May 01

XMPP: introducció

This entry is part 1 of 4 in the series xmpp

Reading time: 5 – 8 minutes

Definició

XMPP Standards Foundation
XMPP (Extensible Messaging and Presence Protocol) és un protocol estàndard i obert que es basa en l’intercanvi de missatges XML. Inicialment va ser concebut per implementar xarxes de missatgeria instantànea (IM) però actualment s’usa per un ventall de funcionalitats molt més ampli. Qualsevol aplicació que necessiti un sistema de missatges entre diferents mòduls distribuits és sensible a usar XMPP per ntercanviar missatges usant aquesta tecnologia com a middleware. Potser les eines més conegudes que usen XMPP com a middleware són Jabber, GTalk i les funcions de videoconferència i audioconferència de la mateixa Google.

Les funcionalitats que ens ofereix el protocol són realment amplies i potents:

  • Rudundància
  • Escalavilitat
  • No calen VPNs per accedir al serveis dins d’una xarxa amb NAT
  • Suport SSL i Certificats
  • Backends on es guarden usuaris: MySQL, LDAP, etc.
  • Extensible (usa el que s’anomenen XEP)
  • BOSH permet usar XMPP sobre HTTP, cosa que per disseny del protol XMPP seria un problema.

Glossari

  • JID: els nodes d’una xarxa XMPP s’identifiquen a través d’aquest identificador, que és de la forma: user@domain/resource (exemple: miquel@servidor.cat/im). Tractament dels JID:
    • user@example.com – conegut com a JID
    • user@example.com/desktop – conegut com a JID o full JID
  • Stanza: els missatges XML que s’intercanvien entre un servidor XMPP i un client s’anomenen Stanzas.  Hi ha tres tipus d’stanzas:
    • Messages: transporten informació entre nodes, els missatges es poden organitzar en threads. N’hi ha de diferents tipus:
      • normal
      • chat
      • groupchat
      • headline
      • error
    • Presence: serveixen per informar de la dipsonibilitat d’un recurs (online/offline):
      • away
      • do not disturb
      • extended away
      • free for chat
    • IQ Stanza (info query): similar a un HTTP GET/POST/PUT, serveix per demanar informacions concretes a un node. Ideals per extendre el protocol. Per exemple, les IQ s’usen per saber quins recursos (usuaris) estan connectats a un canal de xat. N’hi ha de tres tipus:
      • get: demanen informació (HTTP GET)
      • set: proveeixen informació (HTTP POST/PUT)
      • result: retornen informació requerida o confirmen que s’ha acceptat una comanda ‘set’.
  • Extensibility: per tal de que sigui simple extendre el protocol, les stanzas suporten namespaces i qualsevol element XML d’una stanza es pot usar com un payload, per transportar: XHTML tags, Atom feeds, XML-RPCs, etc.
  • Roster: llista de persones que participen en un event.
  • Presence subscriptions: els recursos d’una xarxa (sovint els usuaris) poden subscriures a altres recursos (altres usuaris) per tal de saber si estan o no disponibles en cada moment.
  • Asincronisme: la gràcia del XMPP respecte altres protocols com HTTP és que es tracta d’un protocol asíncron, o sigui, que les connexions s’estableixen durant molt de temps i en qualsevol moment el servidor i/o el client poden enviar i rebre stanzas a través d’aquest canal. Els protocols HTTP estableixen connexions relativament curtes on sovint només hi ha una petició i una resposta després es tanca la connexió.

Polling vs PubSub

Aquest és el gran parigma de les estructures client servidor actuals, sovint els servidors tenen informacions que són pels seus clients. Però per disseny els servidors no podenen connectar amb els seus clients i han d’esperar a que aquests es connectin per donar-los la informació que necessiten. Això dona lloc al que coneixem com a polling, o sigui, que els clients periódicament han d’anar connectant als servidors per saber si tenen quelcom nou per ells. Un bon exemple per entendre això és els servidors POP3 els servidors tenen una serie de correus enmagatzemats a l’espera que els clients a través del seu MUA es connectin per descarregar-se el correu.

