Category: Uncategorized @ca

Ser aigua

Reading time: 3 – 5 minutes

water
A vegades el teu interior desitja coses, a vegades el que vols són  diners, és temps o qualsevol altre necessitat que tens o creus tenir. Jo aquest cap de setmana vaig descobrir que el resum de les qualitats que persegueixo es poden resumir en SER AIGUA.

Què és per mi SER AIGUA?

Potser la capacitat adaptativa i la flexibilitat són les dues primeres qualitats que em venen al cap, però ràpidament propietats com la transparència, el sabor amagat darrere una aparença insípida i la capacitat de reflectir la llum fan que m’adoni que SER AIGUA és molt més que qualsevol altre necessitat.

Les persones som aigua en la majoria de la nostra composició, l’aigua és font de vida del nostre planeta, fins i tot hi ha espècies que només poden viure dins de l’aigua, no oblidem que es creu que la vida es va originar en un ‘caldo aquós’. Així doncs, per mi l’AIGUA ÉS VIDA.

Encara podem anar molt més enllà, a mi m’agrada molt deixar empremta, però no tanta com perquè no respectin la meva llibertat; fins i tot en l’aigua veig aquesta propietat després que la pluja hagi deixat rastre en els carrers mullats, però després el sol s’encarrega de fer oblidar aquest rastre.

Això sí, quan l’aigua vol deixar rastre ho fa amb força i deixa marcada de forma perpètua la seva empremta en la terra, les pedres i qualsevol altre material que calgui.

L’aigua és suau i afectuosa quan ens acaricia en un riu, una piscina, una banyera o el mar. Però està dotada d’una força infinita capaç d’esborrar pobles sencers al seu pas. Qualitats que hom ha de saber usar amb saviesa.

La facilitat que té de canviar d’estats, tan aviat la podem trobar com un sòlid, un líquid o un gas. Un exemple claríssim de fins a quin pot canviar sense deixar de ser ella mateixa. Què millor per mi que poder ser jo mateix en cada un dels meus rols.

Als humans l’aigua calentona ens pot fer sentir abraçats, acollits i fins i tot estimats. Però quan està fresqueta ens ajuda a espavilar-nos ens fa despertar i activar-nos.

L’aigua és agraïda perquè quan la deixem fluir amb llibertat la vida creix al seu voltant. És honesta perquè treu el brut per deixar el net, sense pretensions. És font de motivació i passió. SER AIGUA em permet encarnar aquestes qualitats.

Per què vull SER AIGUA?

El meu objectiu com el de moltes altres persones és ser feliç, per mi ser feliç és donar amor perquè quan ho faig em sento ple. El cor s’omple de joia quan notes que tot allò que has donat sense pensar com et tornaria t’acaba tornant de les formes més inesperades.

Al SER AIGUA i fer meves les propietats d’aquesta és fa senzill tenir totes les eines que calen per ser una persona més desenvolupada. És senzill estar motivat en els projectes personals i professionals, però el que és millor és fa molt senzill tancar els ulls respirar profundament i descobrir que en aquest instant ets una persona feliç en el sentit més profund del terme. Però ho ets ARA!, no perquè penses en el passat ni et projectes cap al futur, sinó en aquest instant.

El fet de poder sentir la felicitat en l’instant actual et fa estar infinitament agraït a tot el que t’envolta: persones, animals, coses, etc. Et sents en l’obligació d’agrair a tot i a tothom el que ets. T’adones que sense tot plegat tu no sèries. Com diuen alguns autors ‘inter-ser’, no podem ser si la resta de coses no són. De fet, fins i tot en la física quàntica trobem referències a aquesta idea, quan es diu que l’univers ‘és’ perquè nosaltres l’observem.

Així doncs, jo crec que si vull aportar el millor de mi a tot i tothom que m’envolta he de SER AIGUA d’aquesta forma tot fluirà sense cap classe d’aspresa. Només així em podré sentir ple.

Quatre notes sobre filosofia de vida

Reading time: 2 – 2 minutes

marcianos

Mirant el video dels ‘marcianos’ he decidit extreure el missatge que intenta traspassar-nos el video així doncs, perquè ho pogueu meditar tranquilament:

Cuando alguien evoluciona, también evoluiona todo a su alrededor.
Cuando tratamos de ser mejores de lo que somos, todo a nuestro alrededor tamibén se vuelve mejor.
Eres libre para elegir, para tomar decisiones. Aunque sólo tu las entiendas. Toma tus decisiones con coraje, desprendimiento y, a veces, con una cierta dosis de locura.
Sólo entenderemos la vida y el universo cuando no buscamos explicaciones entonces todo queda claro.
Aprender algo, significa entrar en contacto con un mundo desconocido. Donde las cosas más simples son las más extraordinarias.
Atrévete a cambiar! Desafiate! No temas a los retos insiste una, y otra vez. Recuerda que sin fe, se puede perder una batalla que ya parecía ganada. No te des por vencido.
Acuérdate de saber siempre lo que quieres. Y empieza de nuevo.
El secreto está en no tener miedo de equivocarnos.
Y saber que es necesario ser humilde para aprender.
Ten paciencia para encontrar el momento exacto.
Y congratúlate de tus logros.
Y si esto no fuera suficiente, analiza las causas e inténtalo con más fuerza.
El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar y de correr el riesgo de vivir sus sueños. (Paulo Coelho)

Curs de ‘Personal Branding i Coaching Personal’

Reading time: 4 – 6 minutes

Personal Branding
El passat divendres vaig assistir a un curs de “Personal Branding i Coaching Personal” a les oficines del CINC on l’equip Advantage Service dirigit per Juanita Acevedo Segura ens va iniciar en aquest món tan interessant. Del curs en faig una valoració personal molt bona ja que el grup, continguts, ritme, instal·lacions i d’altres van ser excepcionalment bons. Així doncs, abans que res vull destacar la qualitat humana de tots plegats.

