oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: personal

Mario Benedetti: la gente que me gusta

Reading time: 2 – 2 minutes

Gràcies a l’Emilio Duró, una poesia que m’encanta rellegir molt sovint:

LA GENTE QUE ME GUSTA

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.

Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que nofallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.

 

Mario Benedetti

Cap d’any a NYC

Reading time: 3 – 4 minutes

Abans que res i perquè no se m’oblidi: Bon any a tothom! després d’una altre sequera d’articles a qui ens teniu a l’aeroport de Madrid esperant a que surti el vol cap a Nova York, un any més aprofitem les vacances de nadal per anar a veure món. Aquest cop toca anar a fer el turísta als EUA. Després d’anar a llocs de caloreta els últims tres anys aquest cop tocarà passar fred. Però ja aviso que la cosa té trampa, ja que la idea aquest cop serà aprofitar la setmana blanca dels professors per fer unes vacances de caloreta llavors.

Tornant al tema del blog, cal afegir que aquest cop el tema de la sequera té una bona excusa ja que aquest últim mes la meva vida ha canviat força, de fet, ja no treballo ni tan sols des de casa sinó que els propers mesos i potser fins hi tot l’any 2011 treballaré a Barcelona. Això m’obliga a invertir unes 3h al dia en desplaçaments, o sigui, em resta temps per escriure les meves troballes i enginys tecnològics. Això si, com sempre continuo recopilant apunts que estan pendents d’ordenar per tal de ser publicats.

Per aquest proper any 2011 hauré d’intentar aplicar les últimes coses que m’ha ensenyat la vida. Coses tan senzilles i difícils d’assimilar com que per guanyar més diners el que he de fer és treballar menys, que per ser més feliç he de respectar els horaris i optimitzar al màxim el temps d’oci, seguir potenciant les relacions personals i aprendre encara més a disfrutar-les. Pel que fa als temes tècnics ja fa anys que m’esforço en fer-ho però cada cop ho vaig fent millor i el tema és ben senzill, fer menys coses i augmentar dràsticament el temps dedicat a temes específics. He notat que amb uns 30min d’actualització de temes tecnològics genèrics i unes de 2 a 4h d’estudi de temes especialitzats puc aprofitar la resta d’hores en optimitzar els processos que m’envolten i que permeten que tot flueixi a la perfecció.

Abans d’acabar l’article ús poso al dia dels temes laborals, així sabreu per on paro. La major part del dia estic treballant per Vision Robotics com a CTO. Per altre banda les tasques d’assessor en temes de hosting i correu electrònic continuen més vives que mai. Pel que fa al projecte movilpoint ha canviat de nom i es passarà a dir vitevents.com ben aviat, de fet, la nova web d’ecommerce ja comença a tenir una forma ben interessant. Per si tot això no fos prou, amb l’Oriol M. i el Ferran M. estem donant-li tombs a un nou projecte que té molt bona pinta.

Bé ja heu vist que la cosa esta més ocupada que mai, però el millor de tot és que cada cop aconsegueixo envoltar-me de gent més interessant i que t’animen a seguir endavant. Per tant, diria que les parts més importants de la fórmula de la felicitat les tinc cobertes: amor, feina i salut. Mai hagués pensat que pogués arribar a ser tan ric.

Un cop més m’he posat reflexiu al blog, suposo que per aquestes dates ja toca. Per cert, parlant de temes profunds, fa un mes vaig digitalitzar els meus apunts del llibre “El Poder del Pleno Compromiso”, així que tinc pendent de publicar-los per tothom. Per aquest viatge m’estic llegint el llibre “Intel·ligència Emocional” que tanta gent m’ha recomanat, si és tan interessant com diuen ja en faré uns apunts de les parts més destacades per poder-los consultar sempre que calgui.

Arribats a aquest punt ja només em queda despedir-me fins l’any que ve, petons i abraçades!

Avui el blog fa 10 anys!!!

Reading time: 3 – 4 minutes

Doncs si tal dia com avui vaig començar a escriure el blog, així doncs, faré una cosa que faig poc sovint i és autofelicitar-me per la constància, si ja sé que no podriem dir que últimament escrigui cada dia però crec que aguantar 10 anys amb certa constància és algo, no?

