paissatge és brutal, hem passat d’esplanades on pràcticament no hi havia res a inmensos boscos plens d’arbres molt verds.
El soparet d’avui ha estat al Twisters 50’s Fontain. Un sopar total d’anys 50, boníssim i ambientats.
Route 66 – dia #8 – de Santa Fe, NM a Gallup, NM
Dia de tràmit i amb poques coses per visitar entre Santa Fe i Gallup, ambdós ciutats localitzades a Nou Mèxic. El millor del viatge han estat les vistes i que hem passat per Albuquerque (NM). No és que Albuquerque sigui massa maco que diguessim. La gràcia l’entendreu tots els fans de “Breaking Bad“.
Doncs si, aprofitant que passavem pel lloc on es va rodar la serie hem visitat alguna de les localitzacions de la serie. La casa del Walt i la seva família.
El tunel de rentat de cotxes on treballava el Walt i que després varen comprar junt amb la seva dona.
La joieria on la cunyada del Walt va robar la tiara.
L’apartament on el Jesse vivia amb la seva xicota.
El motel on el cunyat del Walt ensenya al fill del Walt que passa si consumeixes drogues, mentre li mostrava la prostituta drogadicta que hi havia davant del motel de la foto.
La casa del tiet del Jesse.
I finalment per acabar amb la serie Breaking Bad hem dinat als “Pollos Hermanos“.
Per cert, realment el local es diu Twisters.
Com que avui el trajete era només d’unes 200 milles ens hem pogut permetre el luxe de coneixer a fons Albuquerque amb l’excusa de la serie Breaking Bad. Pel camí el més destacle ha estat el Continental Divide i els paissatges, sobretot els paissatges. Per explicar què és el “Continental Divide” en quatre lletres podriem dir que és la gran línia divisoria que fan les montanyes rocoses i que traspassa Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hunduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.
Gallup (NM) és un poble d’uns 20mil habitants, que això equival a que té de tot i més, fins hi tot aeroport. A nivell turístic el més destacable és el restaurant, hotel i motel “El Rancho“; on s’hi han allotjat diversos famosos.
Per cert, avui passem la nit al “Red Roof Inn” amb la millor qualitat preu de Gallup.
Route 66 – dia #7 – de Amarillo, TX a Santa Fe, NM
Primer canvi d’hora del viatge, avui hem guanyat una hora al entrar a l’estat de Nou Mèxic. Però comencem pel principi. A Amarillo (TX) el primer que hem fet, això si després d’esmorzar, ha estat anar a vistiar el Cadillac Ranch un lloc molt típic on hi ha 10 Cadillachs enterrats al mig d’un camp on pasturen les vaques. Lo més normal, a qui no se li acudiria fer algo així si tingués un camp plè de vaques pasturant.
La següent parada l’hem fet a Adrian (TX) on es troba el centre de la ruta. És a dir, just la meitat del trajecte oficial (Midpoint Café). Per nosaltres això no és la meitat del viatge perquè més endavant ens desviem cap a les Vegas (NV) i també acabem a San Francisco (CA), quan el normal és acabar a Los Angeles (CA).
Tucumcari (NM) és la primera parada que hem fet a “New Mexico”. De fet, no hi ha massa que veure fora d’uns murals i una botiga de records força original, almenys per fora perquè l’hem trobat tancada.
Hem seguit fent una bona tirada fins a Santa Fe (NM), on fem nit al “King Rest Court Inn” un hotelet senzill, econòmic però molt decent. Aquest és un poble eminenment turístic i realment diferent de tot el que hem vist fins ara. Un ambient bohemi, entre coses modernes i tradicionals dels indis “Navajos”. Amb molts museus, galeries, exposicions i artesans. Per si no fossin pocs els canvis comentar també que molta gent parla castellà.
Una mostra dels paissatges que ens han acompanyat pel camí la podeu tenir en aquesta foto.
Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX
Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.
Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.
A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.
Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.
Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.
Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.
Route 66 – dia #5 – de Carthage, MO a Oklahoma City, OK
Avui hem fet una tirada d’unes 234 milles, que no esta gens malament. Podriem separar el dia en dues parts ben clares, matí de ruta 66 per dintre dels pobles amb la pluja com a companyia i temperatures agradables. La tarda molt diferent, només hem fet una parada destacable i després interestatal fins l’hotel d’Oklahoma city tot plegat entre uns 35 i 40ºC amb una xafogor que fregia les pedres.