Doncs bé en una xarxa XMPP, els clients es troven connectats al servidor en tot moment i tenen establer un canal permanent (real o virtual) entre clients i servidors. Per tant, l’intercanvi d’informació és bidireccional i qualsevol d’ambdues parts port enviar i rebre stanzas sense haber d’establir un nou canal, sinó que aprofiten el que ja tenen. PubSub és la capacitat que tenen els recursos d’XMPP (clients d’XMPP) de subscriures i publicar qualsevol informació, la possibilitat de subscriures a una informació permet que cada cop que el servidor té una informació d’aquell tipus l’enviarà directament al client sense que aquest l’hagi de demanar. Un exemple per entendre millor el PubSub seria el que fan els usuaris al unir-se a un canal de xat; o sigui, informen al servidor que volen rebre qualsevol informació que es publiqui al canal i el servidor quan algún usuari publica una nova informació al canal l’envia automàticament a la resta d’usuaris.

Com és fàcil imaginar XMPP ens dona usa serie d’avantatges per tota una serie d’aplicacions que altres protocols no poden, potser la més poderosa és la que es tracta aquí. Donant un cop d’ull als pros i contres:

Pros (PubSub > Polling)

  • Intercanvi bidireccional d’informació, no cal establir VPNs ni altres sistemes similars perquè hi hagi accés transparent entre servidors i clients.
  • Optimització del canal, no es malgasta ampla de banda fent preguntes per saber si hi ha algo nou, directament rebem les novetats.

Contres (PubSub < Polling)

  • Cal mantenir el canal establert, de forma real o virtual, això no sempre és possible o senzill. Per això apareixen tècniques/protocols com BOSH per permetre-ho.
  • XMPP no esta optimitzat per intercanviar grans volums d’informació.

La extenció més coneguda: Jingle

És una extenció d’XMPP que permet enviar missatges de senyalització entre recursos (clients) d’aplicacions multimèdia interactives com veu o video. Va ser dissenyat per Google i la XMPP Standards Foundation. El contenigut multimèdia s’envia a través d’RTP(Real-time Transport Protocol) amb ICE(Interactive Connectivity Establishment) per tal de poder traspassar els NAT(Network Address Translation).

Fonts

Wikipedia:

Web:

Presentació:

Mar 03

Netgear ProSafe SSL VPN Concentrator SSL312

Reading time: 4 – 6 minutes

NetGear SSL312Havia tingut l’oportunintat de veure funcionar aquest tipus de concentradors d’VPN en diverses ocasions però mai n’havia configurat cap. De fet, el model en concret del que us parlo el vaig descobrir a través de Tecnología Pymes. El que més em va sorprendre és la quantitat d’VPNs que gestionava i el seu preu, són 25 VPNs concurrents per uns 350€ de PVD. Després vaig estar mirant-me a fons el manual i les seves especificacions tècniques i crec que és una de les solucions més competitives per montar VPNs a usuaris remots (roadwarriors) de forma senzilla. En aquest cas, senzilla vol dir que no s’hagi d’anar usuari per usuari a configurar-los l’VPN. Sinó que ells mateixos simplement accedint a una pàgina web i amb un simple usuari/password més el suport d’un plug-in Java/ActiveX passin a ser un client de l’VPN.

Al accedir via web després de l’autenticació el dispositiu facilita un portal d’enllaços als usuaris on poden amb un simple clic accedir a aplicacions a través del navegador, per exemple, usant VNC, RDP, Telnet, SSH, IE i d’altres protocols l’usuari pot iniciar per exemple una sessió amb una aplicació que estigui en un servidor local: Word, Excel, ERP, CRM, Web,  etc. O sigui, que és ideal per quan tenim usuaris amb coneixements molt bàsics perquè els podem donar accés directe a les típiques coses que usaran i per l’usuari és molt senzill d’entendre. Obviament si no volem accedir via web a la xarxa remota ho podem fer des del sistema, o sigui, que per exmemple si obrim una consola podem llençar un ping sense problemes als servidors remots. No deixa de ser una VPN de les de sempre, però usant com a client el navegador.

Pel que fa al firmware que usa després de connectar-hi via RS232 he pogut veure que és un Linux, al qual pel mateix CLI serie podem tenir-hi accés i tocar el que ens convingui. Per cert, enlloc he trobat la configuració del port serie per connectar-hi però fent proves la que m’ha funcionat ha estat: 9600 8N1 no control de fluxe per hardware ni tampoc per software.

Al iniciar el router aquest portava un firmware força antic que no suportava Windows Vista i que només podia treballar amb clients IE via ActiveX. Però després d’actualitzar el firmware a la versió 2.3.03 no només ja es suporta el Windows Vista sinó que també funciona amb clients Linux amb Firefox usant un applet de Java. Això si hem de tenir permisos d’administrador perquè sinó no pot crear les rutes i d’altres similars al sistema.