Bé doncs sempre passa en aquestes ocasions farem una petita llista de bons proposits per aquesta nova etapa de maduresa del blog:

  1. continuar-lo usant com a bloc de notes tècnic
  2. continuar usant-lo per referenciar events de caire més personal o no-professional
  3. començar de forma oficial el ‘screencast‘ sobre el que ja he fet les primeres proves
  4. agrupar aquesta part més multimedia ‘podcast‘ i ‘screencast‘ en una pestanya dedicada per accedir-hi ràpidament
  5. redissenyar-lo completament però aquest cop si tot va bé, fer-ho a través d’una empresa que li doni un bon acabat
  6. re-editar els posts antics perquè adquireixin formats més unificats, suport de tags, centrat i mida d’imtges, repassar enllaços trencats, etc.
  7. més protagonisme als posts antics (this week last years)
  8. integrar uwish
  9. integrar lifestream a la pantalla principal en forma d’stick item a més de sindicar més feeds en aquesta llista: twitter, my shared items del google reader, etc.
  10. seguir fent del blog algo que m’enganxa i que trobo a faltar quan no faig

També vull fer un comentari sobre la línia que té el blog aquests últims anys, en que el nombre de posts ha baixat força però la qualitat i densitat tècnica han augmentat molt. Malgrat això em fa baixar en nombre de lectors és més fidel a la meva persona i el converteix en una eina encara més útil per mi.

Finalment hi ha una llista d’articles pendents de publicar que conte coses com:

  • iPython
  • ESI – Edge Side Includes
  • LVM
  • SSTP
  • SVG amb long polling
  • array vs CouchDB
  • scribe
  • DNSCurve
  • Google Talk chatback badge
  • MyProxy – credential management service
  • SSL i TLS a fons
  • Desktop notify system with python
  • oProfile
  • etc

Però sobretot el que estic impassient per començar a document en forma de post, d’screencast i del que faci falta és el tema del AMQP, porto mesos treballant amb un borrador que cada cop és més extens i que de ben segur hauré de dividir en diversos trossos perquè les seves dimensions ja fan por, però realment estic disfrutant com mai amb aquest tema.

Doncs res, agraïr-vos també a tots els que em llegiu que ho continueu fent malgrat el pesat que em faig en alguns moments. Demanar-vos que no tingueu por en presentar-vos perquè a les jornades tècniques on em deixo caure acostumo a trobar gent que ha passat pel meu blog alguna vegada i això sempre fa moltíssima il·lusió.

Bé doncs gràcies a tots i ens veiem quan torni de Costa Rica, on estic passant les meves vacances en aquests moments.

avui ja en faig 33

Reading time: 3 – 4 minutes

m’hi acabo de fixar, 33 com el canal 33… si és que jo també em fixo amb unes coses més extranyes.

33rd birth cup

Doncs bé, com sempre passa en aquests dies no m’he aixecat massa diferent que cap altre, tot i que he de reconeixer que el “Petit Chardonnay de Jean Leon” del sopar ha fet estragos aquesta nit. Afegir a més la recomanació del restaurant Lledoners a Sant Quintí de Mediona ja hi havia anat a dreginar uns quants cops amb el Francesc però ahir el vaig poder provar en el seu màxim esplendor i ens va agradar molt. A més com a anècdota comentar que m’hi vaig trobar el Joan Olvieres que havia estat tutor meu a 3er de BUP a més de delegat de l’equip d’hoquei patins on erem companys amb el seu fill, per fer-ho més recargolat compartia taula amb l’ex-alcalde de Torrelavit entre d’altres cares conegudes.
Pel que fa als regals destacar la raqueta de tenis que tan desitjava que m’arribes que com no podia ser d’altre forma m’ha regalat el meu “amoriuo”, una Babolat Pure Drive.

babolat pure drive

Per continuar el dia amb el bon peu que l’he començat ara toca una bona i emocionant cursa de F1 al circuit de casa, a Montmeló. Això si des del sofà de casa, que de moment fer-ho des del circuit continua sent una assignatura pendent, però tot arribarà. De fet, des de que vaig ser a la final de la Copa Davis d’aquest any diria que ja tot és possible.

