Jan 14

Tancant el 2016

Reading time: 10 – 16 minutes

Comencem parlant de la família, la casa i el poble…

Aquest any hem donat la benvinguda al 2017 des de Cuba; així doncs, durant aquestes vacances nadalenques envoltades per celebracions familiars la meva interacció amb l’ordinador ha estat pràcticament nula i per si fos poc durant les vacances no vaig connectar a Internet ni amb el mòbil. Sembla impossible, oi? doncs es pot fer i a més es posa molt bé. La veritat és que el mes de desembre va arribar amb una agenda pleníssima plena de compromisos personals i professionals. Tot plegat es va convertir en una cursa que ha acabat amb la tornada a la feina el passat dilluns dia 9. Així doncs tot i que amb retard ara toca fer el tradicional, i tan útil, resum anual.

dav

Com no pot ser d’una altre manera aquest any ha vingut marcat per una notícia meravellosament inqualificalble. Ben a principi d’any, concretament el 17 de febrer el Roc va arribar a les nostres vides i com tothom diu, perquè és ben cert, ens va canviar la vida per sempre. Ja res tornarà a ser igual i totes les prioritats que t’havies marcat amb aquells valors que creies que tenies tan marcats canvien totalment. Potser no és algo que passi realment de cop, almenys jo he anat necessitant el meu temps per anar-me’n adonant i comprovant com això era així però no es pot negar que ara el centre de l’univers és el Roc. És curiós perquè quan més miro el Roc més recordo el Pol, no és algo que m’entristeixi però evidenment hem posa nostàlgic i el trobo a faltar. Per sort, una bona abraçada del Roc ajuda a agafar forces per mirar endavant.

Ara mateix el Roc és a piscina, va a la llar d’infants i ja s’enfila per tot arreu. Amb quasi 11 mesos té unes ganes d’explorar el món increïbles i amb un somriure als llavis que realment et fan tenir ganes de dir-li t’estimo i fer-li mil petons. Algunes de les meves sanes rutines les he hagut de canviar, per exemple, he deixat spinning i ho he canviat per Befit que en menys temps faig un treball més complert pel cos. Per sort continuo poden practicar el tennis i la piscina ha quedat aparcada després d’un inici molt prometedor. Pel que fa al meu tema físic aquest any m’han hagut d’infiltrar el colze i la munyeca del braç dret perquè no podia jugar a tennis del dolor que tenia. Cal dir que des de llavors estic súper bé.

befit

A casa hem continuat fent obres, enrajolant diverses parts del jardí i deixant-ho tot apunt per acabar la zona de la barbacoa. Pel que fa al poble estic veient moltíssimes transformacions i grandíssimes millores, potser la última ha estat el centre d’interpretació de l’aigua. Però activitats com engalanar els carrers per la festa major i moltíssimes cosetes més hem fan notar que Torrelavit es modernitza i s’obre a la gent de fora. Com que els temps actuals no només porten bones coses, durant la nit de Sant Joan i estant de vacances a Sardenya ens varen entrar a robar a casa. Així que durant aquest any també hem hagut d’instal·lar una alarma a casa; mai hagués imaginat que això caldria al meu poble. Un lloc on durant molts anys havia aparcat el cotxe davant la porta de casa i amb les claus posades.

Per cert, pels més geeks que llegiu aquesta entrada, l’alarma que m’he posat és una G90B comprada a Aliexpress. Això si, també he comprat unes quantes càmares de videovigilància noves i un grabador. Diria que al proper que se li acudeixi entrar a casa tindrà un bon reportatge a més d’una bona festa de llum i sorolls quan entri. El millor de tot és que he aconseguit connectar els sitemes que he comprat amb el nou sistema domòtic de la casa.

