oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: birth

Avui ja n’he fet 20

Reading time: < 1 minute

Aprofito aquesta entrada per comentar una nova efemèride s’ha produït avui mateix. Ja que després de 46 anys menys dos dies he visitat de nou l’hospital on vaig néixer. Aquest cop per fer-me unes radiografies a les cervicals. Qui ho havia de dir?

43 años pasan en un momento

Reading time: 4 – 6 minutes

Desde el resumen anual lo único que os he compartido en mi blog ha sido una simple reseña a mi primer cumpleaños. Creo que ya toca aprovechar un ratito para la introspección.

Ayer fue mi 43 cumpleaños, pero este año no os compartiré una de mis reflexiones sobre la vida como es costumbre. Lo que me gustaría hacer es reseñar un poco donde estoy publicando contenidos y cuál es mi linea estratégica para los próximos años. La verdad es que me he dado cuenta que soy más prolífico de lo que imaginaba. Lástima que al entrar al blog esto no se refleje.

Estoy seguro de que los que me vais siguiendo desde hace años os habéis dado cuenta de que a nivel tecnológico voy saltando de un tema a otro. Es más, es muy probable que os plantéis que temas estoy tocando recientemente en este aspecto. Pues la verdad es que no son pocos los temas, pero debido a que mi actividad profesional está en gestación desde hace un año y algo no estoy dedicando mucho tiempo a compartir estas cositas. Para los que no podáis resistiros os diré que este pasado viernes dedique algo de tiempo a investigar temas relativos a NDI: Network Device Interface live video over IP production technology.

Lo primero que tengo que mencionar es que desde que dejé el mundo tecnológico como mi foco central de actividad el sentido del blog ha quedado desdibujado. No me planteo en ningún caso cerrarlo, pero evidentemente tengo que invertir cierto tiempo en decidir cuál es la funcionalidad que debe tomar. Hasta el momento lo que tengo claro es lo siguiente.

Debido a mi nueva actividad tengo mucha más visibilidad y comparto varios eventos por semana a través de otros canales. Por ejemplo, en mi página personal he incluido un espacio de noticias donde voy publicando los diferentes materiales en los que estoy vinculado. Así pues, si queréis seguir mi agenda lo mejor es usar ese enlace: https://oriolrius.me/noticias

Hablando de agenda no tengo programado cuando voy a armonizar mis contenidos del blog con los de mi página personal. Pero ahora mismo lo más probable es que oriolrius.cat acabe siendo la página donde comparta diferentes temas técnicos pero sin orden ni estrategia concretas. Un simple aparador de las cositas en las que voy invirtiendo tiempo y que considero valiosas compartir.

También aprovecho esta reflexión para mencionaros que en mi dominio equiposinoficina.com se os redirige a un canal de Youtube sobre productividad con Notion, donde Dani Aguayo y yo mismo vamos publicando nuestros vídeos al respecto de la productividad de equipos remotos. Por cierto, esto que empezó como una excusa para avanzar en el conocimiento de Notion está teniendo una acogida y evolución que nos está sorprendiendo y para dar mejor respuesta a las personas que nos siguen hemos creado un grupo de Telegram en https://url.joor.net/ESO

Cambiando de tema, en breve además empezaré a publicar material en industry40.systems donde Rai y yo llevamos ya varias semanas invirtiendo tiempo preparando materiales y el siguiente paso será publicar vídeos. La idea es explicaros con todo detalle como montar un Gateway de IoT usando Open Source. Eso si, con un PC industrial. Nada de Raspberry PI ni productos experimentales, estoy seguro que tenéis mil tutoriales al respecto. Además el enfoque del trabajo es totalmente profesional prueba de ello es que varios Gateways en producción en varias líneas de empresas punteras.

Siguiendo con esta línea, compartiros que mi masterclass sobre Cloud Computing para directivos ya tiene casi 100 usuarios. Este producto nació como la versión online de la masterclass que hago presencialmente para ACCIÓ dos veces al año. Pues bien, próximamente registraré una nueva masterclass aprovechando la evolución de material que he hecho para mi clase presencial.

