podcast 1×08: CAS, Central Authentication Server
L’objectiu d’aquest podcast és donar una visió conceptual del funcionament de CAS 2.0, un servidor d’autenticacions SSO (Single Sign On). Bàsicament esta orientat a usuaris d’aplicacions amb interficie Web. A movilpoint l’estem usant tal com vaig comentar al podcast 1×07.
La diferència entre 1.0 i 2.0 és que la versió 1.0 només podia autenticar usuaris contra aplicacions web i aquests serveis no podien autenticar-se a la seva vegada contra altres serveis (serveis backend).
Amb l’esquema que hi ha a continuació i la previa lectura de les entitats d’un sistema CAS podreu seguir el podcast:
A continuació descric les entitats que intervenen en un sistema CAS.
- Service Ticket (ST): és una cadena de text que usa el client com a credencial per obtenir accés a un servei. Aquest tiquet s’obté del servidor CAS. La forma d’obtenir-lo és a través d’una cookie que es guarda al navegador.
- Ticket Granting Cookie (TGC): cookie que s’envia al CAS quan un browser ja ha estat autenticat previament per aquest CAS, llavors aquest reconeix la cookie i li dona al browser un Service Ticket (ST) sense haver de passar el procés d’autenticació manual. Caduca en unes 8h aproximadament.
- NetID: identifica a un ususari, el que coneixem habitualment com username.
- ServiceID: identificador d’un servei, normalment en format URL.
- Proxy Ticket (PT): és una altre cadena de text que usa un servei com a credencial per obtenir accés a un servei de backend. O sigui, que el primer servei per tal de desenvolupar la seva activitat li fa falta accedir a un altre servei (servei de backend), per tal d’obtenir accés a aquest darrer servei el primer usarà un proxy ticket. Aquest tiquets s’obtenen al CAS quan el servei que vol l’accés presenta un PGT (Proxy-Granting Ticket) i un identificador de servei que es refereix al servei de backend.
- Proxy-Granting Ticket (PGT o PGTID): es tracta d’una altre cadena de text que com hem vist al punt anterior l’usa el servei per aconseguir un Proxy Ticket (PT) que li doni accés a un backend service l’accés a aquest servei serà amb les mateixes credencials que l’usuari original, o sigui, el que s’ha autenticat al primer servei.
- Proxy-Granting Ticket IOU (PGTIOU): com no podia ser d’altre manera és una cadena de text que es passa com a resposta del serviceValidate i del proxyValidate usada per correlacionar un Service Ticket o una validació de Proxy Ticket amb un Proxy-Granting Ticket (PGT) particular.
Ara només queda escoltar el podcast:
[display_podcast]
Els enllaços relacionats amb el podcast:
NOTA: donar les gràcies al Marc Torres per la seva feina, gràcies nano.
Postfix tips
Aquest inici de setmana l’he passat moltes i moltes hores llegint documentació del Postfix per tal de solucionar un problema a un client que tenia una cua de correu inmensa i que no hi havia manera de servir perquè el servidor no donava coll. Doncs bé, degut a això m’he hagut de llegir molts documents i volia referenciar-los per no perdre’ls de vista ja que molts d’ells són interessentíssims. Realment cada dia que passa estic més convensut que Postfix és la millor opció com a MTA, diria que he passat moltes hores i molts anys provant sendmail, exim i qmail. Però l’experiència sempre m’ha dit que Postfix era el que em solucionava les problemàtiques més inversemblants i així ha estat aquest cop també.
- Postfix Bottleneck Analysis: aquest document és una introducció a l’eina qshape la qual ens permet veure quin és l’estat de les diferents cues que té postfix, no només om a totals sinó també destriat en dominis i amb una distribució temporal del temps que fa que el correu és a la cua. Realment molt i molt útil per saber on tenim realment acumulat el correu i quines mesures hem de prendre.
- postsuper – Postfix superintendent: aquesta comanda ens permet fer tasques de manteniment a les cues de postfix. Malgrat la comanda postqueue també permet fer tasques d’aquest tipus aquestes tasques són molt més limitades i orientades a usuaris que no pas a administradors del sistema. Perquè entengueu la potència del postsuper algunes de les seves funcions són: borrar missatges d’una cua concreta a través del seu ID, posar missatges en estat hold així aquests missatges no s’intenten enviar i els tenim retinguts fins que ens interessi, es poden re-encuar missatges que ja han estat encuats així podem tornar a aplicar-los filtres que s’havien aplicat malament, etc.