Una altre taca negativa de la modernització del poble és que s’han registrat tres incèndis ben aprop del nucli del poble. Té tota la pinta que van estar provocats, però això encara no s’ha pogut demostrar lamentablement. Tristament en el darrer dels casos les flames van arribar fins al jardí d’una de les cases del barri. Per sort, tot es va poder resoldre en una mala tarda de diumenge i el millor és que el paissatge no ha quedat gaire malmès. Gràcies bombers.

La feina

Pel que fa a aspectes professionals, la companyia que vaig co-fundar fa uns anys ja no es diu M2M Cloud Factory, ara som “Nexiona, IoT connectocrats“. Aprofitant el MWC’16 el recent estrenat departament de marketing va fer el llençament de la nova marca. Però no només hem estat al MWC; hem tingut presència en altres fires com el METIC, WPC de Microsoft a Toronto, però sobretot on ho hem donat tot ha estat al IoT SWC de Barcelona. Durant l’any hem presentat el nou MIIMETIQ LITE; el MIIMETIQ EDGE que va acompanyat d’un hardware de DELL i fins hi tot hem tret productes no-oficials però que s’han venut a clients interessants com el MIIMETIQ Agent. Però a vegades, hi ha petites coses que acompanyen als productes que et fan tanta o més il·lusió, per exemple, finalment el serveis en els que es basa el sistema ja corren en contenidors de Docker, també disposem d’una interfícia gràfica per gestionar les actualitzacions i llicències del producte, a més d’un mòdul per demanar assistència remota de forma automàtica.

miimetiq-edge-promo

Cal dir també que hi ha algún dels nostres clients que han tret solucions realment interessants basades en els nostres productes. Com a ara Vadecity, que ofereix un servei de lloguer de parking per bicicletes a Barcelona. Alguna altre solució pot ser també el sistema de control d’impresores de gran format de Ricoh; o el més que original sistema de vacunació per pollastres d’Hipra que hem montat conjutament amb IBM. Tot plegat amb tecnologia Nexiona. Però la gran notícia de l’any és l’entrada en l’accionariat de l’empresa per part de Tech Data, un dels proveedors d’informàtica més grans del món. Cal dir que és un èxit que realment fa molta il·lusió.

També he pogut dedicar una estona als meus projectes

El més conegut i de moment el més llarg és el blog, aquest any ja ha fet 16 anys des de la primera entrada que hi vaig fer. Així que malgrat sempre arrossegues el sentiment de que voldries haver-hi compartit moltíssimes més coses cal estar content per haver continuat aquesta feina tenaç.

La infrastructura que tinc a casa i a Internet també ha canviat força, la cosa continua en plè procés de re-estructuració i els canvis es succeixen sense parar però algunes cosetes que puc rescatar podrien ser que he parat definitivament el servidor VMWare ESXi que tenia corrent sobre un HP Proliant ML100. Una de les migracions més difícils ha estat canviar el pfSense virtualitzat que hi tenia, el que he fet ha estat programar serveis equivalents dins del Mikrotik CloudSwitch que tinc. Creant-me fins a sis xarxes locals per separar el tràfic de diferents serveis que tinc a la xarxa local. Per exemple, tinc xarxes pels sistemes de seguretat; pels sitemes domòtics; per la veu sobre IP; pels serveis d’internet (DMZ) o per les persones. Fins hi tot m’he creat una xarxa on poso els equips en proves i que de moment no vull que afectin serveis en producció.

Referent als servidors dedicats que tenia a Internet, i que també eren màquines virtuals corrent en un gran servidor VMWare ESXi, els he migrat tots a VPS d’OVH amb l’objectiu de reduir radicalment els costos i baixar les necessitats de manteniment. Per tant ara amb dos servidors VPS i snapshots que faig periódicament m’asseguro que el pitjor que hem pot passar és haver de restaurar la màquina. També disposo d’un tercer servidor dedicat amb moltíssima més capacitat de disc per fer-hi còpies de seguretat.

