Després em pregunten perquè no m’agrada el Windows…
Aquesta tarda he patit un expedient X’s, de fet, tots estem acostumats a ser víctimes d’aquests fenòmens quan treballem amb ordinadors i si és amb Win encara més. La qüestió ha estat amb una placa IB830H. Aquesta placa porta embeded una Intel PRO/100 VE una targeta més que típica i tòpica en sistemes professionals. A més podria afegir que és una de les targetes que més m’agradan. Per si fos poc el seu suport en sistemes de Microsoft estan soportadíssimes, com no podia ser d’altre forma.
Doncs la qüestió és que després d’instal·lar els drivers que havia descarregat des de la web d’intel la targeta es detectava perfectament i si esnifava el canal fins hi tot veia a passar paquets però en cap cas la targeta rebia cap paquet.
Després de fer mil proves i canviar els drivers un munt de vegades, la cosa no ha canviat gens i quan ja estava apunt de llençar la toballola he provat una cosa tan estúpida i simple com:
- Entrar a la BIOS
- Desactivar la targeta de xarxa
- Arrancar el Windows
- Després apaguem
- Tornem a entrar a la BIOS
- Activar la targeta de xarxa
- Tornem a entrar al Windows
- … i ja va tot sense tocar res!!!
Increible, eh!? doncs això és el bonic que té el Windows. He de dir que com sempre passa durant tot aquest procés incert he arrencat amb una CD de Gentoo i la targeta de xarxa sense fer totes aquestes tonteries funcionava perfectament. O sigui, que rebia i enviava paquets sense problemes. Realment això és una altre prova de com el Windows és contraproduent en molts i molts sentits!
Fast trick: accedir a un servidor VNC via SSH
Quasi sense voler acabo de descobrir una funcionalitat molt interessant del vncviewer que en aquest cas estava usant per accedir remotament a un vino-server, el servidor que usa una Ubuntu per exportar la pantalla a través de la xarxa. Doncs bé, resulta que no podia accedir pel port 5900/tcp que és el normal. Doncs bé es veu que també s’hi pot accedir de forma directe per SSH sense fer cap esforç:
vncviewer -via user@ip_host localhost:0El user i la ip_host són per accedir via SSH a la màquina que esta exportant la pantalla.
Per altre banda, si no teniu el vino-server activat i voleu accedir a la consola podeu activar-lo a través de les goconf tools:
# parar el vino server
gconftool-2 -s -t bool /desktop/gnome/remote_access/enabled false
# llençar el vino server
gconftool-2 -s -t bool /desktop/gnome/remote_access/enabled true
# fixar un password d'accés:
gconftool-2 -s -t string /desktop/gnome/remote_access/vnc_password qwerty
ciopfs: case-insensitive ext3 via fuse
De tots són conegudes les aplicacions que usen FUSE per obtenir sistemes de fitxers del més inversemblants a través e l’espai d’usuari amb un kernel Linux. Doncs bé, en aquest cas el que hem calia era aconseguir que una partició ext3 en un dels seus directoris fos case-insensitive. O sigui, que no fes ús d’una de les funcions més coneguda del món Linux/Unix, la distinció en majúscules i minúscules en els noms d’arxius i directoris.
Doncs bé, la solució ha estat ciopfs aquesta aplicació que funciona igual que tantes altres aplicacions FUSE, ens permet re-montar un directori en un nou punt però sense sensibilitat en les maj-min. Per cert, com que esta en la seva versió 0.2 no m’ha estat precisament trivial compilar-lo amb una Debian Etch. He hagut de compilar a mà el FUSE i instalal·lar els paquets de ‘dev’ dels requeriments indicats a la documentació del aplicatiu. Espero que mica en mica això millori.
VMWare ESXi: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz
Després de les ventoleres que esta fent aquests dies a casa i de que un dels SAIs degut a les pujades i baixades de tensió acabes més penjat que un fuet, el servidor ESXi s’ha quedat grogui i no arrencava. O sigui, que com sempre les coses simples i automàtiques acaben donant un error incomprensible sobre el que només es podia fer una recerca per internet per solucionar-lo. L’error: PANIC: Error while reading file: -3, state.tgz
Gràcies als fòrums d’VMWare vaig trobar un thread que ho explicava de forma clara: la solució. En poques paraules i resumint tornem a arrencar el sistema però amb el CD d’instal·lació d’ESXi i li diem que volem reparar el sistema. Després si som persones precabudes tindrem un backup de la configuració del VMWare Infraestructure que a través de la consola d’administració podrem recuperar. Però si com és el meu cas no teniu còpia de seguretat la cosa té un segon problema. Recuperar les màquines que tenim al VMFS que segons ens deia al procés de recuperació no ha estat borrat i per tant conté les màquines virtuals que tenim montades.