Entrant en materia sobre el que es va tractar a continuació faig un petit resum dels conceptes més importants que es van tractar, obviament això és el que jo vaig captar. Per tant, podria ser que tot plegat fos inexacte, erroni o fins hi tot que jo no hagués entès res.

Personal branding

Per crear la nostre marca personal, hem de veure’ns com un producte. Així doncs, per vendre de la millor manera possible el meu producte he de tenir clar què són per la meva marca les 4P del marketing:

    Product: el producte és un mateix, la marca: Oriol Rius
    Place: les xarxes socials, events, fires, networking, etc.
    Promotion: en qualsevol instant ens estem venent.
    Price: cal trobar el valor que esta disposat a pagar per nosaltres el mercat, això si, abans que res ens l’hem de creure nosaltres mateixos.

Com en tot producte és molt important l’imatge externa i interna del mateix, tot en si mateix ha de matenir una coherència amb la nostre personalitat. La imatge ha de ser atractiva perquè cal transmetre confiànca, ningú beuria aigua d’una ampolla oberta i amb l’envàs malmès.

El mercat actual ens ofereix moltíssimes noves possibilitats, però també han fet augmentar la competència. Així doncs, cal diferenciar-nos de la resta cal aprofitar les oportunintats que ens dona el mercat per fer resaltar els nostres atributs i deixar empremta. Si no aconseguim que es recordin de nosaltres passarem inadvertits. Així doncs cal que resaltem els atributs que més ens interessa i buscant la diferenciació amb la resta de l’oferta cal projectar-nos cap al mercat.

Per aconseguir la millor projecció de nosaltres mateixos cal treballar en tenir una base sòlida i això s’aconsegueix treballant amb els nostres valors, fortaleses i actitut en front de la vida.
Arribats en aquest punt només cal saber què volem, només cal treballar en identificar què és el que ens farà que aconseguim l’èxit. Sovint per fer aquest pas cal l’ajuda d’algú que ens acompanyi en el camí i que ens doni confiança, habitualment qui fa aquesta tasca és el ‘coach’.

Al parlar de deixar empremta estem exposant que és molt important la impresió que deixem de nosaltres. El mercat molts cops ens obliga a que aquesta impresió només pugui ser la primera impresió, així doncs, cal que treballem en saber què és el que veuen els altres en nosaltres i que treballem en projectar el que volem que es capti. A més d’això n’hem d’extreure que sovint el que captem com a primera impresió d’algú serà forçosament erroni, així doncs, ens hem de donar una segona o fins hi tot una tercera oportunintat per emportar-nos una impressió d’algú.

Per tal de treballar el tema de la primera impresió se’ns van proposar dos exercicis: el del minut de silenci i el de la finestra de Yohari. Són dos exercicis molt recomanables de posar en pràctica i dels quals s’apren moltíssim.

Beneficis del Personal Branding

  • Aconseguir seguretat en nosaltres mateixos
  • Projecció sobre el mercat
  • Usar i valorar els teus recursos
  • Tenir visibilitat i reconeixement com un expert
  • Permetre’ns marcar la diferència
  • Posicionament
  • Obtenir els teus objectius

Coaching Personal

  • En escència el que busca és l’entrenament de les nostres habilitats personals i professionals per tal de posar-les en pràctica alininant-les amb els nostres objectius.
  • El ‘coacher’ és l’expert que t’ajuda a donar el primer pas i t’acompanya en el camí.
  • Cal identificar les nostres potencialitats, perquè després a través d’un camí de coneixement i reconeixement poguem usar-les transmetent seguretat.
  • El més important, sota el meu punt de vista, és que t’ajuda a saber què és el que realment vols i t’ajuda a convertir el teu objectiu en algo real.

 

Enllaços relacionats:

Radiografia de les PIMEs segons Sage

Reading time: 1 – 2 minutes

A continuació exposo infomracions estadístiques en forma de punts que he extret de l’article: Sage ha presentado su radiografía de la pyme: “Sólo el 9% vende por Internet” del blog Tecnolgía Pyme.

