Resumint…
2006/03/24
No Comments
Reading time: < 1 minute
Alguna idea de com acabar amb això???? buf! a veure com baixo el ritme 😕
Author: Oriol Rius
AoE – ATA over Ethernet
2006/03/23
No Comments
Reading time: 2 – 2 minutes
Més d’una vegada ho havia sentit. Però mai m’havia plantejat perquè carai podia servir això. De fet, el tema és ben senzill SAN. O sigui, que podem agafar el nostre ordinador sense disc dur (diskless) i botar-lo a través de PXE, però encomptes de montar-nos un RAMDISK per treballar amb el sistema, el que podem fer és usar un disc dur connectat al nostre sistema a través de la xarxa.
Així doncs, no tenim problemes d’espai, ni de treballar amb memòria volàtil. Com a molt els podem tenir de velocitat, per tal d’evitar això és una bona idea usar força caché de disc a la RAM del sistema. De fet, tot consultant el tema als forums de gentoo he vist que molta gents fins hi tot tira les X’s amb gestors de finestres sense problemes, tot i que quan parlem de GNOMEs i KDEs la cosa es complica una mica.
Malgrat pugui semblar un invent d’anar per casa, al mercat podem trobar diversos productes que implementen aquest estàndard. De fet, fins hi tot Intel té processadors i plaques base especialment dissenyades per treballar amb aquest protocol.
Quan parlem de AoE molta gent tendeix a confondre Ethernet amb TCP/IP. Ja sabreu una cosa no té res que veure amb l’altre. Amb això vull matitzar que el AoE va directament sobre la capa 2 i que no és un protocol enrutable. Amb això aconsegueix aprofitar al màxim l’amplada de banda del cable Ethernet i a més podem switchejar la senyal. Per si necessiteu un equivalent del AoE però que funcioni sobre IP i que per tant sigui enrutable, penseu amb el iCSI.
hw per montar un firewall, router, ap, etc.
2006/03/22
No Comments
Reading time: 2 – 3 minutes
Gràcies al meu nou proveedor de hardware enquestat, mds 2000, m’he posat al dia del catàleg de productes d’AAEON una marca de material embedded molt interessant. El millor del tema és saber que pots comprar-ho a Barcelona mateix i a preu de PVD (Preu de venta distribuidor).
Doncs bé concretament hi ha un model que m’ha agradat molt per montar firewalls en linux (ve amb el Montavista Linux de serie) a casa dels clients, a més gràcies als dos slots mini-PCI tipus III que porta la placa puc posar-hi una o dues targetes wifi. Però el que potser m’ha agrada més són els 6 ports ethernet de que disposa el SBC.
Amb una RAM de 32 o 64Mb segons el model, un processador RISC d’Intel (XScale IXP420/422/425) amb 266 o 533MHz i amb 16Mb de flash. Per si tot això us sembla poc encara n’hi ha més 2 ports serie, 2 ports USB (1 USB 2.0 i 1 USB 1.1) i com no quatre sortides DIO, per controlar altres perifèrics amb protocols I2C, SPI o SMBus.
Al tractar-se d’un dispositiu embedded les seves mides són minúscules 156mm x 101.6mm i s’alimenta amb corrent continua amb un voltatge que pot anar dels 9 als 24v. O sigui, que tenim on triar. Ara només cal trobar-li una caixa que li vagi com un gua. Amb els ~275$ de cost, més els aproximadament ~10$ de la caixa i uns altres ~15$ de la font d’alimentació podem tenir un firewall, router o el que volguem per un preu molt raonable.
Si voleu aprofundir més sobre el producte:
I2C – Inter Integrated Circuit bus
2006/03/22
No Comments
Reading time: 3 – 5 minutes
Tornant al tema dels busos que poden treballar sobre GPIO aquí teniu un altre bus molt i molt usat en aquest tipus de ports.
Definició
El I2C (“eye-squared-see”) el va inventar Philips cap als anys 80 amb la finalitat de connectar diferents IC (circutis integrats) amb les seves CPUs dintre d’una TV. Bàsicament és un bus pensat per curtes distàncies i poc ampla de banda.
A més I2C és capaç de detectar col·lisions, sincronitzar el rellotge i negociar el master en sistemes on n’hi pugui haver més d’un. El rellotge sempre el genera el master, però els slaves poden mantenir el rellotge parat per generar un estat d’espera.
Sovint el master en un bus I2C és el microcontrolador.
El número màxim de dispositius que es pot connectar en un bus I2C és calcula a partir de la màxima capacitància de la linia (uns 400pF), i el límit d’adreces és de 16k; normalment cada dipositiu té una capacitància d’uns 10pF. Així doncs diposem de 127 adreces disponibles. En principi les adreces de cada IC és assignable pel dissenyador del sistema.
