Reading time: < 1 minute
Ja fa més d’un més que vaig registrar el domini oriolrius.cat i continuo esperant a que me l’acceptin….
Si voleu el vostre ja no falta gaire perquè el pogueu registrar a domini.cat.
Reading time: 1 – 2 minutes
La tonteria tan gran que posa el títol sovint em fa tornar tonto perquè mai recordo la comanda així que me la guardo aquí:
# equery uses gnumeric [ Colour Code : set unset ] [ Legend : (U) Col 1 - Current USE flags ] [ : (I) Col 2 - Installed With USE flags ] U I [ Found these USE variables in : app-office/gnumeric-1.2.0 ] - - libgda : Adds GNU Data Access (CORBA wrapper) support for gnumeric - - gnomedb : unknown + + python : Adds support/bindings for the Python language + + bonobo : Adds support for gnome-base/bonobo (Gnome CORBA interfaces)
L’exemple esta extret del handbook de gentoo, on no només es dona aquest solució a través d’un paquet del gentoolkit sinó que també hi ha una altre solució amb l’emerge.
emerge --pretend --verbose mozilla These are the packages that I would merge, in order: Calculating dependencies ...done! [ebuild R ] www-client/mozilla-1.7.12-r2 USE="crypt gnome java mozsvg ssl truetype xprint -debug -ipv6 -ldap -mozcalendar -mozdevelop -moznocompose -moznoirc -moznomail -moznoxft -postgres -xinerama" 0 kB
Reading time: 2 – 3 minutes
El Benja em va preguntar el divendres, com edito el menú del GNOME i jo vaig pensar ostres fa temps que ho vaig fer i no recordo com. De fet, el paquet base de GNOME 2.12 porta un editor força simple dels menús. Es tracta del gmenu-simple-editor, bàsicament només pensat per mostrar o ocultar opcions del menú. Però jo concretament avui m’he preguntat com podia fer apareixer als meus menús algunes aplicacions que no són natives de GNOME de fet són dues aplicacions que funcionen amb el motor JRE de Java i que volia poder cridar sense haver de sortir a la CLI.
Bé doncs, als fòrums de gentoo he trobat aquest thread Gnome 2.12.1 menu editor fails to launch. La solució ha vingut en forma d’una aplicació que ara mateix no esta al portage de gentoo però que té un ebuild al bugzilla de gentoo, concretament estic parlant de alacarte (bug 111376). Es tracta d’un editor molt senzill d’usar i molt semblant d’aspecte a l’editor que porta GNOME de serie.
Resumeixo els passos a seguir per instal·lar-lo:
# mkdir -p /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/files # cd /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/ # wget http://bugs.gentoo.org/attachment.cgi?id=72041 # PORTDIR_OVERLAY="/usr/local/portage" # export PORTDIR_OVERLAY # ebuild /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/alacarte-0.8.ebuild digest # echo dev-python/pyxdg ~x86 >> /etc/portage/package.keywords # echo x11-misc/alacarte ~x86 >> /etc/portage/package.keywords # emerge x11-misc/alacarte
Amb això ja tenim l’aplicació llesta, si voleu veure l’aspecte que té:
Fa uns dies va sortir la versió 2.14 de GNOME tot i que encara no la tinc instal·lada i jo diria que ja porta un editor com deu mana de serie. El que no sé segur és si és el propi alacarte o un altre.
