Reading time: 4 – 7 minutes
Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.
Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.
Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.
Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure. Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.
Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.
Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.
Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.