- Postfix built-in content inspection: bàsicament es tracta d’un conjunt d’ordres del fitxer main.cf que permeten filtrar els correus en funció d’expressions regulars aplicades a la capçalera del correu (header_checks), cos del correu (body_checks), adjunts mime (mime_header_checks) o caçalers dels correus adjunts als correus (nested_header_checks).
- Postfix After-Queue Content Filter: aquest document explica com filtrar els correus de formés molt més avançades, per exemple, s’explica la base que tenen de funcionar aplicacions com l’amavisd-new quan s’integren amb postfix. Al que refereixo és a tenir un postfix escoltant el port 25, quan entra un correu aquest s’envia a un port de localhost, allà es processa el correu i es generen d’altres correus amb informes d’spam si fa falta i després es re-injecta a un altre port localhost en aquest cas publicat pel postfix i finalment aquest correu es serveix. Doncs això que sembla senzill de montar té les seves pecualiritats que cal tenir en compte i en aquest document s’expliquen molt i molt bé, a més ens referencia a eines que comento a continuació per crear els nostres propis SMTP proxies on podem aplicar els filtres que ens interessin. Un exemple d’aplicació, a part dels típics filtres anti-spam, seria montar serveis de comandes via SMTP o sigui, que enviant un correu amb un format concret aquest fes una serie d’accions i el resultat tornés al seu origen via email. En la meva època del packet radio usabem això per fer smtp2ftp, per exemple.
- smtpprox – simple efficient SMTP proxy in perl: amb aquesta eina és trivial montar les nostres aplicacions a mida per fer filtres de correu tal com comentava en el punt anterior, a més des de la pròpia pàgina es referència a moltíssims patches per tal de fer funcions espcífiques amb aquesta eina. Alguns exemples: podem fer el mateix que fa amavisd-new però amb un codi molt més simple, podem fer de proxy d’autenticació per un SMTP que no té autenticació montada, tenir una llista de blacklist en MySQL, etc.Bàsicament l’SMTP proxy només fa de servidor SMTP per un costat i client SMTP per l’altre, al mig nosaltres podem processar el correu segons la seva informacó: capaçalera, adjuns, contingut del correu, etc.
Volia comentar de forma explícita una de les solucions ineressants que es presenta al primer document, el que parla sobre qshape. La idea és que a través d’aquesta utilitat podem trobar un domini sobrel el que s’hi encuen molts correus i per tant la cua de sortida de correus es veu perjudicada perquè aquest destí monopolitza gran part de la cua. Doncs bé, es tracta de construir una cua de sortida de correu només per aquest destí i fer que els correus que vagin cap allà es processin a part.
Per montar això cal:
-
- Modificar el fitxer master.cf i afegir un “smtp” transport per la destinació en concret. Això es faria així:
/etc/postfix/<a href="http://www.postfix.org/master.5.html">master.cf</a>:
# service type private unpriv chroot wakeup maxproc command
fragile unix - - n - 20 smtp
-
- Fixeu-vos que fixem el número de processos a un màxim de 20, això vol dir que com a molt hi podran haver 20 instàncies simultanees del procés “smtp” per servir correus d’aquesta cua de sortida.
- Al main.cf configurem els límits de la cua que s’usarà pel transport “fragile” que hem configurat.
/etc/postfix/<a href="http://www.postfix.org/postconf.5.html">main.cf</a>:
<a href="http://www.postfix.org/postconf.5.html#transport_maps">transport_maps</a> = hash:/etc/postfix/transport
fragile_destination_concurrency_failed_cohort_limit = 100
fragile_destination_concurrency_limit = 20
-
- Ara toca crear el fitxer de transport on indicarem que els correus per aquest domini es serveixen per una cua particular, al costat del nom de la cua si es vol es pot indicar un host i un port cap a on es farà relay:
/etc/postfix/transport:
example.com fragile:
- Recordeu que després de crear el fixer transport cal fer un postmap transport.