Reading time: < 1 minute
Fa uns quants mesos em van regalar una PSP, però encara quasi no l’he pogut ni tocar. De fet, aviat us explicaré les poques coses que he aconseguit fer amb la PSP en les meves poques hores de proves. La qüestió és que hi ha una línia que no vull perdre de vista, que són els paràmetres que calen per poder montar bé el sistema de fitxers vFAT de la targeta MMC. Així que l’apunto aquí per no perdre-la:
mount -t vfat -o noauto,noatime,users,shortname=win95,check=s,uid=1000 /dev/sda1 /mnt/psp
Reading time: 1 – 2 minutes
Més d’un cop he rebut un adjunt als correus que provenen d’usuaris d’Outlook, aquest adjunt del que ús parlo és el winmail.dat. Sovint els he fet re-enviar l’adjunt perquè això és un format que no podia obrir des del meu client de correu (MUA). Avui m’ha tornat ha passat però tenia molt d’interés en saber què hi havia dins d’aquell fitxer (winmail.dat) així que he trobat una eina per linux, el tnef, que em permet desempaquetar aquest format MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions) propietat de Microsoft, concretament el format és el ms-tnef (Transport Neutral Encapsulation Format). Perquè ens fem una idea i fent un símil amb el món linux/unix vindria a ser un tar amb algunes funcions més sobretot orientades a incorporar informació RTF (Rich Text Format).
Reading time: 1 – 2 minutes
A finals del 2004 vaig parlar del devilspie una eina que em permet llençar les aplicacions als workspaces. Doncs bé la qüestió és que la nova versió del Devil’s pie ha canviat totalment el format de configuració i totes les configuracions que tenia montades per la versió antiga no m’han servit per res.
L’antiga sintaxis es basava en XML l’actual s’assembla més a un algoritme. Abans tot estava en un fitxer de configuració i ara s’han de crear fitxers amb l’extenció .ds dins el directori ~/.devilspie i dins podem veure coses com aquestes:
(if (contains (window_name) "Firefox") (set_workspace 4))
La configuració anterior envia el firefox a l’area de treball 4, un altre idea perquè quedi clar el senzill que és d’usar, carreguem l’asmn perquè estigui present a totes les arees de treball:
(if (contains (window_name) "aMSN") (pin))
Ara uns links cap als manuals de veritat:
Reading time: 3 – 4 minutes
Tot navegant per la xarxa fa uns dies que vaig trobar un breu document d’IBM que parlava d’un protocol que fa temps que coneixo però que mai m’havia parat a pensar com funcionava per dintre. Es tracta d’un protocol de la capa de transport que intenta ser una eina molt més precisa i efectiva en alguns problemes que presenten els protocols TCP i UDP al transportar aplicacions d’streaming per sobre seu. Tot i la seva orientació a aplicacions multimèdia es pot usar per moltes altres aplicacions.
Més que fer un resum de les aplicacions que són òptimes corre sobre aquest relativament nou protocol (l’RFC és de l’any 2000) el que jo he trobat molt interessant i que vull explicar una mica aquí són dues funcionalitats que desconeixia completament d’aquest protcol:
En un enllaç podem adreçar el tràfic d’un host a un altre a través de més d’una interficie de xarxa i de més d’una IP. A diferència del protocol TCP les comunicacions no s’estableixen entre un socket que uneix dos hosts, sinó que SCTP ens permet establir connexions que permeten connectar dos hosts a través de més d’una interficie simultaneament. El sorprenent és que el propi protocol de transport, al igual que fa TCP, s’encarrega d’entregar els paquets de forma ordenada a la capa d’aplicació.
Cada paquet SCTP té una associació d’stremas, o sigui, multiples streams en el seu interior. L’importància d’això esta en que, per exemple, quan estem esperant una retransmissió després d’haver perdut un paquet; això no afecta als altres streams de l’associació d’streams. Aquest és el problema més greu que tenim en TCP, perquè si ens falta el paquet inicial aquest bloc d’informació que ens falta bloqueja la resta d’informació que ja hem rebut. Per això, no és gens òptim treballar en connexions TCP si estem usant aplicacions basades en stream de dades. A part dels problemes de sobrecarrega de tràfic que suposa haver de tenir una capçalera tan pesada com la TCP, en protcol que depenen tan de la latència del canal.