Que no se m’oblidi comentar-ho també, el meu autoregal aquest any ha estat una tauleta gràfica, exactament una Wacom Bamboo Pen & Touch.

Wacom Bamboo Pen & Touch

Bàsicament les funcions que li vull donar són:

  • fer esquemes a mà alçada, sense haver d’invertir tan de temps passant-los a net amb Visio, per exemple.
  • deixar de fer podcasts per passar a fer screencasts al blog, o sigui, anar fent petits esquemes o dibuixos sobre els temes que toco als podcast, ja que pel que m’han comentat es fan difícils de seguir sense un esquema.
  • per temes de feina sovint mantic llargues converses telefòniques, ja sigui, via VoIP, per fixe o mòbil; les temàtiques sovint són molt tècniques i difícils de traslladar només amb la veu espero que compartint l’escriptori i fent esquemes això pugui ser més senzill.

Així doncs, el pretenc és millorar les meves eines de comunicació telemàtica recolzant-me amb aquesta nova forma d’interactuar amb l’ordinador. Per si tot això fos poc, ja fa dies que estic donant voltes a com reordenar el meu workspace ja que no acabo d’estar del tot còmode i crec que no acabo de treure-li tot el partit que deuria, així doncs li segueixo donant voltes.

Fa 7 anys que vaig tornar a neixer…

Reading time: 2 – 2 minutes

Avui torna a ser un dia memorable, malgrat sovint només hem felicita la meva parella i algún que altre amic proper per mi continua sent un dia tan o més especial que el dia del meu aniversari, que com passa des de fa 7 anys és dos dies després del dia d’avui.

Quan tens una experiència d’aquest tipus tot canvia, però a vegades com avui et preguntes si ho fa prou. Malgrat això el que em continua dient que vaig per bon camí és la sensació de felicitat que porto dins el cor i al veure aquestes fotografies la pell es continua posant de gallina:

accident bmw

Aquest any he decidit celebrar ambdós aniversaris en la intimitat, és a dir, a diferència de la resta d’anys intentaré que siguin unes jornades de reflexió tranquila sense les grans festes amb els amics que he fet els darrers anys.

A més demà passat faré 33 anys que no només és l’edat en que va morir el meu pare. O sigui, que per mi té un significat especial aquesta edat i per tant espero poder a partir d’ara poder disfrutar de la vida més que mai per intentar compensar el que el destí li va arrencar al meu pare.

Bé doncs, gràcies a tots per ser on sou i per ser com sou… jo continuo al peu del canó com sempre i amb la moral de ferro.

Aire de Barcelona: banys àrabs

Reading time: 3 – 5 minutes

Per l’aniversari d’Estefania i el meu ens van regalar unes sessions als banys àrabas de Barcelona; coneguts com “Aire de Barcelona“. Doncs bé, aquest dimecres a les 22h varem anar a comprovar què tal era l’experiència. Després de fer-nos una passejada tranquila i a bona temperatura des d’Arc de Triomf fins al Parc de la Ciutadella (~10min) varem trobar de forma ràpida i senzilla el lloc.

aire de Barcelona

Cal dir que la decoració de tot el local, des de la porta d’entrada passant per la recepció, els vestuaris i les piscines esta tot cuidadíssim, així doncs m’encanta el gust del decorador que va fer l’ambietació del lloc. A més els treballadors són molt amables i et tracten amb una pau que també relaxa moltíssim.

Pel que fa a les piscines, aquestes estan repartides segons canvis de presió o de temperatura. Així doncs, podem trobar des del típic hidromassatge d’aigua i d’aire passant per una piscina d’aigua salada. Pel que fa a les de temperatura, n’hi ha una a uns 36º, una a uns 45º i dues més a 16 i 18º respectivament. Realment és una passada experimentar les sensacions que et transmet el cos quan rep aquests canvis de temperatura tan bruscos. Obviament, res que envejar a les saunes finlandeses amb una bona dutxa freda després o llençar-se directament sobre la neu.

Parlant de sauna, obviament les instal·lacions també disposen d’una moderníssima sauna a 60º. Un altre detall de qualitat que realment varem apreciar és que hi havia una zona de descans prou amplia i còmode, malgrat no haver-hi cap coixí, on es podia prendre aigua fresca o te amb menta ben calent. Realment un plaer.