# uname -a
Linux vpn0 2.4.20-br264 #25 Fri Nov 14 12:23:42 IST 2008 POLO unknown

Els usuaris de l’VPN poden estar guardats en diversos llocs:

  • Local user database
  • Microsoft Active Directory
  • LDAP directory
  • NT domains
  • RADIUS (PAP, CHAP, MSCHAP, MSCHAPv2)

A més disposa d’un sistema de grups i de polítiques de permisos que malgrat no ser res de l’altre món ens permet crear certs tipus de perfils restringint els accessos de forma simple i fàcil de gestionar als grups o usuaris.

Quan montem aquesta solució podem treballar de diverses formes. Diposa de dues sortides ethernet i podem treballar amb només una sortida:

topologia 1

o usant dues interficies de xarxa:

topologia 2

a partir d’aquí podem adaptar el sistema d’VPN al que més ens interessi dins de l’empresa.

Abans d’acabar només un apunt sobre el tema de la configuració. Cal dir que no és complicat de configurar, però en primera instància és una mica engorrós tenir tantes opcions i tan poc intuitives. Una bona recomanació és que no deixeu de llegir-vos atentament l’ajuda en línia (apareix a la part dreta) que es mostra en la WebUI de configuració.

Un altre cop doncs NetGear ens ha presentat un producte molt decent i recomanable, he de dir que és una marca que al igual que Linksys m’acostuma a deixar un bon gust de boca.

Pàgina del producte:  ProSafe SSL VPN Concentrator SSL312

Feb 28

Atac DOS al DNS: DNS Root Query Amplification

Reading time: 2 – 4 minutes

El dia 26 un dels servidors que administro va ser víctima d’un atac DNS, de fet, a hores d’ara encara continuem sent víctimes de l’atac malgrat ara mateix ja hem pres mesures de contenció per tal de que el mateix no ens afecti. La qüestió és que aquest atac va sobrecarregar l’activitat del nostre servidor de DNS fins a tal punt que les peticions DNS trigaven molta estona a resoldres ja que s’acumulava la feina i aquestes cada cop trigaven més a resoldres. Això de forma col·lateral va provocar problemes en altres serveis, arribant fins hi tot a col·lapsar-los i a fer caure un dels servidors.

L’atac en qüestió esta perfectament descrit pel SANS:

Una possible solució i també descripció del problema la va trobar en Lluís en aquest blog:

Per resumir una mica el que es nota és que rebem moltíssimes peticions de resolució del domini ‘.’, cosa que dona molta feina al nostre servidor DNS i que acaba generant un gran tràfic de resposta per una petita petició que pot llençar perfectament un zombie sense patir cap sobrecarrega al seu ampla de banda, encanvi el destinatari del atac DOS pot veures afectat per moltíssims paquets no solicitats de diversos origens, convertint el simple atac DOS en un complicat atac DDOS difícil de parar pel destí final de l’atac.

Un bon gràfic per entendre l’atac és aquest:

dns-amplification-attack-small

Aquest gràfic l’he extret de l’article DNS Amplification Attack
del blog Security News & Tips. Que també té un bon article on s’explica l’atac en detall.

Si simplement sóm usats per llençar aquest atac, com era el cas que explico gràcies a eines com el fail2ban no és complicat d’aturar, ja que podem dir-li que vigili el nostre fitxer de logs i llençar regles de filtrat que aturin les peticions al DNS que es repeteixen massa pel mateix origen. Per un detall més complert de com implementar això ús remeto a l’article: DNS Root Query Amplification.

NOTA sobre PowerDNS: El software que usem per gestionar els DNS és el PowerDNS el qual disposa d’una interficie web per controlar les estadístiques del servei, en cas de patir un atac d’aquest tipus a través d’aquesta pàgina web serà molt senzill que identifiqueu quines IPs estan llençant l’atac i a més a més comprovar que l’atac és el del tipus que he descrit.

