La nova inteficie web del Google Reader ha portat molta cua a les xarxes socials i als mitjans digitals en general. Quan ets usuario d’un servei cloud, i si aquest és gratuït encara més, has d’estar obert a tot aquest tipus de situacions. Obviament hi ha coses que es fan estrictament per millorar l’experiència d’usuari i d’altres per anar alineats amb l’estrategia de negoci de l’empresa que ofereix el servei, en aquest cas Google.
Doncs bé, en el meu cas no entraré a discutir les moltíssimes sorpreses agradables que m’ha portat la nova interficie, sinó que em centraré a solucionar un dels pocs problemes que m’ha portat la interficie. Abans disposava d’un botó ‘share’ que em generava un petit blog on es penjaben les noticies que jo compartia. A través d’aquell blog la que em seguia podia veure les notícies que anava destacant dels meus feeds i jo mateix podia subscriurem amb un programa de lectura d’RSS per la tablet o el mòbil i així podia atendra les lectures més llargues en diversos moments morts del dia.
El famós botó de ‘share’ ha estat substituit pel ‘+1’ que com molts ja sabeu s’usa en molts llocs, no només al ‘Google Reader’ sinó a moltíssims blogs als que no cal estar sindicat per fer un ‘+1’ als articles que ens agraden, a busquedes de google, etc. De fet, jo pronostico que amb el temps això del ‘+1’ s’extendrà fins a nivell insospitats. Així doncs, a priori la idea és molt bona el problema és que tot el que botem dient que ens agrada s’afegeix al nostres ‘stream’ de ‘Google Plus’ que a dia d’avui no disposa de fil RSS, amb tot el que això suposa com ja he indicat abans.
Tot llegint el blog de l’Enrique Danz resulta que ell també té aquest problema i l’han resolt amb un simple script de PHP que fa d’scraper sobre la llista de ‘+1’ que manté ‘Google Plus’. El codi és senzillíssim d’usar el col·loquem al nostre server LAMP li passem l’usuari de la nostre compte google i l’script ens treu un XML en format RSS amb tot el que hem marcat amb un ‘+1’.
Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.
Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:
Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.
Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.
A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).
Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.
Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.
Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.
Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:
i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:
Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉
Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.
Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:
La vida dona moltes voltes, una altre prova d’això és que fa unes setmanes vaig rebre el comentari d’un dels lectors del blog informant-me que esta desenvolupant un interessant cercador de pàgines web en llengua catalana. La veritat és que no tinc el plaer de coneixen els detalls tècnics de com ho esta fent i tampoc els he sabut trobar a la xarxa. De moment les poques busquedes que hi he pogut llençar m’ha semblat:
ràpid
simple d’usar
simple d’interpretar els resultats
molt orientat als continguts en la nostre llengua
Com a tecnòleg la veritat és que convidaria al David a que via podcast o per escrit ens fes cinc cèntims de com ho esta fent per montar el cercador, si és que es pot explicar. Però anant al que comentava a l’inici de l’article, com a persona curiosa que sóc vaig arribar fins a la web de l’empresa del David (deDavid interactive) i vaig adonar-me que el seu logo em sonava moltíssim. Tan és així que vaig seguir pensant on l’havia vist abans i al cap de pocs dies em va venir al cap: a la web de Cablematic. Potser a molts no ús sona la botiga, però jo en sóc un gran client i fa molts anys que hi compro i que hi trobo les coses més rares que puc arribar a buscar en concepte de connectors, cables, gadgets, dispositius, etc.
Així doncs, una casualitat com una altre, resulta que el David llegia el meu blog i jo era un gran usuari d’un dels seus treballs com a programador de webs. Tornant al motiu de l’article, només recomanar-vos que doneu un cop d’ull a que.cat un cercador molt jove, però que apunta maneres i esperem que arribi ben lluny. Qui sap si un dia la generalitat li podria donar tants diners com va fer en el seu dia a Olé! 😉
És un cas que no he requerit personalment però que ahir el Law em va haver d’explicar com es fa per poder ajudar a en Martin. La cosa és ben simple, els bots de google són molt inquiets i en un moment donat poder arribar a indexar webs o parts de webs que no ens interessa que estiguis accessibles a través del buscador. Doncs bé, si teniu la necessitat de donar de baixa alguna cosa que no volieu que s’indexés cal que a través de les google webmaster tools la doneu de baixa, concretament a l’screenshot següent podeu veure la secció exacte on fer-ho.