Pel que fa als massatges, n’hi ha de dos tipus els tradicionals aplicats sobre l’espatlla i en una camilla o els més exòtics que es fan sobre una pedra calenta i que bàsicament es centren en cap, cames i braços (tot i que cal triar 2 de les 3 opcions). En aquest punt és on no em va acabar d’agradar el circuit, ja que la qualitat del massatge craneofacial+peus que em varen fer va ser molt i molt light, la senyora que me’l va fer semblava que tingués por de cansar-se i tota l’aplicació era tan relaxada que no acabava de tenir aquells corrents que et fa el cervell quan et fan un bon massatge.

A més quan estavem a la piscina d’hidromassatge ens varem fixar que hi havia dos massatgistes que mentre feien massatges estaven xerrant i rient constantment a la zona de camilles. Tot això, és clar, no ajuda a relaxar gens ni mica quan et fan un massatge. A més cal sumar-li el fet que pel meu gust hi havia massa gent compartint les instal·lacions (crec que unes 30 persones), jo diria que més de 15 ja és exagerat ja que l’entorn perd el clima íntim que preten donar la llum tènue i la música relaxant de fons.

Posats a destacar coses negatives només afegiria que l’oli que et posen pel cos al fer-te massatges, malgrat fer una olor boníssima i tenir una textura molt agradable, al entrar en contacte amb l’aigua de les piscines i després d’anar passant gent per l’aigua creava una acumulació de gasos que va acabar deixant-me els ulls ben vermells i adolorits.

Després de tot això sembla que no em vagi agradar la visita als banys, la cosa no és pas així i li recomano a tothom que hi vagi. Això si, cal saber que no vas a rebre un molt bon massatge. Simplement a disfrutar de l’ambient íntim amb la parella i de les sensacions que t’ofereix l’aigua i l’entorn en si mateix.

Ja en porta 9!!! si si el blog, avui compleix 9 anys…

Reading time: 2 – 3 minutes

Doncs si, com cada 31 de Juliol avui és l’aniversasri del blog. Aquest any l’aventura ja arriba al seu novè aniversari. Així doncs, l’any que ve ja farà una dècada que escric en aquest mitjà. Suposo que alguna festeta o similar hauré d’organitzar ni que sigui per quedar amb els mussols i celebrar-ho una mica.

9e aniversari del blog

Fent balanç del que han estat els artícles d’aquest any podem dir que la producció fins al moment ha estat de només 191 articles i que podriem dir que el podcast esta més que adormit. Així doncs, no és una producció gaire excessiva com la d’altres anys però jo potser m’atreviria a dir que el canvi d’estratègia amb els posts s’ha notat. És a dir, no només escric menys posts sinó que diria que la qualitat tècnica dels mateixos és superior; almenys el que intento en cada un d’ells és aportar quelcom de la meva collita i no fer referències en les que no es feia cap aportació més enllà de la redifusió de la troballa.

A més avui puc explicar com a efemeride que ha coincidit l’aniversari del blog com el dia dels ‘sysadmins’:

31 de juliol el dia dels sysadminsEn part s’ha de dir que no sóc pas un ‘sysadmin’ en el sentit literal del terma, però si que un dels meus perfils professionals es dedica a portar a terme tasques d’administrador de sistemes per alguns clients o ISPs. Sempre en l’entorn dels sistemes Linux, com no podia ser d’altre forma.

Fins aquí doncs, poc més que agrair els que de forma més o menys continuada m’aneu llegint i m’aneu animant a seguir en aquesta resenya tècnica amb pinsellades personals del que vaig tocant en la meva vida professional i personal. Gràcies a tots!

Rafa Nadal, una persona que admiro

Reading time: 6 – 9 minutes

Fa força setmanes que tinc el blog abandonat, com passa sovint no és pas per ganes. Ja que tinc una serie d’articles tècnics pendents d’escriure: diversos temes sobre Fedora Core 10, Moblin, XMPP/Jabber, etc. Ah! i que avui m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z amb una pantalla de només 8″ i un pes de menys de 700gr. Però avui tinc ganes de parlar d’una persona que cada dia admiro més.

