Dilluns i dimarts he estat per Vinaròs després de molt de temps de no estar per la zona. Desrpés de 3 anys d’esperar va ser el moment perquè m’entreguessin el video que em van fer per felicitar-me el 30è aniversari, o sigui, el que correspon a l’any 2007. Com que el video s’ho val el penjo a Youtube perquè el pogueu veure.
Part 1:
Part 2:
Per cert, aquesta part del video és només de la gent de Vinaròs, els altres videos que m’han comentat que m’havien fet altres persones encara no els he vist, cosa que ja té delicte 😉
No es tracta d’unes proves de rendiment serioses i estríctes, però almenys en el meu cas m’han servit per tenir una idea del rendiment d’aquestes aplicacions i poder dissenyar diferents arquitectures amb una mica més de coneixement de causa.
m’hi acabo de fixar, 33 com el canal 33… si és que jo també em fixo amb unes coses més extranyes.
Doncs bé, com sempre passa en aquests dies no m’he aixecat massa diferent que cap altre, tot i que he de reconeixer que el “Petit Chardonnay de Jean Leon” del sopar ha fet estragos aquesta nit. Afegir a més la recomanació del restaurant Lledoners a Sant Quintí de Mediona ja hi havia anat a dreginar uns quants cops amb el Francesc però ahir el vaig poder provar en el seu màxim esplendor i ens va agradar molt. A més com a anècdota comentar que m’hi vaig trobar el Joan Olvieres que havia estat tutor meu a 3er de BUP a més de delegat de l’equip d’hoquei patins on erem companys amb el seu fill, per fer-ho més recargolat compartia taula amb l’ex-alcalde de Torrelavit entre d’altres cares conegudes.
Pel que fa als regals destacar la raqueta de tenis que tan desitjava que m’arribes que com no podia ser d’altre forma m’ha regalat el meu “amoriuo”, una Babolat Pure Drive.
Per continuar el dia amb el bon peu que l’he començat ara toca una bona i emocionant cursa de F1 al circuit de casa, a Montmeló. Això si des del sofà de casa, que de moment fer-ho des del circuit continua sent una assignatura pendent, però tot arribarà. De fet, des de que vaig ser a la final de la Copa Davis d’aquest any diria que ja tot és possible.
Que no se m’oblidi comentar-ho també, el meu autoregal aquest any ha estat una tauleta gràfica, exactament una Wacom Bamboo Pen & Touch.
Bàsicament les funcions que li vull donar són:
fer esquemes a mà alçada, sense haver d’invertir tan de temps passant-los a net amb Visio, per exemple.
deixar de fer podcasts per passar a fer screencasts al blog, o sigui, anar fent petits esquemes o dibuixos sobre els temes que toco als podcast, ja que pel que m’han comentat es fan difícils de seguir sense un esquema.
per temes de feina sovint mantic llargues converses telefòniques, ja sigui, via VoIP, per fixe o mòbil; les temàtiques sovint són molt tècniques i difícils de traslladar només amb la veu espero que compartint l’escriptori i fent esquemes això pugui ser més senzill.
Així doncs, el pretenc és millorar les meves eines de comunicació telemàtica recolzant-me amb aquesta nova forma d’interactuar amb l’ordinador. Per si tot això fos poc, ja fa dies que estic donant voltes a com reordenar el meu workspace ja que no acabo d’estar del tot còmode i crec que no acabo de treure-li tot el partit que deuria, així doncs li segueixo donant voltes.
Avui torna a ser un dia memorable, malgrat sovint només hem felicita la meva parella i algún que altre amic proper per mi continua sent un dia tan o més especial que el dia del meu aniversari, que com passa des de fa 7 anys és dos dies després del dia d’avui.
Quan tens una experiència d’aquest tipus tot canvia, però a vegades com avui et preguntes si ho fa prou. Malgrat això el que em continua dient que vaig per bon camí és la sensació de felicitat que porto dins el cor i al veure aquestes fotografies la pell es continua posant de gallina:
Aquest any he decidit celebrar ambdós aniversaris en la intimitat, és a dir, a diferència de la resta d’anys intentaré que siguin unes jornades de reflexió tranquila sense les grans festes amb els amics que he fet els darrers anys.
A més demà passat faré 33 anys que no només és l’edat en que va morir el meu pare. O sigui, que per mi té un significat especial aquesta edat i per tant espero poder a partir d’ara poder disfrutar de la vida més que mai per intentar compensar el que el destí li va arrencar al meu pare.
Bé doncs, gràcies a tots per ser on sou i per ser com sou… jo continuo al peu del canó com sempre i amb la moral de ferro.
Porto mesos somiant amb fer la prova de concepte que explico en aquest article, intentaré descriure en que consisteix però ja aviso que la cosa és un pèl complicadilla.
Funcionalitats requerides:
long polling: l’objectiu és rebre els canvis d’una base de dades de couchdb en temps real sense haver d’anar preguntant si hi ha canvis, sinó que aquest s’envien cada vegada que es donen de forma automàtica.
