Jul 31

El blog es fa major d’edat

Reading time: 2 – 4 minutes

Ja fa 18 anys des de la primera entrada que vaig fer al blog. Avui escric des del camping “El Delfín Verde” a la Costa Brava; on estic passant les vacances amb la família. Escriure en aquests entorns és realment complicat i no pas per la connexió a Internet sinó per trobar una estona on no hagis de patir pels nens. Tornant a l’efemèride del dia sembla realment increible el temps que ha passat. El més sorprenent de tot és que amb tants anys no li hagi arribat a aplicar una estratègia clara i focalitzada al blog. Sempre l’he definit com a una finestra a mi, un espai on comparteixo idees, coneixements i d’altres inquietuts que m’envolten. Quan no ets una “celebrity” això no és mai motiu suficient per atreure moltes visites i encara menys per tenir una gran quantitat de comentaris. Tot i que si que em serveix per tenir el meu petit espai d’influència sobre un entorn proper i variale, dit d’altre forma, em permet perdurar en el temps cert valor que vaig compartint quan hi penso i amb qui i penso.
Mai he descartat fer un pas endavant i donar-li un enfoc molt més professional, o amb una intenció més clara al darrera. Una cosa tinc clara, mai és tard i ara mateix això no esta dins de les meves prioritats. Tampoc vol dir que demà pugui estar-hi. En qualsevol cas és tracte de decidir prioritzar les meves inversions cap a un lloc, o un altre. Per cert, quan parlo d’inversions sobretot són d’energia; el valor més preuat quan la prioritat vital esta en cuidar els petits i fer que la família tiri endavant.
Una de les funcions implícites d’escriure un blog és que fa de “lifestream”, podriem entendre-ho com un tracking de temps de les coses que vas fent. Mai és fidel a nivell de detalls i de tot el que fas però si que té un grandíssim valor per tenir un gran aparador de caixetes amb milers de notes, esquemes, troços de codi, videos, etc. disponible siguis on siguis. És quan tires enrera i recuperes aquestes caixes -els articles- mirant ni que sigui què has fet des del darrer aniversari i troves algunes perles o temes realment apassionants que t’adones del grandíssim valor com a “lifestream”.
No puc extendrem més perquè les obligacions em reclament però em quedo amb les ganes d’anar més al fons amb molts dels temes que he posat sobre la taula. De ben segur això canvia amb el temps i és qüestió de que els petits guanyin amb indepedència perquè les entrades guanyin en freqüència, i segurament també en qualitat. Tot i que diria que darrerament les aportacions que he anat fent tenen força qualitat i valor, almenys per mi. Però el que tinc molt clar és que un dia o un altre hauré de fer un salt cap a professionaitzar l’acabat de l’entorn i el propi contingut.

Jul 31

Avui fa 16 anys que vaig començar a escriure el blog

Reading time: 1 – 2 minutes

16th_anniversary

 

Feliç de recordar l’efemèride i de malgrat no tenir un blog molt prolífic poder explicar que he aconseguir mantenir l’hàbit d’anar compartint encara que fos en petites píldores alguns dels fets i coneixements que la vida m’ha anat permetent disfrutar. Des de l’arribada del Roc més que mai he hagut de tancar el meu “pipeline” de projectes però una cosa positiva és que t’acabes centrant en l’escència i en el que et fa disfrutar més. Per desgràcia no pots atendre moltes altres coses que sovint tornen en forma de records o pensaments, això si, t’adones que les coses que has permès que seguissin al teu costat tenen el millor gust que mai havien tingut.

Només puc dir-vos que la meva intenció és seguir buscant reconets i estones per seguir compartint-vos el que hem passa pel cap, mentrestant ús envio una abraçada molt forta.

GRÀCIES PER SEGUIR-ME!

Jul 31

15 anys amb el blog online

Reading time: 1 – 2 minutes

Avui dia 31 de juliol fa 15 anys que vaig decidir-me a escriure el meu primer article al blog. Com passa el temps! cada cop que penso que el dia que vaig començar no sabia ni el que era un blog i que l’anomenava “digital diary”. Sovint escric tot dient que tinc l’agenda plena i que no sé d’on treure temps per escriure. Doncs bé, després d’un periode molt i molt llarg de temps on el meu vincle en diversos projectes m’impedia dedicar temps al blog puc dir que tot i tenir una llista de desitjos quasi infinita. Ja no tinc obligacions fortes en projectes fora dels horaris convencionals. Així doncs, en pocs mesos disposaré de temps per gestionar en els meus interessos personals cosa que fins ara no tenia.

