Author: Oriol Rius

Fast trick: accedir a un servidor VNC via SSH

2008/11/28 No Comments

Reading time: 14 – 22 minutes

Quasi sense voler acabo de descobrir una funcionalitat molt interessant del vncviewer que en aquest cas estava usant per accedir remotament a un vino-server, el servidor que usa una Ubuntu per exportar la pantalla a través de la xarxa. Doncs bé, resulta que no podia accedir pel port 5900/tcp que és el normal. Doncs bé es veu que també s’hi pot accedir de forma directe per SSH sense fer cap esforç:

vncviewer -via user@ip_host localhost:0

El user i la ip_host són per accedir via SSH a la màquina que esta exportant la pantalla.

Per altre banda, si no teniu el vino-server activat i voleu accedir a la consola podeu activar-lo a través de les goconf tools:

# parar el vino server
gconftool-2 -s -t bool /desktop/gnome/remote_access/enabled false
# llençar el vino server
gconftool-2 -s -t bool /desktop/gnome/remote_access/enabled true
# fixar un password d'accés:
gconftool-2 -s -t string /desktop/gnome/remote_access/vnc_password qwerty

ciopfs: case-insensitive ext3 via fuse

2008/11/25 No Comments

Reading time: 1 – 2 minutes

De tots són conegudes les aplicacions que usen FUSE per obtenir sistemes de fitxers del més inversemblants a través e l’espai d’usuari amb un kernel Linux. Doncs bé, en aquest cas el que hem calia era aconseguir que una partició ext3 en un dels seus directoris fos case-insensitive. O sigui, que no fes ús d’una de les funcions més coneguda del món Linux/Unix, la distinció en majúscules i minúscules en els noms d’arxius i directoris.

Doncs bé, la solució ha estat ciopfs aquesta aplicació que funciona igual que tantes altres aplicacions FUSE, ens permet re-montar un directori en un nou punt però sense sensibilitat en les maj-min. Per cert, com que esta en la seva versió 0.2 no m’ha estat precisament trivial compilar-lo amb una Debian Etch. He hagut de compilar a mà el FUSE i instalal·lar els paquets de ‘dev’ dels requeriments indicats a la documentació del aplicatiu. Espero que mica en mica això millori.

VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

2008/11/24 No Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

Després de les ventoleres que esta fent aquests dies a casa i de que un dels SAIs degut a les pujades i baixades de tensió acabes més penjat que un fuet, el servidor ESXi s’ha quedat grogui i no arrencava. O sigui, que com sempre les coses simples i automàtiques acaben donant un error incomprensible sobre el que només es podia fer una recerca per internet per solucionar-lo. L’error: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz

Gràcies als fòrums d’VMWare vaig trobar un thread que ho explicava de forma clara: la solució. En poques paraules i resumint tornem a arrencar el sistema però amb el CD d’instal·lació d’ESXi i li diem que volem reparar el sistema. Després si som persones precabudes tindrem un backup de la configuració del VMWare Infraestructure que a través de la consola d’administració podrem recuperar. Però si com és el meu cas no teniu còpia de seguretat la cosa té un segon problema. Recuperar les màquines que tenim al VMFS que segons ens deia al procés de recuperació no ha estat borrat i per tant conté les màquines virtuals que tenim montades.

Doncs bé, en aquest cas als fòrums d’VMWare vaig trobar una solució aproximada però que pel cas hem va permetre intuir la solució, el que preten explicar la solució és com borrar una màquina virtual després de reparar el sistema. Doncs bé, un cop som dins la consola d’administració d’VMWare Infraestructure que ja no té les nostres màquines virtuals perquè acabem de reparar el sistema el que cal fer ara és anar a la pestanya ‘Configuration’, després dins la secció ‘Harware’ on posa ‘Storage’. Ara a mà dreta veurem el ‘datastore1’ punxem amb el ratolí amb el botó dret i al menú contextual apretem ‘Browse Datastore…’.