Degut a tota aquesta migració durant l’any he publicat alguns articles que diria que cal resaltar:

Pel que fa a l’smart home (sistema domòtic) aquest any m’he centrat en refer el sistema de calefacció que tenia basat en Panstamp. El nou sistema usa ESP8266 a més d’estar montat fora de cada calefacció a diferència del vell, a més la lògica ara esta enmatzemada en el servidor i no en cada radiador; tota la programació de servidor va sobre NodeRED i per tant és molt senzill mantenir-la. Pel que fa a l’interficie d’usuari estic migrant d’OpenHAB a HomeAssistant, el nou sistema es basa en Python 3 i malgrat estar més verd m’hi trobo molt més còmode. Per desgràcia tot això no esta acabat i malgrat la inestimable ajuda del Dani i alguna altre persona el tema encara esta en fase alpha.

Algunes coses curioses, la primera que m’ha passat aquest any és que m’ha explotat la bateria del Macbook Air que ja tenia aparcat i que per cert tinc a la venta. Una altre és que en un viatge en avió vaig esquerdar la pantalla del portàtil Toshiba i hem va tocar canviar-la per una de nova.

Fins hi tot he donat alguna conferència

Aquest any la meva disponibilitat per assistir a events ha estat molt reduida, però encara he pogut donar tres conferències. Per ser més exactes, he participat en dues taules rodones sobre Industria 4.0; la primera al col·legi d’enginyers de Barcelona i l’altre durant el “Catalan Telecommunications day“. Però la que realment hem va fer més il·lusió sobretot perquè és el primer com que hem criden a parlar a un altre país és la que vaig donar a Lviv (Ucraïna) durant l’IT Arena. En aquesta ocasió vaig parlar sobre la meva “Smart Home” i a més vaig dedicar la major part de la xerrada a fer una demostració de com crear un automatísme per casa “low cost”.

IT Arena Oriol' speech

Aquest any també he pogut viatjar

Quan el Roc només tenia dos mesos vaig haver d’anar a Itàlia per temes de feina, així doncs, hem vaig emportar l’Estefania i el Roc i varem poder disfrutar de Cèrvia un petit poble de platja, a més de Bolònia i San Marino. Al cap de dos mesos aprofitant la baixa per maternitat de l’Estefania varem escapar-nos una setmaneta a Sardenya; aquest cop varem viatjar en vaixell, no en avió, les vacances varen estar molt xules tot i que va costar una mica manegar el Roc perquè li van sortir les seves primeres dues dents durant aquella setmana.

També hem fet algunes escapades durant els ponts de l’any a Viella, Puigcerdà i fins hi tot a Menorca on ens hi varem escapar amb el Xavi, la Sabina i les bessones per cel·lebrar el seu aniversari de casament. Però el viatge estrella de l’any ha estat l’escapada a Cuba. Des del 27 de desembre fins el 5 de gener varem poder gaudir de l’hospitalitat cubana. La Havana vieja ens va encantar i el resort turístic del Ocean Varadero “El Patriarca” ens va permetre descansar i disfrutar moltíssim no només del Roc, sinó també de la companyia dels cunyats.

Sense la família a part del viatge a Ucraïna per fer la conferència també he viatjat a Florida, més concretament a St. Petersburg i Clearwater; aprop de Tampa. Tot plegat arrant de la visita als HQ de Tech Data en motiu de la seva entrada a Nexiona. A més de visitar uns quants cops anglaterra per visitar alguns clients, per cert, després de molts anys vaig poder tornar a estar a Oxford realment una ciutat molt interessant.

dav

May 07

Fa 12 anys que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute De tant en tant em ve al cap aquella expressió que diu: "Hi ha coses a la vida que la divideixen en dos, es marca un abans i un després de...". Doncs bé, avui es compleixen 12 anys d'un dels fets que ha dividit la meva vida. Tal dia com avui hem dirigia a una reunió a València i vaig patir un accident de cotxe espectacular com podeu apreciar a la fotografia. Sort que no hem vaig fer ni una rascada. accident bmw

Dies com aquest serveixen per recordar-te la teva fragilitat i fins a quin punt hem d’estar agraïts de poder disfrutar d’aquesta aventura tan apassionant que és la vida. Així doncs acabo aquest article tradicional en el blog acabant com sempre amb un GRÀCIES.

