Reading time: < 1 minute Acabo d'obrir una secció al wiki on aniré posant els meus apunts personals sobre Clutter, així doncs, si a algú l'interessa el tema pot seguir-los des d'allà.
Reading time: 6 – 9 minutes
Des de fa uns mesos m’he posat a fons amb Clutter, es tracta d’una API més una ABI programada en C per crear interficies d’usuari. Malgrat tractar-se en escència d’una API per crear espais 3D amb objectes 2D, té la capacitat de poder moure els objectes en la coordenada Z. Així doncs, és pot aprofitar la potència d’OpenGL de forma transparent i senzilla i sense haver-se de preocupar de com representar objectes 2D en espais 3D, cosa gens senzilla per un neofit en el món dels gràfics com jo.
Clutter usa el seu propi reactor d’events, però en certs casos pot usar Gobject, Glib i Gtk també. És fàcilment integrable amb DBUS i amb GStreamer. En escència m’ofereix tot el que em cal per un projecte que porto entre mans. Pels que encara no ho tingueu clar, l’interficie gràfica que usa Moblin esta programada amb Clutter com a llibreria gràfica. De fet, és aquest projecte el que li ha donat molta força a Clutter que disposa de 29 programadors a temps complet, dels quals 14 no són d’intel (intel és qui promociona amb més força ‘moblin’).
Bé doncs, aquest impuls que ha patit moblin l’han portat a la versió 0.9.8 que és realment potent i ja gairebé igual que la versió 1.0 que hauria de sortir en breu. Tot i que fins ara Clutter s’ha caracteritzat pel retard en la sortida de les noves versions esperem que aquest cop no sigui així.
Abans d’entrar a definir quins són els elements que té aquesta llibreria, comentar que també disposa de binding de python cosa que pels ‘no-programadors’, com jo, és tota una alegria. També s’ha de dir que a dia d’avui, no hi ha bindings oficials per la branca 0.9 de Clutter que és l’experimental, o futura 1.0. Així doncs, jo només he provat el Clutter fins a la seva versió 0.8, malgrat la segueixo amb lupa la versió 0.9.x; a l’espera de poder començar a fer coses amb ella quan tingui els bindings de python.
Anem al motiu central de l’article, repassar els conceptes que usa Clutter fins a la verió 0.8:
Per fer aquesta referència m’he basat amb la informació de la guia ‘Programming with Clutter‘ escrita per Murray Cumming.
A vegades estant en la propia LAN, suem tinta per dir-li a un usuari de windows com ho ha de fer per agafar un fitxer d’un directori del nostre linux. Si teniu python instal·lat, normalment totes les distribucions l’instal·len per defecte a més del paquet HTTP. Podeu fer una cosa tan simple com posar al .bashrc:
alias quickweb='python -c "import SimpleHTTPServer;SimpleHTTPServer.test()"'
Ara aneu al directori on voleu compartir els fitxers i escriviu: quickweb. Això obrirà el vostre port 8000 i qualsevol usuari de la xarxa podrà connectar-se amb el navegador a la vostre IP pel port 8000. Allà es pot veure i descarregar els fitxers que hi teniu. Quan volgueu deixar de compartir el directori només cal fer un Control+C i llestos.
Realment una xorrada molt i molt útil, no? si voleu comprovar què esteu compartint ja ho sabeu: http://127.0.0.1:8000. Més senzill impossible.
Reading time: 2 – 3 minutes
Alguns ISPs ens permeten tenir una compte que reculli tot el correu enviat a un domini, això per exemple es pot usar com a mail-backup del nostre domini. Doncs bé a través de fetchmail és molt senzill re-injectar el correu enmagatzemat a una compte POP3 a un servidor SMTP contra un usuari. El més complicat, és si el correu que hi ha a la compte POP3 pot anar a més d’un destí, com el que deia fa un moment en comptes POP3 tipus ‘recojetodo’ o cul de sac com diuen alguns.
Doncs bé, per això he fet un petit script en python que a partir d’un fitxer BSMTP modifica la companda RCPT TO en funció de la informació de l’etiqueta Envelope to que conté una llista de les comptes d’email destí a qui va dirigit el correu. Així doncs, bàsicament la tasca consisteix en buscar quines comptes d’email apareixen a l’etiqueta comentada i després borrem la comanda RCPT TO i creem tantes comandes d’aquest tipus com faci falta en el seu lloc per enviar copies del correu que volem enviar als seus destins. Aquest nou fitxer BSMTP modificat l’injectem al nostre MTA. Aquest MTA serà l’encarregat de processar aquest correus i entregar-los a les comptes destí.
En el meu cas he decidit fer un petit shell script que s’executa des del crontab cada 10min. Aquest script, Crida a fetchmail per obtenir el fitxer BSMTP amb el correu que hi havia a la compte POP3, després crida l’script de python per modificar el fitxer BSMTP d’entrada tal com he comentat i crea un nou fitxer BSMTP de sortida. Finalment aquest fitxer s’injecta via SMTP cridant un petit script que gràcies al NetCat envia per SMTP el contingut del fitxer BSMTP de sortida.
L’script amb l’estructura de directoris empaquetat en un fitxer: pop2smtp_r1.tar.gz.
Segur que hi ha formes més elegants de resoldre el problema, però la veritat no les he sabut trobar.
Reading time: 1 – 2 minutes
Malgrat fa uns dies vaig canviar el meu vell Zyxel per un Cisco 837 a casa, la línia ADSL es continua penjant per motius desconneguts. Ja que quan les dades no circulen ni amunt ni aball les interficies ATM estan aixecades i tot sembla funcionar correctament. Així doncs, no m’ha tocat altre remei que fer-me un petit script amb Python a través del qual cada 5min comprovo si tornen els pings contra un dels servidors de OpenDNS. Si això no és així llavors es connecta contra el router Cisco i el reinicia. Ja que he fet proves baixant i pujant la interficie ATM i no hi ha manera. No se m’ha acudit cap millor idea que llençar un reload.
