Reading time: < 1 minute
o no!!!
ja són 29!!! a veure si em puc regalar un dia light, tot i que no sé si serà possible.
Per cert, moltes gràcies als molts SMS que ja he rebut només encendre el mòbil aquest matí, que no teniu son vosaltres 🙂
Reading time: 2 – 2 minutes
Suposo que és normal sent el dia que és deu ser normal que no tingui ganes de treballar. Però volia aprofitar que la Daphne no arriba fins ben tard per fer mil coses que tinc pendents. Però la veritat a vegades estas espès i no tens ganes de posar-te a fer res. És curiós perquè ni ganes de mirar una pel·lícula tens. Malgrat això he aconseguit trobar un grup que em venien ganes d’escoltar mentre escribia aquesta extranya sensació que m’omple en aquesta tarda de diumenge.
Es tracta de Godspeed you! Black Emperor fa molt de temps que tinc música d’aquest grup, el vaig descobrir gràcies a l’Aurora una de les germanes de la Daphne i de veritat que fan una música molt especial no sabria ni per on començar a descriure-la. Això si és capaç de fer-te sentir coses molt especials. Et fa submergir per sota l’aigua i de cop et fa fer un sal que t’aixeca centenars de metres fins a barrejar-te en els núvols i notes com vas planejant pel cel.
Ja ho sabeu doncs, una bona tearapia per dies grisos i solitaris com aquest diumenge. A vegades no saps què és el que més t’agobia si que sigui diumenge o que demà hagis d’anar a treballar perquè és dilluns així doncs potser millor no pensar-hi, millor oblidar les dues coses i només buscar alguna cosa que et faci sentir viu!!!
Reading time: 2 – 4 minutes
Un dels llibres que em varen regalar aquest St. Jordi va ser La Buena Suerte (ISBN: 84-95787-55-5). El llibre esta força bé, de fet es fa una mica massa llarg per les poques coses que diu. Però la lectura és amena i ràpida en molt poc temps me l’he pogut acabar (lletra grossa i unes 100 i poque pàgines). El que volia no oblidar és els consells que dona per la bona sort. És important fixar-se en que no és el mateix la bona sort que la sort. Seria la moraleja del llibre, realment són bons consells així que no us els perdeu:
Una bona sintesis de les regles: crear bona sort és crear circumstàncies. Si voleu passar una estona agradable i aprendre quatre cosetes quí us queda la referència del llibre.
Reading time: 1 – 2 minutes
L’últim descobriment discogràfic que ha arribat a casa de mans de la Daphne i realment enganxa. De fet, tot i ser extrany en mi la música és d’un estil força ‘reggae’ i això que a mi m’agrada la música d’aquest estil. Però aquest grup és diferent de fet, m’ha agradat molt com us dic. Potser la canço que més m’agrada és la que han llençat com a primer single que la veritat em cansa una mica el tema s’anomena ‘Big City Life’.
Doncs aquí teniu una altre novetat discogràfica que us aporto, ja sabeu que no ho acostumo a fer massa i que si ho faig és perquè val la pena escoltar-ho. Especialment li vull recomanar al Carles, ja que sovint m’enrecordo de moltes experiències que em viscut junts durant la època universitaria i no sér perquè carai aquestes melodies em tornen a portar cap aquella part de la vida.
Si algú ho escolta ja m’aportareu les vostres opinios, espero que us agradi tan com a mi. Per més info sobre aquest grup la seva web.
Reading time: < 1 minute
Doncs fa força temps us vaig parlar de Rion Vernons que feia uns dibuixos guapíssims de noies. Doncs bé gràcies a la nova dissenyadora gràfica que tenim a movilpoint he descobert un nou dissenyador.
Aquest em sembla que és català i ha fet dibuixos de força anuncis famosos, com el de Font Vell. La qüestió és que també agradat el seu estil i per tal de no perdre la referència aquí teniu aquest post.