Doncs bé, en aquest cas als fòrums d’VMWare vaig trobar una solució aproximada però que pel cas hem va permetre intuir la solució, el que preten explicar la solució és com borrar una màquina virtual després de reparar el sistema. Doncs bé, un cop som dins la consola d’administració d’VMWare Infraestructure que ja no té les nostres màquines virtuals perquè acabem de reparar el sistema el que cal fer ara és anar a la pestanya ‘Configuration’, després dins la secció ‘Harware’ on posa ‘Storage’. Ara a mà dreta veurem el ‘datastore1’ punxem amb el ratolí amb el botó dret i al menú contextual apretem ‘Browse Datastore…’.
Aquí ja hauriem de veure el llistat de directoris que contenen les nostres màquines virtuals, un cop dintre del directori de la màquina que volem recuperar localitzem el fitxer amb extenció ‘.vmx’ , botó dret del ratolí sobre el ftixer i seleccionem l’opció ‘Add to inventory’. Ara ja haurieu de veure la màquina dintre de la pestanya ‘Virtual Machines’ del VMWare Infraestructure. La resta de configuracions que havieu fet dins del VMWare infraestructure s’han perdut. O sigui, que les heu de tornar a fer. Per exemple, en quin ordre s’engeguen les màquines, recursos reservats per les màquines i tota la resta d’ajustaments. Però bé això comparat amb perdre totes les màquines no és res. Oi?
He de reconeixer que malgrat la petada que va fer tot plegat estic molt content amb la simplicitat que ha tingut a l’hora de solucionar-se. M’esperava haver de patir molt més. Cada dia estic més convençut de la gran feina que fa la gent d’VMWare, llàstima que sigui tot tan privatiu i tancat.
Càlcul dels mm de l’òptica d’una càmara
Fórmula molt simple però útil, serveix per saber quina és la mida d’una òptica d’una càmara en funció de la distància i l’espai horitzontal a registrar:
( Distància x 4'8 ) / Horitzontal = mm Òptica S'assumeix que la distància i l'hortizontal venen donades en metres
Realment útil si penseu en sistemes de videovigilància o d’altres similars.
duplicity: còpies de seguretat senzilles i potents des de la CLI
Duplicity és un aplicatiu basat en python que de moment no disposa de frontend gràfic, sinó com les coses bones de la vida s’usa des de CLI. Esta orientat a les còpies de seguretat i la seva principal potència resideix en recolzar-se amb rdiffdir/rdiff/rsync per fer còpies de seguretat diferencies/incrementals. Això sembla que no sigui cap tret diferencial si no fos perquè suporta una bona colla de sistemes on enmagatzemar les còpies:
- ssh/scp
- local file access
- rsync
- ftp
- HSI
- WebDAV
- Amazon S3
De moment ja he pogut comprovar que tan via Amazon S3 com via FTP, funciona la mar de bé. Això com podeu verure ja té més història, ja que fer un sistema de còpies diferencies i/o incrementals contra un FTP o contra S3, no és trivial. A més esta fet seguint tots els estàndards, és eficient en la gestió d’ampada de banda i suporta xifrat per clau pública i clau privada.
A continuació adjunto un petit cookbook dels paràmetres que jo més uso:
-
- Fer un backup contra un FTP de tot el sistema, el backup es farà incremental sempre que la còpia incremental més vella no tingui més de 7 dies llavors es farà una còpia ‘full’. S’indica que els fitxers que es pujaran a l’FTP tenen una mida de 10Mb. No es copiaran els directoris /dev, /proc, /tmp, /mnt, /media
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude=/dev --exclude=/proc --exclude=/tmp --exclude=/mnt --exclude=/media / ftp://user:pass@hostname-
- Veure un llistat dels fitxers sobre els que hem fet còpia:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity list-current-files ftp://user:pass@hostname-
- Consultar quines còpies hi ha disponibles al repositori:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity collection-status ftp://user:pass@hostnamePer restaurar les còpies de seguretat, cal pensar que sovint el que es vol és recuperar algún fitxer o directori i no pas tota la còpia. Així doncs aquí es tindran en compte aquests detalls.
-
- Recuperem tota la còpia de seguretat sencera:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity ftp://user:pass@hostname /tmp/restore-
- Recuperem un fitxer o directori:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restore-
- Recuperem un fitxer o directori concrets de fa 3 dies enrera:
PASSPHRASE=clausimetrica duplicity -t 3D --file-to-restore nom_fitxer_o_directori_a_recuperar ftp://user:pass@hostname /tmp/restoreCom podeu comprovar l’ús de l’eina és ben senzill i fàcil de col·locar dins d’un crontab, però realment si ús calen combinacions més complexes cal que doneu un bon cop d’ull al man duplicity.
UPDATE (2015/08/17) How to install duplicity on Ubuntu 12.04
apt-get install -y python-paramiko python-gobject-2 python-dev build-essential python-pip python-software-properties
add-apt-repository ppa:duplicity-team
apt-get update
apt-get install -y duplicity
UPDATE (2016/08/02) Backup full Ubuntu Linux
PASSPHRASE=your_password duplicity incremental --full-if-older-than 7D -v4 --volsize 10 --exclude={"/dev/*","/proc/*","/sys/*","/tmp/*","/run/*","/mnt/*","/media/*","/lost+found"} / rsync://the_user:the_password@host_server::/path/