Feb 24

VMWare: arrencant el WinXP de l’altre partició del HD des de Linux

Reading time: 9 – 15 minutes

A aquestes altures tothom coneix l’VMWare, personalment fa força temps que uso al portàtil la versió workstation i a alguns clients tenen el server. Fora de les típiques coses que es poden llegir a la documentació oficial del producte i de productes complementaris com l’VMWare converter, que ja vaig comentar fa temps, es poden fer algunes altres filigranes amb aquest producte.

Hi ha diversos howtos (per exemple, Convert Physical Windows Systems Into Virtual Machines To Be Run On A Linux Desktop) que expliquen com convertir una partició de windows en un disc virtual que després es pot usar des de la màquina virtual de l’VMWare. Com ja apuntava fa un moment això es pot fer amb l’VMWare converter. Problemes lògics d’aquesta solució és que si la nostre partició de windows ocupa 40Gb obviament el disc virtual ocuparà el mateix. A més si la configuració del nostre windows canvia (noves configuracions, nous programes, actualitzacions, etc) el contingut del disc virtual obviament quedarà ràpidament obsolet o alrevés.

Doncs bé aquest diumenge passat vaig configurar l’VMWare perquè des de linux m’iniciés el WinXP que tinc a l’altre partició del disc dur del portàtil, tot això basant-me en un petit manual que vaig trobar a Run Existing Windows installation With Vmware Player (local). Com podeu veure la idea és molt atractiva i soluciona els problemes que comentava anteriorment derivats de tenir en el fons dos Windows al mateix PC. Obviament d’aquesta solució se’n deriva una altre dificultat la de mantenir dos configuracions de hardware (el de la màquina real i el de la virtual) en un sol WinXP. A continuació intentaré explicarvos-ho i també comentaré com l’he resolt jo.

A continuació repetiré els passos que descriu el manual anteriorment comentat perquè tingueu una referència totalment traduida de com fer això. Realment els passos per ajustar l’VMWare són realment senzills els problemes realment complexos són més de cara al Windows que no pas en el que es refereix en aconseguir que el VMWare arrenqui a partir de la partició WinXP. L’explicació del manual anterior l’adaptaré a la meva configuració ja que crec que és on puc aportar un valor diferencial.

Escenari

Al portàtil hi tinc les següents pariticons:

oriol@mini2 ~ $ /sbin/fdisk -l /dev/hda
Disk /dev/hda: 100.0 GB, 100030242816 bytes
255 heads, 63 sectors/track, 12161 cylinders
Units = cylinders of 16065 * 512 = 8225280 bytes
Device Boot      Start         End      Blocks   Id  System
/dev/hda1               1          63      506016   82  Linux swap / Solaris
/dev/hda2              64        4927    39070080   83  Linux
/dev/hda3   *        4928        8512    28796512+   7  HPFS/NTFS
/dev/hda4            8513       12161    29310592+   c  W95 FAT32 (LBA)

Com podeu veure i resumint, bàsicament tinc una partició linux de 39Gb, una Windows de 28Gb formatejada amb NTFS i una FAT32 de 29Gb que uso per guardar els fitxers. Bàsicament aquesta partició és per temes històrics de quan el suport NTFS des de linux es limitava a lectura. Avui en dia el suport NTFS des de linux ja és en lectura i escriptura, per tant es podria convertir a NTFS. Malgrat això la recomanació és que no ho feu, sobretot perquè en cas de desastre si haguéssim d’usar eines per recuperar el contingut de la partició aquestes eines per NTFS sempre són més limitades, o simplement hi ha menys eines al mercat que soportin la recuperació de dades per NTFS.

Pel que fa a la CPU i la RAM són 1.2GHz i de 1Gb respectivament. He de reconeixer que el sistema li costa lo seu arrencar, sobretot perquè a la màquina virtual d’VMWare (o sigui, el WinXP) li assigno 512Mb de RAM. Si a això li sumem, que jo sempre tinc la mania de tenir mil programes oberts a la vegada: FF2 amb mil finestres, evolution, openoffice, zend studio, etc. Obviament tot el sistema es torna molt pesat. Així doncs ja tinc un bon motiu per comprar-me un nou portàtil amb una bona CPU i moltíssima RAM.