El document també ens parla d’altres característiques molt interessants d’aquest protocol de transport. Per exemple, que per negociar l’obertura d’un enllaç ja no es fa amb una three-way handshake sinó que s’usa un sistema millorat que evita de forma intrínseca els problemes de SYN flood. La resta de característiques no les he vist especialment interessants així que si les voleu coneixer us convido a llegir el document en que m’he inspirat per escriure això: Better networking with SCTP (local).
Reading time: 2 – 2 minutes
Des d’ahir a la tarda que li dono voltes a un problema arrancant una gentoo que fa mesos que funcionava sense problemes. La qüestió és que de bones a primeres va començar a donar un problema i no continuava arracant. L’última informació que donava el /sbin/rc era un error a la línia 24 i just abans publicava aquesta informació: populating /dev with device nodes…. L’error era raríssim deia algo així com: /sbin/rc: line 24: cannot redirect standard input from /dev/null gentoo. Aquest línia del fitxer /sbin/rc diu el següent:
linia 23 - einfo " Populating /dev with device nodes..." linia 24 - try tar -jxpf /lib/udev-state/devices.tar.bz2 -C /dev
Finalment la solució era tan senzilla com comentar la línia 24, fàcil… però complicat de trobar. La solució l’he trobat gràcies a una pàgina boníssima sobre com funciona el UDEV: Computer Help for the New and Veteran User for Linux: UDEV Setup. Realment recomano moltíssim la pàgina és boníssima.
Sobre el meu error jo entenc que el problema és que per algún problema d’incosistència del sistema de fitxers s’ha perdut l’inode que apuntava a devices.tar.bz2 que és una còpia dels fitxers de /dev. Llavors els tar de la línia 24 fallava i és clar no es podia descomprimir. Al comentar-lo l’inici segueix perfectament i els pròpi UDEV genera els fitxers de /dev dinàmicament a mesura que es van requerint.
Reading time: 3 – 5 minutes
Com molts sabeu com a lector de blogs uso el bloglines malgrat ser el lector més comode que he trobat, sota els meus gustos i costums, li trobo algún defecte. Els defectes que té són just els que supleix liferea, però és clar, aquesta aplicació per linux té just els defectes que són virtuts en bloglines. De què parlo, doncs que un -liferea- és un sistema ideal per centrelitzar la lectura de news en un PC i a més per autoindexar tot el que llegim gràcies a beagle i l’altre -bloglines- és una aplicació online perfecte. Pots llegir des de qualsevol lloc les teves sindicacions amb una comoditat i faclitat molt excepcionals. Així doncs, en pof i jo fa temps, quan vaig parlar per primer cop del liferea, varem comentar la possibilitat de que liferea aprofites l’API, pública, de bloglines per mantenir sincronitzada la lectura de blogs. Amb això guanyem que podem tenir més d’un client online/offline als nostres linux, o sigui liferea, sincronitzat amb el bloglines que ens permet quan estem en un PC no linux online, o des d’un linux que no es nostre online també continuar llegint els nostres feeds pendents.
Bé doncs tota aquesta paranoia, aviat serà possible ahir vaig anar a parar a la web del liferea i vaig veure que ja van per la versió 1.0.x, o sigui, que la cosa ha avançat força des de que jo parlava d’aquest software a la versió 0.6.0. La qüestió és que vaig entrar al fòrum de requests a veure si es deia alguna cosa sobre la idea de la que parlavem en pof i jo. Efectivament al forum de requests per noves versions es parla d’això i es comenta que a la versió 1.1.x ja s’inclourà aquest funcionalitat. Així doncs, ja no falta gaire. Per si sou uns curiosos i voleu veure la nota que he trobat sobre el tema:
[1356013] Add support to Sync with Bloglines Sync API.
