Inicio

OBS Studio – cómo usar los perfiles, escenas y fuentes

Cada vez uso más OBS Studio y hace unos meses me decidí a sacarle todo el jugo a la herramienta. Pues bien, para ello me tuve que ir al manual para entender cual era la finalidad de los perfiles, las escenas y las fuentes. Para que no se me olvide registré este vídeo:

Convert JSON file to YAML file using CLI

Just a cookbook about how to get a YAML file when you have a JSON one.

python -c 'import sys, yaml, json; yaml.safe_dump(json.load(sys.stdin), sys.stdout, default_flow_style=False)' < file.json > file.yaml

Oriol News Portal > oriolrius.cat = 19 anys de blog

Avui 31 de juliol ja acumulo 19 anys publicant informació. Realment és un projecte que des de fa una colla d’anys està més en segon pla que no pas com una tasca prioritària al a meva agenda. Malgrat això em resisteixo a tancar-lo perquè continuo afegint informació, de tant en tant, que ajuda a persones i perquè és part d’un camí personal que em fa molta il·lusió mantenir viu. Sóc molt conscient que l’eina no és pas atractiva, que els continguts sovint són pobres i poc treballats. És més, en moltes ocasions estic convençut que pràcticament ningú es mira els articles que publico a menys que siguin ressenyes tècniques ràpides i senzilles de llegir. De fet, sovint tot plegat acaba perdent-se en el long tail de coses indexades a Google.

En aquest dia tan assenyalat vull fer esment de la motivació inicial del blog. Segurament més d’un recordarà que a l’inici el nom de la pàgina era “Oriol News Portal”. Programat en PHP v2 i basat un codi que ni recordo, això si, recordo que li vaig haver de posar força hores a aquell codi perquè s’assembles al que jo volia. La meva inspiració eran els diaris de l’Alan Cox i el Rik Van Riel. Aquests dos desenvolupadors del kernel de Linux tenien el que anomenaven un “digital diary”. Era un registre dels seus dies, on explicaven què havien fet, en què havien treballat, o fins hi tot pensament aleatoris que arxivaven en una pàgina HTML tan bàsica que avui en dia fa fins hi tot vergonya. Mai oblidaré aquelles tones de lletres “Times New Roman” quin mal als ulls que feien.

Aquests dos “cracks” em feien somiar que algun dia tindria la capacitat de fer tot el que ells feien. Però jo estava a la universitat i el meu problema era que els meus companys encara anaven més perduts que jo. Cosa que em portava a invertir moltíssimes hores explicant-los com fer cosetes tan senzilles com muntar un “Samba”. Recordo haver passat tardes senceres explicant això i que a les tres setmanes aquella persona tornés a mi demanant-me que li tornés a explicar perquè encara no s’hi havia posat i se li havia oblidat tot. En aquells temps en que no hi havia blogs quan algú volia muntar alguna cosa sovint havia de perdre en fòrums, o bé, llegir-se els “HOWTOs” uns documents sovint desenvolupats amb EMACS i que es renderitzaven en format .txt, .html o fins hi tot .ps.

Tot plegat era el context que tenia la meva pàgina quan va néixer i com podeu veure la vocació que tenia era poder difondre els meus coneixements i pensaments sense haver d’invertir el meu temps. Així doncs, quan algú em preguntava li deia mira-t’ho al blog. O bé, quan arribi a casa ja et faré un article al blog i t’ho mires. De fet, si sóc honest va passar ben bé un any fins que vaig descobrir que el que havia fet era un blog. A mitjans del 2000 ningú en parlava dels blogs i va ser l’Ernest que va començar a insistir que el meu “Oriol News Portal” encaixava en la definició de “weblog = web + log”, o sigui, blog. Jo em vaig resistir a canviar-li el nom a la meva pàgina i durant molts anys la vaig seguir anomenant “Oriol News Portal”. No oblidem que era l’època dels portals d’internet: terra, olé, ozú, excite, altavista, yahoo, etc. hi havia milers de portals per tot arreu.

No sé si sabieu que l'”Oriol News Portal” durant una bona temporada també es va anomenar “ONP” fent al·lusió a les sigles. El domini del blog va ser durant molt de temps http://oriol.joor.net i el tenia allotjat a un servidor a casa meva. Primer amb una RDSI a 64kbps, després amb una ADSL de 256kbps i finalment vaig migrar-ho a Internet. El primer CPD on va anar a parar va ser el de Retevisión, a Barcelona, on hi varem montar un servidor físic amb uns amics. Recordo que per 64kbps simétrics de connexió pagavem l’equivalent a més de 600€-700€ al mes. Quins temps! pensar que ara a Torrelavit tenim 1Gbps de fibra òptica a casa per menys de 50€ al mes, sembla mentida.

