Escapada a Londres
Aquesta nit he arribat de la meva mini-escapada de 4 dies a Londres, com comentava en l’anterior post. La veritat és que ho hem passat súper bé el trio maravillas: pof, carles i jo. Entre el rollo pubs i les festes privades no hem parat ni un moment. Si voleu ja teniu les fotos penjades a l’album de fotos: fotos de londres. Les fotos de les farres estan amb clau, així que els que el sabeu perfecte i els que no per algo serà 😉
Pel que fa a la part formal de la visita a londres, doncs tampoc vaig veure masses coses ja que ja ho coneixia i només vaig fer un petit passeig de 5h per la part del Tamessis i després vaig anar amb el Pof al mercat de Candem Town, que per cert, esta guapíssim. Me’n havien parlat molt però no hi havia anat. Així que us el recomano.
Per cert, el Carles esta com un rei a Londres. El tio amb una caseta que ta força xula, llàstima que de moment té una habitació petita i a més amb un curro de guays com els ‘ejecupijos’ a la city. A més els amiguetes qeu té per allà són molt ‘majos’. Apa a doncs a disfrutar-ho nano. Una crònica esqüeta però no dona per més 4 dies.
Avui fa 5 anys el blog…
No m’he oblidat d’escriure al blog aquesta setmana, el problema es que he estat a UK visitant el Carles, viatge al que tambe s’ha apuntat el Pof i que per cert, ho hem passat de PM… aquesta nit ens hem fotut una festa com les de la vella escola que jo crec que m’ha tret 10kg d’stress de sobre (si es que l’estress es pot pesar). Aixi doncs el viatge ha estat una passada sort que l’he fet malgrat la mandra que em feia anar cap a Londres i mes despres de lo de les bombes. Pero ha esta GENIAL!!!
De fet, el que volia comentar en aquest article no es el meu viatge sino que avui el Oriol News Portal fa 5 anys!!!! ei!!!! que guay! ja se que no tinc ni tropocienosmil missatges ni l’ostia de comentaris que demostrin la meva super carrera com a blogger. Pero entre buscadors com google, msn i yahoo… lectors d’RSS: bloglines, rojo… mes tots els fidels al lloc tinc una bona quantitat d’accesos diaris al blog entre 1000 i 2000. Aquest mes la mitja ha estat molt alta i dema ja us comentare com s’ha quedat pero forca aprop dels 2000 per dia segur!!!
UPDATE: al final més de 2000 visites de mitja diaries aquest mes!!!! oeeee!!!al final més de 60.000 visites durant tot el mes. No està malament com a nou record.
Be despres d’aquesta petita auto-felicitacio cosa que de tant en tan ja va be fer. Nomes vull comentar que aquest tambe es el post mes car del blog. Ja que per connectarme des de l’aeroport d’Amsterdam on soc ara mateix escribint aixo m’han fotut 6EUR. Cabrons!!! a mes tinc una connexio lentissima, amb una merda d’IE que no em deixa obrir mes d’una finestra i massa pocs diners per quedar-me connectat les dues hores que m’he d’esperar aqui mentre surt el meu avio cap a Barcelona.
NOTA: aquest teclat holandes no te accents per aixo l’artice no porta cap accent i la feina que tinc per localitzar els signes de puntuacio cada cop que els necessito.
Sol com un mussol 😉
Pels que no estigueu al dia avui m’he quedat sol a casa durant un mes, perquè la Daphne se n’ha anat a estudiar xinès a Pequin durant un mes amb una beca. A veure si s’anima i ens escriu de tant en tant al blog explicant-nos les seves aventures d’estudiant per xina. Com segur que recordeu el passat setembre varem ser-hi de vacances a Xina tots dos. Realment un país molt interessant i dels que val la pena coneixer a fons. Així que no cal dir l’envenja que em fa i més si penso que jo m’he quedat aquí per treballar com un pringat amb una calor que ofega :'( avui ja he hagut de quedar-me treballant fins les 9.30 per culpa d’un coi de W2k.
Per cert, aprofito l’article per felicitar al Francesc i la Sol, que el divendres a les 21.30 van ser pares per primer cop, aquí teniu la foto de la Laia en els seus primers dies de vida:
Buf! quin mal rollo que dona que els teus amics comencin a tenir fills, si veus dels barbes del veí tallar, posa les teves a remullar 🙂
UPDATE 26/7/04: ja he rebut la meva trucada des de la xina (curiositat: prefix +86) la Daphne ha arribat bé i es veu que esta en un complex universitari impresionant. Amb cybercafé inclòs, fins hi tot ha aconseguit una habitació individual per poder estudiar a sac. De moment no hi ha més notícies.