També aprofito per recomanar-vos que proveu el beagle, un buscador local fet en mono al més pur estil google search. Tot i que jo diria que beagle va veure la llum avanç que el google search. Malgrat la gentoo té paquets molt antics d’aquesta eina, molt lluny de la potència de les últimes versions. M’han encantat funcions d’indexació com:
Realment una eina molt recomanble i jo diria que cada dia amb més potència, a més és molt interessant el sistema d’indexació que usa. Perquè deixa corrent un dimoni que va generant tasques a fer i que es van encuant i en funció de la carrega del sistema el dimoni usa més o menys recursos del sistema per indexar. A més aprofita funcions del kernel que l’avisen quan hi han variacions al sistema de fitxers perquè el dimoni pugui anar a indexar els canvis del sistema de fitxers.
Reading time: 3 – 4 minutes
No sé si heu intentat alguna vegada comprar un dongle USB amb Wifi i que funcioni amb Linux. Doncs realment no és cosa fàcil, quasi sense voler aquesta setmana n’he comprat dos es tracta concretament un dongle força petito compatible amb IEEE 802.11g, suport WPA, etc. Doncs bé, hi ha una web on s’esta desenvolupament el driver per les targetes wifi que disposen d’aquest chipset tan les USB com les PCI i les PCMCIA. En el nostre cas la que interessa és la USB, malgrat el chipset en si s’anomena rt2500 concretament el model USB usa el chipset 2570. A més potser el millor és el seu cost a preu de PVD m’ha costat 24€ (kinyo) però si mireu per les webs fraceses podreu veure que el preu de frança de PVP val 18€. És el bonic del nostre país.
Un cop aclarit això quan entreu a la web del projecte: rt2x00 Open Source Project ja sabeu quins drivers heu de descarregar. Potser heu sentit a parlar de que s’esta treballant en unificar tots els drivers de targetes wifi sobre uns mòduls base que implementin de la mateixa forma una serie d’interficies d’accés als dispositius. Amb això es preten que sigui més senzill desenvolupar software wifi que funcioni en totes les targetes de xarxa inal·lambriques per wifi. Cosa que ara mateix es complicat, degut a que cada desenvolupador ha tirat pel seu cantó. Així doncs, el que intento explicar és que s’esta treballant en que aquest driver també funcioni sobre aquesta base comuna. Malgrat això no he aconseguit fer-lo funcionar, compilava i es carregava correctament però després la targeta no acabava de funciona no detectava cap xarxa ni tan sols s’encenia l’únic LED que porta.
Així doncs, us recomano que descarregueu el paquet “Latest BETA rt2570 driver: v1.1.0-b1” de la secció de download de la web del driver opensource. Això m’ha funcionat perfecte amb un kernel 2.6.13.2 però no m’ha funcionat amb un kernel 2.6.14.2, per aquest he hagut de baixar el paquet “rt2x00 nightly CVS tarball: rt2x00-CVS”, concretament la nightly version del dia d’avui (3 de Febrer del 2006). Aquesta versió m’ha compilat sense problemes amb un kernel 2.6.14.2. Els passos per la instal·lació del driver ben senzills:
# tar xvfz rt2570-1.1.0-b1.tar.gz # cd rt2570-1.1.0-b1/Module # make # make install
Això ens instal·la el següent mòdul rt2570.ko aquest al fer l’install es posa a /lib/modules/2.6.14.2/extra/rt2570.ko. Després com sempre fem un depmod -a i ja podem carregar el mòdul modprobe rt2570, un cop carregat el mòdul llavors el kernel ens torna el següent missatge (dmesg):
RT25usb Driver version 1.0.0
Després d’això ja podem usar les típiques eines per configurar el nostre enllaç wifi amb linux: iwconfig, iwpriv, etc. un petit consell és que primer configureu la IP del dispositiu amb l’ifconfig i després els paràmetres wifi, ara s’hauria de fer pampallugues el LED del dongle. Sinó fa pampallugues no funciona, almenys a mi no m’ha funcionat cap cop, encara que si que és capaç de detectar-me xarxes però res no enllaça amb res. Encanvi quan fa pampallugues llavors ja teniu possibilitats de que funcioni 🙂
Que hi hagi sort amb el tema…