- Per veure quin és l’estat de la nova cua, només cal fer qshape fragile.
Espero que si no coneixieu postfix aquest petit post hagi servit per veure fins a quin punt és simple i dinàmic de configurar, no pretenia fer cap introducció només una pura referència de documentació que crec que a partir d’ara intentaré tenir aprop.
gSOAP toolkit SOAP per C/C++
gSOAP, després de perdre-li la pista durant molt de temps aquesta llibreria de C i C++ crec que és la millor de codi obert i GPL que he trobat. Així doncs, ús la vull recomenar. El nom ve de “SOAP generator” i el va fer un professor, la versió 1.0 va sortir l’any 1999, per tant, podriem dir que l’eina esta més que provada si tenim en compte que va per la versió 2.7.1 que va sortir al gener del 2008.
Per entendre una mica que ofereix aquest toolkit esta molt bé fixar-se en aquest parell de gràfics que donen una visió de l’eina quan l’usem com a servidor SOAP:
i com a client SOAP:
Si haguessim de fer una llista de funcionalitats més detallada i tècnica em quedaria amb la que ofereix la pàgina de l’aplicació:
- All-in-one package. Independence from third-party tools and libraries ensures successful builds and reliable runtime execution.
- Open source with several license options.
- gSOAP supports both pure ANSI C application development and mixed C/C++ application development.
- gSOAP is the only toolkit that supports XML-to-C/C++ mapping for native C and C++ data types, which means that you can serialize your application data directly instead of having to use wrappers or SOAP/XML-specific data types. Any C or C++ data type can be serialized when it can be specified in a C/C++ header file (except unions). The toolkit automatically serializes pointer-based data structure graphs, including cyclic graphs and pointers to derived class instances to support polymorphism.
- The toolkit follows the WS-I Basic Profile 1.0a compliance recommendations. It warns about potential interoperability issues before building a new Web service application, so you don’t have to go through another development cycle to make your services compliant. In addition, a report is available to check compliance.
- Complete support for industry-standard Web services protocols SOAP 1.1/1.2 (RPC and doc/lit), WSDL 1.1, and UDDI v2. Supports XML schema with primitive XSD types, simpleTypes, complexTypes, extension, restriction, elements, attributes, groups, attributeGroups, and arrays (including polymorphic data types and SOAP 1.1 encoding of multi-dimensional sparse arrays). Extensive interoperability testing with other SOAP toolkits resulted in a toolkit release that has proven to be stable, robust, and reliable.
- Supports SOAP-over-UDP, MIME (SwA), DIME (streaming), MTOM (streaming), HTTP1.0/1.1, IPv4, IPv6, RSS, XML-RPC, WS-Addressing, WS-Enumeration, and many other WS-* protocols.
- Supports WS-Security: authentication, tokens, digital signatures (XML encryption will be added in the near future).
- gSOAP is the only toolkit that implements streaming techniques for DIME and MTOM binary attachment transfers. It also supports SOAP with Attachements (SwA) Multipart/related MIME attachments.
- Fast and efficient because gSOAP uses streaming XML parsing techniques. Typical round-trip SOAP service invocation latencies are below 1ms. Shown to be the fastest SOAP1.1/1.2 compliant C/C++ implementation available (wrt. most common uses we tested).
- Very portable: Windows, Linux, Unix, Mac OS X, Solaris, HP-UX, AIX, FreeBSD, TRU64, Irix, QNX, VxWorks, MS-DOS. Also portable to handheld devices such as WinCE (Pocket PC), Palm OS, Symbian, and embedded Linux. Clients and server applications can be created that are under 100K with a total memory footprint under 150K.
- The gSOAP WSDL parser automates server and client application development. gSOAP also generates WSDL documens to publish your services.
- gSOAP Web Services and clients are just as easy to program as C# and JavaRMI, see How To section below.
- Serialization of native C and C++ data types allows you also to store and retrieve application data from XML repositories.
- Includes stand-alone HTTP/1.1 and HTTPS secure Web Server.
- Offers Apache_mod, IIS, WinInet, CGI, and FastCGI interfaces.