PIMEs:

  • 65.9% tenen entre 1 i 4 ordinadors
  • 53,84% tenen entre 1 i 4 treballadors
  • 9%  venen per Internet
  • 44% tenen una web informativa
  • 46% no tenen web
  • 27% tenen tlf mòbils d’ultima generació
  • 65,6% mòbil tradicional
  • 26% presents en xarxes socials
  • 29,6% les usa per donar a coneixer el seu negoci i generar oportunitats
  • 70% de quota per facebook
  • 10% twitter
  • 10% linked.in
  • 14% usen facturació electrònica
  • 65% dels empresaris no tenen DNIe
  • 1,5% usen CRM
  • 51,35% estan interessades en aplicacions que els permetin gestionar el seu negoci a través d’Internet

L’informe original esta a Radiografía de la Pyme 2011 (còpia local).

M’ha semblat útil i interessant recopilar aquesta informació, espero que a vosaltres també ús serveixi.

Emilio Duró: resum conferència i coses que intento interioritzar

Reading time: 10 – 16 minutes

Després de descobrir fa unes setmanes a l’Emilio Duró arran d’unes conferències que va fer fa temps a Galícia i que estan penjades a Vimeo, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència seva que va durar 4h llargues a la UAB. Doncs bé, com que resumir fil per randa tot el que va dir és realment difícil espero poder extreure una petita llista de les coses més importants que vaig poder retenir, a més també intentaré llistar els coneixements sobre els quals es basava per afirmar certes coses i sobre els que ahir mateix em vaig posar a estudiar per intentar comprendre millor el que ens volia dir.

Abans que res dir que l’Emilio és una d’aquelles persones que quan parla sap empatitzar no només amb una persona, sinó amb una sala plena de gent. Això té l’avantatge que fa que molta gent l’intenti seguir, però per altre banda, és fàcil caure en el parany de pensar que deixa anar una colla d’acudits sense massa sentit. Sota el meu punt de vista per entendre el que diu calen moltes i moltes hores de reflexió i estudi. Ja que no n’hi ha prou en entendre el que diu, cal interioritzar-ho i això no és senzill de fer.

Sobretot cal tenir la ment oberta i disposada a canviar qualsevol de les coses que sabem, creiem o que pensem que són d’una determinada manera. Al fer aquest exercici durant diverses hores i fixar-me en les coses que extreuen altres persones de les seves conferències me n’adono que no tothom esta preparat per entendre el que diu. Potser jo mateix tampoc ho estic, això si, ús asseguro que m’esforço moltíssim per estar-ho.

Bé començant amb la llista:

  • Sovint el fracàs és degut a problemes de cops emocionals, no per problemes de coneixements. L’estabilitat emocional és fonamental pel rendiment laboral i personal.
  • La felicitat es pot copiar, el perquè el podem fonamentar en que escencialment tots som iguals, és a dir, les nostres singularitats no són suficients com per fer-nos diferents.
  • Si assumim que tots som iguals i hi ha persones que són felices i altres no, el que hem de fer és fixar-nos en el que fan les persones felices i intentar fer el mateix.
  • Al fer aquest exercici ens adonarem que les persones felices, són persones optimistes. Així doncs, la clau esta en el coeficient d’optimisme.
  • Si el que volem és millorar, no ens hem de plantejar si sóm optimistes o no, cal que ho preguntem a la resta de persones. Com ens veuen els altres? això és la veritat. Si nosaltres contestem a la pregunta el que farem és negar la realitat.
  • Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar: això és genètic o ho podem aprendre?. Sota el meu punt de vista en aquesta frase aprendre és un sinònim d’interioritzar, això ens porta a poder afirmar que és molt difícil aprendre-ho perquè les qüestions referents a l’aprenentatge, especialment aprenentatge d’aptituts és dona majoritariament dels 0 als 3 anys.
  • Així doncs, sabem que ser optimista -o no- depèn de la genètica. Malgrat tot això val la pena intentar-ho, ja que adquirir un nou hàbit sovint és una qüestió de costums, repeticions i disciplina. Finalment aquest hàbit s’interioritza i acaba formant part de nosaltres, es converteix en una conducta.
  • Actualment tenim un problema nou, l’esperança de vida és molt gran i genèticament no estem preparats per viure tants anys. Fa 200 anys ser feliç es podia basar en el plaer, però actualment això no té sentit perquè el nostre cos no pot aguantar tants excessos durant tan de temps.
  • La vida es defineix com la capacitat de reproduir-se i de captar energia. Aquests són els objectius de la genètica que condicionen el nostre cos. Així doncs, hem posat anys a la vida, ara toca posar vida als anys. Cal buscar-li un contingut. La genètica el que vol és que ens reproduim i que morim per deixar lloc a les noves generacions, però nosaltres lluitem contra la naturalesa.
  • La genètica el que busca és la perpetuitat de l’especia, no la felicitat de l’individu. És curiós observar alguns detalls de la lògica genètica:
    • Quan som petits i hem d’aprendre les coses que ens marcaran per la resta de la vida. Els nostres pares són el nostre referent. L’aprenentatge de les aptituts (conductes) es dona dels 0 als 3 anys i s’apren bàsicament per l’entorn i les decisions dels pares.
    • Un cop arribem a la fertilitat i ja podem perpetuar-nos com a espècie no podem ni veure els nostres pares (adolescència). Perquè si seguíssim “enamorats” dels pares l’especie desapareixeria, cal buscar les mutacions genètiques amb altres membres de l’especie amb diferent ADN.
  • Si intentem aplicar alguns dels punts anteriors al món de l’empresa podriem extreure que:
    • Les aptituts personals són vitals en un procés de selecció, més enllà de les habilitats de la persona. Cal buscar les persones optimites per enriquir les nostres empreses. El coeficient d’intel·ligència és menys important que el coeficient d’optimisme o el coeficient emocional. Cal invertir més en el procés de selecció que no en la formació.
    • Quantes més experiències acumula una persona més difícil és que sigui feliç, per això el talent jove acaba sent més preciat que no pas l’experiència. Ja que amb experiència és difícil trobar persones optimistes. Per ser feliç cal tenir mala memòria i bona salut.
    • La curiositat és un tret de les persones intel·ligents. Així doncs, cal valorar les inquietuts que tenen per saber els candidats a un lloc de treball.
    • Una persona feliç ho serà perquè troba la felicitat en el procés d’aconseguir un objectiu, no en el fet d’assolir-lo. Per això, una persona motivada i optimista amb un objectiu clar és fàcil que sigui feliç.
  • Hi ha diverses tècniques per visualitzar el que volem assolir, això ens ajuda a motivar-nos i a aconseguir els objectius que ens proposem. Cal no oblidar que som el que creiem que som.
  • Genèticament tenim una de les dues parts del cervell que domina l’altre, el fet de que sigui la dreta o l’esquerra la que mana diu molts trets de la nostre personalitat. Això condicionarà la forma que tenim de percebre el món, si a això i sumem que, la nostre realitat esta totalment condicionada a les nostres percepcions.
  • Els nostres sentits només estan preparats per percebre allò que coneixen. Hi ha diversos trucs òptics que ho demostren. Així doncs, per molt que ens esforcem mai podrem percebre la realitat sinó una versió de la mateixa condicionada per la genètica, l’experiència i els sentits.
  • Gràcies a aquests fets s’han pogut desenvolupar tests, com per exemple el test de DISC, que ens permeten reconeixer certes conductes de les persones.
  • Tot això ens porta a preguntar-nos: la realitat existeix?
  • Basant-nos en el dit fins ara ja podem deduir que no existeix una sola realitat, a més podem afegir que no podem afirmar que el que estem percebent en aquest moment esta passant ara, ni tan sols que passi. Si a tot això hi sumem que actualment es creu que la realitat esta composta per 11 dimensions, sense les quals no podem explicar els fenòmens que ens envolten en el micro i macro cosmos podem confirmar que: si la realitat existeix no té res a veure amb el que nosaltres entenem com a realitat.
  • No oblidem que els humans som capaços de viure coses que passen al nostre cervell exactament igual que si estiguessin passant, aquest fet ens allunya encara més de la realitat. Ja que no podem distingir entre la imaginació i la realitat filtrada per les nostres experiències, la genètica i els sentits.
  • Un pas més en aquest raonament seria acceptar que no hi ha res que ens pugui afectar, les coses no són bones ni dolentes. Perquè tot el que passa ho creem nosaltres. El fet de que algo existeixi, o no, només depèn de nosaltres mateixos.
  • Arribats en aquest punt hi ha una serie de coneixements que caldria adquirir per entendre amb més profunditat el que l’Emilio ens planteja, per exemple:
  • Segons la teoria de cordes hi ha diversos universos paral·lels que s’estan donant al mateix temps.
  • El temps és continu, però nosaltres el percebem discret. És el que anomenem “temps real” (24fps), entre fotograma i fotograma la hiperincursio suggereix que l’energia viatja entre universos que no estan lligats al concepte de temps, per tant, no podem dir que les coses són part del passat, present o futur. Sabent això una bona suggerència és que tinguem pensaments positius abans d’anar a dormir, ja que la realitat que viurem en el subconscient estarà condicionada per les incursions que facin aquests pensaments en els fets que ens puguin passar en el futur del nostre univers.
  • Entenc que en base a aquestes idees apareix la teoria de la sincronicitat, o causalitat, que defensen totes les grans ments de la nostre època: premis novel, científics prestigiosos, comunicadors brillants, etc. O sigui, tot esta escrit i lligat a un destí. Tot passa per alguna cosa.
  • Fixem-nos que quan un nen suspèn un examen sempre diu: “m’han suspès”. Això ho fa perquè eludeix la seva responsabilitat en el que ha passat. Però quan aprova diu: “he aprovat”. Com aprenem a ser responsables:
  • Dels 0 als 3 anys, els nens donen les culpes de tot als pares perquè els fan ells responsables de tot el que els passa.
  • Després dels 3 als 20 anys, els pares i la vida ensenyen als nens que han de ser responsables amb el que fan. Això vol dir, que responen amb la seva vida de les conseqüències dels seus actes.
  • A partir dels 20 anys, se suposa que un adult ja és responsable dels seus actes. Malgrat això hi ha molta gent que esta perduda a la vall de les excuses, de forma que responsabilitzen al món de tot el que els passa sense voler assumir la seva responsabilitat. Hi ha un 82% de les persones que pensen que la culpa és dels altres, o sigui, que hi ha un 82% de les persones que són reactives, no proactives.
  • Mitjançant el focus de control intens ens ajudarà a entendre que realment tot el que ens passa depèn de nosaltres mateixos. És important sentir que la vida la controlem nosaltres, no ella ens controla a nosaltres.
  • Per cuidar el cos i la ment, l’Emilio ens dona 4 consells:
    • Fer 1h d’esport al dia, ajuda a combatre la falta de liti. Aquesta mancança genera desordre maniaco-depressiu. No podem oblidar que l’èxit mata i que em de lluitar contra tot el que ens va bé. (aquesta part encara no l’he entès, ho confeso)
    • 30min de relaxació diaris, els nervis només ens aporten problemes. S’han d’evitar.
    • Cuidar l’alimentació, no es mala idea anar a un nutricionista perquè ens faci una pla d’alimentació.
    • Prendre complements vitamínics, per tal de compensar les vitamines que el cos no sintetitza.
  • Per tal de posar contingut a la nostra vida, cal que entenguem alguenes coses.
    • La raó la usem per justificar el que sentim. O sigui, que no podem seguir la raó sinó no podrem ser feliços ens hem de deixar guia pel cor, la raó ja justificarà les nostres decisions.
    • Les coses que sentim les aprenem dels 0 als 3 anys, les guardem al cervell límbic.
    • La felicitat la trobarem en l’equilibri.
    • És important que planifiquem la nostre vida física i que treballem en compartir el màxim de coses possibles amb la nostre parella, perquè sinó la nostre vida serà un mal son.
    • És molt important no perdre de vista que morirem, així doncs, cal pensar en fer alguna cosa que valgui la pena. Això ajudarà a donar sentit a la nostre vida. Quan algú té un “perquè” sempre troba el “com”.
  • L’equilibri de la felicitat es troba en l’equilibri de:
    • fer esport, per mantenir la salut física
    • estudiar, aprendre i llegir, per mantenir la salut mental
    • emocions, expresar el que sentim perquè compartir sentimens ens dona vida
    • l’ànima, la serenitat de l’espiritualitat compensa el que escapa de la nostre raó
  • És vital que busquem la resposta a la pregunta: Què espera la vida de mi?
  • Si després actuem de forma responsable i fem el que hem de fer, tindrem un “perquè” i trobarem el “com”.

