oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Category: Uncategorized @ca

Nadal i Sant Esteve :'(

Reading time: 2 – 3 minutes

No oblideu llegir quina hora és ara, o sigui, a quina hora esta escrit l’article… si nois són quarts de tres de la matinada i estic al llit amb el portàtil i dos ulls com a dos plats. Insomni??? no que va… simplement que encara arrossego les meves angines, mocs i mal de cap. La Daphne s’ha cansat de que no la deixi dormir i se n’ha anat de festa amb les seves amigues i jo bàsicament no puc dormir perquè estic tan congestionat que quan m’estiro se’m tapa el nas i m’ofego, llavors, lògicament em desperto. A més són tan pesadet amb la tosseta que jo mateix em canso d’aguantar-me cada 2×3 estic tossint i ja no sé què prendre perquè pari de tossir. Però el més trist és que de tan mocar-me ara mateix ja em surt sang dels dos forats del nas. Quin quadro,eh!? buffff! fa tants dies que dura el tema que ja no puc més. Lo trist és que no estic malament del tot, o sigui, que avui he anat al menjar familiar i demà al que toca. Tinc gana i ho passo bé, però després quan arriba l’hora de descansar. Haig d’aguantar el silenci que m’acompanya i que només es trenca per la meva pròpia orquestra: tos, mocs, onomatopeies queixant-me de tot… tot un espectacle.

Bé doncs espero que no tots tingueu un nada i sant esteve tan perro com el meu, ja que jo com veieu les estic passant una mica putes. Encara em queda el consol que d’aquí 7 dies marxo de vacances, però no vull ni imaginar-me que ha de ser passar més de 12h en un avió en l’estat que estic ara mateix. Tot i que si d’algo estic segur és que al baixar de l’avió i notar el clima tropical em llençaria de cap a les calentones aigües del carib i se m’oblidarien totes les malalties i totes les mandangues que tinc. Només us diré una cosa als que em coneixeu, estic tan fomut que m’he deixat que la Daphne em fes acupuntura i ja sabeu que jo no em deixo clavar una agulla ni després de beurem una ampolla de whisky, jo diria que el detall ja ho diu tot. Quin article més estúpid que m’esta quedan, a més no crec que a ningú l’interessi la meva tos i mal de coll, però ara mateix no trobava res millor a fer que ser una mica endogamic al meu blog.

no em trobo

Reading time: 1 – 2 minutes

Podria dir que no em trobo bé i que ahir vaig haver de marxar de la feina i anar-me’n al llitet perquè em trobo fatal. Però la veritat és que després de no dormir en tota la nit i de tenir uns mal sons que cada cop que tenia consciència d’ells em desorientaven més. La frase que defineix el meu estat ara mateix és: no em trobo.

És curiós l’habilitat que tinc per posar-me malalt sempre per aquestes dates, de petit ja recordo que em passava i sense anar més lluny l’any passat vaig passar el cap d’any al llit. Tot i que l’únic que espero aquest any és que el dia 2 ja estigui al 100% ja que compto els segons per desapareixer d’aquí i prendrem unes merescudíssimes vacanes.

enfermo.gif

No Et Moguis

Reading time: 2 – 3 minutes

moguis.jpg
Aquest cap de setmana no l’altre em vaig escapar al teatre, concretament al Club Capitol, amb la Daphne. Per celebrar els nostres 4 anys junts. No volia perdre l’ocasió per recomanar-vos No Et Moguis realment ideal per desconnectar de tot. Només amb un decorat de color negre, el joc de llum, quatre objectes, dos actorassos i deixant-vos portar podeu disfrutar d’allò més. La veritat és que malgrat m’encanta el teatre el trobo molt car ja que 21€ per persona trobo que és caríssim però després de veure espectacles com el que us comento penses que aquest preu és un regal. Ja que fer que durant quasi 2h el teu cap no puc pensar en res que no sigui que no s’acabi jo diria que això no té preu.

Així que si heu de marxar d’aquest món durant unes hores per poder tornar-hi amb més ganes i totalment descansats jo diria que aquesta és una de les millors opcions d’oci que teniu per la provincia. Si voleu una petita sinopsi us enganxo un tros d’una web que he trobat per internet:

Una història quotidiana: una jove parella d’artistes sense èxit, Ivan pintor i Carla actriu. L’ autor proposa una mirada crítica i irònica de la convivència i del dia a dia, de dues persones amb diferents interessos i necessitats. L’Ivan s’obsessiona amb la seva obra i paulatinament va deixant de banda l’atracció que l’unia amb la Carla. L’amor, el desencant i la frustració derivats de les situacions creades els condueixen al trencament i a la conseqüent soledat posterior, per a la qual tampoc no estan preparats.