Com funciona
Només es necessiten dos cables per treballar amb I2C, dos cables actius i el terra. Els cables actius són el SDA (Serial Data Line) i el SCL (Serial Clock Line). O sigui, el primer per dades i el segon pel rellotge.
Només amb aquests dos cables actius en tenim prou per establir comunicacions full-duplex. L’interficie sovint funciona a velocitats baixes, de 100KHz a 400KHz. En un bus I2C, cada IC connectat al bus té una adreça única. Cada dispositiu pot treballar com a receptor i/o transmisor depenent de la seva funcionalitat.
Sobre el tema de l’amplada de banda, escencialment hi ha tres modes de funcionament un estàndard de fins a 100kbps i un de ràpid de fins a 400kpbs. El darrer mode és el High-Speed que pot arribar fins a 3.4Mbps.
Usos
Un dispositiu molt comú que sovint s’usa a través d’un bus I2C són les EEPROMs, també n’hi ha d’altres com els sensors, i els rellotges de temps real. A vegades també s’usen busos I2C només com a línia de senyalització per altres línies de dades, per exemple, en aplicacions multimèdia, on sovint s’usen sintonitzadors RF, codificadors i/o decodificadors de video, processadors d’audio. De fet, el mercat és ple de centenars d’IC que usen el bus I2C com a protocol de comunicacions en els seus busos.
Exemples d’us
Maxim té dintre del seu repositori d’articles tècnics un munt de referències a aplicacions sobre aquest protocol. He trobat molt interessant concretament una aplicació que ens permet controlar una pantalla LCD amb interficie HD44780 (local). Al document s’explica com serialitzar els 11 pins que necessita aquest dispositu per treballar només amb els 2 cables que té el bus I2C.
Un altre ús, jo diria que més que útil, és el que ens permet connectar el bus I2C al port paral·lel del PC. De fet, el circuit que ens ho permet fer és força simple si en voleu més informació: I2C interfacing via PC parallel port.
Fonts
SPI – Serial Peripheral Interface
2006/03/20
No Comments
Reading time: 3 – 4 minutes
Quan parlava de GPIO vaig parlar d’aquest protocol capaç de corre sobre ports d’aquest tipus. Doncs bé aquí en teniu una petita definició del que fa i com funciona aquest protocol.Un lloc on podem trobar sovint busos SPI són PDAs i en telèfons mòbils.
Definició
El bus SPI és del tipus serie i sincron, usa 4 cables i s’usa en molts microprocessadors de periferics. Els ports amb suport SPI suporten un ample de banda mitja/baix (1 megabaud) entre les seves CPUs i els altres dispositius que hi poden haver connectats al bus.
Com funciona
El bus SPI és relativament simple d’implementar per dispositius externs de poca velocitat i no ens calen gaire cables per establir la comunicació. L’interface d’aquest bus la va definir Motorola a l’estàndard de microcontroladors MC68HCxx. Usa un rellotge per marcar el sincronisme de la línia de dades tan d’entrada com de sortida del microcontrolador i la informació es mou en blocs de 8 bits.
El bus SPI usa una inteficie master/slave, com és normal en comunicacions serie síncrones és el master el que marca el rellotge. Un fet interessant en aquest tipus de busos és que podem rebre i enviar informació dels dispositius de forma simultanea, per tant es tracta d’un protocol full-duplex.
Una mica més endintre
Les senyals que usa el bus són:
- SLCK serial clock, sempre controlada pel master
- MISO master-in slave-out data
- MOSI master-out slave-in data
En una aplicació normal haurem de connectar la soritda de SCLK del microcontrolador a la entrada SLCK del convertidor. La MISO al pin DOUT del convertidor, la MOSI al pin DIN. Cada IC (circuit integrat) del bus SPI té una senyal CS (chip-select), cal activar la senyal per tal d’habilitar el dispositiu en el bus. Per tal de fer això podem usar qualsevol de les línies de sortida estàndard del microcontrolador. Cal però que pensem que si tenim n ICs connectats al bus, caldràn n senyals per activar els ICs. A més si compartime la senyal de rellotge i les línies de dades haurem d’habilitar la senyal de CS corresponent en cada cas.
Valoració
Com podeu veure el disseny del bus i el prtocol d’ús són molt senzills. Tan que si fem servir massa dispositius connectats a la mateixa línia de dades la cosa es fa una mica pesada de tractar. Malgrat això per moltíssimes aplicacions és una bona idea usar-lo.
Exemple d’ús
La gent de maxim tenen un document tècnic (local) molt bo on en poques ralles ens explique com comunicar un termometre digital, concretament el DS1620, només amb 3 cables a través d’un bus SPI. L’esquema del sistema és força senzill i us dona una idea de la simplicitat que suposa connectar aquest sensor de temperatura al bus SPI.