Abans de parlar d’en Rafa, vull comentar d’on ve això. Els seguidors més antics del blog ja recordaran que l’any 2004 vaig llegir-me un gran llibre que em va canviar la vida: “El Poder del Pleno Compromiso” doncs bé, aquests dies l’he estat rellegint sobretot passant a paper les parts que més vaig destacar del llibre, potser també les passo al wiki ja ús ho diré. Arrel de rellegir el llibre hi havia una part del llibre que hem demanava que fes una llista de les persones que més admiro i perquè. Doncs bé, em vaig quedar molt i molt pensatiu i no vaig ser capaç de treure a ningú. Malgrat això he seguit pensant en el tema i finalment he de dir que admiro a aquest noi.

Obviament no és pas la persona perfecte i començaré per comentar que no hem fa cap gràcia que sigui del Madrid, no pas perquè jo sigui del Barça. Tampoc m’agrada la visió que té de la llengua catalana, malgrat parli en mallorquí amb els seus pares i potser la seva “mala òstia” tampoc l’embejo, sobretot perquè a mi també me’n sobre força.

rafanadal

Però si em fixo en les seves virtuts és quan realment arribo a la conclusió que l’admiro:

  1. Mentalitat de ferro, des de fa aproximadament dos anys jugo molt regularment a tenis i fins hi tot vaig a classes. Per tant, sé perfectament que és un esport que quan tens el marcador en contra la confiança en tu mateix baixa en picat i seguir confiant en les teves capacitats per ajustar pilotes a les línies per desequilibrar el contrari no és gens fàcil. Per tant, sota el meu punt de vista tots els que diuen que el Nadal no és un bon jugador de tenis; jo diria, que per mi és un boníssim jugador de tennis. Potser el Federer té millor tèncica però el físic i la psicologia són tan importants com la tècnica en aquest esport. Per no parlar de que sempre que veig jugar en Nadal notó que millora fruit de l’esforç.
  2. Esperit guanyador, només quan la teva mentalitat és de ferro i tens les idees molt clares ets capaç de lluitar pel que vols. En aquest cas parlem de voler victòries. De fet, la vida no deixa de ser una colla d’esprints en els que has de donar el màxim de tu mateix en cada un d’ells per aconseguir aquella fita que sempre has de posar-te a l’horitzo i que es reforça amb els teus principis. Com sempre les fites han de ser quelcom basat en els principis d’un mateix, no coses materials o basades en necessitats artificials. He de discrepar en tota aquella gent que es planteja la vida com una marató. Per mi, només poden acabar guanyant, assolint el que es proposen, els que saben oscil·lar entre periodes d’estrés (quan donem el màxim de nosaltres mateixos) i de recuperació. Un excés d’estrés o de recuperació ens fa poc competitius, cal saber trobar l’equilibri.
  3. Serenitat i saber estar, potser a molts ús semblarà una qualitat estranya però per mi hi ha coses que són importants. Mostrar educació i formes hi ha casos en els que crec que és més que necessari. Potser per això m’agrada tan el tenis perquè després de lluitar a mort amb el teu adversari li dones la mà i reconeixes el seu esforç. Si a tot això sumem com en Nadal es dirigeix als seus adversaris després de guanyar un torneig crec que és un exercici de respecte i saber estar que diuen molt d’ell com a persona. Finalment dir també que no és fàcil estar seré i mantenir l’esperit guanyador quan portes cinc hores de partit. Per aconseguir això cal una preparació física i una mentalitat excepcionals. Per tant, amb això es reforcen els dos primers punts.
  4. Els rituals, sovint la gent comenta que en Rafa és un maniàtic perquè esta obsessionat en deixar les ampolles d’aigua d’una determinada forma, sempre fa els mateixo moviments abans de sacar, etc. Doncs bé, potser d’això se’n poden dir manies però jo en dic rituals. És important establir els teus propis rituals per les tasques que fas a la vida i no abandonar-los mai i menys quan les coses van malament. Per tal d’aconseguir fer això cal també moltíssima paciència, altre cop una mentalitat de ferro. Però no abandonar aquests riutals és el que et manté seré i segur en tu mateix ja que per tu el que precedeix aquest moment no influeix en que ha de passar a partir d’ara i estableixes un punt i a part que et serveix per saber que has de començar a lluitar des de zero altre cop. A més quan aquests rituals també s’estableixen en els periodes de recuperació, no només en els d’estrés això et converteix en una persona altament competitiva i serena.
  5. La passió pel que fa, només si realment estimes el que estas fent ets capaç d’acomplir amb els 4 punts anteriors per tant arribar a ser el número 1 amb el que t’agrada i et motiva crec que només és fruit de la passió i l’amor que algú sent per allò que esta fent, sota el meu punt de vista no hi ha altre forma d’arribar-ho a ser. Obviament calen més ingredients però el més important diria que és aquest. Però com sempre, el més difícil no és arribar sinó mantenir-se. En el cas d’en Nadal diria que l’únic enemic que el pot arribar a guanyar és el seu propi físic. Com a seguidor seu no puc amagar la meva preocupació pels seus genolls. Però tornant a la virtud de la que parlava he de dir que la seva forma d’expressar la passió quan esta jugant un partit exterioritzant i vivint al màxim totes les sensacions que li produeix el desafiament denoten una font de passió brutal. Per sort, els rituals de recuperació permeten que la seva ment es mantingui serena i revitalitzada entre esforç (estrés) i esforç.