Dec 27

El meu 2014

Reading time: 8 – 14 minutes

Finalment s’acosta l’hora de tancar aquest 2014. Ha estat un any molt intens amb emocions de tots colors, un any amb grans oportunitats pel creixement com a persona. La vida m’ha posat grans obstacles i ara mateix estic content de poder dir que hem sento amb forces per seguir afrontant els reptes que hem depara el nou any que ja truca a la porta. Des de fa uns dies dedico totes les hores que esgarrapo als events familiars a rellegir totes les notes que he pres durant el dia a dia de l’any que deixem enrera.

Com molts ja sabeu tinc costum d’anotar cada matí després de la meditació quins són els objectius de creixement personal i professional que vull assolir i després a última hora del dia en faig un balanç. Aquesta practica ja fa una colla d’anys que la segueixo i poc a poc he anat refinant la metodologia per portar-la a terme, és a dir, que he anat seleccionant quines eren les preguntes i reflexions que més m’aportaven. No és objecte d’aquest article parlar d’això però si que després de rellegir-me tot el que he escrit durant aquest any volia compartir amb tots vosaltres el resum dels fets més importants que han esdeveningut aquest any. Sempre podria passar que hem deixés algún fet important però en tot cas aquest ha estat el meu 2014.

A principis d’any el Jaume, com a director general, i jo, com a director tècnic, varem començar oficialment l’aventura de posar en marxa M2M Cloud Factory després d’aconseguir una inversió força interessant. Així que a principis de Febrer ja teniem l’equip de programadors en marxa i desenvolupant MIIMETIQ, el primer producte de l’empresa en forma de “framework” per desenvolupar aplicacions per M2M i IoT de forma ràpida i àgil. No ens oblidem que el lideratge del Pau ha estat fonamental per aquest equip.

Al cap de poc l’Àlex em va convidar a participar a un dels events d’alumni de la FIB, on vaig portar a terme una conferència titulada: “Revolució dels mini-PCs: Raspberry PI, Arduin i més“. Gràcies a la conferència coneixo a molta gent nova i em va fer recordar el temps en que havia estat fent força conferències.

Mentre el meu cap començava a estar súper inmers en la creació de MIIMETIQ, un email de la gent de Google em va fer sentir reconeguda la meva carrera després de que m’oferessin feina com a TPM dels SRE i com a SE RSE. Finalment la cosa no va acabar de cuallar i l’event més important de l’any s’acostava.

Gran part de les decisions de l’any venien marcades perquè durant el maig l’Estefania i jo esperavem el nostre primer fill, el Pol. Li varem arreglar una de les habitacions de la casa i fins hi tot varem acondicionar tota la part exterior de la casa perquè quan arribés el Pol es trovés un jardí ben xulo i espaiós perquè hi pogués anar a jugar. Però abans d’acabar les obres el Pol va voler venir a aquest món, concretament el 26 d’Abril. Desgraciadament al cap de tres dies coincidint amb el segon aniversari de casament el Pol va decidir deixar-nos. Varen ser uns dies molt durs i dels que encara ara estem aprenent moltes coses, en el seu moment ho vaig intentar explicar a la història del Pol.

Són en aquests moments de la vida quan realment saps que ets realment afortunat de tenir a grans persones al teu voltant i pel que varem comprovar l’Estefania i jo en tenim de fantàstiques. Durant unes setmanes tot va ser realment confús però events tant calurosos i didactis com: poder assistir a l’event del Thich Nhat Hanh, recordar que fa 11 la vida hem va donar una segona oportunitat, la festa d’aniversari sorpresa que hem van preparar els mussols, fins hi tot l’escapada d’uns dies a l’Ametlla de Mar; tot això i molt més ens va ajudar a anar tornar a enganxar-nos a la vida poc a poc.