Aquí ja hauriem de veure el llistat de directoris que contenen les nostres màquines virtuals, un cop dintre del directori de la màquina que volem recuperar localitzem el fitxer amb extenció ‘.vmx’ , botó dret del ratolí sobre el ftixer i seleccionem l’opció ‘Add to inventory’. Ara ja haurieu de veure la màquina dintre de la pestanya ‘Virtual Machines’ del VMWare Infraestructure. La resta de configuracions que havieu fet dins del VMWare infraestructure s’han perdut. O sigui, que les heu de tornar a fer. Per exemple, en quin ordre s’engeguen les màquines, recursos reservats per les màquines i tota la resta d’ajustaments. Però bé això comparat amb perdre totes les màquines no és res. Oi?

He de reconeixer que malgrat la petada que va fer tot plegat estic molt content amb la simplicitat que ha tingut a l’hora de solucionar-se. M’esperava haver de patir molt més. Cada dia estic més convençut de la gran feina que fa la gent d’VMWare, llàstima que sigui tot tan privatiu i tancat.

Càlcul dels mm de l’òptica d’una càmara

2008/11/23 1 Comment

Reading time: 4 – 7 minutes

Fórmula molt simple però útil, serveix per saber quina és la mida d’una òptica d’una càmara en funció de la distància i l’espai horitzontal a registrar:

( Distància x 4'8 ) / Horitzontal = mm Òptica
S'assumeix que la distància i l'hortizontal venen donades en metres

Realment útil si penseu en sistemes de videovigilància o d’altres similars.

duplicity: còpies de seguretat senzilles i potents des de la CLI

2008/11/22 3 Comments

Reading time: 38 – 64 minutes

Duplicity és un aplicatiu basat en python que de moment no disposa de frontend gràfic, sinó com les coses bones de la vida s’usa des de CLI. Esta orientat a les còpies de seguretat i la seva principal potència resideix en recolzar-se amb rdiffdir/rdiff/rsync per fer còpies de seguretat diferencies/incrementals. Això sembla que no sigui cap tret diferencial si no fos perquè suporta una bona colla de sistemes on enmagatzemar les còpies:

ssh/scp
local file access
rsync
ftp
HSI
WebDAV
Amazon S3

De moment ja he pogut comprovar que tan via Amazon S3 com via FTP, funciona la mar de bé. Això com podeu verure ja té més història, ja que fer un sistema de còpies diferencies i/o incrementals contra un FTP o contra S3, no és trivial. A més esta fet seguint tots els estàndards, és eficient en la gestió d’ampada de banda i suporta xifrat per clau pública i clau privada.

A continuació adjunto un petit cookbook dels paràmetres que jo més uso:

- Fer un backup contra un FTP de tot el sistema, el backup es farà incremental sempre que la còpia incremental més vella no tingui més de 7 dies llavors es farà una còpia ‘full’. S’indica que els fitxers que es pujaran a l’FTP tenen una mida de 10Mb. No es copiaran els directoris /dev, /proc, /tmp, /mnt, /media

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude=/dev --exclude=/proc --exclude=/tmp --exclude=/mnt --exclude=/media / ftp://user:pass@hostname

- Veure un llistat dels fitxers sobre els que hem fet còpia:

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity list-current-files ftp://user:pass@hostname

- Consultar quines còpies hi ha disponibles al repositori:

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity collection-status  ftp://user:pass@hostname

Per restaurar les còpies de seguretat, cal pensar que sovint el que es vol és recuperar algún fitxer o directori i no pas tota la còpia. Així doncs aquí es tindran en compte aquests detalls.

- Recuperem tota la còpia de seguretat sencera:

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity ftp://user:pass@hostname /tmp/restore

- Recuperem un fitxer o directori:

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restore

- Recuperem un fitxer o directori concrets de fa 3 dies enrera:

PASSPHRASE=clausimetrica duplicity -t 3D --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restore

Com podeu comprovar l’ús de l’eina és ben senzill i fàcil de col·locar dins d’un crontab, però realment si ús calen combinacions més complexes cal que doneu un bon cop d’ull al man duplicity.