Doncs bé després de complimentar adequadament el procés i en unes 48h la URL hauria de deixar d’estar indexada.
Per altre banda, i perquè això no torni a passar és important que a l’arrel del vostre servidor web afegiu, si no ho teniu, el fitxer robots.txt. Amb, per exemple, el següent contingut:
Exemple 1: Cap robot de cap buscador indexa res del nostre site
User-agent: *
Disallow: /
Exemple 2: Cap robot de cap buscador indexa res de la URI /admimn/.
User-agent: *
Disallow: /admin/
En princpi amb aquest parell d’idees hauria de ser suficient perquè pogueu dormir tranquils.
Des de l’abril del 2004 que uso bloglines per estar al dia de tots els blogs que llegeixo. Doncs bé, resulta que fa un temps ja vaig començar a despotricar d’aquest servei. Doncs bé, fa uns dies va sortir a la llum Google Gears el qual ha servit com a base del nou Google Reader. Així doncs, des de fa més d’una setmana he estat provant d’usar-lo per tal d’abandonar definitivament Bloglines. A part dels problemes del passat de Bloglines, bàsicament estic pensant en canviar-me degut que Google Reader és realment més útil per mi que no pas Bloglines. S’ha de dir també que estava fent un seguiment des de molt aprop de Liferea, ja que volia tenir una eina de lectura de feed offline, doncs bé ara ja no cal pensar més amb Liferea que no m’acaba d’agradar per molts motius. Però el potencial de Google Gears és realment impresionant i ha fet una versió offline de Google Reader realment útil.
Així doncs, Google Reader a més de ser realment una eina web 2.0 visualitza molt millor els feeds dintre del seu entorn, com ja deia, té la funció de treballar en offline. A més m’encanta la funció shared que em permet sindicar de forma automàtica el que vull publicar al meu lifestream. A més, la funció starred espero que no tingiu caducitat com em passava amb el Bloglines. Per tant, per tot això i per algún que altre detallet com el client via mòbil. que ara no em ve al cap ús informo que abandono finalment Bloglines en favor de Google Reader.
A través de PHPClasses he trobat aquestes tres classes de PHP que tenen bona pinta així que espero que algún dia li facin servei a algú o a mi mateix:
Insert FTP: This class can be used to manage FTP user accounts stored in a MySQL database.It can connect to a MySQL server that has a database of FTP user accounts used by FTP servers like pure-ftpd. It can: add new user accounts, block an user, change account quotas, retrieve the details of an FTP user account.
Karatag Google Maps HTTP Request: The Google Maps API is mostly known for being able to present maps of anywhere in the world in any Web site. However, Google Maps API is also able to provide other interesting features, like determining the geographic coordinates of a given address. This class uses the Google Maps API just for the purpose of determining the location associated to an address from PHP programs.
Virtual Cron: Many Web applications need to execute periodical tasks, like sending newsletters, processing pending e-commerce orders, etc. Some operating systems come with programs, like cron or at, to execute scheduled tasks. However, under some Web hosting environments these programs cannot be used. This class provides an alternative solution that can be used in more restricted hosting environments. It uses files to keep track of the last time when a periodical task was executed. The site Web page scripts can use the class to check these files. The class can tell when it is time to execute a task again. When it is time, the same script can execute the scheduled task without depending on external programs.
Bàsicament el que s’explica és com a través de les eines online de google podem montar-nos el nostre propi sistema de gestió de tasques basat en GTD. Esta molt bé perquè parla de com organitzar el GMail, Google Calendar, usar el Google NoteBook de todo list, a més de fer un seguiment de projectes amb el Google spreedsheets i Google docs.
Trobo que és una idea molt original i potent al mateix temps per gestionar les nostres tasques. Malgrat això li trobo algunes limitacions com per exemple, que les tasques que es creen amb el Google Notebook només poden pertanyer a una secció, o sigui, a un contexte i per tant, no es pot tenir classificada una tasca en més d’un contexte simultaneament.
