2006/01/26
No Comments
Reading time: 4 – 6 minutes
Ahir vaig acabar de llegir La Sabiduría de los Cuentos de l’Alejandro Jodorowsky un autor argentí que vaig escoltar un dia en una entrevista de Catalunya Radio, concretament al programa de 4 a 7 amb Xavier Grasset. La qüestió és que em va semblar molt interessant tot el que explicava i concretament va explicar una història que no apareix al llibre que vaig trovar molt interessant no la recordo amb exactitut però us la intentaré explicar.
Hi havia una vegada un senyor que sempre feia moltes donacions al rector del seu poble, era de classe mitja però amb molta fe i molt generós amb l’església. La qüestió és que un dia va anar a veure el mossèn i li va dir que aquella era l’última donació que li faria perquè havia arribat la fi de tot, que ja res tenia sentit i que s’havia acabat tot. Que no tenia sentit seguir perquè per ell la vida ja havia perdut tot el valorava.
El mossèn va insistir en que li expliquès que li passava, alegant fins hi tot que ell havia jurat complir amb el dret de confessió i que mai sabria ningú el perquè de l’estat del senyor. La nostre víctima es va negar en rotun a dir-li res de res, així doncs el mossèn desesperat li va dir: si no vols no m’expliquis res però almenys deixem que et doni un consell. com que els mossens sempre han de dir la seva sobre qualsevol tema; tot i que no sapiguen de que estan parlant. Li va dir: quan s’arribava en una situació de deseperació com la teva, has d’agafar una biblia i seure en una taula, llavors tanques els ulls i obres la biblia i deixes que Déu dirigeixi el teu dit cap a un punt del text. Allà hi trobaràs la solució als teus problemes.
Varen passar els anys i el senyor va desapareixer, quan de sobte un dia va tornar al poble i el mossèn se’l va trobar. L’home anava envoltat de riqueses i tot sonrient, així doncs semblava que tot li havia anat molt bé. El mossèn se li va acostar i li va dir, que com li havia anat tot i ell obviament va respondre que tot s’havia solucionat i que la vida li havia sonrigut. Així el mossèn li va preguntar: vas seguir el meu consell? ell va respondre que si, malgrat haver dit que no ho faria. La pregunta del mossèn va ser, què deia la biblia en aquell punt on Déu et va dirigir. Ell va respondre Capítol 18 i el mossèn, obviament va preguntar què més posava a part d’això. Ja que li semblava que això no el podia haver ajudat. Ell va respondre, doncs res més, tot estava en blanc i només hi havia l’anunci del nou capítol. Així doncs, vaig pensar: s’ha acabat el capítol 17 i toca començar-ne un de nou.
Ja sé que no se’m dona gaire bé això d’explicar històries però jo diria que la moraleja ha quedat ben clara,no? el que no deu quedar clar és perquè no paro de parlar d’un llibre que no és el del títol de l’article. Doncs perquè el llibre NO LOGO (de Naomi Klein) és el llibre que he començat a llegir avui i curiosament repassant el bloglines he vist que a Microsiervos també n’estan parlant.
Suposo que intentar dir algo que no es digui en l’article de Microsiervos és difícil i més quan tot just he començat el llibre. Així doncs us recomano moltíssim l’article d’aquest blog. Crec que és una ressenya molt bona sobre el mateix i si no el coneixieu o si el teniu i no l’heu llegit segur que després de l’article ús animeu a començar-lo. Jo diria que és un llibre que complementa molt als documentals de The Corporation. O el documental complementa al llibre, tan se val. Tan ell llibre com el documental doncs es dedíquen a denunciar les barbaritats que fan moltes persones amgats darrera els logotips de marques multinacions i súper poderoses.
Si ho recordeu amb el documental ja us vaig comentar que creia que els havia de veure tothom, ja que el que s’explica és d’interés general. Doncs bé jo diria que el llibre igual. A més la gent de Microsiervos també estan d’acord amb aquesta idea així doncs espero que el meu article serveixi perquè almenys una persona es llegeixi aquest llibre.