El drama vital es desenvolupa en una quinzena d’escenes, amb salts en el temps – coneixem els avantpassats de la Carla, uns pescadors de Cadaqués de fa cent anys – amb molts personatges que permeten a l’espectador assistir a situacions cotidianes: Un vernissage de pintura moderna, un càsting, un flirteig dins d’una piscina, el bombardeig televisiu, retalls d’un espectacle soporífer de dansa contemporània, l’absurditat de la telefonia mòvil… En aquest entorn frívol i avassallador Ivan i Carla miren de trobar resposta a la seva existència.

Podeu trobar tota la sinopsi i una mica més d’informació a: Assaig General.

Estem Perdent els Papers a Radio Vilassar

Reading time: 2 – 3 minutes

Abans de parlar del tema del post, comentar que no m’he mort. Ja sé que no és normal en mi escriure en tan poca freqüència però realment si us dic les hores que he treballat diariament des del dia de l’últim post fins avui us pensarieu que us estic prenent el pèl. Només dir que hi ha hagut dies en que plegava a les 12 i la 1h de la nit i a les 6 ja hi tornava. Però el fotut és que això no ha estat un fenòmen aïllat. Tanta feina hi ha? doncs si. Ben aviat tindré notícies molt calentones del tema movilpoint. Estem a punt de treure moltes novetats i màquines en llocs molt emblemàtics i concorreguts de Barcelona. A veure si aquest sprint final serveix per arribar al pont que esta al caure.

Tornant a l’article en qüestió fa temps us vaig parlar del Laureà, que a part de portar el site UMTSforum. També col·labora amb la gent de VilaWeb Vilassar de Mar i la Radio de Vilassar de Mar. Doncs bé fruit de tot això han tret diferents programes de ràdio en format poadcast (¿què és un podcast?), concretament us volia parlar d’un: Estem Perdent els Papers. Us ho diré ràpid i senzill: estinc engaxat és boníssim mussols, us el recomano moltíssim.

Ara us deixo que per escriure això he hagut de retrassar el meu sopar, ja que avui és el dia que més aviat he arribat a casa de tots aquests dies que us deia, em queden altres temes de cultura importants per recomanar-vos (3 llibres i 1 obra de teatre) a part de molts temes tènics que si tot va bé tindreu aquí molt aviat.

Noms de pagès

Reading time: < 1 minute

El Carles m’envia des d’anglaterra un link ben català, que si li posem el nostre nom i cognom ens diu com ens hauriem de dir a pagès: Generador de noms de pagès. Boníssim jo encara ric, per cert, el meu nom de pagès és: Tonet de can Fonoll.

pages.gif

Nus de la corbata

Reading time: < 1 minute

corbata.jpg

Més cops dels que voldria em veig obligat a portar corbata. Però cada cop que me l’he de posar m’han de fer el nus perquè sóc una mica inútil amb els temes manuals. Així que si mai us animeu a aprendre a fer el nus: nudo-de-corbata.com. Jo ja us aviso que de moment no em veig amb ànims d’aprendre cap dels diversos nusos que de forma tan “senzilla” ens ensenyen a la web.

Fa molt de temps em sembla que el Benja em va passar un link semlant a aquest per la mateixa finalitat però la veritat és que ja no el recordava i tal com us he dit continuo sense saber-me fer el nus.

Documental: The Corporation

Reading time: 2 – 3 minutes

the-corporation.jpg

Us he recomanat de tot des del meu blog: restaurants, viatges, racons on perdreus, pel·lícules, llibres… però em sembla que en més de 5 anys que porto escribint encara no us haviar recomanat mai un documental. Doncs la setmana passada vaig veure al canal 33 un documental anomenat The Corporation i avui tot repassant el bloglines resulta que el que vaig veure va ser el segon capítol d’una serie de 3 capitols d’aquest documental. Això ho he descobert gràcies al blog microsiervos on podeu trobar moltíssima informació del documental en el post: The Corporation.

No hem posaré a explicar tot el que diuen ja a microsieros, primer perquè diria que s’ho han ‘currat’ molt i jo no tinc ni tantes ganes d’escriure ni tanta paciència. El que si que us vull dir és que crec que això ho haurien de posar a l’escola, es diuen veritats com a temples i es fan afirmacions que sovint sorprenen però que si pensem detingudament són totalment certes. Una que em va fer molta gràcia va ser:

Si una empresa és una persona juridica i les persones poden patir enfermetats inherents al fet de ser persona, per exemple, enfermetats piscològiques. Salvant les diferencies podriem intentar aplicar les pautes de comportament d’un ‘assassi en serie’ (o psicopata, no recordo el que van dir) i una corporació cumpliria totes les pautes.