Creant la màquina virtual d’VMWare

He creat un directori nou just on tinc la resta de màquines virtuals que uso per treballar a la partició de dades, o sigui, que partir d’ara tots els fitxers dels que parli per mi estan situats a /mnt/fitxers/vmware/winxp-mini2. Al directori hi copiem aquests dos fitxers: windows.vmdk i windows.vmx. El que ara ens cal és una eina com el parted per tal de coneixer algunes dades de les nostres particions i el disc dur:

Informació que hem de recollir del parted:

parted.png

Ara hem d’editar el windows.vmdk i hem de modificar les 4 dades que hi ha seleccionades a continuació:

vmdk.png

On posa # Extend description dues linies per sorta fixeu-vos que teniu el número de sectors que té el vostre disc, subratllats de color vermell doncs bé aquí heu de posar la dada que us dona el parted en el meu cas: 195371567s i abans de copiar-la li restem 63 que és el que ocupa l’MBR del disc, així doncs jo hi he de posar 195371504:

195371567 - 63 = 195371504

Les altres tres dades marcades en vermell en el fitxer windows.vmdk són els cilindres, capçals i sectors del vostre disc (cylinder,head,sector geometry) aquestes dades les podeu veure en el segon bloc de dades que li hem demanat al parted, en el meu cas: 12161,255,63.

Així doncs en el meu cas el fitxer windows.vmdk queda així:

# Disk DescriptorFile
version=1
CID=5aa3c828
parentCID=ffffffff
createType="fullDevice"
# Extent description
RW 63 FLAT "windowsxp.mbr" 0
RW 195371504 FLAT "/dev/hda" 63
# The Disk Data Base
#DDB
ddb.toolsVersion = "0"
ddb.adapterType = "ide"
ddb.virtualHWVersion = "4"
ddb.geometry.sectors = "63"
ddb.geometry.heads = "255"
ddb.geometry.cylinders = "12161"

Ja tenim llest l’VMWare perquè arrenqui la nostre altre partició amb el windows. Ara qui no esta preparat és el windows, ja que penseu que l’VMWare és una màquina virtual que lògicament no té el mateix hard que la vostre màquina. Per exemple, no usa la mateixa targeta gràfica, controladora de ratolí, controladores USB, contraladores de disc, etc. Per tal de deixar intacte la nostre partició de windows una bona idea és crear un nou perfil i en aquest nou perfil hi podem configurar el hard d’aquesta màquina virtual. A més li podem dir al windows que cada cop que intenti arrencar ens pregunti en quin perfil ho volem fer així segons si ho fem des del PC o des de la màquina virtual sempre es reconeixerà el hard automàticament.

Configurant el Windows perquè treballi amb dos perfils de hardware diferents

Dins del control panel cliquem sobre la incona system després anem a la pestanya hardware i cliquem en el botó hardware profiles:

perfils-01.png

Aquí copiem el perfil actual i seleccionem el segon radio button per poder escollir el perfil que ens interessi a l’hora d’arrencar el windows. Un cop fet això reiniciem la màquina i arrenquem seleccionant el nou perfil, en la meva captura podeu veure que aquest perfil l’he anomenat vmware també he fet una còpia de seguretat del perfil per defecte Perfil 1 i alguns altres perfils que uso per fer proves.

Un cop s’ha iniciat la màquina amb el perfil vmware un bon consell és que deshabiliteu tots els drivers de hard que creieu que puguin causar conflictes al iniciar-se amb la màquina virtual: controlador del disc dur, ratolí (driver synaptics a mi no em funciona), targeta gràfica, targeta de so, bluetooth, pcmcia, etc.