Abans de tancar aquesta entrada commemorativa al blog vull fer menció que en la nova etapa de la meva vida que he començat aquest any el blog m’ha servit d’inspiració per trobar el meu “life motive”. De fet, encara l’estic perfilant però com a primícia ús avanço el que tinc fet fins ara:

Amb aquesta imatge i aquesta declaració de principis m’acomiado i estic segur que ben aviat tindré l’oportunitat de fer una nova entrada al blog.

Nested byobu, re-assigning shortcuts

I’m a byobu user for a long time, I love it for many reasons. But this is just a quick tip for extreme users like me. I mean people who use byobu for local consoles with remote byobu sessions running on top of SSH, for instance.

When prefix key combinations has to be sent to the remote host we have to press “Control + a + a” and finally the command that we want to send to the remote systems. This is not comfortable many times. So, I modified my configuration file for changing the prefix when I want to send remote commands to the nested byobu.

This is going to work this way:

Control + a

Control + b

Take a look on this screen capture where you can see byobu status bars stacked.

If you find useful the configuration that I described the only thing that you have to do is modify the configuration file: ~/.byobu/keybindings.tmux

unbind-key -n C-a 
set -g prefix C-a
set -g prefix2 F12
unbind-key -n C-b 
bind-key -n C-b send-prefix

I hope this is useful as it is for me.

Two new services on joor.net

Do not expect something exception, or may be anything that nobody else has. Both services are very common and widely available on Internet but I usually have issues when I try to use them.

This is the same reason because I created https://url.joor.net, my own short URL service. Maybe you are asking yourself about which are the next two service that I created for myself; but I exposed to everyone on the Internet.

Firstly I’m talking about a service that returns your public IP address mainly focused to be used from a shell console, but also available by web.

curl -L ip.joor.net

And it only returns your IP address as a plain text, allowing you to do things so useful as assigning the IP address to a variable. Of course, if you access with your web browser is it going to work perfectly to.

Finally, I want to reference a file sharing service also oriented on being used in the console, but it works OK when you use the browser. IMHO, the WUI (Web User Interface) is too much basic and it will be nice if it was more basic user oriented. But the simplicity of the API is the most powerful value of this service and which it makes a Swiss knife in the console. I’m not going to say anything else about the service try it by yourself.

transfer.joor.net

https://x.joor.net

Feel free of sharing your comments with me, thank you for your feedback. BTW, I maintain those services for my private use and I make them available publicly without any kind of warranty.

Efemérides, hoy 42

Hace casi una semana que escribí el título de este artículo. Esto da todavía más relevancia a lo que quiero compartir con estas líneas. Todo empieza el mes de abril desde hace ya muchos años. La primera efemérides que tiene fecha en mi particular calendario es la muerte de mi padre, en pocas semanas esta también su cumpleaños y el de otros miembros de la familia. El día 26 el nacimiento de Pol, tres días más tarde su muerte que además coincide con el aniversario de boda. Además este año la semana santa se nos ha juntado también a finales de abril. Abril intenso.

Mayo empieza con la fiesta del trabajo, este año en medio de la semana ideal para un puente. A la semana siguiente mi renacimiento después del accidente de coche, seguido de el día en que firmamos los papeles de boda oficialmente y empalmando con mi cumpleaños el día 9. Esta semana doy una conferencia sobre Lean Product Management. Pero lo mejor viene a finales de mayo. Cumpleaños de Estefania que coincide con la entrega de un interesante proyecto sobre Industrial IoT y que a su vez solapa con la formación presencial que imparto sobre Cloud Computing dos veces al año.

Con este repaso de mi agenda quiero haceros participes de hasta que punto las efemérides se mezclan en nuestro día a día, todos esos momentos que han dejado huella en nuestra vida nos hacen renacer y revivir emociones. Ideal para crecer y evolucionar. No olvidemos que todo ello se suma a la dificultad de los retos emocionales que ya tenemos en el día a día.

Os preguntareis donde quiero ir a parar, pues mi reflexión es muy sencilla. Vivir centrados en el aquí y el ahora es realmente un reto. Pero cuando además las efemérides, los nuevos retos personales y profesionales se mezclan puede convertirse en una hazaña. Definitivamente el cóctel está servido. No soy nadie para dar consejos, así pues no tengo ningún consejo preparado en este punto. Lo que si puedo hacer es compartir que he observador que hay que tener más cuidado que nunca de nuestra salud en estas situaciones por qué el bajón de defensas unido con la llegada de la primavera siempre me acaban acatarrando.

Mis momentos de paseo me ayudan muchísimo a cuidarme, así pues, esta es mi fórmula. Sencilla y muy sincera conmigo y con mi entorno.

NOTA para los que no LEEN: ¡HOY NO ES MI CUMPLEAÑOS! fue el día 9.

Scroll to Top