A través de jQuery el que vull és actualitzar una pàgina web de forma asíncrona, de forma que els nous resultats que vagin entrant a la BBDD es vagin mostrant en temps real a la pantalla.
JSONP, és una tècnica que ens permet rebre la sortida JSON de CouchDB i després cridar una funció de callback de JavaScript. El problema és que la funció jQuery.getJSON() original de jQuery té algunes mancances que gràcies a el plugin jQuery-JSONP podem solucionar, aquestes són: (copy/paste de la web del plugin)
error recovery in case of network failure or ill-formed JSON responses,
precise control over callback naming and how it is transmitted in the URL,
multiple requests with the same callback name running concurrently,
two caching mechanisms (browser-based and page based),
the possibility to manually abort the request just like any other AJAX request,
a timeout mechanism.
CouchDB és una base de dades NoSQL basada en documents que és capaç d’emetre una senyal (trigger) cada vegada que el contingut d’una base de dades canvia. Per més informació sobre el tema es pot consultar a: CouchDB: The Definitive Guide al capítol Change Notifications.
Cross-domain: quan es llença una petició XmlHttpRequest (la base del AJAX) amb JavaScript tenim la limitació de només poder-ho fer sobre el domini que serveix la pàgina web, cap altre port ni subdomini. Obviament tampoc un altre host. Per saltar-se aquesta restricción és quan cal recorrer a JSONP.
La prova de concepte ha estat crear una base de dades anomenada: notifcations on es guarden documents que són notificacions a mostrar a la pàgina web.
El codi és força simple de seguir, primer de tot es carreguen les llibreries: jQuery 1.4.2 i jquery-jsonp 1.1.4, ambdues necessaries per cridar el métode $.jsonp que és el que realment farà la feina.
A continuació es declara la funció longpoll que té com a paràmetre el númeral que indica quin ha estat el últim canvi a la base de dades. Aquest s’utiliza per construir la petició que es fa a CouchDB:
var url = "http://IP_COUCHDB_SERVER:5984/notifications/_changes?include_docs=true&feed=longpoll&since="+since+"&callback=?";
La URL el que fa és demanar el següent:
els canvis (_changes)
incloent els documents que han canviat (include_docs=true)
tracta la petició com a long polling (feed=longpoll)
mostra els canvis des de la versió X (since=X)
quan enviis els canvis fes una crida a la funció de callback definida aquí (callback=?)
‘?’ és substituit per jquery-jsonp per la funció anomenada ‘C’, aquest nom es pot canviar usant paràmetres en la declaració de $.jsonp() que ve a continuació
Els missatges de l’estil ‘console.log()‘ són per tenir un seguiment del que va passant a la consola de javascript del navegador.
$.jsonp() té força paràmetres possibles definits a la API, però en aquesta prova de concepte només uso ‘url’, ‘success’ i ‘error’. El primer esta clar que és, els altres dos són les funcions a cridar quan l’acció va bé o malament respectivament. Dins de la funció posem el codi referent a les accions que volem fer, per exemple, actualitzar la pàgina actual. Com que això només és una prova de concepte el que faig és mostrar missatges per consola i llestos. La part més important és fixar-se que quan la cosa ha anat bé es fa una crida a ella mateix de forma que la cosa no acabi mai. De fet quan hi ha un error es podria també fer una crida a si mateix perquè no pares de provar de llençar la petició un i altre cop, però el que he fet per provar eś que es notifiqui a la consola de javascript i prou.
Fora de la funció longpoll el que es fa és una petició JSONP per saber quina és l’últim número de seqüència de la base de dades, paràmetre necessari per entrar per primera vegada a la funció recursiva de longpoll.
Conclusions
Pot semblar tot una mica enravassat però diria que he simplificat el problema moltíssim, ja que fins ara havia estat teoritzant moltíssim sobre el tema. Fins que ahir i abans d’ahir vaig haver de posar-me a provar-ho a la pràctica per saber exactament com es podia implementar. Sota el meu punt de vista ha quedat tot força net i entenedor.
Pels que sou programadors de webs habitualment haureu tingut necessitats semblants així doncs espero que ús pugui ser tan útil com a mi, de fet, fa unes setmanes que estic treballant amb Tiny Core Linux montant un Quiet PC sobre una DOM de 512MB per usar-la de sistema de monitorització de les meves xarxes i les d’alguns clients, espero que d’aquí uns mesos pugui donar-vos més informació del projecte.
-L: connecta per SSH a un HOST Un cop allà obre una connexió TCP a un altre HOST:PORT i obre un port TCP local que al connectar-hi ens envia al HOST:PORT anteriors, o sigui, portforwarding.
-L [bind_address:]port:host:hostport]
-W: connecta per SSH a un HOST un cop allà obre una connexió TCP a un altre HOST:PORT i ens retorna a la stdin/stdout el contingut d’aquest darrer enllaç TCP
-W host:hostport
-R publicar un port: connecta per SSH a un host i un cop allà publica un port TCP, quan un client es connecta a aquest port TCP accedeix per SSH a la màquina que ha llença l’enllaç SSH i obre un altre enllaç TCP a una altre IP:PORT.