Cap d’any a NYC

Reading time: 3 – 4 minutes

Abans que res i perquè no se m’oblidi: Bon any a tothom! després d’una altre sequera d’articles a qui ens teniu a l’aeroport de Madrid esperant a que surti el vol cap a Nova York, un any més aprofitem les vacances de nadal per anar a veure món. Aquest cop toca anar a fer el turísta als EUA. Després d’anar a llocs de caloreta els últims tres anys aquest cop tocarà passar fred. Però ja aviso que la cosa té trampa, ja que la idea aquest cop serà aprofitar la setmana blanca dels professors per fer unes vacances de caloreta llavors.

Tornant al tema del blog, cal afegir que aquest cop el tema de la sequera té una bona excusa ja que aquest últim mes la meva vida ha canviat força, de fet, ja no treballo ni tan sols des de casa sinó que els propers mesos i potser fins hi tot l’any 2011 treballaré a Barcelona. Això m’obliga a invertir unes 3h al dia en desplaçaments, o sigui, em resta temps per escriure les meves troballes i enginys tecnològics. Això si, com sempre continuo recopilant apunts que estan pendents d’ordenar per tal de ser publicats.

Per aquest proper any 2011 hauré d’intentar aplicar les últimes coses que m’ha ensenyat la vida. Coses tan senzilles i difícils d’assimilar com que per guanyar més diners el que he de fer és treballar menys, que per ser més feliç he de respectar els horaris i optimitzar al màxim el temps d’oci, seguir potenciant les relacions personals i aprendre encara més a disfrutar-les. Pel que fa als temes tècnics ja fa anys que m’esforço en fer-ho però cada cop ho vaig fent millor i el tema és ben senzill, fer menys coses i augmentar dràsticament el temps dedicat a temes específics. He notat que amb uns 30min d’actualització de temes tecnològics genèrics i unes de 2 a 4h d’estudi de temes especialitzats puc aprofitar la resta d’hores en optimitzar els processos que m’envolten i que permeten que tot flueixi a la perfecció.

Abans d’acabar l’article ús poso al dia dels temes laborals, així sabreu per on paro. La major part del dia estic treballant per Vision Robotics com a CTO. Per altre banda les tasques d’assessor en temes de hosting i correu electrònic continuen més vives que mai. Pel que fa al projecte movilpoint ha canviat de nom i es passarà a dir vitevents.com ben aviat, de fet, la nova web d’ecommerce ja comença a tenir una forma ben interessant. Per si tot això no fos prou, amb l’Oriol M. i el Ferran M. estem donant-li tombs a un nou projecte que té molt bona pinta.

Bé ja heu vist que la cosa esta més ocupada que mai, però el millor de tot és que cada cop aconsegueixo envoltar-me de gent més interessant i que t’animen a seguir endavant. Per tant, diria que les parts més importants de la fórmula de la felicitat les tinc cobertes: amor, feina i salut. Mai hagués pensat que pogués arribar a ser tan ric.