La primera parada del matí ha estat a Galena (KS), així doncs, ja hem trepitjat un
altre estat encara que només ha estat durant unes poques desenes de milles. Kansas és un dels primeres estats que va tenir la ruta 66 tot i que només hem passat per tres poblets. En el primer ens hem parat als cotxes que van inspirar la pel·lícula Cars. A més del nom de les quatre protagonistes que són les mestresses d’un local anomenat
“4 women on the route”, tot i que pel que sembla li han canviat el nom per “cars on the route”.
La següent parada ha sigut al “Old Riverton Store” al poble de Riverton (KS).
Al deixar enrera Baxter Springs (KS) hem tornat a canviar d’estat, que és el que ens trobem ara: Oklahoma. On el primer que hem vistat ha estat el jardí d’un bon home que des de la seva juvilació fins la seva mort es va dedicar a construir i pintar totems en honor als indigenes de les terres d’Estats Units, els indis. L’adreça d’aquests totems és a Hwy 28 A, Bushyhead (OK) unes poques milles abans d’arribar a Foyil (OK).
Una de les atraccions més xules del dia ha sigut la famosa “Blue Whale” que es troba a Catoosa (OK), molt aprop de Tulsa (OK), per cert, aquesta ciutat és una de les capitals del petroli dels EUA. Allà també hi hem parat a dinar a Wendy’s a l’altre costat del carrer del “Hardrock Hotel and Casino”.
Després de dinar, interestatal fins a Arcadia (OK), on el Jon ens ha obert les portes de la seva casa, o hauria de dir museu. Impressionant tot el que ha acumulat, restaurant, cinema, gasolinera… i que ara té exposat aquest senyor. Penseu que en les fotos no s’aprecia ni la meitat del que arriba a tenir exposat aquest bon home.
Tot just ara escric això després d’arribar a sopar al centre d’Oklahoma City on estem allotjats al Studio 6 un hotel amb molt bona qualitat preu. Hem estat sopant en un italià molt pintoresc, molt aprop del estadi de beisbol en el que en aquells moments es jugava un partit; tot plegat mentre en diferents punts molt propers es celebraven un parell de concerts de música rastafari. Tot plegat un conjunt de barreges una mica surrealistes. Per resumir-ho ràpidament, tot molt americà.
Route 66 – dia #4 – de Staunton,IL a Carthage, MO
Després de l’esmorzar de rigor al hotel Super 8 d’Stauton (IL) ens hem dirigit cap a Saint Louis (MO). El primer canvi d’estat del nostre viatge, en total n’hem de fer 8.
El primer destí ha estat visitar el Old Chain of Rocks Bridge a Madison (IL). Al costat de Saint Louis (MO). Es tracta d’un pont que actualment esta tancat al transit però des del qual hi ha unes vistes molt xules i com no uns motius de la ruta molt autèntics.
Seguidament hem visitat el famós Gateway Arch, o també anomenat la porta del oest. Cal dir que és el més bonic que té Saint Louis (MO) sota el meu punt de vista. Ja que la resta de la ciutat la veritat és que és molt descafeinada. De fet, hi ha moments que dona la sensació d’estar caminant o conduint per dintre d’un decorat de plàstic.
Fins a Cuba (MO) hem conduït per la I44 ja que era una bona tirada de 84 milles. Al sortir hem fet un tros de la 66 fins al Fanning 66 Outpost on hem dinat al més pur estil picnic.
A l’hora de la migdiada ens hem fet 160 milles més fins a Paris Springs (MO) on hi ha una de les visites obligades de la ruta. Es tracta del Gay Parita un local plè de records de la ruta i on ens hem trobat una colla de ruteros. Fins hi tot a tres noies catalanes que també estan fent la ruta. Per cert, el propietari és un personatge.
A la tarda ens ha quedat poc temps més per arribar fins a Carthage (MO) on avui fem nit. Estem molt aprop de Joplin (MO) per referenciar algo important que hi ha per aquí. Finalment hem acabat a un altre Super 8; no estan malament de preu i s’hi pot descansar força bé. Perquè ús feu una idea de com és el poble, aquí teniu un parell de fotos.