Per exemple: menys preu pels seus semblants, no tenir consciència del patiment o del dolor causat als altres, poc respecte pel que l’embolta, fer prevaldre els seus interessos per sobre de qualsevol altre cosa, etc.

Bé doncs ja teniu algo amb que entretenir-vos, no sé si per alguna xarxa p2p correrà el documental o si a la web del 3alacarta ho podreu veure en viu. Però si el troveu mireu-lo.

Recomanacions gastronòmiques

Reading time: 2 – 3 minutes

chef_food.jpg

A l’estiu és un bon moment per anar de soparillos amb els amics, sobretot perquè quan surts de sopar pots anar a cremar les calories que has acomulat durant tiberi. Així que gràcies al Jesus i a l’Oriol us passo algunes referències. Unes provades i altres pendents però totes molt atractives.

La llar del Filador un local no massa maco, molt rustic i situat a ciutat vella on podeu degustar unes fondue brutals. No us perdeu el sopar que ens varem fotre: entrants (en abundància), fondeu de formatge, reglet de carn, fondeu de xocolat i tot això per 17¤ per cap, beguda a part. Brutal,eh!!! això si s’ha de reservar a i demaneu la relget abans d’anar-hi: 93 319 26 90, direcció: c/Cortines, 13 al costat d’Arc de Triomf.

La Coqueria com podem llegir a la seva web: Tast de COQUES fredes i calentes, assortiment d’embotits ibèrics i de l’Empordà, selecció de formatges, patés i foies. Varietat en vins, caves i pans artesans. Podem anar-ho a provar a: Saragossa n.66 08006 Barcelona (St. Gervasi) T. 93 416 15 60.

Buda restaurante decoració oriental brutal i amb una pinta exquisita però té pinta de ser molt car. Si heu de quedar bé, una bona opció i molt centric a: c/Pau Clarís,92 si voleu reservar ho heu de fer a: 93 318 42 52.

Thaï Garden un altre que he provat i aquest uns quants cops. Voleu anar a Thailandia? doncs aquest restaurant és realment com estar-hi durant unes hores, tan pel menjar, com per la decoració com pels vestits dels cambrers. Un pel car pel meu gust per anar-hi fora de l’hora de dinar on tenen un assequible menú per 12¤. Això si, recomano que reserveu perquè sempre esta molt plè. A més si us fa il·lusió podreu seure a terra hi tot al pur estil oriental. c/Diputació, 273. Barcelona. Tel. 934879898

Frases del dia…

Reading time: 1 – 2 minutes

what.jpg

Avui tornava en tren, després d’un dia al que millor no fer masses referències. I per si no n’hi hagués prou amb tot el que he hagut d’aguntar. Tenia a 3 neng’s parlant a menys de 2m de la meva orella i m’he quedat amb dues frases que no puc evitar reproduir aquí:

  • “Yo tengo un mepetre con lo meno 200 cancione, pero no solo cancione sino sesiones de los chunguitos y los chicos…”

per si això no fos prou fort per mi al cap de breu segons m’arriba via acustica al meu cervell el següent concepte:

  • “pues mi hermana sólo tiene CDs de los chicos…”

Ho sento però no estic preparat per aquestes coses :'(

Bombes a Londres i Incendi a Cornellà (a 100m del meu curro)

Reading time: 2 – 2 minutes

Quin dia més negre que portem, després de la notícia d’aquest matí: han esclatatesclatat 4 bombes a Londres (info wikipedia), una a l’estació de metro on baixa el Carles per anar a treballar, trànquils que ell esta bé ja he parlat amb ell. A més no oblidem que jo el dia 28 me’n vaig a Londres a visitar-lo, o sigui, que ‘tropocientas’ hores de cua a l’aduana ja no me les treu ningú :'( i el millor és que no serveixen per garantir cap tipus de seguretat.

Doncs bé per si això fos poc, surto a dinar fa menys d’1h i em trobo que a menys de 100m d’on treballo just al costat d’una gasolinera hi havia una nau cremant-se amb unes flames que feien més de 10m d’altura una exageració!!! amb un fum negre, feia mitja por. De fet, encara ara mateix hi ha més de 8 cotxes de bomber tirant-hi aigua i les ambulacies no paren. Però el foc ja esta completament controlat i el fum que surt ara ja és blanquinós i en menys quantitat.

Algunes fotos que acabo de fer amb el mòbil de l’event:

cornellafoc1.jpg

cornellafoc2.jpg

Ja he penjat totes les fotos de l’incendi que he fet a l’album de fotos.

Scroll to Top