Un cop més m’he posat reflexiu al blog, suposo que per aquestes dates ja toca. Per cert, parlant de temes profunds, fa un mes vaig digitalitzar els meus apunts del llibre “El Poder del Pleno Compromiso”, així que tinc pendent de publicar-los per tothom. Per aquest viatge m’estic llegint el llibre “Intel·ligència Emocional” que tanta gent m’ha recomanat, si és tan interessant com diuen ja en faré uns apunts de les parts més destacades per poder-los consultar sempre que calgui.

Arribats a aquest punt ja només em queda despedir-me fins l’any que ve, petons i abraçades!

Les últimes setmanes en fotografies

Reading time: 8 – 12 minutes

Com sembla que és una tònica en la meva vida tot corre molt, tot va molt ràpid i sempre hem passen mil i una coses. Qualsevol diria que normalment treballo des de casa, potser és gràcies a internet que hem permet mourem molt i aprofitar al màxim les sortides. Així doncs, per posar-me al dia he decidit re-editar un post que vaig fer l’any 2007: Fotografies dels últims dos dies. En aquest cas potser parlem de més de dues setmanes però la idea és la mateixa: buidar la targeta del mòbil i anotar coses curioses o no tan curioses al blog.

Des del 24 de gener continuo sense el meu portàtil, o sigui, que ja porto més d’un mes de patiments i esperes. De fet, gràcies a uns companys de LanA2 vaig poder-lo disfrutar garibé una setmana només netejant-lo ben net, però finalment va tornar a morir amb el mateix problema que el primer dia:

Malgrat alguna gent ha tingut la sort de que Dell li ha reparat el problema gratuitament, a d’altres com ara jo no hem tingut tanta sort. Així doncs, per eBay he demanat una placa base nova i encara estic a l’espera de rebre-la. Així podré recuperar el Dell m1330 que tan bon rendiment m’ha donat aquests quasi 3 anys.

Per altre banda, he demanat un Dell Studio 13 que fa més d’1mes que espero que Dell es digni a entregar-me, de fet, avui havia de rebre’l però segons l’estat de la comanda això no serà fins la setmana que ve, cosa que ja hem costa de creure quan han incomplert més de 3 vegades la data d’entrega.

Dell Studio XPS13

A nivell tècnic podriem dir que és l’evolució del m1330. Amb 8GB de RAM, 500GB d’HD i algunes millores en el lector de targetes flash a més d’una gràfica més potent, etc. Però el que realment m’ha fet comprar-ne un de nou no és tan el hardware sinó una garantia de 3 anys del dia després perquè no torni a estar com ara.
Canviant de tema, fa unes setmanes vaig ser al Mobile World Congress (MWC’10) de Barcelona, on vaig aprofitar per retrobar-me amb molts amics, no només durant la fira sinó durant tot el dia. Fins hi tot vaig retrobar-me amb el Fernando que després d’uns anys a Dublin a decidit establir-se a Barcelona. Pel que fa a la fira si no hi heu pogut anar, més enllà de mirar-vos mil fotografies i videos dels mòbils i d’altres cosetes que hi van presentar ús recomano llegir: 20 key trends at Mobile World Congress 2010 (1-10, 11-20).

Aquest any l’entrada va ser gentilesa de Google i més concretament de l’Ernest, que no només ens va aconseguir aquest passe als amiguetes sinó també una entrada a la conferència de desenvolupadors d’Android que es feia a la fira. La sorpresa que ens tenien preparats l’Ernest i la gent de Google és el regal d’un Nexus One al final de la xerrada.

Google Nexus One

Sobre el telèfon comentar que és un Android i com a tal tampoc es diferència tan del HTC Hero que ja tenia, això si quan sortim del sistema operatiu per mirar-nos el telèfon és impressionant el ràpid que arriba a funcionar la CPU d’1GHz i els més de 500MB de RAM. Tot el que feia amb la Hero ara mateix vola amb el Nexus One i quan dic vola vull dir que vola, estic impressionat. Per cert, el meu més gran descobriment dels últims dies a nivell d’aplicacions és una aplicació que es diu WebSharing i que permet compartir tot el mèdia que tinc al meu telèfon via Wi-Fi a través d’una interficie web senzillíssima d’usar i molt potent.

Aquesta setmana passada també ha estat molt especial perquè movilpoint ha venut la seva primera unitat de la nova gama de productes. Després de molts mesos de feina s’ha reorientat totalment la companyia i de forma oficiosa ja puc informar que els nous productes de l’empresa seran totalment hardware, o sigui, que ja no farem software. Són productes totalment ecològics, molt econòmics i fets a mida de cada client a través d’una configuració via web. La gama de producte esta totalment orientada a fires i events, espero poder-vos presentar la nova web ben aviat.