Antes de cerrar esta reseña de donde podéis ver lo que voy publicando recordar que el punto neurálgico donde seguir mi agenda es https://oriolrius.me/noticias o simplemente unirse al grupo de Telegram YMBI donde además de las noticias irás recibiendo muchísima otra información interesante de Industria 4.0, o de temas relativos a la cuarta revolución industrial.

Para los amantes de las efemérides añadir un último data, este próximo 31 de julio el blog cumplirá 20 años. Creo que a pesar de no haber sido nunca un blog de referencia en ningún aspecto tiene cierto mérito cumplir 20 años escribiendo.

¡GRACIAS POR ESTAR AHÍ! y por compartirme vuestros pensamientos, es un placer producir para ayudar.

Oriol News Portal > oriolrius.cat = 19 anys de blog

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui 31 de juliol ja acumulo 19 anys publicant informació. Realment és un projecte que des de fa una colla d’anys està més en segon pla que no pas com una tasca prioritària al a meva agenda. Malgrat això em resisteixo a tancar-lo perquè continuo afegint informació, de tant en tant, que ajuda a persones i perquè és part d’un camí personal que em fa molta il·lusió mantenir viu. Sóc molt conscient que l’eina no és pas atractiva, que els continguts sovint són pobres i poc treballats. És més, en moltes ocasions estic convençut que pràcticament ningú es mira els articles que publico a menys que siguin ressenyes tècniques ràpides i senzilles de llegir. De fet, sovint tot plegat acaba perdent-se en el long tail de coses indexades a Google.

En aquest dia tan assenyalat vull fer esment de la motivació inicial del blog. Segurament més d’un recordarà que a l’inici el nom de la pàgina era “Oriol News Portal”. Programat en PHP v2 i basat un codi que ni recordo, això si, recordo que li vaig haver de posar força hores a aquell codi perquè s’assembles al que jo volia. La meva inspiració eran els diaris de l’Alan Cox i el Rik Van Riel. Aquests dos desenvolupadors del kernel de Linux tenien el que anomenaven un “digital diary”. Era un registre dels seus dies, on explicaven què havien fet, en què havien treballat, o fins hi tot pensament aleatoris que arxivaven en una pàgina HTML tan bàsica que avui en dia fa fins hi tot vergonya. Mai oblidaré aquelles tones de lletres “Times New Roman” quin mal als ulls que feien.

Aquests dos “cracks” em feien somiar que algun dia tindria la capacitat de fer tot el que ells feien. Però jo estava a la universitat i el meu problema era que els meus companys encara anaven més perduts que jo. Cosa que em portava a invertir moltíssimes hores explicant-los com fer cosetes tan senzilles com muntar un “Samba”. Recordo haver passat tardes senceres explicant això i que a les tres setmanes aquella persona tornés a mi demanant-me que li tornés a explicar perquè encara no s’hi havia posat i se li havia oblidat tot. En aquells temps en que no hi havia blogs quan algú volia muntar alguna cosa sovint havia de perdre en fòrums, o bé, llegir-se els “HOWTOs” uns documents sovint desenvolupats amb EMACS i que es renderitzaven en format .txt, .html o fins hi tot .ps.

Tot plegat era el context que tenia la meva pàgina quan va néixer i com podeu veure la vocació que tenia era poder difondre els meus coneixements i pensaments sense haver d’invertir el meu temps. Així doncs, quan algú em preguntava li deia mira-t’ho al blog. O bé, quan arribi a casa ja et faré un article al blog i t’ho mires. De fet, si sóc honest va passar ben bé un any fins que vaig descobrir que el que havia fet era un blog. A mitjans del 2000 ningú en parlava dels blogs i va ser l’Ernest que va començar a insistir que el meu “Oriol News Portal” encaixava en la definició de “weblog = web + log”, o sigui, blog. Jo em vaig resistir a canviar-li el nom a la meva pàgina i durant molts anys la vaig seguir anomenant “Oriol News Portal”. No oblidem que era l’època dels portals d’internet: terra, olé, ozú, excite, altavista, yahoo, etc. hi havia milers de portals per tot arreu.