UPDATE (2015/08/17) How to install duplicity on Ubuntu 12.04

apt-get install -y python-paramiko python-gobject-2 python-dev build-essential python-pip python-software-properties
add-apt-repository ppa:duplicity-team
apt-get update
apt-get install -y duplicity

UPDATE (2016/08/02) Backup full Ubuntu Linux

PASSPHRASE=your_password duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude={"/dev/*","/proc/*","/sys/*","/tmp/*","/run/*","/mnt/*","/media/*","/lost+found"} / rsync://the_user:the_password@host_server::/path/

Migració de dreamhost a ovh

2008/11/21 2 Comments

Reading time: 1 – 2 minutes

Només informar que si en les properes hores teniu problemes d’accés a la pàgina és perquè estic migrant de dreamhost a ovh. Com ja vaig comentar temps enrera estic molt desconentent del rendiment de CPU i disk que m’està donant el servei de dreamhost i aprofitantq ue acabo el contracte a final d’any he canviat de proveidor encara no tinc migrats gran part dels serveis però el més important que és el blog en principi ja esta migrat ara espero no patir problemes col·laterals de la migració i si tot va bé en les properes 72 hores continuaré migrant serveis.

Només com a detall comentar que per 19.99€+IVA tinc una màquina pròpia que administro jo amb el S.O. que vull i malgrat això hem suposi més feina a priori que no pas els serveis de dreamhost estic convensut que hi acabaré guanyant ja que almenys tot el que passi dependrà de mi, cosa que ja és dir molt a venir de dreamhost.

Control de la velocitats dels ventiladors en Linux (fancontrol)

2008/11/21 No Comments

Reading time: 3 – 4 minutes

Mai havia tingut aquesta necessitat, de fet, coneixa lm-sensors, sensors, fancontrol i pwmconfig que són les eines que he usat per solucionar aquest tema. Però realment no m’havia posat a rascar en aquest tema. Però la veritat és que la cosa no ha estat tan complicada i sembla molt potent. Abans de seguir volia fer notar que el que jo he provat era amb:

Placa base: Intel D945GCLF2
SO: Ubuntu 8.10

Doncs bé, el primer és executar pwmconfig el qual es permetrar detectar quins sistemes de monitorització té el nostres sistema. Quan l’executeu veureu que és un assistent que ens va fent preguntes molt simples. La finalitat del mateix és dir-nos quins mòduls del kernel s’han de configurar i crear el fitxer /etc/fancontrol aquest fitxer és necessari per poder llençar després el fancontrol. Bàsicament per parametritzar el comportament dels ventiladors amb aquests paràmetres:

INTERVAL cada quan s’han de consultar els estats dels sensors
FCTEMPS quins sensors de temperatura té el sistema
FCFANS quins ventiladors té el sistema
MINTEMP Temperatura mínima del sensor X
MAXTEMP Temperatura màxima del sensor X
MINSTART Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè s’inicii el ventilador
MINSTOP Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè es pari el ventilador
MINPWM valor PWM mínim que assignem al ventilador
MAXPWM valor PWM màxim que assignem al ventilador

Ara toca explicar què és això del PWM, doncs bé és la senyal que s’usa per controlar la velocitat del ventilador. Com podem saber els nostres valors PWM a quantes revolucions per minut del venitlador corresponen (RPM), doncs al executar el pwmconfig si ens hi fixem es crea una taula de valors on es veu la correspondència entre PWM i RPM. Així doncs, si per exemple volem que a la mínima temperatura d’un sensor el nostre ventilador estigui parat podem assignar el valor PWM que correspon a 0 RPMs. És molt important que quan el pwmconfig fa les proves pertinents per saber la relació PWM-RPM ens fixem que el ventilador va canviant de velocitat fins a parar-se. Si axiò no passa vol dir que alguna cosa esta fallant i que no es poden controlar els ventiladors. Perquè tot això sigui així només cal llençar el procés fancontrol.

Si el que volem és saber a quines temperatures estan els nostres sensors, el que s’ha de fer és executar la comanda: sensors. Aquesta ens informarà de les temperatures de tots els sensors que ha trobat i la velocitat dels ventiladors. A cotinuació ús poso un screenshot perquè veieu com queda:

sensors

Si llenceu el sensors amb un watch, o sigui, watch sensors podreu veure en temps real com van canviant les velocitats dels ventiladors i les temperatures dels sensors. En el meu cas tot això és més quesuficient pel que vull. Però si el que voleu són eines gràfiques per monitoritzar totes aquestes dades hi ha un munt d’applets, desklets, tray icons i similars tan per kde com per gnome que ús permetran consultar aquestes dades.

podcast 1×13: desafio networking [la solución]

2008/11/20 No Comments

Reading time: < 1 minute A pesar de que la solución se alcanzó y aplico durante los meses de agosto y septiembre, hasta hoy no he podido grabar la solución en este podcast. Espero que haya sabido explicarla bien y que quede claro como se ha hecho para solucionar el problema, sinó preguntad.