Com ja sabreu per fer això heu d’anar al control panel, cliqueu a la icona system, a la pestanya hardware i finalment al botó administrador de dispositivos. També és bona idea descarregar les VMWare Tools ja que inclouen alguns drivers que ja podeu actualitzar directament des d’aquí, fent el típic d’actualitzar el controlador i anant al direcotori on hi ha el driver de l’VMWare perquè així quan arrenquem amb la màquina virtual el dispositiu ja funcionarà correctament, ús recomano que feu això especialment amb el controlador del disc dur. Jo vaig tenir problemes i la solució la vaig trobar a Running a Windows 2000, Windows XP or Windows Server 2003 Virtual Machine from an Existing Multiple-Boot Installation i a Error INACCESSIBLE_BOOT_DEVICE (Raw Disk).

A mi personalment el que més problemes em va donar va ser el controlador synaptics de Dell que em provocava un pantallazo blau (BSOD) l’error no el vaig guardar, però deia algo d’IRQs. Si el trobo ja l’afegiré. Finalment vaig haver de desintal·lar el driver per Add/Remove software i ara treballo amb el touch pad com si fos un ratolí PS/2.

Sobretot recordeu que heu de deshabilitar els controladors no eliminar-los, ja que sinó després quan entreu en el vostre perfil per defecte aquests s’hauràn de reinstal·lar. Arribats en aquest punt ja podeu sortir del windows i tornar al linux per iniciar la nova màquina virtual. Si surten pantalles blaves al iniciar no ús preocupeu, això només afecta al nou perfil que heu creat i heu d’intentar entrar com sigui, via safe mode, tornant a repetir els passos anteriors, etc. Un cop a dintre repasseu si teniu algún problema amb el hard tornant a la gestió de dispositius.

Experiencia

Fa una setmana que estic treballant amb el sistema i n’estic molt content, com comentava només trobo que vaig curt de RAM i de CPU però per la resta és realment genial disposar de tots els aplicatius de windows de forma tan ràpida des de linux. Sempre puc veure quins són els efectes que estan tenint els clients quan tenen un problema amb alguns dels meus aplicatius, sistemes o demes. A més no tinc els típics problemes del wine quan emula windows perquè pugui llençar aplicatius. A vegades calen clients que només existeixen per windows i d’altres sistemes propietaris que sempre obliguen a perdre molt de temps reiniciant la màquina i a més, almenys a mi, em fan perdre tota la meva forma de treballar ja que no tinc accés a les aplicacions que m’acompanyen usualment a l’escriptori.

Com a nota negativa comentar, que no sé si és culpa del invent o si no hi té res a veure però la partició de dades la vaig haver de reparar quan mai ho havia hagut de fer. Jo diria que és culpa de que tinc la mania de deixar la màquina virtual suspesa i continuar treballant amb la paritició de dades des de linux. Així doncs, els fitxers que tenia oberts des de windows i que no s’han alliberat correctament perquè el sistema s’ha suspès no pas apagat ha creat algún tipus de conflicte amb els canvis que he fet al sistema de fitxers des de linux. Així doncs, a partir d’ara apagaré sempre la màquina virtual a veure si no tinc aquests problemes d’incosistència amb la partició de dades. Jo diria que el raonament té molta lògica ara només cal que sigui cert.

Resumint doncs, estic contentíssim d’aquest enginy i animo a tothom que tingui aquesta necessitat a usar-lo. Això si recordeu que cal molta RAM i una CPU ràpida. Sinó la SWAP anirà de cul i tot plegat es farà molt lent i pesat d’usar.

Feb 03

Snap: el complement d’escriptori ideal per l’asterisk

Reading time: 2 – 2 minutes

De fet, personalment no em fa gaire utilitat aquesta eina. Però no puc dir el mateix dels meus clients. Per fi, he trobat una eina econòmica que els permet interactuar amb l’asterisk de forma senzilla i fer les típices pijades que sempre em demanen quan els monto un asterisk, gràcies Marc pel descobriment. Snap és un programet per Windows que permet veure qui ens esta trucant a la pantalla del PC, buscar aquest número a l’agenda. Marca el número de telèfon que ens apareix al firefox mentre naveguem. Marca on volem trucar des d’una petita aplicació que ens surt a la pantalla. Invocar el CRM requerint la informació del client que ens esta trucant, o fins hi tot connectar-lo via AGI a funcions més avançades d’Asterisk. Però la cosa no s’acaba aquí, s’integra amb Outlook, permet tenir un registre de les trucades que fem i que rebem. Entre d’altres coses.