Feb 27

El cercador en català: que.cat

Reading time: 2 – 3 minutes

que_catLa vida dona moltes voltes, una altre prova d’això és que fa unes setmanes vaig rebre el comentari d’un dels lectors del blog informant-me que esta desenvolupant un interessant cercador de pàgines web en llengua catalana. La veritat és que no tinc el plaer de coneixen els detalls tècnics de com ho esta fent i tampoc els he sabut trobar a la xarxa. De moment les poques busquedes que hi he pogut llençar m’ha semblat:

  • ràpid
  • simple d’usar
  • simple d’interpretar els resultats
  • molt orientat als continguts en la nostre llengua

Com a tecnòleg la veritat és que convidaria al David a que via podcast o per escrit ens fes cinc cèntims de com ho esta fent per montar el cercador, si és que es pot explicar. Però anant al que comentava a l’inici de l’article, com a persona curiosa que sóc vaig arribar fins a la web de l’empresa del David (deDavid interactive) i vaig adonar-me que el seu logo em sonava moltíssim. Tan és així que vaig seguir pensant on l’havia vist abans i al cap de pocs dies em va venir al cap: a la web de Cablematic.  Potser a molts no ús sona la botiga, però jo en sóc un gran client i fa molts anys que hi compro i que hi trobo les coses més rares que puc arribar a buscar en concepte de connectors, cables, gadgets, dispositius, etc.

Així doncs, una casualitat com una altre, resulta que el David llegia el meu blog i jo era un gran usuari d’un dels seus treballs com a programador de webs. Tornant al motiu de l’article, només recomanar-vos que doneu un cop d’ull a que.cat un cercador molt jove, però que apunta maneres i esperem que arribi ben lluny. Qui sap si un dia la generalitat li podria donar tants diners com va fer en el seu dia  a Olé! 😉

Feb 16

WMWifiRouter: convertint el telèfon en un gateway wifi-3g

Reading time: 2 – 3 minutes

WMWifiRouter és una aplicació que preten convertir el nostre telèfon mòbil amb Wi-Fi i 3G en un gateway cap a internet pel nostre portàtil, per exemple. De fet, el programa dona molt més de si i l’enllaç cap a la xarxa 3G el podem fer no només amb Wi-Fi sinó també amb Bluetooth i USB.

El programa no és massa difícil de configurar i amb no massa estona podem tenir-lo llest perquè el portàtil, per exemple, accedeixi per Wi-Fi a internet amb HDSPA via el mòbil. El que no em fa massa el pes és que l’enllaç Wi-Fi es fa en mode ad-hoc i malgrat el propi telèfon ens fa de servidor DHCP, aquest no va massa fi i a vegades li costa força assignar-nos una IP. Però el que realment no em fa gens el pes és que l’enllaç Wi-Fi perd moltíssims paquets, és a dir, després de fer l’enllaç ad-hoc que comentava em vaig posar a fer pings al punt d’accés (o sigui, al telèfon) i de cada 10 pàquets se’n perdien de 3 a 5. O sigui, un desastre i més si tenim en compte que entre el mòbil i l’ordinador no hi havia més d’un pam.

Malgrat això crec que l’eina és una molt bona idea, però crec que ha de millorar molt en el rediment que dona i en l’estabilitat ja que quan ens desconnectem i tornem a connectar ja sigui de la xarxa Wi-Fi o de la 3G la cosa comença a donar errors ben extranys; fins el punt que acaba sortint més a compte reiniciar el telèfon que seguir aguntant el comportament que té. Només animar als creadors de l’eina que la segueixin millorant perquè crec que si arriba a funcionar bé pot tenir molt futur.

Feb 14

pfSense: comanda clog

Reading time: 2 – 2 minutes

pfsense logoCom no podia ser d’altre forma el pfSense usa logrotate per guardar els logs. O sigui, que si fem un cat als seus fitxers de logs no estem buscant en tot el registre d’informació sinó només en la última part que encara no s’ha empaquetat sovint la part corresponent al dia actual. Doncs bé la gent de pfSense ha creat una eina en forma de comanda: clog que permet mirar un fitxer de logs i en tots els seus paquets comprimits amb informació de dies anteriors.

A més, una funcionalitat molt habitual en els fitxers de logs sobretot quan estem depurant és usar la comanda “tail -f“. Que ens permet veure en temps real els continguts que es van afegint a un fitxer de log, doncs bé, si decidim tenir aquest fitxer en una consola diversos dies monitoritzant el fitxer que ens interessa com que aquest serà empaquetat pel logrotate el “tail -f” es truncarà. Això es soluciona també amb la nova comanda “clog“, només cal que usem el paràmetre “-f” per monitoritzar el que es va afegint en un fitxer de log. O sigui, “clog -f nom_fitxer.log“.
Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: clog.

Feb 13

pfSense: per fi funcionen els aliases

Reading time: 2 – 2 minutes

pfsense logo

Acabo de llegir al wiki de pfSense que per fi la funcionalitat d’aliases als ports funciona, de fet, encara no sé si això passarà a funcionar a la versió 1.2.3 o ja funciona a les versions 1.2.2 que estic montant útlimament quan ho hagi contrastat ja avisaré en aquest mateix post. Pels que no tingueu ni idea de què estic parlant vaig a explicar-me.