No sé si sabieu que l'”Oriol News Portal” durant una bona temporada també es va anomenar “ONP” fent al·lusió a les sigles. El domini del blog va ser durant molt de temps http://oriol.joor.net i el tenia allotjat a un servidor a casa meva. Primer amb una RDSI a 64kbps, després amb una ADSL de 256kbps i finalment vaig migrar-ho a Internet. El primer CPD on va anar a parar va ser el de Retevisión, a Barcelona, on hi varem montar un servidor físic amb uns amics. Recordo que per 64kbps simétrics de connexió pagavem l’equivalent a més de 600€-700€ al mes. Quins temps! pensar que ara a Torrelavit tenim 1Gbps de fibra òptica a casa per menys de 50€ al mes, sembla mentida.

Abans de tancar aquesta entrada commemorativa al blog vull fer menció que en la nova etapa de la meva vida que he començat aquest any el blog m’ha servit d’inspiració per trobar el meu “life motive”. De fet, encara l’estic perfilant però com a primícia ús avanço el que tinc fet fins ara:

Amb aquesta imatge i aquesta declaració de principis m’acomiado i estic segur que ben aviat tindré l’oportunitat de fer una nova entrada al blog.

Efemérides, hoy 42

Reading time: 3 – 4 minutes

Hace casi una semana que escribí el título de este artículo. Esto da todavía más relevancia a lo que quiero compartir con estas líneas. Todo empieza el mes de abril desde hace ya muchos años. La primera efemérides que tiene fecha en mi particular calendario es la muerte de mi padre, en pocas semanas esta también su cumpleaños y el de otros miembros de la familia. El día 26 el nacimiento de Pol, tres días más tarde su muerte que además coincide con el aniversario de boda. Además este año la semana santa se nos ha juntado también a finales de abril. Abril intenso.

Mayo empieza con la fiesta del trabajo, este año en medio de la semana ideal para un puente. A la semana siguiente mi renacimiento después del accidente de coche, seguido de el día en que firmamos los papeles de boda oficialmente y empalmando con mi cumpleaños el día 9. Esta semana doy una conferencia sobre Lean Product Management. Pero lo mejor viene a finales de mayo. Cumpleaños de Estefania que coincide con la entrega de un interesante proyecto sobre Industrial IoT y que a su vez solapa con la formación presencial que imparto sobre Cloud Computing dos veces al año.

Con este repaso de mi agenda quiero haceros participes de hasta que punto las efemérides se mezclan en nuestro día a día, todos esos momentos que han dejado huella en nuestra vida nos hacen renacer y revivir emociones. Ideal para crecer y evolucionar. No olvidemos que todo ello se suma a la dificultad de los retos emocionales que ya tenemos en el día a día.

Os preguntareis donde quiero ir a parar, pues mi reflexión es muy sencilla. Vivir centrados en el aquí y el ahora es realmente un reto. Pero cuando además las efemérides, los nuevos retos personales y profesionales se mezclan puede convertirse en una hazaña. Definitivamente el cóctel está servido. No soy nadie para dar consejos, así pues no tengo ningún consejo preparado en este punto. Lo que si puedo hacer es compartir que he observador que hay que tener más cuidado que nunca de nuestra salud en estas situaciones por qué el bajón de defensas unido con la llegada de la primavera siempre me acaban acatarrando.

Mis momentos de paseo me ayudan muchísimo a cuidarme, así pues, esta es mi fórmula. Sencilla y muy sincera conmigo y con mi entorno.

NOTA para los que no LEEN: ¡HOY NO ES MI CUMPLEAÑOS! fue el día 9.