Fonts
GPIO – General Porpuse Input/Output
2006/03/18
No Comments
Reading time: 2 – 2 minutes
Aquest acrònim s’acostuma a usar en dispostius incrustats, els dispositius GPIO ens facilitat ports d’entrada i sortida (I/O) que es poden configurar indiferenment com a ports d’entrada o de sortida. Sobre aquests ports podem fer correr protocols de BUS, com per exemple I²C, SPI and SMBus. Sovint el fet d’usar xips GPIO és una solució més econòmica que l’ús de micro-controladors.
Com que aquesta explicació queda molt generècia, el millor és parlar d’un exemple ben senzill de perquè serveix un GPIO en un dispositu embedded. El Linksys WRT54G per exemple, té un GPIO que no usa tots els seus PINs. Per tant, és un dispositiu que tots tenim a l’abast i amb el que a través d’un linux podem començar a jugar amb el GPIO. A comesfa.org hi ha un artícle titulat: Connexió d’un relé a un Linksys WRT54G on s’usa aquest GPIO del que us parlava per connectar-hi un relé a través del qual podem encendre i apagar dispositus.
Un petit trick que sovint podem fer amb els pins del GPIO és connectar-hi directament un LED, sovint si configurem el pin com a sortida i connectem l’altre pota del LED la posem a massa n’hi ha prou per fer encendre i apagar el LED quan volguem. De totes formes si no voleu sucarrimar el LED, us recomano mirar amb el tester quina tensió dona el pin en estat activat, ja que mai se sap què hi pot haver. Si mireu l’article anterior que us he dit de comesfa, veureu un tros de codi en C que mostra fins a quin punt serà de senzill controlar que el LED s’ensengui o s’apagui.
winmail.dat en linux
2006/03/17
No Comments
Reading time: 1 – 2 minutes
Més d’un cop he rebut un adjunt als correus que provenen d’usuaris d’Outlook, aquest adjunt del que ús parlo és el winmail.dat. Sovint els he fet re-enviar l’adjunt perquè això és un format que no podia obrir des del meu client de correu (MUA). Avui m’ha tornat ha passat però tenia molt d’interés en saber què hi havia dins d’aquell fitxer (winmail.dat) així que he trobat una eina per linux, el tnef, que em permet desempaquetar aquest format MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions) propietat de Microsoft, concretament el format és el ms-tnef (Transport Neutral Encapsulation Format). Perquè ens fem una idea i fent un símil amb el món linux/unix vindria a ser un tar amb algunes funcions més sobretot orientades a incorporar informació RTF (Rich Text Format).
XML-RPC ping – NP_PingPong
2006/03/16
No Comments
Reading time: < 1 minute
Ja fa uns mesos que em fallaven els pings cap a technorati per tant, els articles que escribia no s’estaben indexant a aquest buscador de tags. Així que gràcies al propi technorati he trobat un plugin pel blogcms que em permet fer-ho de forma més neta que fins ara. Fins ara ho feia amb un programa amb PHP que havia jo mateix, una mica cutre per dir-ho clar. Així que ara uso aquest plugin que es diu NP_PingPong que ho fa de forma integrada en l’entorn del blogcms.
Feedyes – obtenim feeds RSS de sites que no tenen feeds
2006/03/16
No Comments
Reading time: 1 – 2 minutes
Sempre m’he volgut sindicar a mini-itx però no disposa d’enllaç a un fitxer XML amb els feeds en format RSS ni ATOM. Així que el meu bloglines sempre ha estat esperant que això passes, de fet, la cosa no ha canviat. Però per fi he trobat un servei web que genera feeds automàticament d’altres sites que no ho tenen i a més gratuït, estic parlant de Feedyes en un 1s m’he donat d’alta i he generat els feeds de la web mini-itx. Així que si algú més s’hi vol sindicar ja ho sap. El sistema és força intuitiu tot i que us recomano que lliu el que diuen els passos per crear un feed sinó potser us passeu 1min com jo pensant on heu d’apretar per seguir, el que fa no llegir les coses.
nova versió del devilspie
2006/03/15
No Comments
Reading time: 1 – 2 minutes
A finals del 2004 vaig parlar del devilspie una eina que em permet llençar les aplicacions als workspaces. Doncs bé la qüestió és que la nova versió del Devil’s pie ha canviat totalment el format de configuració i totes les configuracions que tenia montades per la versió antiga no m’han servit per res.
L’antiga sintaxis es basava en XML l’actual s’assembla més a un algoritme. Abans tot estava en un fitxer de configuració i ara s’han de crear fitxers amb l’extenció .ds dins el directori ~/.devilspie i dins podem veure coses com aquestes:
(if (contains (window_name) "Firefox") (set_workspace 4))
La configuració anterior envia el firefox a l’area de treball 4, un altre idea perquè quedi clar el senzill que és d’usar, carreguem l’asmn perquè estigui present a totes les arees de treball:
(if (contains (window_name) "aMSN") (pin))
Ara uns links cap als manuals de veritat: