Reading time: < 1 minute
Les noves versions d'Ubuntu incorporen AppArmor i a vegades això suposa un problema, així que cal recordar com anul·lar-lo completament per depurar els problemas abans de tornar-lo a activar.
/etc/init.d/apparmor teardown
Reading time: < 1 minute
A vegades a l'accedir per SSH a un servidor necessitem connectar amb la sessió DBUS que té iniciat un usuari, la forma de fer-ho és tan senzilla com això:
eval `/usr/bin/dbus-launch –auto-syntax`
Reading time: < 1 minute
Reading time: < 1 minute
Al wiki fa uns dies vaig començar una secció referedia a temes de balanceig de càrrega i alta disponibilitat en linux, en escència són fruit de la recol·lecció d'informació que vaig fer per preparar un projecte que estic montant i que requereix aquestes funcionalitats.
Així doncs, per donar-li rellevancia aquestes notes malgrat no estan acabades ni tenen un ordre i idioma depurats les adjunto aquí.
Reading time: 2 – 2 minutes
A aquestes altures tothom coneix screen i a quin més qui menos li ha solucionat més d’un problema. Pels que no el coneixeu, podeu donar un cop d’ull als posts que vaig fer sobre el tema:
Per començar un screenshot de l’eina:
Pel que fa a les funcionalitats hereda tota la potència i accessos ràpids que té screen, a més d’un entorn basat en ncurses per configurar l’aspecte de les pantalles i comportament de l’eina. És genial amb un cop d’ull poder saber les consoles que tenim obertes i monitoritzar el sistema des de la shell. A més també permet instal·lar-se al ~/.profile de l’usuari de forma senzilla (byobu-launcher-install) perquè al fer un login o un ssh tinguem la sessió directament dintre del byobu.
A la Ubuntu Lucid (10.04) i a Fedora 14 ja he trobat el paquet, pel que fa a MeeGo aquest no estava disponible però m’he baixat el tar.gz i compilar-lo ha estat 1s.
La pàgina web de: byobu.
Algunes referències interessants de les tecles d’screen:
Reading time: 1 – 2 minutes
Mai ho havia necessitat fins avui, tenia un samba que accedia a un AD per saber quins eren els seus usuaris i grups d’usuaris. Així doncs, el problema que tenia era com podia saber quins usuaris tenia i quins grups. Es veu que tot això es fa a través de la comanda wbinfo.
A continuació poso una petita referència dels paràmetres que més bé m’han anat:
# llista usuaris wbinfo -u # llista grups wbinfo -g # info d'un usuari wbinfo -i DOMINI+username # grups que té l'usuari wbinfo -r DOMINI+username # informació d'un grup a partir del GID wbinfo --gid-info=GID # obtenir el GID a partir del nom del grup wbinfo --group-info=DOMINI+groupname # informació d'un usuari a partir del UID wbinfo --uid-info=UID
Referència completa de la comanda: wbinfo
Reading time: < 1 minute
No tenia gaire frescos els mecanismes que usava Zeroconf per treballar, així doncs, arran d'un comentari fet pel Marcos he decidit invertir-hi una estoneta per fer-me uns petits apunts sobre el tema.
Són quatre notes que he posat al wiki i que enllaço a continuació espero que ús siguin útils.
Reading time: 2 – 3 minutes
Després de que aquest mes d’agost caigués un llamp a casa del veï he hagut de canviar forces coses que tenia per casa, una d’elles és el servidor de NAS que tenia fins ara, es tractava d’un HP ML110 G4 que amb 6 discs durs i amb el software appliance d’OpenFiler m’havia fet una molt bona feina els últims temps, però entre els problemes de hardware deguts al llamp i que fa molt de temps que OpenFiler no s’actualitza, al final m’he decidit a comprar un QNAP TS-439 Pro II TurboNAS. De moment he de dir que no podia haver fet millor compra, malgrat no hi ha res perfecte en aquest món he de dir que tot i ser un producte força car les seva infinitat de funcionalitats i simplicitat d’ús ja m’han estalviat més calers dels que val. Per cert, suposo que no cal dir que té un cor Linux, oi?
Per donar fer de la gran quanitat de funcionalitats que té en destacaré unes quantes, ja aviso que no les diré totes perquè això faria que això fos un post inmens.
Malgrat sembli que la llista és llarguíssima, com deia abans m’estic deixant de posar moltíssimes coses, així doncs, ús el recomano moltíssim.
Reading time: 2 – 4 minutes
Quan ens roben el portàtil l’únic que ens queda fer és resar perquè siguem realistes, és molt poc provable que la policia el trobi. Així doncs, el que preten fer prey és enviar-nos tota la informació possible del portàtil després de que ens l’hagin robat.
El seu funcionament és força simple, però al mateix temps s’ha de dir que la idea sembla força eficient. En la versió per linux es tracta d’un script fet amb perl que es col·loca al crontab, de forma que cada x’s minuts es connecta a una URL del servidor de prey o del nostre propi servidor. Aquest URL sovint respon dient que tot va bé, és a dir, que el portàtil no ha estat marcat com a robat. En cas contrari, el servidor respon via HTTP dient que el dispositiu ha estat robat. En aquest moment és quan l’script es posa a treballar i es posa a recollir tot tipus d’informació per reportar-la a la pàgina web:
La compte gratuïta que ofereix la pàgina web permet tracejar fins a 3 dispositius, obviament si usem el nostre propi servidor HTTP podrem tracejar tots els dispositius que volem. Si volem usar més dispositius haurem d’adquirir una compte professional que tampoc sembla massa cara: per exemple, la més econòmica és la de 12€/mes que permet controlar fins a 10 dispositius amb un màxim de 25 informes per cada dispositiu.
Jo he provat la versió de Windows i la de Linux i ambdues m’han funcionat força bé a la primera, però pel que posa a la web també tenen la versió de Mac i la d’Android. Aquest última diria que és molt nova. Malgrat això en els meus dos Androids no uso prey sinó que uso WaveSecure. Pensat especialment per a dispostius mòbils, ja que tenen versions per: Blackberry, Symbian, Windows phone, Java i Android, és clar.
Reading time: 3 – 4 minutes
Sempre he estat un gran defensor del monit com a complement al sistema de control de serveis de Linux: rc.d scripts. Monit permet a través d’una interficie de gestió web controlar i delegar a usuaris sense coneixements de Linux el control bàsic dels serveis d’una màquina. Per tal de supervisar si un servei esta corrent es basa en el PID del procés i la seva existència, cosa que la veritat en molts casos és una mica pobre. Però té una gran capacitat de poder configurar accions en base a carregues de memòria, CPU, etc.
Supervisord és un software que en certa forma ens dona una solució integrada i força més eficient en alguns aspectes que no pas monit+rc.d, per exemple, la vigilància dels processos és molt més efectiva que no pas amb monit perquè aquests es llencen com a fills del supervisord. Això li permet al pare poder comprovar si realment el fill és viu o no. A més, quan un fill mor el pare ràpidament ho sap i pot reiniciar-lo si és això el que volem. Mentre que monit per fer això el que fa és un procés de polling cada x’s segons preguntant l’estat dels processos.
Monit disposa d’interficie web i control via CLI del sistema, al igual que supervisord. Malgrat monit mostra algunes informacions sobre càrrega del sistema que no és capaç de mostrar supervisord. Per altre banda supervisord al llençar els processos ell de forma nativa permet redirigir les sortides d’aquests (stdout, stderr, etc).
Fora d’aquestes petites avantatges que he comentat fins ara de monit sobre supervisord, per la resta de coses podriem dir que supervisord li dona mil voltes a monit, començant pel concepte. Així doncs, a partir d’ara en l’article em centraré en explicar les funcionalitats que té sense comprar-les:
Properament he de fer la migració d’uns sistemes, així doncs, si no hi ha cap novetat usaré supervisord per controlar HAProxy, keepalived, entre d’altres moltes eines. Espero poder-ho anar documentant poc a poc.