Resulta que el pfSense té entre les seves funcions la de poder declarar aliases de hosts, xarxes i ports. Això és genial a nivell conceptual perquè podem definir, per exemple, un grup de hosts que anomenem “ServidorsWeb” i un grup de ports que anomenem “PortsWeb” i després al la secció de regles (rules) només cal que creem una sola regle que permeti el tràfic a tots els “ServidorsWeb” pels “PortsWeb” i això automàticament en background generarà tantes regles com calguin perquè aquest tràfic passi sense problemes. Fins ara es podien definir els aliases dels ports però després a la secció de NAT o Rules no es podien associar, per tant, era com inútil asignar aliases a ports.

Quan tenim xarxes dividides en diverses subxarxes i amb uns quants servidors, grups d’usuaris, etc. aquest típus d’eines van genials. De fet, altres firewalls més coneguts com el Checkpoint fa segles que disposen de funcions com aquestes.

Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: Aliases.


Dec 24

Cloud computing en 5min

Reading time: < 1 minute Des de fa un temps estic força interessat en temes de cloud computing i virtualització com aneu nontant per la temàtica dels artícles que vaig penjant. Doncs avui llegint els feeds d'un dels blogs on estic sindicat he trobat aquest video que malgrat ser en anglès crec que descriu de forma molt planera i amb uns dibuixos molt divertits aquestes tecnologies:

Dec 17

pfqueue – GUI per la gestió de cues del Postfix

Reading time: 1 – 2 minutes

Amb el pfqueue podreu gestionar les cues del Postfix v1 i v2, a més de l’exim. Jo en realitat només l’he provat per la v2 de postfix. L’eina malgrat no ser molt ràpida és realment còmode i potent. En poques paraules facilita molt la feina de gestió de les cues. No és senzill jugar amb els IDs dels correus que tenim amb les múltiples cues de postfix. Posar-los en hold, reencuar-los, fer-los flush, eliminar-los, etc. Gràcies a aquesta interficie els veurem amb una llista poden fins hi tot fer clic sobre de cadascún per veure en detall la informació de contexte dels mateixos i el contingut. Després a través de les tecles d’accés ràpid a les accions podrem fer el mateix que si usessim la comanda postsuper i algunes coses més.

pfqueue screenshot

Aquesta eina l’he trobat disponible a Gentoo i a Ubuntu 8.04.1 però no a Ubuntu 6.06. Per altre banda, és realment senzill compilar-la i instal·lar-la en una 6.06 així doncs si realment teniu un postfix en aquesta distro ús recomano molt l’eina.

Dec 16

authsmtp – serveis de relay autenticat

Reading time: 2 – 2 minutes

Tot llegint documentació sobre temes de postfix que com sempre ja sabeu que hi estic molt posat he trobat una empresa que es dedica a vendre serveis de relay dels nostres dominis via processos autenticats. És a dir, podem usar el nostre servidor domèstic amb una simple ADSL amb IP dinàmica i a través d’ASMTP podem enviar correus a través d’una IP lliure d’RBLs, registre PTR i altres problemes similars. Per tant, els nostres correus sortiran a la xarxa de forma totalment legítima i ben protegits a través d’aquest enllaç. El millor són els preus del servei que són més que raonables. Per exemple, per moltes PIMES i sistemes domèstics el cost mensual no superaria els 2€-3€.

No us confongueu, els serveis de l’empresa són de relay és a dir, no fan de mail-backup per tant els correus entrants no els guardaran ells i els re-enviaran cap al vostre SMTP sinó alrevés; el que vosaltres envieu usarà com a smart-host el servidor d’aquesta empresa. A més d’aquest servei també fan còpies de seguretat de tot el que s’envia perquè es pugui consultar a posteriori i es comprova que no s’enviin correus duplicats. A més quan vosaltres no estigueu dintre de l’oficina o de casa podreu enviar correus directament contra l’ASMTP com si del vostre servidor de correu es tractés. Tot el correu que s’envia passarà també per un anti-virus per assegurar que no envieu virus sense voler als vostres destinataris, això és realment una descàrrega de feina molt gran pels servidors de la vostre empresa ja que sovint és el que més carrega els servidors de correu.

Si voleu donar un cop d’ull a l’empresa: AuthSMTP