snap.png

El programa té dues versions la free i la pro, aquesta última costa uns ~30$ per usuari. El que ambdues tenen en comú és la integració amb Office, Outlook, firefox i thunderbird. La versió pro a més ens mostra una finstra flotant quan entre una trucada, permet connectivitat contra el CRM per trucades entrants i sortints, disposa d’un driver TAPI (TSP driver), a més d’una versió avançada de l’identificador de trucades i del buscador de números de teléfon.

Dec 30

Driver Collector – extreient els drivers del windows

Reading time: < 1 minute

L’any 2002 ja vaig parlar del WinDriver Expert escencialment el programa és algo molt semblant al Driver Collector. Malgrat tenen alguns matisos diferents ambdós val la pena tenir-los ben localitzats ja que moltes vegades ens trobem amb màquines de les quals ningú té els drivers d’algún dels seus dispositius. Doncs bé, aquest programet podrem extreure els fitxers del driver per quan haguem de re-instal·lar la màquina.

drivercollector.jpg

Dec 07

Montat unitats de xarxa via SSH amb Windows

Reading time: < 1 minute

Via caballe.cat he descobert que es pot mapejar una unitat de xarxa amb windows a través del protocol SSH. Concretament en la seva variant SFTP. Això s’ha de fer amb el software sftpDrive. Segons diu en Xavier funciona perfectament. Jo fa molt temps ja us havia parlat del sshFS per linux que funciona via LUFS. Jo amb la versió de linux hi he treballat força i de vegades dona alguns problemes, perquè al borrar o editar fitxers té comportaments una mica extranys. No tan si ho fem des de consola sinó com quan ho fem des de programes. Concretament jo els problemes els havia tingut amb editors de codi (IDEs de programació).

Nov 25

TrueCrypt i Onekript – guardant la informació ben guardadeta

Reading time: 2 – 3 minutes

openkript.pngGràcies a l’Oriol fa una colla de mesos vaig descobrir el TrueCrypt que ell usava des de windows. De fet, l’eina em va agradar moltíssim sobretot per la seva simplicitat. Sovint m’he trobat usuaris preocupats per guardar informació confidencial al seu portàtil, pendrive, etc. i no sabia mai quina eina els podia recomanar per fer aquestes tàsques de forma senzilla i la vegada eficient. Doncs bé aquest aplicatiu s’integra molt i molt bé amb windows i és una bona solució a aquest problema.

Tot i esta totalment suportat en linux, el suport genèric només és via CLI, així doncs, es fa una mica engorrós usar-lo des de linux sense tenir al cap tots els paràmetres necessaris per treballar amb l’eina. Doncs bé, avui he descobert OneKript a través de Kriptopolis. Es tracta d’una eina que s’integra amb Konqueror i simplifica moltíssim l’ús de TrueCrypt en linux.

De fet, jo no uso KDE i per tant, fins que això no es suporti en nautilus no tinc cap gran avantatge a l’hora d’usar aquesta eina des de linux, però no volia deixar passar la oportunitat per recomanar un bon software per guardar les nostres dades privades en els dispositius d’enmagatzematge.

Les principals característiques d’aquest software són:

  • Creates a virtual encrypted disk within a file and mounts it as a real disk.
  • Encrypts an entire hard disk partition or a storage device such as USB flash drive.
  • Encryption is automatic, real-time (on-the-fly) and transparent.
  • Provides two levels of plausible deniability, in case an adversary forces you to reveal the password:
    • Hidden volume (steganography – more information may be found here).
    • No TrueCrypt volume can be identified (volumes cannot be distinguished from random data).
  • Encryption algorithms: AES-256, Blowfish (448-bit key), CAST5, Serpent, Triple DES, and Twofish.
  • Mode of operation: LRW (CBC supported as legacy).