- Supports HTTP/1.1 POST/GET SOAP/XML messaging with compression, chunking, keep-alive, logging, and SSL encryption.
- The gSOAP compiler can be conveniently integrated in an IDE. For example, MSVC++ 6.0 project examples with gSOAP integrated in MSVC++ are included in the gSOAP distribution for Windows.
- Security: supports HTTPS and WS-Security. In addition, the source codes have been carefully written to avoid security holes such as buffer overruns. Also, gSOAP is open source which means that the gSOAP implementation can be verified.
- gSOAP’s memory management uses garbage collection so (deserialized) data can be cleaned up without a hassle.
- Company backup for support, licensing, and consulting.
- Extensive documentation.
1er Barcelona phpWorkShop
Aquest cap de setmana en Marc i jo varem ser al Citilab de Cornellà de Llobgregat, no massa lluny de les oficines de movilpoint al primer Barcelona phpWorkShop. S’ha de reconeixer que les instal·lacions del recinte del Citilab estan molt bé i que jo diria que és un d’aquells llocs que et fan sentir orgullós de veure com evoluciona el ‘submón’ que representa, de fet, diria que aquest mural del Citilab té un bon recull de ‘parauletes’ que descriuen on transcorren moltes hores de la meva vida:
Pel que fa les conferencies del phpWorkshop durant el matí varem assistir a la:
- Motores de Workflow: más allá de las applications CRUD: sobre el tema dels workflows la veritat és que no hi estic gens posat, així doncs per mi això va ser totalment d’introducció. El ezComponents que és sobre el que es varen fer les pràctiques té molt bona pinta i la veritat és que el nivell del conferenciant (em sembla que era en Carlos Buenosvinos) era bo pel poc que varem poder-lo escoltar. Ja que la part pràctica es va reduir molt per problemes de temps. He de reconeixer que a partir d’ara hauré de prendre una mica més d’atenció en aquestes temes ja que poden interessar moltíssim als processos de negoci de l’empresa.
- VIM, el IDE para PHP: aquest taller com ús podeu imaginar era ple de geeks començant pels conferenciants, però ho varem passar genial i una vegada més i després de més de 10 anys com a usauri de Vi (i després Vim) aquest em va demostrar que no para de sorprendrem. Així doncs, reamlent útil i una molt bona resposta als meus pressuposits de Zend Studio i Eclipse sobre Vim. Malgrat això hi ha problemes inherents a l’editor que no em permeten obligar a cap dels programadors que tenim a treballar amb eines amb curves d’aprenentatge tan llargues en el temps. Per no parlar de la facilitat en la que les coses s’oblidaran. Una molt bona nota pel taller.
i a la tarda a:
- AJAX, hazle un “lifting” a tus páginas: aquesta conferència es va realitzar en una sala inmensa i en Marc i jo erem a la part del darrera de tot de la sala i no es sentia res de res, era impossible escoltar el que deia el conferenciant i seguir el que apareixia al projector. Malgrat això em va permetre descobrir el YUI molt més a fons i realment em va agradar moltíssim. He de reconeixer que l’Ernest tenia raó quan sempre em deia que els llibreries de JavaScript de Yahoo! era molt bones. Tot i que jo mai m’hi havia posat tan a fons. Ara el que toca és aprofundir més en el tema.
L’última conferència sobre XSS es realitzava a la mateixa sala i com que ja portavem tot el dia al Citilab varem decidir marxar. Ja que era molt difícil disfrutar-la en aquelles condicions. Tot i així he de posar una molt bona nota a l’organització de l’event. Malgrat l’ensurt que em van donar el dijous amb un email dient que no havia fet l’ingrés dels diners de l’event quan això no era així. Però finalment tot va acabar en això, un ensurt. A veure si l’any que ve podem repetir l’experiència i si a partir d’ara m’animo a disfrtuar més d’aquest gran espai que és el Citilab.
Pound: reverse proxy i load balancing
A través d’un howto de howtoforge he descobert aquesta eina anomenada Pound. Realment m’ha deixat impressionat per la seva simplicitat i potència al mateix temps. A més m’ha donat molt confiança saber que hi ha almenys un site processant 30M de peticions al dia, unes 600 per segon amb aquest aplicatiu. Aquest tipus de números sempre ajuden a donar confiança en les eines.