Mentretant podeu veure com estem treballant amb els nous punts d’informació:

i també donar un cop d’ull a la primera unitat instalada a casa d’un client:

Finalment aquest cap de setmana he estat a la DrupalCamp 2010 que es feia al Citilab de Cornellà; després de fer campana al phpWorkShop d’aquest any he passat a coneixer una mica més a fons a la gent i la tecnologia de Drupal. En general he sortit amb molt bon gust de boca de tot plegat, unes xerrades amb un bon nivell tècnic, una organització molt ben portada i una col·lecció de geeks més gran i fidel del que m’imaginava, això si, molt de Mac suelto 😉

Parlant de temes tècnics potser el que més m’ha agradat és SCRUM, que com cap metodologia de projectes és perfecte però si que aporta certs elements d’XP (eXtreme Programming) que sempre he trobat molt interessants. Potser la decepció més gran Open Atrium, no sé perquè m’esperava alguna cosa molt més potent. Per cert, alguna gent com en @quimet i en @linobertrand m’han preguntat què montava jo encomptes d’Open Atrium i això ho vaig respondre a un podcast que vaig fer el maig del 2008: Podcast 1×07: gestió de projectes. Per altre banda, des de llavors també he treballat amb Redmine i el recomano moltíssim, ja que esta molt ben integrat i malgrat esta fet amb RubyOnRails del que no en sé res de res, he de reconeixer que és una solució molt ben pensada i ben feta.

Abans d’acabar algunes fotos de la DrupalCamp 2010:

Què vol dir Creative Commons?

Reading time: < 1 minute Fa molt temps que tinc aquesta animació en flash donant tombs pel disc dur i avui m'he decidit a penjar-ho per aquí abans de que no li perdi la pista:

Nous gadgets que corren per casa

Reading time: 7 – 12 minutes

El que faré en aquesta entrada és un petit recull de comentaris sobre els últims dispositius que hi ha per casa.

Consola Wii + Wii Fit + Wii Motion Plus

Wii

Mai m’havia imaginat que em compraria una consola, de fet, tècnicament tampoc ho he fet ja que va ser un regal que li vaig fer a Estefania pel seu aniversari a finals de maig. Però com ja era la idea és un regal que disfrutem tots dos. Realment és un concepte totalment diferent del que jo havia entès sempre com a consola. Sota el meu punt de vista és una eina d’entreteniment que dona un punt d’interactivitat tan innovador que potser fins hi tot li caldria un nom diferent, enlloc de ser una consola més.

Wii Fit

Si ens fixem en l’ús que jo li dono, fins hi tot podriem anomenar-ho màquina de fer esport. Per sort no només faig esport amb la Wii, però he de dir que entre els 30min de footing que faig dia si dia no, més el control del meu IMC que hem permet portar la Wii Fit i la experiència brutal que em dona el Wii Motion Plus quan jugo al Virtua Tennis 2009 és una màquina de fer esport molt entretinguda i a sobre m’ajuda a mantenir-me en forma.

Wii Motion Plus

A més no cal oblidar la component social, crec que és una consola ideal per disfrutar amb els amics i deixar de banda els sovint aborrits jocs de taula. Segur que hi ha molta gent que no es cansa mai de jugar al parxís o a la oca; però jo de ben petit sempre he tingut repelús a aquest jocs, fins hi tot quan no sabia ni el que era un ordinador.

Archos 5 + DVR Station Generation 6

De fet l’Archos5 ja fa molts dies que corre per casa, fins hi tot hauria de dir pel món. Ja que com a dispositiu portàtil per això va ser pensat per emportarte’l pel món. Com passa sovint amb aquests gadgets Estefania els disfruta sobretot quan anem de viatge, però jo en el meu dia a dia l’uso per ambietar les meves jornades de treball o per animar els viatges que faig a Barcelona.

Els seus 120Gb de disc dur trobo que són ideals, mai els he trobat excessius com a molt algún cop n’hagués volgut més. Ja que sempre es pot usar com a disc dur portàtil. Potser una cosa que no m’agradam massa és que no puc usar la funció de dispositiu mass storage (disc dur extern) mentre reprodueixo música. Trobo que seria ideal tenir-lo connectat al portàtil mentre treballo i escolto musica, de forma que quan tingués alguna cosa que copiar-me per emportar: PDFs, més música, podcasts, etc. ho fes directament. Però no es pot tenir tot.

He de dir que les funcions que més uso quan viatjo són les de veure videos, escoltar música i llegir PDFs. Aquesta última funció és un pel lenta pel meu gust però sovint l’utilitzo ja que sempre porto una bona col·lecció de llibres tècnics que no puc evitar fullejar o fins hi tot llegir. Això si, no ús recomano fer-ho més d’1h seguida ja que és força dur per la vista les 5″ de la pantalla tampoc donen per tan.

Archos5 DVR Station

Pel que fa a la DVR station només fa unes setmanes que la vaig comprar, obviament la tenim al menjador i gràcies al seu comandament a distància més que complert l’usem per veure pel·lícules o per posar música usant la TV del menjador. L’usabilitat del comandament a distància és bona en general, potser el problema més greu és que el ratolí (per dir-li d’alguna forma) que incorpora el comandament és força inusable però això només cal usar-ho si volem navegar per internet.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Remote Control

Pel que fa a l’accés del contingut que tinc a la xarxa es fa via UPnP i el servidor UPnP que tinc instal·lat al meu NAS (Openfiler) és el Mediatomb, cosa que de moment m’està donant una serie d’inconvenients que no he resolt. Per un costat, a l’hora de buscar contingut em mostra tot el media en una sola carpeta, cosa força inusable degut a la quantitat. Malgrat això és culpa de que el servidor UPnP exporta el contingut de forma poc òptima per defecte, hauré de mirar de configurar-lo millor. L’altre inconvenient és que si reps un contingut via UPnP no pots usar les funcions de ‘fast-forward’ i ‘rewind’ cosa realment molesta en moltes ocasions.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Connections

Comentar també que la radio per internet que té instal·lada l’Archos5 és un programa que es diu vTuner i que malgrat té molt contingut i molt ben ordenat, entre el qual he trobat emisores que m’agraden molt també trobo molt a faltar el no poder usar eines d’internet com Spotify o LastFM. Cosa que a priori semblaria suportada perquè l’Archos5 suporta Flash tan en pàgines web com en aplicaciones standalone però no és capaç de reproduir cap de les coses que he comentat.

HTC Hero

htc hero

Finalment l’últim gadget a comentar és el mòbil que he adquirit: HTC Hero en lloc del HTC Touch Cruise que he tingut fins ara. De fet, no ha estat un canvi per gust sinó obligat ja que en un sopar a la fresca d’aquest estiu el mòbil va desapareixer i per tant vaig haver de buscar-me la vida. Així doncs, després d’una bona oferta per part d’Orange vaig adquirir aquest terminal.

Comentar que per fi sóc lliure! ja no depenc del coi de Windows Mobile que això més que un sistema operatiu era un mal son. Android no és la perfecció però em dona moltes alegries i bones experiències cada dia. Cosa que no es pot dir del anterior sistema.

Sobre el terminal comentar que aquesta petita curva que fa en la part inferior i que tanta por em feia que es convertís en una incomoditat, almenys per mi, s’ha acabat convertint en una comoditat ja que quan porto el terminal a la butxaca aquest s’adapta millor a la forma del cos.

Com a inconvenient comentar que la pantalla tàctil és una mica difícil d’usar quan tens les mans suades o humides de la calor o algún altre motiu. Sort del trackball que sovint ens facilita la vida. Això si, quan tens les mans ben seques la usabilitat tàctil del terminal és genial i el teclat virtual quan girem el terminal és realment còmode d’usar.

Per buscar-li coses negatives comentar que la cobertura GSM a vegades va i ve, sense massa explicacions i malgrat et diu que tens cobertura sembla que a qui et truca li diu que no estas disponible. Encara he d’acabar de validar si aquest problema és degut a la cobertura que hi ha a casa meva o bé, és realment un problema del terminal. Aquesta propera setmana tindré un altre teminal d’Orange per temes de feina i així ho podré contrastar.

llibre: “La economía Long Tail”

Reading time: 2 – 4 minutes

Almenys fa tres setmanes que tinc pendent escriure una ressenya sobre aquest llibre “La econmía Long Tail: De los mercados de masas al triunfo de lo minoritario” (ISBN: 978-84-934642-6-4) escrit per Chris Anderson (editor de la revista Wired). Per cert, el llibre me’l va recomanar el Jordi, així doncs li he d’agraïr que ho fes perquè desconeixia totalment el concepte ‘long tail’ i ara el veig a tots els racons.

Pels que com jo tampoc ús soni el terme, una bona forma d’intrudir-se és a partir de l’article de la wikipedia sobre el conepte. De fet, hi ha ben pocs conceptes que donin tan de si i que es poguin explicar amb algo tan senzill com aquesta gràfica:

long tail graph

El concepte ‘long tail’ faria referència a la part dreta de la gràfica, o sigui, on la gràfica tendeix a zero però mai arriba a ser-ho per molt a la dreta que anem. Aquí és on rau el valor de la teoria. Posaré un exemple, perquè s’entengui millor.

Imagineu que la gràfica aplica al index de ventes de DVDs; doncs bé, a l’esquerra tindriem els ‘top’, el que més es ven. A la dreta, tota la ‘long tail’ amb milions i milions de DVDs que pertanyen a infinitat de nitxols de mercat que són més o menys grossos, però que sovint si ens n’anéssim a la posició 100.000 d’aquest llistat de ventes de DVD trobariem que aquest DVD es continua venent encara que sigui en molt poques unitats, igualment segueix passant a la posició 500.000 o 1.000.000. El que preten demostrar la teoria del ‘long tail’ és que hi ha empreses com pot ser Netflix, Rhapsody, iTunes o d’altres similars que sovint acaben fent tants o més diners per la suma de ventes a la ‘long tail’ que no pas en els productes ‘top’.

Més enllà del concepte, la valoració que faig del llibre és bona. Diguem que li poso un 7 sobre 10. Aconsegueix mantenir-te força enganxat malgrat com ja em va comentar el Jordi si haguessin fet un treball de síntesis amb 15 pàgines es podia explicar tot el que ve a dir el llibre. Però l’assaig demostra la teoria i explica com s’ha arribat a poder afirmar això, contrastant-ho en diversos aspectes de l’economia actual i del comerç electrònic. A més, cal destacar l’important treball de camp que fa l’autor per contrastar la teoria. Així doncs, si penseu fer algún tipus de pla de negoci que toqui internet ni que sigui de passada, és una bona lectura a fer.

Scroll to Top