Al cap de poc temps i quasi sense pensar-ho en Dario, em va presentar l’Enric el qual després de 4 mesos de treball diari a casa va posar en marxa moltíssims automatistmes que tenia planejats instal·lar jo mateix. Així que com que les meves prioritats personals i professionals no hem deixaven atendre aquest projecte des de feia anys vaig decidir volcar el meu coneixement en aquest noi. Jo el vaig batejar com a projecte de “mentoring”. Així ell podia adquirir coneixements pràctics en la programació d’arduinos i similars i jo posava en marxa el projecte de domotitzar la casa. Obviament el Xavi va donar el suport clau per fer que tot plegat sigués una realitat.

En aquesta primera fase de domotització s’han automatitzat moltíssimes coses: s’ha integrat el sistema de calefacció que vaig montar l’any passat en l’aplicació mòbil de control de la casa, es poden controlar les persianes, el sistema de reg, la font del jardí, hi ha desplegada una xarxa de sensors de presència pel jardí per controlar quan entren gats al terreny i espantar-los activant els espersors, s’ha reinstal·lat el sistema de distribució de la TV per la casa, sistema de control d’obertures de portes del garatge i del jardí a través de comandaments a distància i de l’aplicació mòbil de control de la casa, porter automàtic ja esta apunt per ser integrat amb la resta de la casa, càmares de videovigilància i diria que ja no hem deixo res més. Això si, tot es pot controlar des del mòbil, la tablet o l’ordinador des de qualsevol lloc del món.

El dia 15 de Juliol, gràcies a l’esforç de tot l’equip de MIIMETIQ es va poder presentar la versió 1.0 del producte als inversos. 15 dies abans del previst i amb tot el que havia succeït. La presentació va ser un èxit i ben aviat ens varem posar a montar el primer pilot per Mediapro, de fet la primera setmana de setembre ja s’estava mostrant el primer pilot fet usant el nostre “framework” a dues fires d’Anglaterra.

Just abans de marxar de vacances hem va arribar un nou reconeixement, aquest cop en forma d’entrevista per un blog que es diu “Tu business Coach” on hem van fer una entrevista. Així que a mitjans d’agost l’Estefania i jo contra tot el que haviem planificat per aquest any varem agafar les maletes i ens en varem anar a visitar l’illa de Lanzarote a les Canaries.

A principis de setembre, com ja va passar l’any passat, vaig col·laborar amb Omitsis a posar en marxa el servidor web de la festa major de Barcelona, la Mercè. Cal dir que aquest any el repte va ser força senzill i va acabar sent un èxit com l’any passat. Això si, l’event del mes de setembre va ser el dia 11 amb la diada nacional de Catalunya. Participar en una manifestació d’uns 2 milions de persones posa la pell de gallina. Crec que poder compartir aquests moments de la història no té preu i tinc la sort d’haver-hi pogut participar diverses vegades.

Encara dins del mateix setembre vaig participar a la Python Meetup de Barcelona presentant el sistema de calefacció que tinc montat a casa. Aquesta conferència no hagués tingut res d’especial si no fos perquè ha estat la primera conferència que he fet en anglès. En la meva vida he fet forces reunions en anglès però mai havia tingut l’oporunitat de fer una conferència en anglès. Així que va tenir una motivació especial, algunes persones m’han dit que per ser la primera va estar molt bé i d’altres que perdo molt al no fer-ho amb una llengua que controli al 100%.

Durant els propers mesos encara vaig fer dues conferències més una anomenada: “IoT Low Cost” al Tecnocampus de Mataró; i l’altre una mini-presentació sobre “MIIMETIQ” a la PyConES de Saragossa. De fet, tornant de Saragossa vaig tenir temps d’arribar a la consulta popular sobre la independència de Catalunya el #9N, un altre fet històric pel que molts dels avant passats del meu país van morir. Un moment innoblidable.