Apa doncs, fins aquí la meva reflexió del dia. Malgrat fa molts dies que la volia posar per escrit i que no he sabut expresar del tot les moltes idees que em venen al cap diria que s’entén força bé quines són per mi algunes de les virtuts importants que ha de tenir la gent que admiro. Per tant, la gent a la que m’agradaria assemblar-me.

Setmanes intenses

Reading time: 6 – 10 minutes

Tinc pendents d’escriure alguns articles sobre temes tècnics interessants de coses que he fet aquestes setmanes, de fet, més d’un és quasi obligatori escriurel. Per exemple, la solució del desafio de networking. Però en aquest article faré un petit resum de coses que he estat fent aquests dies i que no he pogut reportar de forma puntual.

Primer de tot destacar la festassa que varem organitzar els amics del Manel i el Xavi, brutal la coordinació entre la Vane, Glòria, Sabina, Estefania i jo amb l’ajuda improvisada a l’últim moment de la gent de Torrelavit i d’altres que coneixia menys. Doncs bé, realment diria que va sortir una festa rodona. A part de convidar-vos a veure les fotos que ben aviat espero tenir online, comentar que el lloc estava súper bé. El recomano: la Marinada. Una casa de colònies a Cambrils ben aprop del mar i amb tot el que fa falta per passar un aniversari inoblidable.

Com a detall comentar que al Manel li varem fer un regal d’una empresa que vaig sentir per la radio: muchomasqueunregalo.com, realment el tema és molt original perquè es tracta de regalar experiències o sensacions. O sigui, que teniu tot un catàleg de coses ben originals per regalar. Alguns exemples: conduir un F1, volar en un avió dels que fan piruetes, saltar en paracaigudes, fer puenting, fer una excursió en trineu, bany amb xocolata, teràpies relaxans, etc. Des de 30€ fins al que ús volgue gastar teniu tot tipus de regals ben originals. A més ús envien una caixa de color vermell molt ben presentada amb una targeta i una xapa de propaganda de l’empresa, o sigui, que no heu de donar el típic paper d’impresora ‘cutre’ que sembla que hagueu escollit el regal els últims minuts.

Sobre el tema de la caixa roja, doncs la qüestió és que vaig tenir una incidència i hem va arribar xafada, així doncs els vaig escriure un email queixant-me i en poques hores vaig rebre una trucada telefónica demanant-me disculpes i oferint-me enviar-me’n una altre o podia passar-ne a recollir una a Barcelona. Com que això no era possible hem van dir que els 20€ de ports urgents que havia demanat me’ls descomptarien. Per tant, he de dir que el servei de l’empresa impecable. Tot i que de moment encara no he pogut comprovar que m’hagin tornat els diners. Però no siguem dolents i confiem en que ben aviat ho pugui veure reflexat al meu compte corrent.