De fet, dubto que mai l’arribi a adoptar, però per tota aquesta gent que coneixo que basa gran part dels seus aplicatius en els productes de Google, crec que els agradarà donar un bon cop d’ull a l’article.
Ahir vaig escriure un article on parlava de com m’agraden les eines de google funcionant a la Blackberry Pearl, doncs bé, avui he vist que ho ha fet l’Enrique Dans. O sigui, que jo diria que sóm forces que sense disposar d’una PDA ens sentim satisfets del servei que ens dona la Blackberry Pearl i encara més de la factura que ens permet tenir a final de mes.
De fet, aquest és un post estúpit que no ve a dir res més que la fascinació que m’ha produit veure que de les 3 persones que no tenim res a veure que usem aquest dispositiu les tres n’expliquem les mateixes coses bones, les dolentes potser només les he dit jo. Per altre banda, també volia secundar les idees que exposa l’Enrique al seu aritcle sobre el teléfon de marca Google que es prepara junt amb HTC i Orange. Llàstima que sigui pel 2008 :'(
Per tal de mantenir una llista dels temes, normalment enllaços a webs, sobre els que vull escriure en el blog el que feia fins ara era acumular la informació en un fitxer .txt, de fet, l’anomenava pendent.txt. Doncs l’altre dia parlant amb l’Ernest, em va parlar del Google Notebook un servei de notes online que té una part de client via web o via extenció del firefox. Realment l’eina esta molt elavorada i és tota una demostració del poderio de l’Ajax.
Realment us recomano que ho proveu, una altre cosa que realment és molt interessant és la capacitat que té de publicar en una web algún dels notebooks que hagim creat. Per exemple, he decidit publicar el notebook substitut del pendent.txt (nou-pendent.txt) que encara esta molt buit ja que no he migrat del tot el que hi ha en l’arxiu de text. Això ho aniré fent de forma progressiva.
Es tracta d’una eina programada per google que s’integra perfectament al firefox i que ens permet guardar les sessions, bookmarks, cookies, històric, passwords, etc. de les nostres màquines a internet, així quan canviem de màquina podem seguir la sessió de navegació en el punt ho varem deixar. A mi em va com l’anella al dit, ja que sovint navego per internet amb l’ordinador de casa sense connectar el portàtil i quan arribo a la feina sempre trobo a faltar passwords, historics i fins hi tot pàgines que tenia obertes i que encara no havia guardat. Potser el que menys m’interessa és el tema dels bookmarks, perquè uso el sitebar i ja ho tinc tot ben automatitzat amb els enllaços de la barra d’enllaços personals. Però si altero el contingut d’aquesta barra que en el fons és una carpeta dels bookmarks del firefox també es sincrontiza, m’encata. Ja era hora que sortis una eina com aquesta!
A més funciona tan en firefox per windows, linux i mac. De fet, jo no tinc mac. Però fins hi tot dintre del propi portàtil quan estic en win i estic navegant i me’n vull anar a linux és un fàstig haver de passar les pàgines que tenia obertes de formes poc elegants. Per exemple, sovint el que feia era crear un fitxer .txt on copiava les URLs i quan entrava a linux obria altre cop els tabs amb aquestes urls usant una extensió que es diu linky.
Si voleu provar l’aplicació de google labs la teniu a Google Browser Sync. Realment de les millors aplicacions que m’he instal·lat ultimament 🙂
Manage Cookie Consent
To provide the best experiences, we use technologies like cookies to store and/or access device information. Consenting to these technologies will allow us to process data such as browsing behavior or unique IDs on this site. Not consenting or withdrawing consent, may adversely affect certain features and functions.
Functional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
La vida dona moltes voltes, una altre prova d’això és que fa unes setmanes vaig rebre el comentari d’un dels lectors del blog informant-me que esta desenvolupant un interessant cercador de pàgines web en llengua catalana. La veritat és que no tinc el plaer de coneixen els detalls tècnics de com ho esta fent i tampoc els he sabut trobar a la xarxa. De moment les poques busquedes que hi he pogut llençar m’ha semblat:
