VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz
Després de les ventoleres que esta fent aquests dies a casa i de que un dels SAIs degut a les pujades i baixades de tensió acabes més penjat que un fuet, el servidor ESXi s’ha quedat grogui i no arrencava. O sigui, que com sempre les coses simples i automàtiques acaben donant un error incomprensible sobre el que només es podia fer una recerca per internet per solucionar-lo. L’error: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz
Gràcies als fòrums d’VMWare vaig trobar un thread que ho explicava de forma clara: la solució. En poques paraules i resumint tornem a arrencar el sistema però amb el CD d’instal·lació d’ESXi i li diem que volem reparar el sistema. Després si som persones precabudes tindrem un backup de la configuració del VMWare Infraestructure que a través de la consola d’administració podrem recuperar. Però si com és el meu cas no teniu còpia de seguretat la cosa té un segon problema. Recuperar les màquines que tenim al VMFS que segons ens deia al procés de recuperació no ha estat borrat i per tant conté les màquines virtuals que tenim montades.
Doncs bé, en aquest cas als fòrums d’VMWare vaig trobar una solució aproximada però que pel cas hem va permetre intuir la solució, el que preten explicar la solució és com borrar una màquina virtual després de reparar el sistema. Doncs bé, un cop som dins la consola d’administració d’VMWare Infraestructure que ja no té les nostres màquines virtuals perquè acabem de reparar el sistema el que cal fer ara és anar a la pestanya ‘Configuration’, després dins la secció ‘Harware’ on posa ‘Storage’. Ara a mà dreta veurem el ‘datastore1’ punxem amb el ratolí amb el botó dret i al menú contextual apretem ‘Browse Datastore…’.
Aquí ja hauriem de veure el llistat de directoris que contenen les nostres màquines virtuals, un cop dintre del directori de la màquina que volem recuperar localitzem el fitxer amb extenció ‘.vmx’ , botó dret del ratolí sobre el ftixer i seleccionem l’opció ‘Add to inventory’. Ara ja haurieu de veure la màquina dintre de la pestanya ‘Virtual Machines’ del VMWare Infraestructure. La resta de configuracions que havieu fet dins del VMWare infraestructure s’han perdut. O sigui, que les heu de tornar a fer. Per exemple, en quin ordre s’engeguen les màquines, recursos reservats per les màquines i tota la resta d’ajustaments. Però bé això comparat amb perdre totes les màquines no és res. Oi?
He de reconeixer que malgrat la petada que va fer tot plegat estic molt content amb la simplicitat que ha tingut a l’hora de solucionar-se. M’esperava haver de patir molt més. Cada dia estic més convençut de la gran feina que fa la gent d’VMWare, llàstima que sigui tot tan privatiu i tancat.
Càlcul dels mm de l’òptica d’una càmara
Fórmula molt simple però útil, serveix per saber quina és la mida d’una òptica d’una càmara en funció de la distància i l’espai horitzontal a registrar:
( Distància x 4'8 ) / Horitzontal = mm Òptica S'assumeix que la distància i l'hortizontal venen donades en metres
Realment útil si penseu en sistemes de videovigilància o d’altres similars.
duplicity: còpies de seguretat senzilles i potents des de la CLI
Duplicity és un aplicatiu basat en python que de moment no disposa de frontend gràfic, sinó com les coses bones de la vida s’usa des de CLI. Esta orientat a les còpies de seguretat i la seva principal potència resideix en recolzar-se amb rdiffdir/rdiff/rsync per fer còpies de seguretat diferencies/incrementals. Això sembla que no sigui cap tret diferencial si no fos perquè suporta una bona colla de sistemes on enmagatzemar les còpies:
- ssh/scp
- local file access
- rsync
- ftp
- HSI
- WebDAV
- Amazon S3
De moment ja he pogut comprovar que tan via Amazon S3 com via FTP, funciona la mar de bé. Això com podeu verure ja té més història, ja que fer un sistema de còpies diferencies i/o incrementals contra un FTP o contra S3, no és trivial. A més esta fet seguint tots els estàndards, és eficient en la gestió d’ampada de banda i suporta xifrat per clau pública i clau privada.
A continuació adjunto un petit cookbook dels paràmetres que jo més uso:
-
- Fer un backup contra un FTP de tot el sistema, el backup es farà incremental sempre que la còpia incremental més vella no tingui més de 7 dies llavors es farà una còpia ‘full’. S’indica que els fitxers que es pujaran a l’FTP tenen una mida de 10Mb. No es copiaran els directoris /dev, /proc, /tmp, /mnt, /media
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude=/dev --exclude=/proc --exclude=/tmp --exclude=/mnt --exclude=/media / ftp://user:pass@hostname-
- Veure un llistat dels fitxers sobre els que hem fet còpia:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity list-current-files ftp://user:pass@hostname-
- Consultar quines còpies hi ha disponibles al repositori:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity collection-status ftp://user:pass@hostnamePer restaurar les còpies de seguretat, cal pensar que sovint el que es vol és recuperar algún fitxer o directori i no pas tota la còpia. Així doncs aquí es tindran en compte aquests detalls.