Reading time: < 1 minute
Sempre m’ha cridat molt l’atenció aquest anunci de les botigues “The Body Shop“:
Reading time: 2 – 2 minutes
Doncs per la TV he vist una campanya publicitaria d’aquesta organització subvencionada per audi, la famosa marca de cotxes. Resulta que la campanya en qüestió és el que m’ha agradat moltíssim si la voleu veure: Ojalá algún día no tengamos que prohibir. Realment tan a nivell d’imatge com d’eslogan em va agradar molt. Així que us recomano que la mireu i reflexioneu.
La web d’attitudes també esta força bé i podeu veure les altres campanyes cíviques que han llençat aquesta organització. Tot pensant en la idea que proposa l’actual campanya, on es veuen un munt d’espais que ens rodegen a diari envoltats per senyals de prohibicions diverses que trenquen l’encant de l’entorn. A més també ens queda la idea de pensar l’incivics que arribem a ser tots plegats com perquè s’hagin de col·locar tantes senyals prohibitives a tot arreu. Esta clar que també hi ha senyals de prohibició que són purament informatives, però jo diria que aquestes últimes ens conviden a pensar el poc respecte que tenim per elles sovint.
Aprofitant aquesta temàtica, hi ha un fotoblog que m’agrada molt que té una imatge sobre aquest tema, es tracta de fijaciones.
Reading time: 1 – 2 minutes
Una tonteria com un altre? no ho sé, la qüestió és que gràcies a la web de microsiervos, he descovert aquest concepte, el IBSN.
Diferencias entre el ISSN, el ISBN y el IBSN
El ISSN (International Standard Serial Number / Número Internacional Normalizado de Publicaciones Seriadas) y el ISBN (International Standard Book Number / Número Internacional Normalizado de Libros) son códigos numéricos de identificación. El ISSN, un número de ocho cifras, es el código internacional de identificación de las publicaciones seriadas (revistas, periódicos, boletines, anuarios, series de monografías… y el ISBN, un número de diez cifras, identifica los libros.
El IBSN (Internet Blog Serial Number / Número de Serie de Blogs de Internet) consta también de diez cifras, e identifica los blogs (weblogs o cuadernos de bitácora) de Internet.
Així doncs, m’he afegit a la iniciativa i m’he creat el meu propi codi de barres IBSN. Concretament m’he auto-assignat el codi: 0-000-0000-72 el codi de barres me l’he fet a la web Barcode Label Printer.
Reading time: 2 – 4 minutes
Fa uns 30min que he obert els ulls i tal com m’imaginava tot el paissatge era blanc, no tant com hagués desitjat. No el suficient com perquè les carreteres estiguin tallades i la Daphne s’hagi de quedar al llit amb mi sense poder anar al seu curs de MTC (Medicina Tradicional Xinesa). Així doncs, m’he aixecat m’he fet un te de jasmín amb molta mel tal com m’agrada. He obert bé les finestres que donen al paissatge blanc i me n’he tornat al llit on la roba d’ahir s’acumula a terra per mandra de col·locar-la al seu lloc. Per la pressa que em va entrar ahir quan anava a dormir que no em va deixar ordenar res. Jo diria que estar al llit és un dels millors plaers de la vida. Es pot: llegir, fer mandra, dormir, pensar, fer sexe, fer l’amor, fer sexe amb amor, somiar, treballar, etc.
Dins de casa s’esta molt calent, uns 22º. Però fora se sent com el vent xiula i es veu com la neu cau. No amb intensitat però si que ho fa sense descans. Així doncs malgrat no tenir gens de fred la sensació d’estar en un lloc acollidor és màxima. Concretament dins del llit amb el portàtil, el te al costat i la roba a terra. Això últim m’inquieta una mica perquè em diu que he de posar una lavadora que hauré d’estendre dintre de casa a menys que vulgui que la roba quedi petrificada. Així doncs, els deures domèstics em criden. Però aquí s’esta molt bé, a més m’he posat la Pastora de fons concretament el seu últim disc, per mi una meravella, La Vida Moderna.
Així doncs, un dissabte feliç. Potser necessito tan poc com això però la qüestió és que malgrat no estar euforic estic feliç. No content, només FELIÇ. No hi ha res que sigui el detonant del sentiment, potser només és la suma de tot. Potser sembla extrany que la gent escrigui sobre aquest sentiment, ja que normalment, només llegeixo sobre problemes, reivindicacions, sentiments d’enveja i en resum coses molt menys sanes que el fet de ser feliç així doncs aquí teniu un article dedicat a aquest sentiment que tan sovint trobem a faltar.