El blog es fa major d’edat

Reading time: 2 – 4 minutes

Ja fa 18 anys des de la primera entrada que vaig fer al blog. Avui escric des del camping “El Delfín Verde” a la Costa Brava; on estic passant les vacances amb la família. Escriure en aquests entorns és realment complicat i no pas per la connexió a Internet sinó per trobar una estona on no hagis de patir pels nens. Tornant a l’efemèride del dia sembla realment increible el temps que ha passat. El més sorprenent de tot és que amb tants anys no li hagi arribat a aplicar una estratègia clara i focalitzada al blog. Sempre l’he definit com a una finestra a mi, un espai on comparteixo idees, coneixements i d’altres inquietuts que m’envolten. Quan no ets una “celebrity” això no és mai motiu suficient per atreure moltes visites i encara menys per tenir una gran quantitat de comentaris. Tot i que si que em serveix per tenir el meu petit espai d’influència sobre un entorn proper i variale, dit d’altre forma, em permet perdurar en el temps cert valor que vaig compartint quan hi penso i amb qui i penso.
Mai he descartat fer un pas endavant i donar-li un enfoc molt més professional, o amb una intenció més clara al darrera. Una cosa tinc clara, mai és tard i ara mateix això no esta dins de les meves prioritats. Tampoc vol dir que demà pugui estar-hi. En qualsevol cas és tracte de decidir prioritzar les meves inversions cap a un lloc, o un altre. Per cert, quan parlo d’inversions sobretot són d’energia; el valor més preuat quan la prioritat vital esta en cuidar els petits i fer que la família tiri endavant.
Una de les funcions implícites d’escriure un blog és que fa de “lifestream”, podriem entendre-ho com un tracking de temps de les coses que vas fent. Mai és fidel a nivell de detalls i de tot el que fas però si que té un grandíssim valor per tenir un gran aparador de caixetes amb milers de notes, esquemes, troços de codi, videos, etc. disponible siguis on siguis. És quan tires enrera i recuperes aquestes caixes -els articles- mirant ni que sigui què has fet des del darrer aniversari i troves algunes perles o temes realment apassionants que t’adones del grandíssim valor com a “lifestream”.
No puc extendrem més perquè les obligacions em reclament però em quedo amb les ganes d’anar més al fons amb molts dels temes que he posat sobre la taula. De ben segur això canvia amb el temps i és qüestió de que els petits guanyin amb indepedència perquè les entrades guanyin en freqüència, i segurament també en qualitat. Tot i que diria que darrerament les aportacions que he anat fent tenen força qualitat i valor, almenys per mi. Però el que tinc molt clar és que un dia o un altre hauré de fer un salt cap a professionaitzar l’acabat de l’entorn i el propi contingut.

Avui en faig 41 i vull fer-te un regal

Reading time: 2 – 2 minutes

Bon dia, cada any aprofitant el meu anviersari faig algunes reflexions que comparteixo a través del blog. La veritat avui no estic massa filosòfic i no ús penso ni recordar massa coses ni fer reflexionar sobre la vida. Això si, vull aprofitar aquesta entrada al blog per fer-vos un regal. En els últims mesos he recopilat fins a 50 coses que tinc per casa i que ja no vull, així doncs, les he fotografiat i les he posat en un PDF.

Podeu baixar el PDF amb les coses que “regalo” clicant aquí.

Abans d’agraïr-vos haver llegit l’entrada només dir-vos que aquests dies he estat pensant, com l’e-commerce va passar de ser algo que vindria en el futur fins a algo que ja ha transformat completament la meva vida. Quan era un nen i somiava amb el que es podria fer en el futur sempre pensava que per desgràcia això no arribaria mai al meu poblet, Torrelavit. Doncs bé, dona gust veure que m’equivoco i que no només ha arribat sinó que a diari veig furgonetes de repartidors entregant material que de ben segur els meus veïns han comprat a través de les xarxes. Realment si ús poseu a reflexionar una mica sobre això ús adonareu com n’és de gran i de global el canvi que hem patit des de fa 30 anys cap aquí.

Que tingueu un grandíssim dia, jo per la meva part reitero el meu agraïment a la vida: GRÀCIES.

Nil

Reading time: 1 – 2 minutes

Des del 12 de Febrer la vida m’ha canviat encara més. Per sort és per un gran motiu, el Nil va arribar just el dia en que entravem a la setmana 40 realment tot plegat va anar de llibre, rodat i ràpid. Com tothom em recorda, si amb un nen no tenies temps amb dos ja ni et planteges tenir-ne. Aquests consells que quasi ja formen part de la cultura popular no podien ser més certs. Només cal fixar-me en el detall que he necessitat tot aquest temps per trobar una estona per parlar tranquil·lament sobre el seu naixement.

A continuació ús adjunto una fotografia, a partir d’aquí ja podeu començar a especular sobre a qui s’assembla.

Abans d’acomiadar-me només voldria afegir que si tenir un fill fa il·lusió, quan veus que dos d’ells s’abracen el cor s’entendreix i cau la llagrimeta. Després arriben dies assenyalats com el dia del pare i regals meravellosos fan del dia un fet innoblidable.

