oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: esx

VMWare trick: add new hard drive without restarting the virtual machine

Reading time: < 1 minute As simple as that, if you add a new virtual hard drive using VMWare in your virtual machine with Linux and you want to force the re-scan SCSI bus to see the new hard drive when you run, for example: "fdisk -l". You can force the SCSI bus re-scan with:

# take into account that your new hard drive could be added in different point than “host0”
echo “- – -” > /sys/class/scsi_host/host0/scan

Turn on virtual machines in VMWare ESXi

Reading time: < 1 minute Next commands are very useful when you don't have access to the vSphere UI and you have to access to VMWare Hypervisor using SSH or console:

# get the list of virtual machines
vim-cmd vmsvc/getallvms

# get the state of a VM with #id: VM_ID
vim-cmd vmsvc/power.getstate VM_ID

# turn on the virtual machine with #id: VM_ID
vim-cmd vmsvc/power.on VM_ID

Another option to turn on the virtual machine using an Ansible playbook:

- hosts: vmware
  gather_facts: false
  tasks:
    - vsphere_guest:
        vcenter_hostname: "X.X.X.X"
        username: "{{ hostvars[inventory_hostname].ansible_ssh_user|quote }}"
        password: "{{ hostvars[inventory_hostname].ansible_ssh_pass|quote }}"
        guest: "NAME_OF_THE_VM"
        state: "powered_on"
      delegate_to: localhost

Update VMWare ESXi 3.5 Update2 -> Update3 build 123629

Reading time: 2 – 3 minutes

Vaig boig des de fa almenys 2 mesos intentant saber perquè el VMWare ESXi queda freeze en un servidor que al final només hi tenia el pfSense i una Ubuntu 8.04.1 virtualitzats. Tan és així que al final, per saber d’on venia el problema he montat un altre servidor ESXi i he posat una màquina virtual amb pfSense a un i un Ubuntu 8.04.1 a l’altre. Doncs bé, finalment s’ha concretat el problema que venia de l’Ubuntu com que ja sabia de què pecava el tema m’he posat a buscar als forums d’VMWare i resulta que la versió Update 2 del ESXi no suporta Ubuntu 8.04.1, també és mala sort la cosa.

Doncs bé, finalment he vist que a finals de Novembre havia sortit l’Update 3 del ESXi i després de suar una mica intentant baixar-me l’actualització, no ho he aconseguit. Així doncs, m’he baixat una ISO sencera i he començat una instal·lació del ESXi sobre del sistema que ja tenia corrent amb Update 2. Encomptes de dir-li que instal·les des de zero li he dit que fes una reparació (repair) de l’instal·lació actual perquè no toques el ‘local storage’ (datastore1) que per defecte esta al mateix disc. Un cop re-instal·lat he aplicat el que explico a l’article:VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

O sigui, que he tornat a importar totes les màquines que tenia i com que continuo sense haver fet un backup doncs no he pogut restaurar la configuració del VMWare ESXi. Però la qüestió és que he aconseguit actualitzar. Digueu-me radical però quan he vist que el manual de com fer actualitzacions al ESX ocupava 100 pàgines he pensat que això també funcionaria i així ha estat. Si algún dia m’animo a mirar el manual ja explicaré la forma oficial de fer-ho, o bé, si algú ho sap que avisi.

Ara només cal creuar els dits perquè això aguanti més d’una setmana que és el que acostumava a durar el sistema sense quedar-se fregit, o com diuen els aglosaxons: freeze.

Habilitar l’SSH a un VMWare Server ESXi

Reading time: 1 – 2 minutes

Des d’ahir estic evaluant un HP ML110 G5 amb 2Gb de RAM com a servidor de màquines virtuals amb VMWare Server ESXi. El primer trick que m’he afanyat ha aconseguir és habilitar l’SSH del servidor ja que al no portar un sistema operatiu com a host, sinó que el propi VMWare Server ESXi ja el porta un linux incrustat esta tot molt restringit.

Els passos:

  1. At the ESXi console, press alt+F1
  2. Type: unsupported
  3. Enter the root password
  4. At the prompt type “vi /etc/inetd.conf
  5. Look for the line that starts with “#ssh”
  6. Remove the “#” (press the “x” if the cursor is on the character)
  7. Save “/etc/inetd.conf” by typing “:wq!” or “ZZ
  8. Restart the management service “/sbin/services.sh restart

VMWare ESX Server i Ubuntu Breezy sobre una Gentoo

Reading time: 4 – 7 minutes

He de reconeixer que malgrat portar molt de temps usant linux i haver provant moltes distribucions no sóc gaire amant d’anar provant continuament quina distribució esta millor, de fet, sempre he pensat que és millor coneixer una distribució a fons. Encara que no diguin que és la millor, però la qüestió és que jo diria que això serveix més per la vida que anar provant quina és la més xula, còmode, etc.

