Finalment l’última entrega de la trilogia de podcasts sobre SOCKS. Com indica el títol i podeu veure amb els links aquest parla d’eines per montar servidors SOCKS i wrappers per montar clients SOCKS5.
El podcast:
[display_podcast]
Referències:
Apunts per fer el podcast: fitxer .txt amb les meves notes per fer el podcast, mig en català i anglès.
La idea es força simple es tracta de transportar un fluxe TCP sobre d’una connexió HTTP convencional, fiexeu-vos que en aquest cas no estem parlant de proxies ni similars. Sinó de paquets TCP+HTTP que en la part de dades del HTTP tornen a implementar TCP, si fessim un petit esquema seria algo així:
+----+----+------+------+-----+------+
|... | IP | TCP | HTTP | TCP | DATA |
+----+----+------+------+-----+------+
Si realment teniu aquest interés montar reDuh és realment senzill, de fet, suporta servidors amb JSP, PHP i ASP. En escència l’únic que fa és usar aquests protocols per re-obrir una connexió TCP. Així doncs, al servidor on montem aquesta eina hem de tenir certs privilegis per poder obrir sockets des d’un script.
L’eina no és massa recomanable si pensem tenir fluxes de dades molt intensos, per exemple, senssions VNC. Però funciona prou bé si el que volem és transportar una sessió SSH o similar.
UPDATE 2017/1/18: I just discovered Wetty which is by far the best option that I found to have a Web Terminal completely easy to use and compatible with Linux terminals. I highly recommend it.
En l’article sobre Turnkey Linux vaig parlar sobre shellinabox, doncs bé per coses de l’atzar he descobert que no és l’únic sistema que preten donar accés a una sessió de shell a través d’una pàgina web.
De fet, les tres eines que he trobat són realment bones, així doncs si algú en sap alguna cosa més sobre elles que m’ho digui perquè no sé amb quina quedar-me:
shellinabox: emula un terminal VT100 i es llença com un dimoni que dona accés al host local a través del port que escollim, pot treballar amb o sense SSL.
AJAXTerm: inspirat en ANYTerm però molt més simple d’instal·lar, ja que només depèn de python, o sigui, que treballa com a dimoni en el sistema on volem tenir la shell.
Descrirure tècnicament el que fa proxytunnel és força senzill, ja que l’únic que fa és connectar l’entrada i sortides estàndard a través d’un socket que va del client al servidor a través d’un servidor proxy HTTP o HTTPs; soportant autenticació de diversos tipus en el servidor proxy.
Gràcies a aquesta funcionalitat tan simple es pot aplicar en infinitat de llocs, per exemple, com a backend d’OpenSSH per tal de poder fer connexions SSH a través d’un proxy HTTP. Això si el proxy haurà de suportar el mètode CONNECT.
Un cop ha establert la connexió amb l’extrem desitjat publica un port a través del qual ens podem connectar a través d’un client TCP convencional i enviar/rebre dades de l’altre extrem del túnel.
Quan treballem sobre proxies HTTP aquests no poden fer inspecció de continguts de capa 7 sinó s’adonaran que el tràfic qeu es passa no és legítim, encanvi si fem el túnel sobre HTTPs això no e un problema ja que no es pode inspeccionar les dades que van per sobre de la capa 4 al anar xifrades.
També cal pensar que és habitual que si el mètode CONNECT, que ha de ser suportat pel proxy esta habilitat (cosa rara que passi) segurament estarà restringit a connectar-se al port 80, 8080 i 443 remots, com a molt. Així doncs, si el que volem és fer una connexió SSH el que hem de fer és publicar el servidor SSH per algún d’aquests ports.
Si esteu interessats en aplicar la solució de la connexió SSH sobre proxy HTTP/s ús recomano seguir el manual que hi ha a la pàgina: DAG WIEERS: Tunneling SSH over HTTP(S).
Després de moltes hores de feina estudiant el protocol SOCKS he decidit publicar un podcast que expliqui el seu RFC, el podcast pretent fer una introducció des de la part meś conceptual fins endinsar-se en el fluxe de paquets, els camps de les peticions llençades arribant a explicacions de nivell de bit. Amb l’ajuda dels diagrames adjunts a aquest article, l’RFC1928 i l’explicació del podcast després hauriem d’estar capacitats per implementar un client/servidor SOCKS5.
esquema 5: encapsulaments per enviaments de paquets UDP
+-----+----+-----+------------------------+------+
| ... | IP | UDP | SOCKS5 UDP ASSOCIATION | DATA |
+-----+----+-----+------------------------+------+
esquema 6: camps de l’encapsulament: UDP ASSOCIATION
Apunts per fer el podcast: fitxer .txt amb la llista de coses que havia de comentar al podcast és una barreja de català, castellà i anglès… però pot servir-vos per entendre el que intento explicar
parprouted és un dimoni que fa funcions de proxy ARP, idea per fer unir dues xarxes a nivell 3 quan no estan unides per la capa 2. O sigui, no cal que fem WDS (usant en xarxes Wi-Fi) o que posem un bridge de capa 2 per unir dues xarxes separades físicament però unides a través de routing.
