Reading time: < 1 minute
Aquest matí el domini oriolrius.cat ha passat a ser oficialment meu. Tot i amb això nominalia encara no se n’ha enterat i no em deixa canviar els servidors primar i secundari perquè apuntin al meu blog. Suposo que aquesta nit ja podré editar els paràmetres del domini.
Si voleu el vostre ja no falta gaire perquè el pogueu registrar a domini.cat.
Reading time: < 1 minute
Per fi he trobat la font original del mind map de linux que havia penjat. Jo la vaig trobar a través dels links més populars del del.icio.us on estic sindicat, però només era un link al .png i no al blog original on s’havia publicat. Així que de la mateixa font he trobat casualment el link al blog. Tot i que com podeu veure ha evolucionat una mica la versió respecte a la que jo vaig trobar.
Reading time: 1 – 2 minutes
Sovint degut a la mala implementació dels estàndards del W3C els navegadors, especialment IE, no interpreten correctament les pàgines web i això fa com tots saben que molts dissenyadors mirin que aquestes pàgines funcionin bé en aquest navegador i no pas amb els altres, llavors molts cops algunes webs no funcionen correctament amb el nostre navegador preferit.
Doncs bé la gràcia del IE tab esta en fer correr una instància del MS IE dins d’una pestanya del firefox. Així no hem de carregar el IE a part. Realment el tema es molt útil, però ho seria més si realment el que es fes fos fer correr el motor d’IE dins del firefox. A més el add-on en qüestió només es suporta des de windows. O sigui, que on realment seria útil el tema no el podrem disfrutar, o sigui, en linux que és on sovint no ens funcionen les web’s pensades per IE.
Reading time: < 1 minute
Ja fa més d’un més que vaig registrar el domini oriolrius.cat i continuo esperant a que me l’acceptin….
Si voleu el vostre ja no falta gaire perquè el pogueu registrar a domini.cat.
Reading time: 1 – 2 minutes
La tonteria tan gran que posa el títol sovint em fa tornar tonto perquè mai recordo la comanda així que me la guardo aquí:
# equery uses gnumeric [ Colour Code : set unset ] [ Legend : (U) Col 1 - Current USE flags ] [ : (I) Col 2 - Installed With USE flags ] U I [ Found these USE variables in : app-office/gnumeric-1.2.0 ] - - libgda : Adds GNU Data Access (CORBA wrapper) support for gnumeric - - gnomedb : unknown + + python : Adds support/bindings for the Python language + + bonobo : Adds support for gnome-base/bonobo (Gnome CORBA interfaces)
L’exemple esta extret del handbook de gentoo, on no només es dona aquest solució a través d’un paquet del gentoolkit sinó que també hi ha una altre solució amb l’emerge.
emerge --pretend --verbose mozilla These are the packages that I would merge, in order: Calculating dependencies ...done! [ebuild R ] www-client/mozilla-1.7.12-r2 USE="crypt gnome java mozsvg ssl truetype xprint -debug -ipv6 -ldap -mozcalendar -mozdevelop -moznocompose -moznoirc -moznomail -moznoxft -postgres -xinerama" 0 kB
Reading time: 2 – 3 minutes
El Benja em va preguntar el divendres, com edito el menú del GNOME i jo vaig pensar ostres fa temps que ho vaig fer i no recordo com. De fet, el paquet base de GNOME 2.12 porta un editor força simple dels menús. Es tracta del gmenu-simple-editor, bàsicament només pensat per mostrar o ocultar opcions del menú. Però jo concretament avui m’he preguntat com podia fer apareixer als meus menús algunes aplicacions que no són natives de GNOME de fet són dues aplicacions que funcionen amb el motor JRE de Java i que volia poder cridar sense haver de sortir a la CLI.
Bé doncs, als fòrums de gentoo he trobat aquest thread Gnome 2.12.1 menu editor fails to launch. La solució ha vingut en forma d’una aplicació que ara mateix no esta al portage de gentoo però que té un ebuild al bugzilla de gentoo, concretament estic parlant de alacarte (bug 111376). Es tracta d’un editor molt senzill d’usar i molt semblant d’aspecte a l’editor que porta GNOME de serie.
Resumeixo els passos a seguir per instal·lar-lo:
# mkdir -p /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/files # cd /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/ # wget http://bugs.gentoo.org/attachment.cgi?id=72041 # PORTDIR_OVERLAY="/usr/local/portage" # export PORTDIR_OVERLAY # ebuild /usr/local/portage/x11-misc/alacarte/alacarte-0.8.ebuild digest # echo dev-python/pyxdg ~x86 >> /etc/portage/package.keywords # echo x11-misc/alacarte ~x86 >> /etc/portage/package.keywords # emerge x11-misc/alacarte
Amb això ja tenim l’aplicació llesta, si voleu veure l’aspecte que té:
Fa uns dies va sortir la versió 2.14 de GNOME tot i que encara no la tinc instal·lada i jo diria que ja porta un editor com deu mana de serie. El que no sé segur és si és el propi alacarte o un altre.