El meu primer package de pfSense ‘dd_adv’

2008/10/21 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Enllaç directe a la documentació:

HOWTO: advanced dynamic DNS package for pfSense

En aquest article intentaré descriure quins són els passos que he hagut de seguir per fer un package pel pfSense. En aquest cas el package que he fet és la extenció d’una funció que ja té el pfSense però que no es comportava com jo necessito. Concretament estic parlant del servei de ‘dynamic DNS’. S’ha de reconeixer que el suport és per molts serveis públics, i de pagament, per publicar un nemónic per una IP dinàmica. Cosa que el fa molt bo. Però hi ha diversos comportaments del suport que té pfSense per aquestes funcions que no s’ajustaben a les meves necessitats. Tal com esta programat aquest suport el pfSense el que fa és agafar la IP pública de la interficie WAN i cada cop que aquesta canvia es fa l’actualització de la IP pública al servei de DNS remot.

El meu problema bé de dos llocs, per un costat la IP no la tinc assignada a la interficie amb internet, sinó a una altre interficie. Per altre banda, la interficie que té internet no té la IP pública assignada directament a ella sinó que la té un router que a través d’un procés de NAT li dona connectivitat a internet. Així doncs, el problema esta per un costat en saber sobre quina interficie accedirem a internet i per altre banda, quina és la IP pública a través de la qual s’accedeix a la xarxa. De retruc tenim encara un altre problema degut a que la IP pública no esta assignada a l’interficie del pfSense, suposo que és obvi que el problema és que no sabem quan aquesta canvia. Per tant, no sabem quan ho hem d’actualitzar al servei de DNS dinàmica.

La solució que he adoptat és crear un nou servei que a través d’un servei de pooling el que fa és anar preguntant de forma periódica a internet quina és la IP pública que té la nostre interficie. A més s’ha de poder seleccionar quina és aquesta interficie sobre la qual volem verificar quina és la IP pública. Ja que hem de forçar que el tràfic que es genera per descobrir la IP pública surti per la interficie que realment té connexió a internet. Aquesta casuística per extranya que sembli és molt habitual, perquè a una oficina o similar ens podem trobar amb la necessitat de tenir dues línies que van a internet, una que estarà a l’interficie WAN del pfSense i una altre que va per una altre interficie. Sovint a la interficie WAN hi tenim la sortida principal a internet i a una altre interficie la sortida de backup. Un exemple habitual en aquests dies que corren és usar una ADSL a la WAN i una altre sortida a través d’un router 3G de Vodafone o similar per una altre interficie.

Un cop ha quedat clar quin és l’objectiu del package de pfSense, aquest és l’aspecte del que volem aconseguir:

pfsense dynamic DNS advanced settings

La descripció dels passos per fer la configuració el teniu al wiki així si he de fer millores retocs, traduccions i similars crec que és un lloc més apropiat per posar-ho que no pas directament a un article al blog, perquè aquest acabarà sent massa llarg i difícil de referenciar, modificar i mantenir.

Vull destacar la poca documentació i exemples que té el pfSense sobretot pels nous desenvolupadors, ja que moltes vegades m’he hagut de posar a rascar codi o a posar-me a buscar en com ho havien fet altres programadors de ‘packages’ per saber com resoldre els meus problemes. Potser però el més difícil és la part de debugging del paquet ja que moltes vegades et troves amb problemes col·laterals de la programació del paquet que no saps com arreglar i que et fan perdre molt de temps. Per exemple, no sé per quin extrany problema en el procés de depuració deixava a tot el pfSense sense configuració i havia de reinciar i restaruar divereses vegades la configuració de tot el firewall per poder acabar trobant d’on venia el problema. El procés es fa tan llarg i pesat que acabes desesperante.