A principis de desembre en nom d’M2M Cloud Factory vaig poder participar a una taula rodona dedicada a les plataformes d’IoT dins del marc del IoT forum 2014 organitzat pel BDigital. Gràcies a l’event he conegut persones realment interessants també. Tot i que no he d’oblidar que per divertit l’escapada que varem fer Sarai, Àlex, Estefania i jo a Madrid durant el pont de la puríssima. Una experiència que haurem de repetir. Mira que he anat cops a Madrid però pocs cops ho havia disfrutat tant.

Professionalment tampoc hem puc oblidar del projecte Empowering, el qual gràcies al Xavi i la resta de companys de CIMNE segueix en pas ferm aquest segon any. Aquest any la meva participació en el projecte ha estat més discreta perquè l’arquitectura ja estava molt definida i calia anar fent seguiment de la implantació i ajudant quan es podia. Si tecnològicament hagués de resaltar algunes tecnologies amb les que he treballat diria que ha estat l’any del: Raspberry PI, Arduino, AMQP (RabbitMQ), Docker, Ansible, Vagrant, VirtualBox, Celery, Kombu, Supervisor, Ambari, Hadoop, HBase, HIVE, etc.

A més degut a temes de feina també m’he mogut força: Cardiff (UK), Langen (DE), Saragossa, Sevilla i Madrid. Són alguns dels llocs més llunyans als que m’ha portat la feina aquest any. Però el capítol que realment posa la cirereta a tota la feina ha estat la notícia que varem rebre pocs dies abans de Nadal quan se’ns va comunicar des de la unió europea que hem guanyat l’Horizon 2020 al que ens hem presentat. És a dir, que tenim pressupost assegurat per seguir invertint els dos propers anys a MIIMETIQ.

Hem venen al cap d’altres temes més secundaris però fites igualment importants en l’ambit personal i professional. Com per exemple, que he aconseguit tenir dues sortides a internet més a part de l’ADSL a casa. Gràcies al Santi, al Jordi i al Joan. Entre totes dues rondem els quasi 20Mbps a part de l’ADSL cosa que m’assegura una bona qualitat de servei en un entorn hidílic per seguir treballant i creant.

Si tot va com tenim previst acomiadarem l’any des de Bernui un poblet del Pirineu català, molt aprop de Sort. On amb una companyia excel·lent direm adéu a aquest any que tantes emocions ens ha regalat un any al que li podriem trobar molts adjectius però que al final és un capítol més dins la vida. Un capítol que hem d’acceptar amb la millor cara possible en cada moment i per la que hem d’estar agraïts per tot allò que entenem com a bo i per tot el que ara ens sembla dolent però que amb la intel·ligència del temps segurament entendrem que també tenia el seu missatge constructiu.

Així que un any més acabo l’any tot dient: GRÀCIES!!!

May 07

Avui fa 11 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute Avui és una data assenyalada en el meu calendari, a part de fer pocs dies des de que el nostre fill ens va deixar es compleixen 11 anys del brutal accident de cotxe que vaig patir. Un nou recordatori de fins a quin punt hem d’estar agraïts per l’oporunitat de viure i fins a quin punt cada segon que passem en aquest món és un regal.

Sempre m’agrada recordar el dia tornant a veure les fotografies del cotxe per tornar a ser conscient de fins a quin punt vaig ser afortunat al sortir-ne sense ni una rascada.

accident bmw

Un nou dia i un nou gràcies des del cor.