Reading time: < 1 minute
Fa uns quants mesos em van regalar una PSP, però encara quasi no l’he pogut ni tocar. De fet, aviat us explicaré les poques coses que he aconseguit fer amb la PSP en les meves poques hores de proves. La qüestió és que hi ha una línia que no vull perdre de vista, que són els paràmetres que calen per poder montar bé el sistema de fitxers vFAT de la targeta MMC. Així que l’apunto aquí per no perdre-la:
mount -t vfat -o noauto,noatime,users,shortname=win95,check=s,uid=1000 /dev/sda1 /mnt/psp
Reading time: 1 – 2 minutes
Més d’un cop he rebut un adjunt als correus que provenen d’usuaris d’Outlook, aquest adjunt del que ús parlo és el winmail.dat. Sovint els he fet re-enviar l’adjunt perquè això és un format que no podia obrir des del meu client de correu (MUA). Avui m’ha tornat ha passat però tenia molt d’interés en saber què hi havia dins d’aquell fitxer (winmail.dat) així que he trobat una eina per linux, el tnef, que em permet desempaquetar aquest format MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions) propietat de Microsoft, concretament el format és el ms-tnef (Transport Neutral Encapsulation Format). Perquè ens fem una idea i fent un símil amb el món linux/unix vindria a ser un tar amb algunes funcions més sobretot orientades a incorporar informació RTF (Rich Text Format).
Reading time: 1 – 2 minutes
A finals del 2004 vaig parlar del devilspie una eina que em permet llençar les aplicacions als workspaces. Doncs bé la qüestió és que la nova versió del Devil’s pie ha canviat totalment el format de configuració i totes les configuracions que tenia montades per la versió antiga no m’han servit per res.
L’antiga sintaxis es basava en XML l’actual s’assembla més a un algoritme. Abans tot estava en un fitxer de configuració i ara s’han de crear fitxers amb l’extenció .ds dins el directori ~/.devilspie i dins podem veure coses com aquestes:
(if (contains (window_name) "Firefox") (set_workspace 4))
La configuració anterior envia el firefox a l’area de treball 4, un altre idea perquè quedi clar el senzill que és d’usar, carreguem l’asmn perquè estigui present a totes les arees de treball:
(if (contains (window_name) "aMSN") (pin))
Ara uns links cap als manuals de veritat:
Reading time: 3 – 4 minutes
Tot navegant per la xarxa fa uns dies que vaig trobar un breu document d’IBM que parlava d’un protocol que fa temps que coneixo però que mai m’havia parat a pensar com funcionava per dintre. Es tracta d’un protocol de la capa de transport que intenta ser una eina molt més precisa i efectiva en alguns problemes que presenten els protocols TCP i UDP al transportar aplicacions d’streaming per sobre seu. Tot i la seva orientació a aplicacions multimèdia es pot usar per moltes altres aplicacions.
Més que fer un resum de les aplicacions que són òptimes corre sobre aquest relativament nou protocol (l’RFC és de l’any 2000) el que jo he trobat molt interessant i que vull explicar una mica aquí són dues funcionalitats que desconeixia completament d’aquest protcol:
En un enllaç podem adreçar el tràfic d’un host a un altre a través de més d’una interficie de xarxa i de més d’una IP. A diferència del protocol TCP les comunicacions no s’estableixen entre un socket que uneix dos hosts, sinó que SCTP ens permet establir connexions que permeten connectar dos hosts a través de més d’una interficie simultaneament. El sorprenent és que el propi protocol de transport, al igual que fa TCP, s’encarrega d’entregar els paquets de forma ordenada a la capa d’aplicació.
Cada paquet SCTP té una associació d’stremas, o sigui, multiples streams en el seu interior. L’importància d’això esta en que, per exemple, quan estem esperant una retransmissió després d’haver perdut un paquet; això no afecta als altres streams de l’associació d’streams. Aquest és el problema més greu que tenim en TCP, perquè si ens falta el paquet inicial aquest bloc d’informació que ens falta bloqueja la resta d’informació que ja hem rebut. Per això, no és gens òptim treballar en connexions TCP si estem usant aplicacions basades en stream de dades. A part dels problemes de sobrecarrega de tràfic que suposa haver de tenir una capçalera tan pesada com la TCP, en protcol que depenen tan de la latència del canal.
El document també ens parla d’altres característiques molt interessants d’aquest protocol de transport. Per exemple, que per negociar l’obertura d’un enllaç ja no es fa amb una three-way handshake sinó que s’usa un sistema millorat que evita de forma intrínseca els problemes de SYN flood. La resta de característiques no les he vist especialment interessants així que si les voleu coneixer us convido a llegir el document en que m’he inspirat per escriure això: Better networking with SCTP (local).