-
- Recuperem tota la còpia de seguretat sencera:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity ftp://user:pass@hostname /tmp/restore-
- Recuperem un fitxer o directori:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restore-
- Recuperem un fitxer o directori concrets de fa 3 dies enrera:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity -t 3D --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restoreCom podeu comprovar l’ús de l’eina és ben senzill i fàcil de col·locar dins d’un crontab, però realment si ús calen combinacions més complexes cal que doneu un bon cop d’ull al man duplicity.
UPDATE (2015/08/17) How to install duplicity on Ubuntu 12.04
apt-get install -y python-paramiko python-gobject-2 python-dev build-essential python-pip python-software-properties
add-apt-repository ppa:duplicity-team
apt-get update
apt-get install -y duplicity
UPDATE (2016/08/02) Backup full Ubuntu Linux
PASSPHRASE=your_password duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude={"/dev/*","/proc/*","/sys/*","/tmp/*","/run/*","/mnt/*","/media/*","/lost+found"} / rsync://the_user:the_password@host_server::/path/
Migració de dreamhost a ovh
Només informar que si en les properes hores teniu problemes d’accés a la pàgina és perquè estic migrant de dreamhost a ovh. Com ja vaig comentar temps enrera estic molt desconentent del rendiment de CPU i disk que m’està donant el servei de dreamhost i aprofitantq ue acabo el contracte a final d’any he canviat de proveidor encara no tinc migrats gran part dels serveis però el més important que és el blog en principi ja esta migrat ara espero no patir problemes col·laterals de la migració i si tot va bé en les properes 72 hores continuaré migrant serveis.
Només com a detall comentar que per 19.99€+IVA tinc una màquina pròpia que administro jo amb el S.O. que vull i malgrat això hem suposi més feina a priori que no pas els serveis de dreamhost estic convensut que hi acabaré guanyant ja que almenys tot el que passi dependrà de mi, cosa que ja és dir molt a venir de dreamhost.
Control de la velocitats dels ventiladors en Linux (fancontrol)
Mai havia tingut aquesta necessitat, de fet, coneixa lm-sensors, sensors, fancontrol i pwmconfig que són les eines que he usat per solucionar aquest tema. Però realment no m’havia posat a rascar en aquest tema. Però la veritat és que la cosa no ha estat tan complicada i sembla molt potent. Abans de seguir volia fer notar que el que jo he provat era amb:
- Placa base: Intel D945GCLF2
- SO: Ubuntu 8.10
Doncs bé, el primer és executar pwmconfig el qual es permetrar detectar quins sistemes de monitorització té el nostres sistema. Quan l’executeu veureu que és un assistent que ens va fent preguntes molt simples. La finalitat del mateix és dir-nos quins mòduls del kernel s’han de configurar i crear el fitxer /etc/fancontrol aquest fitxer és necessari per poder llençar després el fancontrol. Bàsicament per parametritzar el comportament dels ventiladors amb aquests paràmetres:
- INTERVAL cada quan s’han de consultar els estats dels sensors
- FCTEMPS quins sensors de temperatura té el sistema
- FCFANS quins ventiladors té el sistema
- MINTEMP Temperatura mínima del sensor X
- MAXTEMP Temperatura màxima del sensor X
- MINSTART Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè s’inicii el ventilador
- MINSTOP Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè es pari el ventilador
- MINPWM valor PWM mínim que assignem al ventilador
- MAXPWM valor PWM màxim que assignem al ventilador
Ara toca explicar què és això del PWM, doncs bé és la senyal que s’usa per controlar la velocitat del ventilador. Com podem saber els nostres valors PWM a quantes revolucions per minut del venitlador corresponen (RPM), doncs al executar el pwmconfig si ens hi fixem es crea una taula de valors on es veu la correspondència entre PWM i RPM. Així doncs, si per exemple volem que a la mínima temperatura d’un sensor el nostre ventilador estigui parat podem assignar el valor PWM que correspon a 0 RPMs. És molt important que quan el pwmconfig fa les proves pertinents per saber la relació PWM-RPM ens fixem que el ventilador va canviant de velocitat fins a parar-se. Si axiò no passa vol dir que alguna cosa esta fallant i que no es poden controlar els ventiladors. Perquè tot això sigui així només cal llençar el procés fancontrol.
Si el que volem és saber a quines temperatures estan els nostres sensors, el que s’ha de fer és executar la comanda: sensors. Aquesta ens informarà de les temperatures de tots els sensors que ha trobat i la velocitat dels ventiladors. A cotinuació ús poso un screenshot perquè veieu com queda:
Si llenceu el sensors amb un watch, o sigui, watch sensors podreu veure en temps real com van canviant les velocitats dels ventiladors i les temperatures dels sensors. En el meu cas tot això és més quesuficient pel que vull. Però si el que voleu són eines gràfiques per monitoritzar totes aquestes dades hi ha un munt d’applets, desklets, tray icons i similars tan per kde com per gnome que ús permetran consultar aquestes dades.
podcast 1×13: desafio networking [la solución]
A pesar de que la solución se alcanzó y aplico durante los meses de agosto y septiembre, hasta hoy no he podido grabar la solución en este podcast. Espero que haya sabido explicarla bien y que quede claro como se ha hecho para solucionar el problema, sinó preguntad.