Sembla que hagin passat els reis
Després de les proves amb el Cisco 7920, el tlf wifi amb el que vaig estar fent roaming. Em quedava provar un cosa important que ja vaig comentar a l’article, per tal de posar solució a la prova avui ha arribat el UTStarcom F1000 el tlf wifi de VoIP que usa peoplecall pels seus serveis. Així que aprofitant la oferta de 130¤ que tenen pel terminal n’hem comprat un pel projecte que tenim entre mans.
Per aquest mateix projecte també m’han arribat un parell de meravelles de la tecnologia que podeu veure a continuació. Per un costat la intel PRO/1000 MT una targeta de xarxa de 4 ports a 10/100/1000 que ens permet tenir en un slot PCI64 (PCI-X) 4 targetes de xarxa. Quina pijada,eh!? doncs si, no ha estat pas per gust que ens hem gastat més de 400¤ en aquest coi de targeta sinó perquè el server Dell PowerEdge 800 que hem comprat pel projecte només té una PCI32 i 2xPCI64 quina ràbia quan al obrir-lo vaig haver de tornar les 4 NIC 10/100 PCI32 de tota la vida que per dos duros fan la mateixa feina.
Finalment la peça més important per montar l’Asterisk com a PBX per l’empresa del client. Una Junghans quadBRI amb 4xBRI RDSI que donen fins a 8 canals de veu simultanis i només ocupa un slot PCI32. L’hem comprat a avanzada 7 i costa uns 625¤ despeses i impostos apart.
Blue Screen Of Death – Pantallazo blau dels collons 😉
Seguint amb la saga d’articles sobre el ‘pindows’, com diu l’Ernest, per fer pujar l’audiència del blog 🙂 o com dic jo: ja vindran temps millors. Doncs bé tot llegint un article de la pcstats, una revista d’informàtica electrònica, he trobat un article que malgrat no parar de repetir obvietats diu algunes coses interessants sobre els ‘collons de pantallazos blaus dels pindows’: Crash Recovery – Dealing with the Blue Screen Of Death. No us flipeu amb el títol, com vaig fer jo, no explica res que sigui una solució perfecte però si que parla d’algunes eines i webs que ens poden arribar a superar situacions tan xungues com les BSOD (Blue Screen Of Death).
Per si no coneixeu l’anatomia de les pantalles blaves és important donar un cop d’ull a la primera part de l’article, almenys per poder identificar què és l’error, el bolcat de memòria, etc. Un cop sabeu quin és el codi d’error que se’ns dona en hexadecimal un parell de webs molt útils per indagar més sobre què carai vol dir l’error ens ajudaran molt:
- TROUBLESHOOTING
WINDOWS STOP MESSAGES la web és molt interessant perquè conté un munt de codis d’error amb bones descripcions del mateixos i el que és millor força actualitzats. - MSDN library la web oficinals dels mocosoferos on hi ha tots els codis d’error de les pantalletes, que com sempre acaben tenint unes descripcions igual d’inexplicites.
Pel que fa a les eines de les que us parlava, la primera que trobo interessant és Sysinternal’s autoruns, aquesta eina ens ajuda a solucionar els problemes que poden ocasionar programes que carreguen coses al iniciar el windows tan propis de M$ com d’altres fabricants. Així que compte amb el que feu amb ell, ja que podrieu fer algún disvarat. Però sovint va bé per accelerar l’arrencada del sistema i treure tota aquella brossa que al desinstal·lar no va acabar de marxar.
L’altre eina és propia de windows, però no la coneixa es tracata del MSCONFIG i serveix pel mateix que l’anterior, tot i que dona poca informació de les tasques que troba a l’inici, però ens permet arribar a un nivell més profund que el programa comentat anteriorment. En cas d’emergència pot ser molt útil. Per executar-lo l’únic que cal fer és anar a “incio->ejecutar…” i escriure “msconfig”.
Aneu amb compte amb aquestes eines, penseu que esteu jugant amb foc i us podeu cremar, però a vegades la vertiat és que ja no ve d’aquí.