El funcionament del dimoni és el següent: quan es rep una petició ARP i la resposta de la petició és desconeguda llavors aquesta petició ARP es re-envia a la resta d’interficies en busca de la MAC requerida per la IP demanada en la petició ARP. Quan es localitza la IP es creen rutes estàtiques de tipus host (/32) per interconnectar aquella IP que esta en una altre interficie de xarxa diferent de la interficie que la requeria. Així aconseguim fer visible la IP entre les dues interficies de xarxa.
Totes les entrades que es creen amb el dimoni es refresquen cada 50s enviant peticions ARP que validin que encara són vigents. En cas de que les peticions fallin el propi kernel borrarà les entrades de la taula ARP i el dimoni s’encarregarà de borrar les rutes estàtiques.
Normalment es triguen uns 60ms per aconseguir fer visible un host que no esta al propi segment de xarxa degut als processos que s’han comentat, però es considera un temps marginal en comparació al benefici que se’n obté.
Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.
Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:
Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.
Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.
A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).
Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.
Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.
Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.
Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:
i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:
Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉
Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.
Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:
En Benja hem va preguntar si coneixia algún producte que per un cost raonable (estem parlant de menys de 300€) permetés enrutar les trucades de veu de casa seva a través d’una línia RTB convecional o d’una línia GSM. A nivell lògic la cosa és ben simple, es tracte de enviar totes les trucades a través de la línia RTB excepte les que comencen per 6 i 7 amb un número de 9 xifres. Doncs per aquesta finalitat vaig trobar navegant per internet un producte de l’empresa Portech que escencialment fa això, concretament és el model MT-350 disponible via la web de l’empresa per uns 140€.
Per altre banda, si el que cal és tenir un dial-plan una mica més elavorat sempre podem tirar de solucions basades en Asterisk, de fet fa uns mesos vaig arribar a trobar versions d’Asterisk preparades per ser instal·lades en un Linksys WRT54GL, impressionant. Però si cal quelcom més professional en aquest sentit sempre hi ha les solucions de ATCOM, per exemple, amb models com el ATCOM IP01 des de 295$. De fet, jo no coneixo aquest producte de primera mà però en Byteman el va usar per una ONG a l’Àfrica, té pinta de tenir un acabat molt professional.
Per altre banda, he de reconeixer que jo sobre el problema que hem plantejava en Benja el primer que vaig pensar va ser aprofitar 20 unitats de PIII a 500MHz amb 256Mb RAM i 40GB d’HD (ordinadors industrials) que tinc arraconants i en els que havia pensat instal·lar Askozia PBX.
Askozia PBX és una distribució de Linux d’uns 30MB amb un Asterisk incrustat i amb més funcions de les que ens podem imaginar per la mida de la que estem parlant:
An Embedded System
less than a 15MB download, less than 30MB installed
only 200Mhz and 64MB RAM needed to run
low resource requirements means low energy requirements
scales up to match the hardware it is running on
Telephony Services
conference rooms with optional access pins
voicemail to e-mail
call groups
multilingual audio prompts
Automated Configuration
automatic network configuration with DHCP client support
automatic detection and configuration of telephony ports
auto-provisioning of SIP telephones
automatic configuration of remote gateways
Connectivity
support for SIP, IAX, Skinny, Analog and ISDN accounts
calls freely routable between different technologies
integrate external phones (mobile telephones) into your local dialplan
outgoing provider fail-over routing
Installation, Administration and Configuration Management
distributed as a firmware image, individual software component compatibility thoroughly tested
entire system configuration is stored in a single XML file simplifying backups, restores and provisioning
administration is carried out through our multilingual WebGUI, going beyond the configuration of Asterisk, it also configures the system’s network, dyndns, ntp, and smtp settings
manual file appends and overrides supported
La gent d’Askozia també tenen productes integrats amb hardware i d’un acabat també molt professional si ús interessa comprar quelcom fet doneu-hi un cop d’ull que té bona pinta. Podeu anar directament a la botiga online i contrastar els preus.
Com sempre passa, la manca de temps per coordinar l’acció segur que acaba fent que no faci la integració que dubto que fos massa més d’1 setmaneta de feina per deixar-ho tot ben profesional. Però si algú si volgués apuntar ja ho sabeu.