Reading time: 4 – 6 minutes
Ahir vaig acabar de llegir La Sabiduría de los Cuentos de l’Alejandro Jodorowsky un autor argentí que vaig escoltar un dia en una entrevista de Catalunya Radio, concretament al programa de 4 a 7 amb Xavier Grasset. La qüestió és que em va semblar molt interessant tot el que explicava i concretament va explicar una història que no apareix al llibre que vaig trovar molt interessant no la recordo amb exactitut però us la intentaré explicar.
Hi havia una vegada un senyor que sempre feia moltes donacions al rector del seu poble, era de classe mitja però amb molta fe i molt generós amb l’església. La qüestió és que un dia va anar a veure el mossèn i li va dir que aquella era l’última donació que li faria perquè havia arribat la fi de tot, que ja res tenia sentit i que s’havia acabat tot. Que no tenia sentit seguir perquè per ell la vida ja havia perdut tot el valorava.
El mossèn va insistir en que li expliquès que li passava, alegant fins hi tot que ell havia jurat complir amb el dret de confessió i que mai sabria ningú el perquè de l’estat del senyor. La nostre víctima es va negar en rotun a dir-li res de res, així doncs el mossèn desesperat li va dir: si no vols no m’expliquis res però almenys deixem que et doni un consell. com que els mossens sempre han de dir la seva sobre qualsevol tema; tot i que no sapiguen de que estan parlant. Li va dir: quan s’arribava en una situació de deseperació com la teva, has d’agafar una biblia i seure en una taula, llavors tanques els ulls i obres la biblia i deixes que Déu dirigeixi el teu dit cap a un punt del text. Allà hi trobaràs la solució als teus problemes.
Varen passar els anys i el senyor va desapareixer, quan de sobte un dia va tornar al poble i el mossèn se’l va trobar. L’home anava envoltat de riqueses i tot sonrient, així doncs semblava que tot li havia anat molt bé. El mossèn se li va acostar i li va dir, que com li havia anat tot i ell obviament va respondre que tot s’havia solucionat i que la vida li havia sonrigut. Així el mossèn li va preguntar: vas seguir el meu consell? ell va respondre que si, malgrat haver dit que no ho faria. La pregunta del mossèn va ser, què deia la biblia en aquell punt on Déu et va dirigir. Ell va respondre Capítol 18 i el mossèn, obviament va preguntar què més posava a part d’això. Ja que li semblava que això no el podia haver ajudat. Ell va respondre, doncs res més, tot estava en blanc i només hi havia l’anunci del nou capítol. Així doncs, vaig pensar: s’ha acabat el capítol 17 i toca començar-ne un de nou.
Ja sé que no se’m dona gaire bé això d’explicar històries però jo diria que la moraleja ha quedat ben clara,no? el que no deu quedar clar és perquè no paro de parlar d’un llibre que no és el del títol de l’article. Doncs perquè el llibre NO LOGO (de Naomi Klein) és el llibre que he començat a llegir avui i curiosament repassant el bloglines he vist que a Microsiervos també n’estan parlant.
Suposo que intentar dir algo que no es digui en l’article de Microsiervos és difícil i més quan tot just he començat el llibre. Així doncs us recomano moltíssim l’article d’aquest blog. Crec que és una ressenya molt bona sobre el mateix i si no el coneixieu o si el teniu i no l’heu llegit segur que després de l’article ús animeu a començar-lo. Jo diria que és un llibre que complementa molt als documentals de The Corporation. O el documental complementa al llibre, tan se val. Tan ell llibre com el documental doncs es dedíquen a denunciar les barbaritats que fan moltes persones amgats darrera els logotips de marques multinacions i súper poderoses.
Si ho recordeu amb el documental ja us vaig comentar que creia que els havia de veure tothom, ja que el que s’explica és d’interés general. Doncs bé jo diria que el llibre igual. A més la gent de Microsiervos també estan d’acord amb aquesta idea així doncs espero que el meu article serveixi perquè almenys una persona es llegeixi aquest llibre.