-R[bind_address:]port:host:hostport
-D socks5: connecta per SSH a un HOST i després publica un port SOCKS5/TCP, és a dir, que podem connectar a aquest port local i sortir a internet a través de la IP del HOST on hem connectat per SSH
-D [bind_address:]port
-w tunel: connecta per SSH a un HOST i el socket que s’ha usat per fer l’enllaç SSH es connecta a dues interficies de tipus TUN, una a cada extrem del socket. Així doncs, si configurem les corresponents IPs a les interficies TUN tenim un tunel/VPN montada entre els extrems.
-w local_tun[:remote_tun]
HPN-SSH
La web de: HPN-SSH -> especialment interessant: Dynamic Windows and None Cipher
treballa amb mida de finestra dinàmica
treballa sense xifrat quan un enllaç no té terminal associat, sovint usat per pas de fitxers
Les proves:
Openssh 5.3p1 + hpn-13 (només el patch: Dynamic Windows and None Cipher)
després d’aplicar el patch: openssh5.3-dynwindow_noneswitch.diff.gz
modifiquem el fitxer: sshconnect2.c
linia: 366
- if (!tty_flag) /* no null on tty sessions */
+ if (1) /* no null on tty sessions */
així podem fer SSH sense xifrar només després d’haver fet el login.
exemple ampla de banada d’un SSH amb xifrat aes128-ctr, usant finestra dinàmica:
scp -v -oNoneEnabled=no -oNoneSwitch=yes fitxer root@127.0.0.1:/tmp/ssh
o
ssh -v -oNoneEnabled=no -oNoneSwitch=yes root@127.0.0.1 "dd if=/dev/zero"|pv > /dev/null
velocitat de transferència: 13.7MB/s
debug ciphers, una única negociació de ciphers:
debug1: AUTH STATE IS 0
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'aes128-ctr'
debug1: kex: server->client aes128-ctr hmac-md5 none
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'aes128-ctr'
debug1: kex: client->server aes128-ctr hmac-md5 none
exemple sense xifrat, usant finestra dinàmica:
scp -v -oNoneEnabled=yes -oNoneSwitch=yes fitxer root@127.0.0.1:/tmp/ssh
o
ssh -v -oNoneEnabled=yes -oNoneSwitch=yes root@127.0.0.1 "dd if=/dev/zero"|pv > /dev/null
velocitat de transferència: 37.4MB/s
abans del pass de login:
debug1: AUTH STATE IS 0
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'aes128-ctr'
debug1: kex: server->client aes128-ctr hmac-md5 none
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'aes128-ctr'
debug1: kex: client->server aes128-ctr hmac-md5 none
després d’autenticar-se:
debug1: AUTH STATE IS 1
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'none'
debug1: Requesting NONE. Authflag is 1
debug1: None requested post authentication.
debug1: kex: server->client none hmac-md5 none
debug1: REQUESTED ENC.NAME is 'none'
debug1: Requesting NONE. Authflag is 1
debug1: None requested post authentication.
debug1: kex: client->server none hmac-md5 none
Finalment l’última entrega de la trilogia de podcasts sobre SOCKS. Com indica el títol i podeu veure amb els links aquest parla d’eines per montar servidors SOCKS i wrappers per montar clients SOCKS5.
El podcast:
[display_podcast]
Referències:
Apunts per fer el podcast: fitxer .txt amb les meves notes per fer el podcast, mig en català i anglès.
Després de moltes hores de feina estudiant el protocol SOCKS he decidit publicar un podcast que expliqui el seu RFC, el podcast pretent fer una introducció des de la part meś conceptual fins endinsar-se en el fluxe de paquets, els camps de les peticions llençades arribant a explicacions de nivell de bit. Amb l’ajuda dels diagrames adjunts a aquest article, l’RFC1928 i l’explicació del podcast després hauriem d’estar capacitats per implementar un client/servidor SOCKS5.
esquema 5: encapsulaments per enviaments de paquets UDP
+-----+----+-----+------------------------+------+
| ... | IP | UDP | SOCKS5 UDP ASSOCIATION | DATA |
+-----+----+-----+------------------------+------+
esquema 6: camps de l’encapsulament: UDP ASSOCIATION
Apunts per fer el podcast: fitxer .txt amb la llista de coses que havia de comentar al podcast és una barreja de català, castellà i anglès… però pot servir-vos per entendre el que intento explicar
Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.
Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:
Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.
Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.
A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).
Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.
Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.
Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.
Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:
i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:
Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉
Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.
Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:
Manage Cookie Consent
To provide the best experiences, we use technologies like cookies to store and/or access device information. Consenting to these technologies will allow us to process data such as browsing behavior or unique IDs on this site. Not consenting or withdrawing consent, may adversely affect certain features and functions.
Functional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