Gràcies meumins per aquesta família tan fantàstica.

L’experiència l’entens quan la tens, avui en faig 40

Reading time: 6 – 10 minutes

Bon dia, potser aquesta és l’entrada al blog que he escrit més aviat al matí però després de quasi 17 anys de blog la veritat costa de recordar. És en detalls com aquests en els que t’adones que fer 40 anys són uns quants. Potser una de les coses que més m’impacte és recordar el que hem deia el Magí fa molts anys “et fas gran i veus el món com si encara en tinguessis molts menys” i ell afegia “a més ningú et dona un manual per dir-te què ha canviat i com ho has d’afrontar”; personalment aquest manual fa molts anys que el vaig trobar i que l’estic escrivint i millorant a diari, això si, la mirada jove costa de canviar-la. Sovint recordo moments de fa un grapat d’anys com si encara fos ahir.

En unes hores seré a un avió cap a Tampa, Forida; això si, per motius de feina. En molts moments això ho vius amb moltíssima il·lusió, aquesta vegada costa llegir-ho així. Veig l’oportunitat i segur que sabré disfrutar aquest aniversari tan llarg, entre el canvi horari i tot viuré un aniversari de més de 24h. Ara mateix em costa pensar que no podré estar al costat del Roc i l’Estefania. Així doncs, puc dir-vos una cosa, aquests són els detalls que realment hem fan sentir que els anys no passen en va.

Hi ha coses que tinc molt clares, una d’elles és que l’edat física no condiciona l’edat mental. La meva forma d’entendre l’experència tot i estar lligada a l’edat, com a fet que possibilita haver viscut moltes coses, crec que té una altre variable amb encara més pès i són les vivències que hem acumulat en els anys d’oportunitat que hem tingut. Personalment sóc de l’opinió que la vida no m’ho ha posat fàcil; evidenment no puc queixar-me perquè amb un minut que dediqui a donar un cop d’ull a les notícies és evident que he tingut molta sort d’haver nascut on he nascut, i això no es tria.

Però per altre banda, totes les vivències difícils que m’ha tocat superar en dies com el d’avui em venen el cap i agafen un pes molt emotiu. Curiosament parlo molt poc del meu pare en el dia a dia, però ús ben asseguro que costa molt passar un dia sense que algún detallet me’l fassi recordar i pensi en com hagués canviat la meva vida d’haver-lo pogut disfrutar durant més anys. Recordo una infantesa molt humil però al mateix temps plena de singularitats que m’ajudaben a acumular aquestes vivències de les que auvi ús parlo.

L’adolescència va ser una etapa molt desconcertant, suposo que igual que molta gent, en el meu cas ho va ser perquè havent descobert la meva passió se’m feia molt i molt difícil tenir-hi accés degut a l’entorn rural on he nascut. Per sort, al accedir a la universitat i la popularització d’Internet van canviar la meva vida i van permetrem acostar-me a moltíssimes persones afins als meus gustos. D’aquí varen neixer els mussols. Evidenment cada cop costa més matenir el contacte amb tots ells però una cosa la sé segura, cada cop que els veig recordo moments innoblidables al pis d’estudiants de Mataró.

Com que venia parlant dels fets durs que m’ha tocat superar, crec que podria definir el final de l’adolescència amb l’accident de cotxe que vaig patir. Sé que costa entendre que amb 26 anys algú pugui dir que acaba l’adolescència però a grans trets diria que va ser així, aproximadament per aquestes dates va ser quan me’n vaig anar a viure en parella per primer cop. Realment va ser una relació molt enriquidora la que vaig tenir amb la Dafne i estic convensut que moltíssimes de les grans ensenyanses que he anat adquirin els últims anys varen neixer amb ella.

La qüestió és que sovint quan alguna cosa acaba ens dona la sensació que és quelcom dolent perquè va acompanyada d’un dolor intens que sentim dins nostre i que no sabem com superar. Però els anys et donen prespectiva i des d’aquesta prespectiva, ara puc dir que quan algo acaba és per deixar espai a noves coses que han de venir. De fet, estic tan convensut d’això que el llibre que m’estic llegint ara mateix de l’Anthony Robins va d’això. D’acceptar el preu que hem de pagar per posar noves coses a la nostre vida, compte ningú parla de diners aquí.