May 07

10 anys des de que el món em va donar una nova oportunitat

Reading time: < 1 minute Com cada any m'agrada recordar aquest dia com si fos el meu segon aniversari. De fet, tota la setmana és molt especial perquè avui es celebren 10 anys des de que per algún motiu l'univers va decidir que no havia de morir en aquell accident de cotxe, demà és el dia que varem casar-nos legalment més enllà de la cel·lebració amb els amics i la família i demà passat compliré 36 anys. accident bmw

Tot plegat només són simbolismes que donem a les dates, però trobo que és una costum a mantenir ja que t’ajuda a valorar el que realment és important i no oblidar almenys un cop a l’any la gran sort que tinc.

Bé doncs, un altre any per dir: GRÀCIES!

May 28

Viatge de noces: Japó i Maldives

Reading time: 4 – 7 minutes

Com que encara no he m’he pogut refer al 100% dels problemes tècnics que han afectat a un servidor que va fallar just abans de marxar al viatge de noces encomptes de fer la ressenya del viatge al Wiki la faré al blog directament.

Així doncs, faig un petit resum del que hem estat fent en la lluna de mel i ús poso quatre fotos per fer boca.

Dia 1 (10-11/5/2012) – Torrelavit > Barcelona > Doha > Osaka > Kyoto

L’objectiu d’aquest dia pràcticament només era anar des de casa fins a l’hotel de Kyoto (Karasuma Kyoto Hotel). Així doncs, viatjant amb Qatar Airways i fent escala a Doha varem arribar fins a Osaka on gràcies alJapan Rail Pass poguerem desplaçar-nos fins l’estació central de Kyoto. Allà després d’un munt d’hores de viatge i carregats de maletes agafarem un taxi fins l’hotel. Podriem haver-ho fet en metro però per ser el primer dia varem decidir anar a lo senzill.

Dia 2 (12/5/2012) – Kyoto

El primer dia a Kyoto ens ho varem prendre molt en serio i visitarem el següent:

Dia 3 (13/5/2012) – Kyoto

El segon dia a Kyoto:

Dia 4 (14/5/2012) – Kyoto > Tokyo

Al migdia sortirem amb el Shinkansen des de l’estació de tren de Kyoto fins a la de Tokyo. Allà agafarem el metro en hora punta fins a Shinjuku. Tota una experiència anar en un metro com a sardines i carregats amb les maletes. Al arribar a Tokyo pràcticament ja era de nit i arribarem a l’hotel Keio Plaza on ens van regalar una habitació superior per estar en viatge de noces.

Dia 5 (15/5/2012) – Tokyo

Primer dia de visites per Tokyo:

Dia 6 (16/5/2012) – Tokyo

Segon dia:

Dia 7 (17/5/2012) – Tokyo

Tercer dia per la capital:

Dia 8 (18/5/2012) – Tokyo Narita > Kuala Lumpur > Malé

Amb tren sortirem directament de l’estació de Shinjuku, molt aprop de l’hotel fins al aeroport de Narita. Allà avió amb Malaysia Airlines fins a Kuala Lumpur on ferem escala fins arribar a Malé, capítal de Maldives prop de la mitja nit. Com que era massa tard per agafar un hidroavió fins a l’hotel Kuramathi ferem nit a un hotel al costat de l’aeroport: Hotel Hulhule.

Dia 9 (19/5/2012) – Malé > Hotel Kuramathi

A primera hora del matí i després d’un bon esmorzar agafarem l’hidroavió fins a l’hotel Kuramathi, on començarem l’etapa de relax del viatge de noces. Què podem explicar de passar 4 nits i 4 dies i mig en una habitació de 90 metres quadrats sobre l’aigua, amb banyera d’hidromassatge a la terrassa i totes les comoditats que es poden imaginar. Tot això dins d’una illa on només hi ha l’hotel i on tens tots els serveis i comoditats que es poden imaginar només pensades per passar uns dies de somni.