Fruit d’això podriem dir que només he treballat amb dues ditribucions amb tots aquests anys, l’Slackware i els últims 5 anys (apròximadament) la Gentoo. Però per certes necessitats de la vida aquestes últimes dues setmanes he instal·lat el VMWare Workstation a la Gentoo del portàtil i després m’he creat una màquina virtual on he instal·lat l’Ubuntu 5.1 Breezy Bedger.

vmware-ubuntu.png

Doncs bé amb els típics problemes que suposa el que us explico: no trobar fitxers on estas acostumats que estiguin, no saber com es llencen els dimonis, on es posen les configuracions d’inici i el més greu de tot, això del apt-get és un suplici, ràpid de collons, però un suplici….buf!!! on és el meu emerge.

Cal reconeixer que l’entorn gràfic és molt senzill d’usar amb totes les seves eines i floritures, però jo m’he centrat amb l’instal·lació de tipus “server”, o sigui, sense entorn gràfic ja que havia de montar-la com a servidor i no pas com a workstation. Així que m’ha tocat patir.

També us volia comunicar la meva primera experiència amb el VMWare ESX Server. Quina passada nanos! això si que és una bona idea, ja sé que ara em sortiràn els amics del Xen dient que hi ha una bona versió lliure que fa algo semblant. Però realment jo diria que de moment les funcionalitats no es poden comparar.

La gràcia de la versió ESX esta en que instal·la un Linux amb uns mòduls pel kernel propietaris. Després a través d’una pàgina web pots montar-te les teves màquines virtuals que les pots tenir funcionant, parades, suspeses, en alta disponibilitat, com vulguis. A més aquestes màquines poden compartir el disc dur, o sigui, l’storage. Normalment connectat per fibra i amb una bona quantitat de gigues perquè la cosa no s’acabi.

Les màquines virtuals creades es poden arrancar a través de l’apicació consola, que esta disponible per força sistems operatius, fins hi tot el portage de Gentoo. Amb la consola podem usar una ISO d’un CD, DVD o el que volguem per bootar la màquina per primera vegada i instal·lar el sistema operatiu que volguem. Concretament al servidor que jo vaig instal·lar l’Ubuntu hi havia diversos Windows 2000 i 2003 funcionant. Quan acabes de montar-te l’SSH ja pots parar la consola i començar a treballar amb remot a través de la xarxa.

Aquesta forma de treballar en el futur crec que es tornarà a imposar. Dic es tornarà perquè aquesta idea ja fa molts anys que esta inventada i aplicada, pels famosos main frames el problema que teniem fins ara és que no hi podiem correr sistemes operatius de PC dintre d’aquests sistemes i amb aplicatius com aquest i d’altres similars tot això ja és una realitat.

Segur que a mesura que aquests sistemes tan interessants arribin al gran mercat, moltíssimes empreses canviaran la seva filosofia de montatge de servidors. Ja que és molt comode això de poder-se crear màquines sota demanda amb les característiques que volguem i a més modificar-los les característiques quan es queden petites (RAM, disc, etc). A més com que es tracten de màquines virtuals si la màquina mare es queda petita podem posar-ne de més potents i l’únic que hem de fer és arrossegar la màquina virtual de l’una a l’altre i amb breus segons la podem tornar a arrancar.

Amb el complicada que és sempre una migració de hardware i el senzill que es torna en sistemes d’aquests tipus. Tan que no és cap problema, només un pur tràmit. A més us puc assegurar que funciona tal com dic, que no és la típica funcionalitat que després mai funciona. Penseu que el fet de compartir l’storage fa que no haguem de migrar cap dada només el perfil i si l’storage es fa petit podem afegir discos i fins hi tot afegir un altre backplane al que ja tinguem perquè hi puguin cabre més discos, ja serà el RAID el que s’encarregarà de fer-los visibles al sistema.

Ja teniu un altre gusanillo provar el VMWare ESX o el Xen, tot i que pel que tinc entès el segon només funciona amb màquins virtuals que corrin linux. Així que no podrem tenir una xarxa de servidores heterogènia dintre de la nostre màquina mare. Però temps al temps, de ben segur que aviat podrà fer això i més.