UPDATE: updated information about Truecrypt alternatives can be found here.

Sep 09

Windows trick: arrancant una mica més ràpid

Reading time: 2 – 3 minutes

Suposo que com a tothom que té patir un windows tinc el típic problema de que cada cop m’arrenca més i més lent. Doncs tot llegint el blog d’IntelliAdmin he trobat un petit truquillu que no coneixia. Es veu que quan el windows arrenca carrega part dels programes que més hem estat usant al arrecnar. Per tal d’accelerar la seva càrrega la propera vegada que anem a usar el sistema.

Aquest fet és un dels motius que fa que cada cop el sistema vagi més i més lent, d’aquest tècnica s’en diu prefetch caché. Doncs bé, si el que volem és netejar aquest caché perquè carregui més ràpid el sistema el que cal fer és netejar el directori c:\windows\prefetch. Després podem modificar el registre de windows perquè només cachegi elements del sistema i no pas les aplicaicons. Per fer això cal modificar el paràmetre EnablePrefetcher que hi ha a:

HKEY_LOCAL_MACHINE\SYSTEM\CurrentControlSet\Control\Session Manager\Memory Management\PrefetchParameters

Aquest paràmetre pot tenir els valors:

  • 0 – Disabled no fa caché de res i és molt lent
  • 1 – Application només ho fa de les aplicacions que usem
  • 2 – Boot només de les aplicacions que es criden en la seqüència d’arranc
  • 3 – All caché de les aplicaicons i del boot

No és que sigui la panacea el truc però sovint podem arribar a guanyar uns 20s. Si combinem això amb el Your Uninstaller! per tal de mantenir controlats els programes que es controlen en arrencar la màquina i intentem tenir el sistema desfragmentat. No és excessivament difícil mantenir l’arrencada per sota del minut.

Jun 09

Google Browser Sync

Reading time: 2 – 2 minutes

Es tracta d’una eina programada per google que s’integra perfectament al firefox i que ens permet guardar les sessions, bookmarks, cookies, històric, passwords, etc. de les nostres màquines a internet, així quan canviem de màquina podem seguir la sessió de navegació en el punt ho varem deixar. A mi em va com l’anella al dit, ja que sovint navego per internet amb l’ordinador de casa sense connectar el portàtil i quan arribo a la feina sempre trobo a faltar passwords, historics i fins hi tot pàgines que tenia obertes i que encara no havia guardat. Potser el que menys m’interessa és el tema dels bookmarks, perquè uso el sitebar i ja ho tinc tot ben automatitzat amb els enllaços de la barra d’enllaços personals. Però si altero el contingut d’aquesta barra que en el fons és una carpeta dels bookmarks del firefox també es sincrontiza, m’encata. Ja era hora que sortis una eina com aquesta!

googlebrowsersync.png

A més funciona tan en firefox per windows, linux i mac. De fet, jo no tinc mac. Però fins hi tot dintre del propi portàtil quan estic en win i estic navegant i me’n vull anar a linux és un fàstig haver de passar les pàgines que tenia obertes de formes poc elegants. Per exemple, sovint el que feia era crear un fitxer .txt on copiava les URLs i quan entrava a linux obria altre cop els tabs amb aquestes urls usant una extensió que es diu linky.

Si voleu provar l’aplicació de google labs la teniu a Google Browser Sync. Realment de les millors aplicacions que m’he instal·lat ultimament 🙂

Jun 05

HFS – HTTP File Server

Reading time: < 1 minute

Es tracta d’un petit aplicatiu que podem descarregar gratuïtament i instal·lar al Win. Perment montar un servidor de fitxers via HTTP en breus segons. Degut als infinits problemes que dona sempre el netbios de win va bé tenir localitzada una eina d’aquestes, a més té unes features interessants:

  • Download and upload
  • Virtual file system
  • Highly customizable
  • HTML template
  • Bandwidth control
  • Easy/Expert mode
  • Log
  • Full control over connections
  • Accounts
  • Dynamic DNS updater

El nivell de detall de la interficie gràfica esta prou bé:

hfs.jpg