Dia 14 i 15 (23/5/2012) – Hotel Kuramathi > Malé > Doha > Barcelona > Torrelavit

Sortirem de l’hotel a les 15h aproximadament, així doncs, com no podia ser d’altre forma aprofitarem fins a l’últim minut el privilegi de poder disfrutar la illa i els serveis de l’hotel. Després de nou amb l’hidroavió fins a Malé, allà amb Qatar Airways fins a Barcelona fent escala a Doha.

Resum en fotos

May 09

Avui en faig 35!

Reading time: 1 – 2 minutes

Encara dintre d’aquest núvol que m’envolta des de fa setmanes i que no em deixa tocar de peus a terra avui és un altre dia molt especial en la meva vida, avui compleixo 35 anys. No és cap número màgic com els 18 o els 30. Però avui realment sento que tot el que m’envolta és màgic; la família, els amics i el més màgic de tot és la connexió que sento amb el meu interior. Tinc la sensació d’estar en pau en mi mateix i això ús asseguro que és el millor regal que he experimentat mai. La veritat és que ara mateix no puc demanar res a la vida, així doncs només puc seguir donant i compartint tot allò de que disposo. Aprendre que la felicitat és un estat que s’ha de saber disfrutar durant el caminar cap a l’objectiu que manté l’il·lusió i que sostenta la passió amb la que s’afronten les accions diaries. Tot plegat fa que continui afrontant els dies amb un fantàstic somriure als llavis.

May 07

9 anys des de que vaig tornar a neixer

Reading time: 2 – 3 minutes

Avui es compleixen 9 anys del meu accident que em podria haver costat la vida, sempre m’agrada escriure un article recordant el moment i mostrant una foto de com va quedar el cotxe.

accident bmw

Aquest any el fet és més emotiu que mai ja que després del punt d’inflexió que va suposar per mi aquest segona oportunitat me n’adono que he canviat molt les meves preferencies vitals i això em fa sentir molt bé. De fet, amb l’última re-organització del blog es pot veure que a més del meu interés per la tecnologia es diferencia clarament un apartat dedicat al creixement personal i un altre per tractar temes personals, com aquest mateix article.

Però no només el blog és un gran exemple del meu canvi interior, el passat 29 d’abril vaig contraure matrimoni amb l’Estefania una persona que m’ha ajudat a tenir un punt de vista molt diferent a la vida; on els aspectes més competitius de la nostre societat han obert un espai a altres parts més emocionals que m’ajuden a mantenir l’equilibri en el meu dia a dia. Quan després de tots aquests anys de treball personal arribes en un punt d’equilibri entre la part mental, emocional, espiritual i física tot plegat té un efecte revitalitzant que t’ajuda a afrontar el dia a dia amb un somriure als llavis.

L’última prova me l’ha posat la vida aquest darrer dia 1, dia en el que un dels meus servidors personals m’ha donat un ensurt que paliar els efectes em costarà encara moltes setmanes de feina i esforç, tan energètic com econòmic. Però el difícil, o l’interessant, és saber afrontar aquesta situació professional sense que m’afecti el moment tan dolç que estic vivint en la meva vida personal. Dit d’altre forma, el interessant és aconseguir que aquest contra-temps tècnic no tingui efectes sobre el viatge de noces que comença aquest proper dijous. Això és el que em fa estar més content de la meva evolució d’aquests 9 anys.

No penseu pas que estic dient que he arribat al final del meu camí, al contrari, he descobert que l’èxit no el trobaré al final del camí sinó disfrutant del dia a dia pel fet de poder viure el camí que he escollit. Per no allargar-me massa acabaré l’article amb una cita:

La vida és un joc, no et prenguis res seriosament.

Mar 05

Nova imatge

Reading time: < 1 minute Aquest cap de setmana he invertit algunes hores en començar el que serà el nou blog, de moment l'estructura de pestanyes és la mateixa que l'antic blog però l'aspecte ja ha canviat moltíssim. Així doncs, en base a aquest nou aspecte començaré a construir la nova estructura de categories que anava comentant en els últims articles. Desitjo que us agradi.