Potser l’única nota negativa de l’event és que de forma molt extranya i sospitosa va desapareixer el meu mòbil. Concretament l’HTC Artemis, si aquella que li havia canviat la pantalla fa uns mesos després de que hem caigués a terra. Doncs bé, ja m’he quedat sense Artemis. Així doncs, m’ha tocat buscar-me la vida i aconseguir una nova HTC per ser el meu mòbil personal, concretament ara tinc una HTC Cruise (aka Polaris). Escencialment és idèntica a l’Artemis però amb més CPU, 3G y 3MPixels de càmara. La carcasa pràcticament és igual i la pantalla, radio FM, GPS, microSD, càmara VGA frontal i d’altres són clavats. Però he de dir que sobretot el tema de la CPU es nota moltíssim. Així doncs, no hay mal que por bien no venga.

Una altre anècdota interessant que m’ha passat aquests dies va ser la nit del 10 de setembre a les celebracions de la dia nacional de Catalunya del dia 11 que es varen fer a Vilafranca. Aquest dia varem anar a sopar a casa el Xavi i la Sabina, junt amb la Glòria i la Daphne. Com que viuen ben aprop del centre i feien castellers a la plaça de la vila varem anar a fer-hi una ullada. Com sempre i malgrat hi havia poca gent els castells et posen la pell de gallina i et fan un nus al coll. Però l’anècdota va ser quan al tercer castell de la nit un 2 de 9, els faltava gent per fer pinya i el cap de colla se’ns va acostar i ens va demanar al Xavi i a mi que ens posessim a la pinya. Al Xavi ràpidament el vaig perdre de vista entre tanta gent, però jo vaig acabar estan ben aprop del centre i em vaig emportar més d’una trepitjada als ombros, malgrat això he de dir que l’experiència va ser impressionant i inoblidable. Realment s’ha de reconeixer que potser és una de les tradicions que més valoro del nostre país.

Una altre curiositat d’aquests dies de silènci al blog i tornant al meu caràcter geek innat és que vaig passar unes quantes hores amb el Manel recuperant uns fitxers borrats d’un XFS d’un NAS amb 4 discos de 250Gb en RAID 10. O sigui, tot un lio arribar fins als 70Gb de fitxers borrats per un error i una mala política de permisos. Però el que ara volia comentar és que el Manel em va ensenya un disc dur petitíssim, realment espectacular no recordo quantes gigues tenia però unes quantes. Pel que es veu el disc té 3 anys i en aquell moment era el més petit del món realment espectacular:

Pels que no estigueu enterats el Manel s’ha montat una empresa de recuperació de dades: Info Rescate i acaba d’arribar de l’India on ha anat a fer-hi un curs de dues setmanes sobre aquest tema. De fet, li va anar ben just arribar de l’India i anar a la seva festa d’aniversari. Però seguint amb el tema de l’India, què passa amb aquest país? és realment espectacular la quantitat de gent que coneixo que ha anat a aquest país els últims mesos potser en podria dir uns 10 ara mateix. Potser el cas més espectacular el del Carles que hi ha passat uns 6 mesos i fins hi tot ha fet un blog de la seva experiència: Nomada la gana.

Per si tota aquesta gent que ha anat a l’india no fossin pocs ahir a la nit varem ser al sopar de comiat del meu germà, que aquest dimecres que ve se’n va a Nepal i l’India durant dos mesos i mig. O sigui, que realment esta passant algo per aquelles contrades que atrau a la gent com imans. De totes formes he de dir que personalment a mi no hem crida gens el tema. He de dir que assia m’agrada molt i hi ha molts països que vull anar a visitar per allà, a part dels que ja he vist, però de ben segur que l’India no és dels que més hem criden. Qui sap potser per les festes de nadal ens podem escapar a Vietnam, Singapur o Malaïsia… esperem que la butxaca hi arribi.

31, qui m’ho anava a dir?

Reading time: < 1 minute Qui m'ho anava a dir quan era així:

Oriol Rius quan era petit

que avui faria 31 anyets de no res… espero que en caiguin molts més i que tot segueixi igual o millor. Per cert, ús heu fixat que tenia més pel de petit que ara?

Ah! moltíssimes gràcies a tots els que m’heu felicitat en personal, SMS, email, telèfon i twitter!!!