L’script guarda un fitxer de log a /var/log/online.log i usa el modul pexpect de Python. La resta de coses que usa són moduls que van instal·lats per defecte.
Si a algú li pot fer falta l’script el podeu descarregar: router.py.
Quan treballem amb sockets en python sovint al publicar un port si matem el procés que publicava el port encara que sigui de forma correcte ens trobem que al llençar-lo de nou, o sigui, a l’intentar publicar altre cop el procés aquest dona error un error que diu algo així com Address already in use. O sigui, que el sistema operatiu es pensa que el port encara esta sent publicat pel procés que ja em matat. Si fem un netstat veiem que el port no hi és, però encanvi fins al cap d’una estoneta (alguns segons o minuts) no hi ha manera de poder usar de nou aquest port.
Doncs bé, un petit truquillo perquè això no passi i el poguem usar a l’instant és fer això després de crear l’objecte de la classe socket:
# creació de l'objecte
server = socket.socket(socket.AF_INET, socket.SOCK_STREAM)
# afegim noves propietats a l'objecte
server.setsockopt(socket.SOL_SOCKET, socket.SO_REUSEADDR, 1)
Reading time: 2 – 2 minutes
Avui he trobat aquest article Cleanup Maildir folders (archive/delete old mails) | MDLog:/sysadmin i no he dubtat ni un segon en baixar-me l’script: cleanup-maildir (local) programat en python. De fet, el seu nom ja diu molt del que fa. Bàsicament jo l’uso per netejar el directori Junk. És a dir, allà on rebo les alertes de correus considerats spam, virus, phishing o d’altres malwares. És a dir, he posat l’script al cron i li he dit que el contingut de la carpeta Junk del maildir que tingui més de 15 dies es vagi eliminant. Així no m’he de preocupar d’anar borrant de forma periódica tot el correu mailiciós que ja mai miraré perquè ningú m’ha dit allò tan famós de: “T’he enviat un correu, no ho has vist?” i llavors comences a buscar per la carpeta on hi ha tota la brossa a veure si el troves. Doncs bé, ara només hi haurà 15 dies de brossa.
Realment és un script molt xorra però que el trobo molt útil, ja que té força opcions com per exemple no borrar els correus marcats com a llegits, o com a importants, o crear automàticament subcarpetes on guardar els correus que tenen una antiguitat determinada. Segurament encara em deixo alguna funció però jo diria que la idea queda més que clara.
Petit script en python per iniciar/parar el Abyss Webserver des de la línia de comandes. Només hem de posar la URL d’on es troba la web de la consola de l’Abyss i l’ususari i el password per entrar-hi. Com que esta fet ràpid i corrents, no es suporta el pas de paràmetres per indicar si s’ha d’engegar i/o parar el servei en cada moment. Així que si algú s’anima a afegir-hi les 4 línies de codi que hi falten que me les digui, que jo encara no domino prou el python com per fer-ho en 1s i avui ja estic cansat.
import urllib2
<br>
theurl = 'http://127.0.0.1:9999'
username = 'theuser'
password = 'thepass'
<br>
passman = urllib2.HTTPPasswordMgrWithDefaultRealm()
passman.add_password(None, theurl, username, password)
authhandler = urllib2.HTTPBasicAuthHandler(passman)
opener = urllib2.build_opener(authhandler)
<br>
data_start = "%2Fhosts%2Fhost%400%2Fstart=Start"
data_stop = "%2Fhosts%2Fhost%400%2Fstop=Stop"
<br>
data = data_start
<br>
request = urllib2.Request(theurl,data)
response = opener.open(request)
<br>
print response.readlines()
Com accedir a un serividor HTTP amb les pàgines protegides amb usuari i password del tipus Basic Authentication Scheme.
import urllib2
<br>
theurl = 'http://host:port'
username = 'theuser'
password = 'thepass'
<br>
# this creates a password manager
passman = urllib2.HTTPPasswordMgrWithDefaultRealm()
# because we have put None at the start it will always use this
# username/password combination
passman.add_password(None, theurl, username, password)
# create the AuthHandler
authhandler = urllib2.HTTPBasicAuthHandler(passman)
# Return an OpenerDirector instance, which chains the handlers in the
# order given Return an OpenerDirector instance, which chains the
# handlers in the order given
opener = urllib2.build_opener(authhandler)
# Install an OpenerDirector instance as the default global opener
urllib2.install_opener(opener)
# Open the URL url, which can be either a string or a Request object.
pagehandle = urllib2.urlopen(theurl)
lines = pagehandle.readlines()
<br>
for line in lines:
print line
L’autentació que usa l’Abyss Webserver per defecte és la del tipus explicada en aquest exemple.
L’Abyss Webserver guarda en un fitxer de configuració en format XML els usuaris i passwords. Doncs bé el format en que estan enmagatzemats els passwords en el fitxer XML és:
usercode = nom_usuari + ":" + plaintext_password
encoded_password = md5(base64(usercode))
Doncs bé aquí ve el petit trick de com fer això amb python:
#!/usr/bin/env python
import md5
import base64
import re
<br>
def genera_pass_abyss(usercode):
b64usercode = base64.encodestring(usercode)
b64usercode = re.sub('\n','',b64usercode)
hash = md5.new(b64usercode)
return hash.hexdigest()
<br>
user = 'usuari1'
passw = 'password1'
usercode = user + ":" + passw
print usercode
print genera_pass_abyss(usercode)