15th-anniversary

De moment el meu proposit serà anar publicant alguns dels molts articles que tinc a mig fer i pendents de fer publics. Desitjo que aquest proper any la freqüència de publicacions al blog canviï dràsticament. Creuem els dits perquè pugui mantenir el desig.

Gràcies a tots els fidels seguidors que teniu la paciència d’anar-me seguint.

Jul 31

Avui el blog compleix 14 anys

Reading time: 2 – 2 minutes

 

Avui fa 14 anys que vaig començar a escriure el blog. Cal reconeixer que els últims anys la periodicitat dels articles ha anat a la baixa. És curiós observar com a mesura que tens més coses per compartir i més interessants es fa més difícil prioritzar l’espai per compartir aquestes informacions. Això em recorda una frase que vaig llegir al twitter fa uns dies:

Lo pasamos tan bien que no pensamos en hacer ninguna foto.

Podriem dir que el que em passa a mi és quelcom similar, estic tan ocupat amb la meva passió, el projecte mentoring i tantes altres activitats que no trobo el moment per compartir. Tot i que he de reconeixer que les coses que comparteixo els últims anys són més genuines són quelcom que neix de la meva creativitat de la meva persona o de quelcom difícil de trobar arreu si no ho comparteixo i això em compensa la quantiat. Com se sol dir millor qualitat que no quantitat.

 

14 aniversari

 

Poca cosa més que afegir només donar-vos les gràcies a tots els que m’aneu seguint i ja sabeu que si puc fer algo per voslaltres aquí em teniu. Això si, si trigo en respondre no m’ho tingueu en compte penseu que quan un viu tan intensament la vida com jo li costa troba espais per incorporar noves passions tot i amb això no em tanco mai la porta i vaig deixant coses enrera durant el meu camí per la vida per tal de poder obrir-me a nous espais.

 

May 07

Fa 7 anys que vaig tornar a neixer…

Reading time: 2 – 2 minutes

Avui torna a ser un dia memorable, malgrat sovint només hem felicita la meva parella i algún que altre amic proper per mi continua sent un dia tan o més especial que el dia del meu aniversari, que com passa des de fa 7 anys és dos dies després del dia d’avui.

Quan tens una experiència d’aquest tipus tot canvia, però a vegades com avui et preguntes si ho fa prou. Malgrat això el que em continua dient que vaig per bon camí és la sensació de felicitat que porto dins el cor i al veure aquestes fotografies la pell es continua posant de gallina:

accident bmw

Aquest any he decidit celebrar ambdós aniversaris en la intimitat, és a dir, a diferència de la resta d’anys intentaré que siguin unes jornades de reflexió tranquila sense les grans festes amb els amics que he fet els darrers anys.

A més demà passat faré 33 anys que no només és l’edat en que va morir el meu pare. O sigui, que per mi té un significat especial aquesta edat i per tant espero poder a partir d’ara poder disfrutar de la vida més que mai per intentar compensar el que el destí li va arrencar al meu pare.

Bé doncs, gràcies a tots per ser on sou i per ser com sou… jo continuo al peu del canó com sempre i amb la moral de ferro.

Mar 25

…i 1000!!!

Reading time: < 1 minute

Doncs després de més de 5 anys escribint al meu blog, ús informo que aquest és el post 1.000, per fi! hi ha molta gent que amb menys d’1 any de blog ja n’ha escrit més que jo de posts. Però bé suposo que el merit d’aquest blog no és el número d’articles sinó el temps que fa que els estic escribint 🙂

Aprofitant aquest motiu de celebració, també us informo que estreno verisó del blogcms, que no heu notat res, ja ho sé… hi hi hi! només he actualitzat el motor del sistema. A més també us informo que ara esta corrent amb un PHP 5.1.2 i no amb un PHP 4 com fins ara. Tinc intenció d’aprofundí molt més amb la programació orientada a objectes en PHP. Ja anireu tenint notícies del tema.

May 07

Avui faig un any!!!! del meu nou aniversari… ús enrecordeu?

Reading time: < 1 minute

Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:

Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig
. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.

May 08

Accident: ja tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig

Reading time: 2 – 4 minutes

Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.

Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…

Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.

Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:










Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