Zivios: Introducció

2008/10/15 2 Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

El mes de Juny vaig parlar-vos de la meva idea de com montar un sistea SSO, concretament era al podcast 1×10. Doncs Zivios malgrat no és literalment una implementació d’aquest sistema si que ens nutreix d’un munt d’eines per tenir un sistema que serveixi de base per aquella idea. De fet, serveix per moltes altres coses i potser la idea que porten els seus creadors és més semblant a crear un sistema de directori (tipus AD) que no pas només un sistema d’SSO. Però sigui com sigui, després d’experimentar unes quantes hores amb el Zivios crec que val la pena que ús en faci cinc cèntims.

Algunes de les funcions de Zivios són:

Identity managament
Single sign-on
User, group and computer provisioning
Remote management of services
Core Infrastructure Services (NTP,DNS, CA, etc)

El projecte esta encara molt i molt verd, tot just s’ha publicat la versió 0.5.1 i les he passat ‘canutes’ per fer coses ben simples o per entendre com usar l’eina degut a la seva poca documentació, tan és així, que fins hi tot vaig haver d’entrar al canal d’IRC que tenen com a suport a parlar amb alguns dels desenvolupadors perquè em donessin un cop de mà per entendre algunes coses. De fet, hi ha diverses coses que pretenc integrar amb Zivios que encara no hem funcionen. Però malgrat totes aquestes notes de poca maduresa del projecte, el tema promet moltíssim i l’enfoc que li han donat a les coses m’encanta.

Per començar, les eleccions de les aplicacions Open Source que han escollit ja m’han semblat un gran què: MySQL, OpenLDAP, Heimdal Kerberos, PHP5, Memcached, Python+Twisted, XMLRPC, OpenSSL i moltes altres eines que formen part del meu dia a dia. Així doncs, no suposa un gran problema anar a mirar les entranyes del Zivios per entendre com funcionen algunes de les seves parts. Totes aquestes eines es combinen en un model client-servidor per tal de poder administrar de forma centralitzada diverses funcions de les estacions de treball, servidors, serveis i d’altres.

Cal destacar també que els serveis que s’administren des de Zivios es poden ampliar mitjançant el desenvolupament de plug-ins. Per exemple, ja hi ha fets plug-ins per samba, asterisk i algún servei més. En el meu cas on estic posant més enfasi és en aconseguir integrar els servidors amb LDAP i Kerberos, així doncs puc tenir una base de dades d’usuaris, grups i autenticació pels accessos als servidors. A més a través de les ACL que té Zivios puc controlar qui pot i qui no entrar als servidors. Per altre banda, també he aconseguit connectar OpenFiler a Zivios, el problema que tinc ara és que no me’n ensurto amb l’autenticació però suposo que és qüestió de temps. Quan aconsegueixi combinar tot això i si els resultats són els esperats espero poder-ho montar com a plug-in.

Per posar un exemple pràctic i perquè es vegi la potència de la idea, podem des del panell de control web de l’eina donar d’alta una localització, dins una oficina, després els seus usuaris, grups d’usuaris, serveis, servidors i estacions de treball. Després podem sobre tots aquests agents definir per exemple, les extencions d’asterisk, els accessos als recursos compartits per samba, el seu sistema d’autenticació centralitzat, configuracions DNS, NTP i moltes d’altres configuracions tot de forma centralitzada còmode i senzilla d’aministrar. A més podem establir usuaris amb certs permisos d’administrador per delegar-los tasques que es podran gestionar des de l’interficie web.

Sota el meu punt de vista el projecte és molt ambiciós i veig difícil que pugui arribar a madurar prou com per poder fer tot el que s’apunta des d’un inici. Però sent pragmàtics només amb el que ja es dibuixa ara mateix i per gestionar les parts més comuns entre diversos sistemes ja em conformo. És a dir, com a evolució natural del sistema NIS i servei de SSO, crec que ja és més que vàlid. Després si puc fer que s’integri amb software appliances que uso de forma habitual crec que puc arribar a tenir un gestor de la infraestructura de xarxa més que decent. Quan parlo de software appliances ara mateix tinc al cap sobretot OpenFiler i pfSense.