Doncs bé, l’eina bàsicament es dedica a capturar totes les peticions HTTP i HTTPs repartint-les després contra els servidors que té en el backend. En cap moment fa de caché ni res similar. Tot i que cal destacar la capacitat de poder fer de SSL wrapper. Així doncs, no cal que els backend facin de servidors SSL, només de servidor HTTP. Obviament pel client s’establirà una connexió HTTPs completament transparent. Si la validació SSL no és correcte Pound ja no envia peticions als servidors que té darrera.
Les funcions de balancejador de càrrega (load balancer) permeten no perdre les sessions establertes pels navegadors dels clients contra els servidor de backend, de fet, Pound implementa sis formes diferents de capturar una sessió per tal de no enviar peticions a un dels backends que no conegui la sessió del navegador.
Suporta funcions de fail-over, així doncs totes les peticions es direccionen només als servidors de backend que se sap que funcionen, la validació que es fa per saber si un servidor esta actiu o no és força simple i a grans trets es basa en paquets ICMP.
Finalment també cal destacar una funcionalitat que m’ha cridat molt l’atenció, ja que permet fer de wrapper d’URL i enviar les peticions que acompleixin certes expressions regulars cap a un o altre servdidor. Això permet, per exemple, enviar els dominis virtuals cap a un o altre servidor. A més, també podem per exemple, enviar les peticions d’imatges cap certs servidors de backend específics.
Al llegir-me la documentació d’aquesta eina el que més m’ha intrigat és saber com resolien el típic problema que presenten les eines d’aquest tipus, els fitxers de logs. M’explico, una cosa molt important a poder controlar des del punt de vista d’un servidor web és saber d’on arriben les peticions si el servidor web no rep les peticions directes d’internet sinó a través d’un balancejador com Pound la IP origen de la petició es perd i per tant, els fitxers de logs dels servidors web no són reals sinó que tenen com a origen sempre el balencejador. A més de totes els problemes associats a no saber d’on venen les peticions, com el control d’accés i d’altres similars.
Doncs bé, bàsicament això es soluciona a través d’una capçalera HTTP afegida des de Pound a la petició web. Així doncs és en aquesta capçalera que s’han d’anar a buscar les dades necessaries per recomposar el fitxer de logs del servidor web. També hi ha mod’s d’apache que ja solucionen aquest tema directament capturant aquesta nova entrada en la capçalera HTTP, concretametn val la pena que no perdeu de vista mod_extract_forwarded2.
Sota el meu punt de vista un gran descobrint i una eina molt interessant per tal de poder montar servidors web’s amb més cara i ulls. No sé si algú l’haura provat 😉
VMWare trick: usar màquines virtuals creades en versions més noves en motors vells
Quan creem una màquina virtual d’VMWare amb una versió nova del Workstation, per exemple, si després volem usar aquesta màquina amb VMWare server 1.0.x la definició de la màquina virtual que es troba dins del fitxer .vmx no és compatible amb el motor esmentat. Així doncs, no podem llençar la màquina i el que veurem és un error que diu:
“Configuration file was created by a VMware product with more features than this version”
Doncs bé, aprofitant que les definicions de les màquines virtuals estan fetes amb fitxers de text podem editar-los i arreglar aquest problema, almenys jo ho he pogut fer gràcies a le notes de l’article: How To Convert VMware Server 2.0 Beta VMs into VMware Server 1.0.4 escrit a Desktop Virtualization.
Els canvis a fer són molt simples, primer cal modificar el fitxer .vmx que defineix la nostre màquina. Dins del fitxerlocalitzem on posa:
virtualHW.version = “6″
canviem la versió per:
virtualHW.version = “4″
Ara cal canviar també el fitxer on es defineix el disc dur virtual que usarà la màquina, això ho trobareu al fitxer .vmdk localitzem la part del codi on posa:
ddb.virtualHWVersion = “6″
i la canviem per:
ddb.virtualHWVersion = “4″
A mi m’ha funcionat, de totes formes el meu escenari era molt concret no sé si funcionarà per qualsevol escenari similar, tot i que jo opino que si.