Havent trobat aquest espai a part de començar a crear la que ara és la meva família també vaig posar-me a crear algo molt més important, vaig començar la creació conscient de mi mateix, per arrodonir-ho podriem dir que això va començar fa uns deu anys. Mai podré agraïr prou a l’Estefania l’espai que m’ha donat com a parella perquè això pogués començar i segueixi passant dia rera dia. Vull demanar disculpes a totes les persones que inverteixen tantes i tantes hores en buscar-se, sota el meu punt de vista la vida va de crear-se. Buscar models de persones amb conductes que per nosaltres són admirables i crear la nostre propia versió d’aquestes conductes.

You have the power to invent yourself.

Jo no sé si sóm els nostres pensaments, les nostres conductes, els nostres fets. El que si tinc clar és que la suma de totes aquestes coses ens omplen els moments de la vida. Així doncs, gràcies a la PNL he pogut apendre que canviant el llenguatge puc crear una percepció del món que m’ajuda a estar agraït a la vida en cada instant que tinc la sort de viure. Hi ha moments, com deia fa una estona, que la vida no t’ho posa fàcil. Aquests són els moments on toca creixer, toca superar-se i toca ser més agraït que mai.

Suposo que a aquestes altures ningú dubte que després d’acomiadar-me del pare i veure passar la vida per davant meu en un instant. El fet més dur que m’ha tocat viure és la perdua del Pol. Quan el recordo quasi de forma instantànea noto com les llagrimes s’apoderen dels meus ulls. Per sort, tota una colla d’anys de treball de creixement personal m’ajuden a sentir un agraïment infinit a la vida. De les coses que estic orgullós és com vaig ser capaç de sobreposar-me al costat de l’Estefania per tornar-ho a provar i acabar construint la nostre família.

Com és lògic podria tornar a repassar la meva vida centrant-me amb els fets positius que han anat passant, que no són pocs. Sincerament jo veig aquests fets com a premis o recompenses, però no pas com els fets que em fan creixer. Així doncs, tancant el cercle sobre el que anava explicant per mi l’experiència es forja a través de les vivències que ens fan creixer. Ah! i mirant la televisió no s’acumulen vivències massa intenses, almenys sota el meu punt de vista. Imagino que a aquestes altures no cal dir que el millor premi que he rebut mai me l’ha donat l’Estefania, ens ha fet patir molt però ara mateix el Roc s’ha convertit en el Sol sobre el que donem voltes.

Potser no tothom entendrà perquè m’havia d’aixecar a les cinc del matí per escriure això, però jo només puc dir que ho necessitava i que tampoc hem cal que ningú ho entengui perquè a mi m’omple tan fer aquest petit ritual que n’hi ha prou per trobar les forces per fer un salt de llit i plantar-me davant l’ordinador per escriure-ho.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HEU ACOMPANYAT DURANT AQUESTS 40 ANYS QUE M’HAN PERMÈS CREAR-ME TAL I COM VULL SER.

Ja en sumo 39; no ús perdeu qui m’ha felicitat aquest any

Reading time: 1 – 2 minutes

Un any més sumo una unitat a la compte i ja en van 39. Els 40 s’acosten però la veritat és que no li dono més importància del que té. La vida passa i les experiències s’acumulen. Per sort hi ha coses que realment hem fan somriure, algunes les podeu veure aquí:

pastis

d’altres aquí:

 

i fins hi tot podeu escoltar grans felicitacions com aquest del mateix Fidel Castro XDDD

 

 

Moltíssimes gràcies a tots els que us heu recordat de mi i als que no també, una fortíssima abraçada amb molt d’amor. GRÀCIES!

 

Benvingut Roc (17/2/16)

Reading time: < 1 minute Hi ha moments en els que sobren les paraules.

Porto un mes intentant saber com descriure aquest moment per compartir-lo amb tots vosaltres però no he estat capaç de saber com fer-ho ni tan sols d’escollir quina foto compartir. Així doncs, compartiré un petit experiment amb 1s de video dels primers dies de vida del Roc.

BENVINGUT!!!